Entrades amb l'etiqueta ‘Memòries’

  • Arrels nòmades

    Pius Alibek viu a Barcelona des de l’any 1985. Hi va venir per continuar els seus estudis de lingüística, procedent de l’Iraq, on havia nascut, crescut, estudiat filologia anglesa i fet el servei militar molt poc temps abans que comencés la guerra Iraq-Iran.
    L’escriptor i filòleg ha tingut una intensíssima activitat a Barcelona: s’ha dedicat a la docència, ha participat en un vast projecte de preservació de manuscrits antics a la Mediterrània per al Departament de Llengües Semítiques de la Universitat de Barcelona, va destacar en la lluita per la pau en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq el 2003, fins al punt de rebre la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona, i també ha portat un restaurant de cuina iraquiana al barri de Gràcia.
    Aquest llibre el va escriure per explicar a les seves filles, nascudes a Catalunya, on eren les seves arrels. Explica que les nenes, quan anaven a la llar d’infants barrejaven amb gràcia el català, el castellà, l’arameu i l’àrab i se sorprenien en adonar-se que els altres nens no les entenien. Per això va voler explicar-los d’on venien. I és això el que trobareu en aquest llibre que no es pot deixar de llegir: la història de les arrels nòmades d’una persona amb una vida interessant i molt de talent per explicar-la.Portada Arrels nòmades

    Article complet

  • Diari d’hivern

    Paul Auster és un escriptor nord-americà, nascut el 1947. Les seves obres han estat traduïdes a 35 idiomes. El Diari d’hivern, publicat el 2012, és un repàs a la seva vida. A punt de fer 64 anys, l’autor s’atura a reflexionar sobre tot el que ha viscut i especialment sobre tot allò que ha sentit.
    Amb un llenguatge molt planer i amb una estructura aparentment desordenada, però molt fàcil de seguir, l’autor ens parla de la seva infantesa, dels esports que practicava, dels pares, dels estudis, de les seves estades a París, dels seus amors, de com ha anat construint la seva carrera d’escriptor.
    M’agrada especialment la part en què explica la seva biografia a partir de les cases on ha viscut, exactament 21. I també quan fa llistes, com ara aquesta, d’accions quotidianes: “esternudar i riure, badallar i plorar, fer rots i tossir, gratar-te les orelles, fregar-te els ulls, mocar-te, escurar-te la gola, mossegar-te els llavis…” en una llista inacabable de coses que fem tots els humans, fins i tot els escriptors d’èxit.

    índex2

    Article complet

  • El tramvia groc

    el tramvia groc

    Avui us vull recomanar un llibre de memòries. El tramvia groc recull els anys d’infantesa de Joan F. Mira als afores de València, entre l’Horta i la ciutat, en els anys posteriors a la guerra civil espanyola, entre el 1939 i el 1954 però amb incursions a passats molt més remots, des de la infantesa dels avis a la visió imaginada de com devien ser aquelles terres quan les varen poblar els primers humans, o quan s’hi passejaven els ibers, els romans o “tota la història d’un país de ponent de la Mar Nostra”.

    Amb tendresa, humor i amb el seu gran bagatge cultural, Mira ens parla de la seva extensa família i dels veïns i coneguts que conformaren la seva infantesa, ens parla de la vida al camp i a la ciutat, ens parla d’edificis que ja no existeixen, d’oficis ja extingits, de formes de vida oblidades, i ens deixa amb moltes ganes de saber com continua aquesta aventura personal, que tanca als 14 anys de vida.

    Article complet

  • Un cel de plom

    cel plomNeus Català i Carme Martí, una veu i dues mans, escriuen aquestes memòries recomanables. Neus Català i Pallejà, a 96 anys, conversa llargament amb Carme Martí per explicar-li la seva vida d’activista compromesa, des de la República, passant per la Guerra Civil, l’exili, el pas pels camps de concentració, la supervivència, la vida a França i el retorn. Una vida intensa, dura, duríssima –però plena de sentit i solidaritat. Potser no es podria entendre la supervivència de l’horror, de l’infern, sense la xarxa de suports, de lligams afectius i de lluita per un món millor que són el fil conductor del llibre.

    Carme Martí fa un excel·lent treball narratiu. Sembla talment la veu directa de la Neus. L’ha escoltada amb tots i cadascun dels sentits per novel·lar amb tan d’encert la vida d’aquesta dona menuda per fora i immensa d’esperit.

    Les bones memòries ens acosten a la història; la història del cada dia, la història social, política; les bones memòries són història. Us recomano la lectura d’Un cel de plom. Malgrat l’horror, és una novel·la –si se’m permet el terme- que enganxa, té ritme i transmet, també –i molt-, la part més positiva dels éssers humans.

    Article complet

  • El record és un pont al passat

    Aquest és el meu llibre de Sant Jordi. Encara no l’he acabat de llegir, però m’està agradant molt i us el vull comentar.
    Són les memòries de Montserrat Carulla, actriu nascuda a Barcelona el 1930 i que va començar al teatre professional als anys 60.
    Escrites en un llenguatge molt senzill i àgil, van explicant episodis de la seva vida, que reflecteixen molt bé com era la vida a Catalunya en aquells temps.
    De moment, només he llegit la part de la seva infantesa: el temps de la guerra a Sant Feliu de Codines; la tornada a Barcelona; l’escola de monges que parlaven en castellà i ella no les entenia, i on la seva germana i ella havien d’entrar per una porta lateral perquè eren pobres; el canvi a una escola quasi clandestina amb una mestra republicana; els anys vivint a la porteria d’un edifici de l’Eixample, on la mare havia trobat feina, mentre el pare estava internat al camp d’Argelès; la misèria d’aquells anys, la por, el silenci: “Els soldats vençuts, callen.” deia el pare. I malgrat tot, res no és dramàtic perquè sé que la Montserrat se’n va sortir; només em falta saber com. Us n’explicaré més coses; o, si no, descobriu-ho vosaltres mateixos.

    Article complet

  • El gat, unes llavors i quinze llibres

    ElGatAquest és un llibre de memòries. L’autora és la Patricia Langdon-Davies, una dona anglesa que als anys 50 va venir a viure a Sant Feliu de Guíxols amb el seu marit, un conegut reporter de guerra, gran coneixedor i amant de Catalunya. Durant molt de temps la família Langdon-Davies va regentar un petit hotel a Sant Feliu. La Patrícia, que als seus 90 anys encara viu a la població empordanesa, fa un bon retrat de com era Catalunya en l’època en què ella va venir i de com va anar canviant amb el turisme i amb el final de la dictadura.
    L’obra, que forma part de la col·lecció “Josep Pla” de la Diputació de Girona, va ser escrita el 2011.

    Article complet

Lectures compartides des de Palafrugell

Us donem la benvinguda al blog Lectures compartides a Palafrugell. Amb aquest nou espai pretenem intercanviar l’opinió de les nostres lectures, del professorat i de l’alumnat, perquè llegir és una font inesgotable de coneixement, de lleure i d’informació.


Calendari


Favorits


Etiquetes

Assaig Autors i autores Contes Còmic Intriga Lectura fàcil Lectures adaptades literatura juvenil Llibres fàcils Memòries Novel·la Novel·la històrica Revistes Teatre