Si fa un parell de mesos us vaig parlar d’una escriptora veneciana que té una sèrie de novel·les d’intriga amb un mateix protagonista, el comissari Brunetti, avui us parlaré d’un altre autor italià que m’agrada tant o més que la Donna Leon.
És l’Andrea Camilleri, un sicilià que als seus 88 anys encara publica llibres. Tot i que al llarg de la seva vida ha escrit obres de tipus molt diferent i també ha fet de director teatral i de guionista, el que a mi m’interessa més és la seva sèrie d’intriga situada en un poblet imaginari de Sicília, amb dues famílies mafioses una mica sui generis i amb un comissari, en Montalbano, encarregat de resoldre casos d’allò més divers, sovint barallant-se amb una burocràcia esperpèntica i amb un cap preocupat només per quedar bé i pujar graons. Per sort, en Montalbano compta amb la inestimable ajuda d’alguns bons col·laboradors i d’altres no tan eficients però molt voluntariosos.
Totes les novel·les de Montalbano tenen una forta dosi d’intriga, acompanyada de bones pinzellades d’ironia, de crítiques demolidores a l’estructura política i social d’Itàlia, de descripció de moments plaents de la vida en petits poblets i d’una història d’amor passional i gairebé impossible entre el comissari i la seva xicota de tota la vida.
Des que va sortir la primera novel·la de Montalbano, el 1994, fins al 2013, Camilleri n’ha escrit més de 20 aventures. Podeu trobar-ne la majoria traduïdes al català i publicades per Edicions 62.
Un altre dia m’agradadarà parlar-vos d’autors d’intriga dels països escandinaus. N’hi ha molts i també són ben interessants. Si us agrada la novel·la negra, és clar!
Article complet
Fes-ho córrer!
Aquest és el meu llibre de Sant Jordi. Encara no l’he acabat de llegir, però m’està agradant molt i us el vull comentar.
Són les memòries de Montserrat Carulla, actriu nascuda a Barcelona el 1930 i que va començar al teatre professional als anys 60.
Escrites en un llenguatge molt senzill i àgil, van explicant episodis de la seva vida, que reflecteixen molt bé com era la vida a Catalunya en aquells temps.
De moment, només he llegit la part de la seva infantesa: el temps de la guerra a Sant Feliu de Codines; la tornada a Barcelona; l’escola de monges que parlaven en castellà i ella no les entenia, i on la seva germana i ella havien d’entrar per una porta lateral perquè eren pobres; el canvi a una escola quasi clandestina amb una mestra republicana; els anys vivint a la porteria d’un edifici de l’Eixample, on la mare havia trobat feina, mentre el pare estava internat al camp d’Argelès; la misèria d’aquells anys, la por, el silenci: “Els soldats vençuts, callen.” deia el pare. I malgrat tot, res no és dramàtic perquè sé que la Montserrat se’n va sortir; només em falta saber com. Us n’explicaré més coses; o, si no, descobriu-ho vosaltres mateixos.
Article complet
Fes-ho córrer!
L’última novel·la de Màrius Serra recrea de forma lliure la vida personal de Ferran Sunyer, que va ser un prestigiós matemàtic de la primera meitat del segle XX, poc conegut perquè una malaltia el va tenir tota la vida assegut en una cadira de rodes i allunyat de la vida pública.
A partir de fets reals, l’autor imagina com devia ser la seva vida i hi dóna un toc de misteri a partir de la desaparició d’un parent i d’un quadre que va pintar Salvador Dalí a una de les seves cosines.
Article complet
Fes-ho córrer!
Avui no us vull parlar d’un llibre, sinó d’una autora. Donna Leon és una escriptora nord-americana que fa anys que viu a Venècia i que ha publicat moltes novel·les d’intriga situades en aquesta ciutat i protagonitzades per un comissari molt especial: Brunetti, culte, llicenciat en dret, casat amb una aristòcrata progressista, professora de literatura anglesa a la Universitat.
Si us agrada la literatura d’intriga, amb robatoris, assassinats i desaparicions, us recomano que busqueu qualsevol de les seves obres; la primera que es va traduir al català va ser Aqua alta i la darrera Conclusions preliminars. Si pot ser, llegiu-les per ordre d’aparició, a part de la intriga podreu veure com va evolucionant el personatge, la seva família, els companys de feina, la ciutat. Tots aquests elements hi són presents i ens donen una idea de com és la vida a Venècia per als venecians, que viuen envoltats de turistes, en una mena d’aparador, i també com és la vida a Itàlia.
Article complet
Fes-ho córrer!
Un llibre que em va recomanar una amiga i que m’ha agradat molt. El va escriure el 2001 una autora nord-americana de pares xinesos, l’Amy Tan, i es veu que té molts aspectes autobiogràfics.
Narra part de la vida de l’autora als Estats Units actuals i també part de la vida de la seva mare i de la seva àvia a la Xina de la primera meitat del segle XX. Un contrast de dues maneres de viure ben diferents, però també amb molts punts en comú: els problemes en les relacions entre mares i filles, l’amor, la preocupació pels altres i, sobretot, la lluita per trobar el nostre lloc a la vida.
Article complet
Fes-ho córrer!
Aquest és un llibre de memòries. L’autora és la Patricia Langdon-Davies, una dona anglesa que als anys 50 va venir a viure a Sant Feliu de Guíxols amb el seu marit, un conegut reporter de guerra, gran coneixedor i amant de Catalunya. Durant molt de temps la família Langdon-Davies va regentar un petit hotel a Sant Feliu. La Patrícia, que als seus 90 anys encara viu a la població empordanesa, fa un bon retrat de com era Catalunya en l’època en què ella va venir i de com va anar canviant amb el turisme i amb el final de la dictadura.
L’obra, que forma part de la col·lecció “Josep Pla” de la Diputació de Girona, va ser escrita el 2011.
Article complet
Fes-ho córrer!
- 13 FEBRER
2013
- mpadros
- General
Us donem la benvinguda al blog Lectures compartides a Palafrugell. Amb aquest nou espai pretenem intercanviar l’opinió de les nostres lectures, del professorat i de l’alumnat. Del que llegim a l’aula, del que llegim a casa i del que llegim i comentem en els clubs de lectura que fem.
Llegir és una font inesgotable de coneixement, de lleure i d’informació. Llegir ens estimula la imaginació, ens fa passar bones estones, ens ensenya mons llunyans, ens descobreix la història del país i d’altres indrets, ens mostra personatges interessants, i un llarg etcètera.
I si, a més de llegir –que en principi és una tasca solitària- comentem les lectures, és quan les paraules, les narracions, les històries prenen un sentit més ampli; a la nostra visió s’afegeixen altres visions; a la nostra opinió, s’afegeixen altres opinions. I l’enriquiment està servit. Tothom que ha participat en un club de lectura ho sap i ho ha experimentat.
Us animem a participar-hi.
Article complet
Fes-ho córrer!
Si fa un parell de mesos us vaig parlar d’una escriptora veneciana que té una sèrie de novel·les d’intriga amb un mateix protagonista, el comissari Brunetti, avui us parlaré d’un altre autor italià que m’agrada tant o més que la Donna Leon.
