Entrades amb l'etiqueta ‘Autors i autores’

  • L’atles furtiu

    Avui us recomanem un llibre amb dues versions: la primera, tal com la va escriure l’Alfred Bosch el 1998 i la segona, la versió reduïda, adaptada per a lectura fàcil per la Gemma Redortra el 2013.

    Aquesta novel·la històrica, situada al segle XIV,  ens parla d’un cartògraf jueu que rep l’encàrrec del rei de fer el mapamundi més complet que s’hagi fet mai. El savi decideix fer-ne dos, un amb totes les informacions contrastades i un altre, el furtiu, amb informacions encara no comprovades, mites i llegendes.

    Jafudà, el fill del cartògraf, ajudarà el seu pare en l’elaboració dels mapes i serà l’encarregat de portar-los de Mallorca a Barcelona. Això li farà viure situacions interessants, arriscades i compromeses; sobretot quan l’atles furtiu desapareix.

    Si us hi atreviu, llegiu-lo en la versió de l’Alfred Bosch, no és difícil i és molt més completa; però si sou lectors novells i no us hi veieu amb cor, amb la versió reduïda també us ho passareu bé.índex índexf

    Article complet

  • Mar i cel

    Us transcrivim la ressenya de Mar i cel que apareix al llibre: “És una tragèdia romàntica, escrita el 1888. El mateix any va ser estrenada en el teatre, amb gran èxit. L’acció se situa al segle XVII, alguns anys després de l’expulsió dels moriscos d’Espanya. Un vaixell de pirates ha enfonsat una nau cristiana que anava cap a Barcelona i ha fet una trentena de presoners. Al mercat d’esclaus de qualsevol port africà en pagaran un bon preu. El capità dels pirates està ferit i rep les cures de l’única dona que viatja a bord. Aquest és el punt de partida d’una situació tensa que acabarà esclatant fatalment.”

    índex

     

    Article complet

  • Cròniques de la veritat oculta

    cròniques

    Aquesta és una recomanació d’en Toni, de l’Intermedi 1: “Es tracta d’un recull de contes que l’autor va escriure als anys quaranta. Amb una fina ironia, aquests contes ens expliquen històries extraordinàries com si fossin d’allò més quotidià, i ens col·loca com a lectors davant d’uns fets que qüestionen la nostra visió de la realitat i del que està bé i del que està malament.
    Calders ens proposa un joc en el qual fets gens habituals, com ara trobar una mà humana en un jardí, són presentats com la cosa més corrent del món.
    Al meu entendre, aquest és un llibre entretingut, amè i agraït encara que no sigui gaire fàcil, a causa del vocabulari emprat per l’autor.
    Sens dubte el recomano a tothom que vulgui passar una bona estona llegint.”

    Article complet

  • Històries poc corrents

    calders

    En Josep, de l’Elemental 3, ens ha enviat el següent comentari després de llegir aquest llibre: “M’han agradat aquestes historietes curtes però molt ben narrades i definides; almenys és la meva opinió. Jo no sóc gaire amic de la lectura i m’ha agradat de Pere Calders que amb poques línies explica molt bé les històries dels personatges.”
    Algú més s’anima a llegir-lo i fer-nos arribar una opinió?

    Article complet

  • L’home de la maleta

    Aquesta novel·la, escrita per Ramon Solsona i guanyadora del premi Sant Jordi 2010, ens explica la història d’un home gran, músic d’orquestra retirat, que cansat de viure sol decideix vendre’s el pis i anar a viure alternativament a casa de les seves tres filles. A través de les seves reflexions de vell rondinaire anem coneixent la seva visió del món i, sobretot, dels models actuals de família, la relació amb els seus amics i també com va ser de dura la seva infantesa en un d’aquells asils per a nens, propis de la postguerra. L’obra té un final inesperat, relacionat justament amb la seva infantesa i el fet de no saber qui van ser els seus pares.
    Un altre element molt interessant del llibre és el tipus de llenguatge que s’hi utilitza. Ramon Solsona ha sabut recrear de manera magistral el llenguatge popular, carregat d’incorreccions però viu i usat per totes aquelles persones d’edat que no van tenir l’oportunitat d’aprendre català a l’escola.

    home maleta

    Article complet

  • Andrea Camilleri

    andrea-camilleriSi fa un parell de mesos us vaig parlar d’una escriptora veneciana que té una sèrie de novel·les d’intriga amb un mateix protagonista, el comissari Brunetti, avui us parlaré d’un altre autor italià que m’agrada tant o més que la Donna Leon.
    És l’Andrea Camilleri, un sicilià que als seus 88 anys encara publica llibres. Tot i que al llarg de la seva vida ha escrit obres de tipus molt diferent i també ha fet de director teatral i de guionista, el que a mi m’interessa més és la seva sèrie d’intriga situada en un poblet imaginari de Sicília, amb dues famílies mafioses una mica sui generis i amb un comissari, en Montalbano, encarregat de resoldre casos d’allò més divers, sovint barallant-se amb una burocràcia esperpèntica i amb un cap preocupat només per quedar bé i pujar graons. Per sort, en Montalbano compta amb la inestimable ajuda d’alguns bons col·laboradors i d’altres no tan eficients però molt voluntariosos.
    Totes les novel·les de Montalbano tenen una forta dosi d’intriga, acompanyada de bones pinzellades d’ironia, de crítiques demolidores a l’estructura política i social d’Itàlia, de descripció de moments plaents de la vida en petits poblets i d’una història d’amor passional i gairebé impossible entre el comissari i la seva xicota de tota la vida.
    Des que va sortir la primera novel·la de Montalbano, el 1994, fins al 2013, Camilleri n’ha escrit més de 20 aventures. Podeu trobar-ne la majoria traduïdes al català i publicades per Edicions 62.
    Un altre dia m’agradadarà parlar-vos d’autors d’intriga dels països escandinaus. N’hi ha molts i també són ben interessants. Si us agrada la novel·la negra, és clar!

    Article complet

  • Bru Rovira

    BruM’agrada molt llegir en Bru Rovira cada setmana a l’Ara. M’interessa llegir-lo, i el llegeixo sempre, perquè escriu sobre temes punyents d’arreu del món –Mali, Libèria…- i també de prop –històries de persones concretes, en situacions complexes. Es nota que és un periodista de primera línia, que treballa sobre el terreny, que investiga, que s’acosta a la notícia o que la busca; és un veritable reporter. Es nota que coneix món, que s’ha mogut, que s’ha enfrontat amb la realitat de guerres conegudes o altres oblidades, com la que fou la crua guerra del Congo.

    És, doncs, un periodista que us recomano. Ara el trobareu a l’Ara els diumenges; abans treballava a la Vanguardia, i també ho havia fet a l’Avui, al Noticiero Universal i al Tele eXprés. La seva secció es diu ‘Carreteres secundàries’ i és un nom ben triat. Perquè ell no vol parlar del que tothom parla, però escriu –i escriu com un bon escriptor- de coses que ens interessen i molt: d’un jove que camina tota la nit per anar a treballar o dels soldats de guerres silenciades.

    Article complet

  • Pa negre

    Pa negre

    Pa negre

    L’Eva Leonor López ens envia aquest comentari:

    Pa negre és de l’autor Emili Teixidor i se situa en el temps de la postguerra, allà a la plana de Vic. El seus protagonistes són l’Andreu , que és el principal, juntament amb la seva cosina, la Núria, anomenada la ploramiques, i en Quirze jove; tots tres són cosins.

    L’Emili Teixidor reflecteix a través de l’Andreu la duresa de l’època; una època en què li toca viure unes situacions molt difícils i complicades, ja que la seva família pertany al bàndol dels perdedors. Aquest nen madura de cop, forçadament diria jo, per las circumstàncies, fins i tot arriba a tenir una memòria selectiva impressionant.

    És una novel·la que val la pena de llegir ja que l’autor ho explica tot amb molta senzillesa i a més sap atrapar el lector i això és molt important. Recentment he vist la pel·lícula, però m’ha agradat molt més el llibre. El recomano.

     

    Article complet

  • Donna Leon

    DonnaAvui no us vull parlar d’un llibre, sinó d’una autora. Donna Leon és una escriptora nord-americana que fa anys que viu a Venècia i que ha publicat moltes novel·les d’intriga situades en aquesta ciutat i protagonitzades per un comissari molt especial: Brunetti, culte, llicenciat en dret, casat amb una aristòcrata progressista, professora de literatura anglesa a la Universitat.
    Si us agrada la literatura d’intriga, amb robatoris, assassinats i desaparicions, us recomano que busqueu qualsevol de les seves obres; la primera que es va traduir al català va ser Aqua alta i la darrera Conclusions preliminars. Si pot ser, llegiu-les per ordre d’aparició, a part de la intriga podreu veure com va evolucionant el personatge, la seva família, els companys de feina, la ciutat. Tots aquests elements hi són presents i ens donen una idea de com és la vida a Venècia per als venecians, que viuen envoltats de turistes, en una mena d’aparador, i també com és la vida a Itàlia.
    foto_donna_leon

    Article complet

  • Un excés de felicitat, vint contes perversos

    banner Felicitat CCGDones traïdes, assassines, revolucionàries. Homes obsessius i assedegats de sexe. Mares massa felices i filles egoistes. Pares mentiders i fills fatxendes. Dones que s’amaguen. Homes que enganyen. Vídues contentes, marits desesperats i amigues eternes.

    Sempre amb ganes de sorprendre el lector i amb un humor ben fi, l’autora, Núria Martí, ens presenta una  història d’Adams i Eves plens de pecats i sense cap mena de remordiment. Vint relats que ofereixen una irònica i incisiva mirada sobre la nostra espècie. De debò que som criatures sàvies?

    Article complet

Entrades següents >> <<

    Lectures compartides des de Palafrugell

    Us donem la benvinguda al blog Lectures compartides a Palafrugell. Amb aquest nou espai pretenem intercanviar l’opinió de les nostres lectures, del professorat i de l’alumnat, perquè llegir és una font inesgotable de coneixement, de lleure i d’informació.


    Calendari


    Favorits


    Etiquetes

    Assaig Autors i autores Contes Còmic Intriga Lectura fàcil Lectures adaptades literatura juvenil Llibres fàcils Memòries Novel·la Novel·la històrica Revistes Teatre