El record és un pont al passat
Aquest és el meu llibre de Sant Jordi. Encara no l’he acabat de llegir, però m’està agradant molt i us el vull comentar.
Són les memòries de Montserrat Carulla, actriu nascuda a Barcelona el 1930 i que va començar al teatre professional als anys 60.
Escrites en un llenguatge molt senzill i àgil, van explicant episodis de la seva vida, que reflecteixen molt bé com era la vida a Catalunya en aquells temps.
De moment, només he llegit la part de la seva infantesa: el temps de la guerra a Sant Feliu de Codines; la tornada a Barcelona; l’escola de monges que parlaven en castellà i ella no les entenia, i on la seva germana i ella havien d’entrar per una porta lateral perquè eren pobres; el canvi a una escola quasi clandestina amb una mestra republicana; els anys vivint a la porteria d’un edifici de l’Eixample, on la mare havia trobat feina, mentre el pare estava internat al camp d’Argelès; la misèria d’aquells anys, la por, el silenci: “Els soldats vençuts, callen.” deia el pare. I malgrat tot, res no és dramàtic perquè sé que la Montserrat se’n va sortir; només em falta saber com. Us n’explicaré més coses; o, si no, descobriu-ho vosaltres mateixos.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.