Dones traïdes, assassines, revolucionàries. Homes obsessius i assedegats de sexe. Mares massa felices i filles egoistes. Pares mentiders i fills fatxendes. Dones que s’amaguen. Homes que enganyen. Vídues contentes, marits desesperats i amigues eternes.
Sempre amb ganes de sorprendre el lector i amb un humor ben fi, l’autora, Núria Martí, ens presenta una història d’Adams i Eves plens de pecats i sense cap mena de remordiment. Vint relats que ofereixen una irònica i incisiva mirada sobre la nostra espècie. De debò que som criatures sàvies?
Article complet
Fes-ho córrer!
Una noia atrapada entre dues passions, entre dos homes diferents, un anglès alt, fort i una mica fatxenda, i un català petit i més aviat introvertit. Amb quin es quedarà? No us perdeu aquesta història situada a l’estany de Banyoles, un mes de gener, durant els entrenaments de l’equip de rem de la Universitat de Cambridge. L’Ondina haurà de triar entre en Patrick i en Jordi. Un triangle amorós en Lectura Fàcil en un escenari ben proper.
Podem enamorar-nos de dues persones a la vegada? De qui està enamorada de debò l’Ondina? En Patrick i en Jordi són valents o són covards? S’estimen l’Ondina? I la regata? La competitivitat de l’esport és la mateixa que tenen tots dos esportistes a la vida amorosa? Descobriu-ho llegint Set dies al llac, de la Núria Martí Constans, Editorial La mar de fàcil.
Article complet
Fes-ho córrer!
Un llibre que em va recomanar una amiga i que m’ha agradat molt. El va escriure el 2001 una autora nord-americana de pares xinesos, l’Amy Tan, i es veu que té molts aspectes autobiogràfics.
Narra part de la vida de l’autora als Estats Units actuals i també part de la vida de la seva mare i de la seva àvia a la Xina de la primera meitat del segle XX. Un contrast de dues maneres de viure ben diferents, però també amb molts punts en comú: els problemes en les relacions entre mares i filles, l’amor, la preocupació pels altres i, sobretot, la lluita per trobar el nostre lloc a la vida.
Article complet
Fes-ho córrer!
M. Àngels Anglada escriu aquesta petita novel·la, Quadern d’Aram, per recordar l’extermini del poble armeni a principis del s. XX. Com en altres ocasions el protagonista és un noi –nen quan comença la narració i home quan acaba- que viu en primera persona l’èxode del seu poble, la mort d’alguns familiars i la nova vida lluny de la seva terra natal, a Marsella. Escrita en primera persona –a cops ell, l’Aram- a cops la seva mare –la Maryk- transmet la força del drama i la força de l’amor a parts iguals. També és la història d’una sòlida amistat.
Us la recomano, a més crec que és necessari recordar l’extermini del poble armeni, llargament silenciat.
Article complet
Fes-ho córrer!
Quina bona iniciativa, aquest blog! Com a professor de català que també sóc, sempre he insistit en la importància de la lectura per aprofundir el coneixement de la llengua i, no cal dir, com a font de plaer. L’obertura d’aquest blog coincideix, a més, amb l’aparició de Marges, la primera novel·la que publico. No m’he pogut estar d’aprofitar l’ocasió per fer-vos-ho saber. En Menna, el protagonista de Marges, se’n va a passar un mes de vacances al Priorat, immers en un mar de dubtes sobre la seva vida. L’excusa és estudiar els marges de pedra seca d’aquella comarca. Té ganes de solitud i de tranquil·litat. Però aquells dies al Priorat no passen en va. En fi, feia molt de temps que volia escriure una novel·la com aquesta i ara em ve de gust compartir-ho amb tots vosaltres.
Roger Vilà Padró
roger@marges.cat
Article complet
Fes-ho córrer!
La Cristina Filip ens ha enviat aquest comentari:
El llibre de què us vull parlar ens situa entre els anys 1936 i 1939, el període de la guerra civil espanyola.
Ens parla de les vivències d’un nen, el pare de l’autora, de la seva família i dels entorns en què ha passat la seva infància en un barri del Madrid d’aquella època.
El llibre comença descrivint la vida feliç d’aquesta família i segueix explicant com ho van perdre tot durant la guerra. La família es va haver de separar i el nen es va quedar tot sol amb els avis fugint sempre dels nacionals, i van acabar amagant-se en una muntanya d’un poble català on una família els va acollir, a ells i a més fugitius com ells. Va aprendre català i allà va començar una nova vida, això sí, sense la seva família.
Recomanaria aquest llibre perquè és fàcil de llegir, i sobretot el que més m’ha agradat és que m’ha fet entendre una mica com va afectar la guerra la gent d’aquella època.
Article complet
Fes-ho córrer!
Aquest és un llibre de memòries. L’autora és la Patricia Langdon-Davies, una dona anglesa que als anys 50 va venir a viure a Sant Feliu de Guíxols amb el seu marit, un conegut reporter de guerra, gran coneixedor i amant de Catalunya. Durant molt de temps la família Langdon-Davies va regentar un petit hotel a Sant Feliu. La Patrícia, que als seus 90 anys encara viu a la població empordanesa, fa un bon retrat de com era Catalunya en l’època en què ella va venir i de com va anar canviant amb el turisme i amb el final de la dictadura.
L’obra, que forma part de la col·lecció “Josep Pla” de la Diputació de Girona, va ser escrita el 2011.
Article complet
Fes-ho córrer!
La mirada ferida és la història d’un nen durant la guerra del Balcans. És un llibre dur, però ple de força. Parla de com passar per unes experiències atroces, per l’odi i finalment pel perdó. Tothom que l’ha llegit explica que li ha agradat moltíssim. Hem de felicitar l’autora per saber transmetre tan bé aquesta història.
Article complet
Fes-ho córrer!
- 13 FEBRER
2013
- mpadros
- General
Us donem la benvinguda al blog Lectures compartides a Palafrugell. Amb aquest nou espai pretenem intercanviar l’opinió de les nostres lectures, del professorat i de l’alumnat. Del que llegim a l’aula, del que llegim a casa i del que llegim i comentem en els clubs de lectura que fem.
Llegir és una font inesgotable de coneixement, de lleure i d’informació. Llegir ens estimula la imaginació, ens fa passar bones estones, ens ensenya mons llunyans, ens descobreix la història del país i d’altres indrets, ens mostra personatges interessants, i un llarg etcètera.
I si, a més de llegir –que en principi és una tasca solitària- comentem les lectures, és quan les paraules, les narracions, les històries prenen un sentit més ampli; a la nostra visió s’afegeixen altres visions; a la nostra opinió, s’afegeixen altres opinions. I l’enriquiment està servit. Tothom que ha participat en un club de lectura ho sap i ho ha experimentat.
Us animem a participar-hi.
Article complet
Fes-ho córrer!