Adreça desconeguda
Adreça desconeguda és un petit llibre de Katherine Kressmann Taylor en què dos vells i molt bons amics mantenen una relació epistolar. Tots dos són alemanys, un és jueu, en Max, i l’altre, en Martin, no. En Max viu ara als Estats Units i en Martin, que també hi ha viscut una temporada, ara ha tornat a Alemanya, a l’Alemanya de Hitler.
En un primer moment tots dos tenen principis, són bones persones i es preocupen del món i dels altres. Però a l’Alemanya nazi en Martin va esdevenint un feixista davant la incredulitat del seu amic: “”Mai no he odiat el jueu individual; a tu sempre t’he apreciat com a amic, però entendràs que et parlo amb tota franquesa si et dic que no t’he estimat per la teva raça, sinó malgrat la teva raça.”
La relació es va enverinant fins a tal punt que la maldat del nou Martin no ens pot fer oblidar la maldat de la revenja del seu examic Max, per mi la part més dura, si cap, de la novel·la.
L’autora va explicar fa temps els motius que la van empènyer a publicar aquestes cartes: “Poc temps abans de la guerra, uns amics meus alemanys, cultes, intel·lectuals, amb bon cor, van tornar a Alemanya després de viure als Estats Units. En un període molt curt, van convertir-se en nazis fanàtics. En una visita que van fer a Califòrnia, van trobar-se un antic amic seu pel carrer, un antic amic íntim que era jueu. No hi van voler parlar.”
Després d’haver-la llegit fa un temps he vist l’obra de teatre protagonitzada per Lluís Homar i Eduard Fernández: senzillament extraordinària, a la Sala Villarroel. A la força i l’horror del text cal afegir una interpretació sublim de dos grans del teatre.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.