Arxiu per abril, 2013

  • El record és un pont al passat

    Aquest és el meu llibre de Sant Jordi. Encara no l’he acabat de llegir, però m’està agradant molt i us el vull comentar.
    Són les memòries de Montserrat Carulla, actriu nascuda a Barcelona el 1930 i que va començar al teatre professional als anys 60.
    Escrites en un llenguatge molt senzill i àgil, van explicant episodis de la seva vida, que reflecteixen molt bé com era la vida a Catalunya en aquells temps.
    De moment, només he llegit la part de la seva infantesa: el temps de la guerra a Sant Feliu de Codines; la tornada a Barcelona; l’escola de monges que parlaven en castellà i ella no les entenia, i on la seva germana i ella havien d’entrar per una porta lateral perquè eren pobres; el canvi a una escola quasi clandestina amb una mestra republicana; els anys vivint a la porteria d’un edifici de l’Eixample, on la mare havia trobat feina, mentre el pare estava internat al camp d’Argelès; la misèria d’aquells anys, la por, el silenci: “Els soldats vençuts, callen.” deia el pare. I malgrat tot, res no és dramàtic perquè sé que la Montserrat se’n va sortir; només em falta saber com. Us n’explicaré més coses; o, si no, descobriu-ho vosaltres mateixos.

    Article complet

  • Plans de futur

    plans-de-futur-marius-serraL’última novel·la de Màrius Serra recrea de forma lliure la vida personal de Ferran Sunyer, que va ser un prestigiós matemàtic de la primera meitat del segle XX, poc conegut perquè una malaltia el va tenir tota la vida assegut en una cadira de rodes i allunyat de la vida pública.
    A partir de fets reals, l’autor imagina com devia ser la seva vida i hi dóna un toc de misteri a partir de la desaparició d’un parent i d’un quadre que va pintar Salvador Dalí a una de les seves cosines.

    Article complet

  • Pa negre

    Pa negre

    Pa negre

    L’Eva Leonor López ens envia aquest comentari:

    Pa negre és de l’autor Emili Teixidor i se situa en el temps de la postguerra, allà a la plana de Vic. El seus protagonistes són l’Andreu , que és el principal, juntament amb la seva cosina, la Núria, anomenada la ploramiques, i en Quirze jove; tots tres són cosins.

    L’Emili Teixidor reflecteix a través de l’Andreu la duresa de l’època; una època en què li toca viure unes situacions molt difícils i complicades, ja que la seva família pertany al bàndol dels perdedors. Aquest nen madura de cop, forçadament diria jo, per las circumstàncies, fins i tot arriba a tenir una memòria selectiva impressionant.

    És una novel·la que val la pena de llegir ja que l’autor ho explica tot amb molta senzillesa i a més sap atrapar el lector i això és molt important. Recentment he vist la pel·lícula, però m’ha agradat molt més el llibre. El recomano.

     

    Article complet

  • Adreça desconeguda

     

    adreca-desconeguda_katherine-kressmann-taylor_libro-OMAC167Adreça desconeguda és un petit llibre de Katherine Kressmann Taylor en què dos vells i molt bons amics mantenen una relació epistolar. Tots dos són alemanys, un és jueu, en Max, i l’altre, en Martin, no. En Max viu ara als Estats Units i en Martin, que també hi ha viscut una temporada, ara ha tornat a Alemanya, a l’Alemanya de Hitler.

    En un primer moment tots dos tenen principis, són bones persones i es preocupen del món i dels altres. Però a l’Alemanya nazi en Martin va esdevenint un feixista davant la incredulitat del seu amic: “”Mai no he odiat el jueu individual; a tu sempre t’he apreciat com a amic, però entendràs que et parlo amb tota franquesa si et dic que no t’he estimat per la teva raça, sinó malgrat la teva raça.”

    La relació es va enverinant fins a tal punt que la maldat del nou Martin no ens pot fer oblidar la maldat de la revenja del seu examic Max, per mi la part més dura, si cap, de la novel·la.

    L’autora va explicar fa temps els motius que la van empènyer a publicar aquestes cartes: “Poc temps abans de la guerra, uns amics meus alemanys, cultes, intel·lectuals, amb bon cor, van tornar a Alemanya després de viure als Estats Units. En un període molt curt, van convertir-se en nazis fanàtics. En una visita que van fer a Califòrnia, van trobar-se un antic amic seu pel carrer, un antic amic íntim que era jueu. No hi van voler parlar.”

    Després d’haver-la llegit fa un temps he vist l’obra de teatre protagonitzada per Lluís Homar i Eduard Fernández: senzillament extraordinària, a la Sala Villarroel. A la força i l’horror del text cal afegir una interpretació sublim de dos grans del teatre.

    Article complet

Lectures compartides des de Palafrugell

Us donem la benvinguda al blog Lectures compartides a Palafrugell. Amb aquest nou espai pretenem intercanviar l’opinió de les nostres lectures, del professorat i de l’alumnat, perquè llegir és una font inesgotable de coneixement, de lleure i d’informació.


Calendari


Favorits


Etiquetes

Assaig Autors i autores Contes Còmic Intriga Lectura fàcil Lectures adaptades literatura juvenil Llibres fàcils Memòries Novel·la Novel·la històrica Revistes Teatre