Bru Rovira
M’agrada molt llegir en Bru Rovira cada setmana a l’Ara. M’interessa llegir-lo, i el llegeixo sempre, perquè escriu sobre temes punyents d’arreu del món –Mali, Libèria…- i també de prop –històries de persones concretes, en situacions complexes. Es nota que és un periodista de primera línia, que treballa sobre el terreny, que investiga, que s’acosta a la notícia o que la busca; és un veritable reporter. Es nota que coneix món, que s’ha mogut, que s’ha enfrontat amb la realitat de guerres conegudes o altres oblidades, com la que fou la crua guerra del Congo.
És, doncs, un periodista que us recomano. Ara el trobareu a l’Ara els diumenges; abans treballava a la Vanguardia, i també ho havia fet a l’Avui, al Noticiero Universal i al Tele eXprés. La seva secció es diu ‘Carreteres secundàries’ i és un nom ben triat. Perquè ell no vol parlar del que tothom parla, però escriu –i escriu com un bon escriptor- de coses que ens interessen i molt: d’un jove que camina tota la nit per anar a treballar o dels soldats de guerres silenciades.
