Aquest petit llibre, editat per la Diputació de Barcelona, recull quatre històries iguals i diferents de quatre autors de la gran literatura russa: Puixkin, desterrat per criticar el tsar; Thèkhov, metge compromès amb els més desvalguts; Bàbel, periodista a la guerra civil russa; i Berberova, emigrant que fugia de la repressió de l’estat rus.
Els quatre contes parlen de la Rússia dels segles XIX i XX, i els escriptors d’aquestes petites narracions usen la literatura per denunciar desigualtats o per fer reflexionar el lector sobre algun tema de transcendència.
El llibre agrada i es molt ilustratiu en diferents escenaris que relexen el mode de vida i el pensament russ en les diferents etapes vitals dels autors
Francament el llibre no ho vaig trobar de fácil lectura, els quatre contes parlen de situacions molt diferents, el primer ho vaig trobar una mica embolicat y de escàs interès, parlo a nivel personal per descomptat, el segon parla de valors i de vida militar y tampoc és el que preferixo, millor van ser el tercer y l’últim, en particolar l’ultim de l’escriptora Berberova, el conte té un estil intrigant i captivant com si fos una novela rosa i desencadena un final commovedor que va agradar-me molt, sembla quasi una història dels dies nostres, serà per això que ho vaig escollir com el que prefereixo.
Bon dia,
Personalment no m´ha agradat molt, trobo que es una mica difícil a l’ hora de llegirlo ja que hi han moltes paraules difícils de entendre i uns verbs en passat una mica complicats.
Els únics contes que m’han agradat una mica ha sigut el de noia estrangera que es la història familiar de la nena, la mare i la seva tia, i el dels nois que volen fugir i fer un viatje a Amèrica i acaben enxarpan-los.
Bon dia,
Personalment no m´ha agradat molt, trobo que es una mica difícil a l’ hora de llegir-lo ja que hi han moltes paraules difícils de entendre i uns verbs en passat una mica complicats.
Els únics contes que m’han agradat una mica ha sigut el de noia estrangera que es la història familiar de la nena, la mare i la seva tia, i el dels nois que volen fugir i fer un viatje a Amèrica i acaben enxarpan-los.
El conte que més m’ha agradat ha sigut “El tret”. Explica com era la vida en un campament militar i com els duels eren el mitjà per a resoldre les ofenses. El protagonista és un home que només pensa en la venjança i quan per fi arriba el moment de venjar-se es compadeix de la seva víctima.
També m’ha agradat el de “La nena”, una història bonica però trista que ens parla de la solidaritat vers els refugiats que arriben fugint de la revolució russa (per desgràcia un tema molt actual), i de la vida d’una dona benestant vinguda a menys, que té por de la seva solitud en adonar-se que s’acosta el final de la seva vida, i a qui se li obre la porta de l’esperança amb l’arribada de la seva neboda.
Bona tarda,
El llibre “els quatre contes russos” en general m’ha semblat una mica trist.
El conte que més m’ha agradat ha estat “La nena estrangera” , per a mi és l’únic que explica una història que no perds el fil i que transmet un missatge positiu malgrat la situació.
També ” Els nois”, és un conte que la seva història em sembla interessant però trobo que està a mitges.
Per acabar és un llibre curt, ràpid de llegir i conté algunes paraules una mica més difícils però compressibles en el seu context.
La lectura del llibre, sobretot a l’inici em va resultar una mica confusa, les paraules que utilitza, no són les habituals en el meu vocabulari, la qual cosa en va fer la lectura una mica més lenta, però al final em va enganxar i agradar (uns contes menys que d’altres).
El conte que més m’ha agradat ha sigut el de “La nena estrangera” pel seu contingut ple de solidaritat, entrega i esperança.
Jo personalment recomano la lectura del llibre, sobretot als que habitualment no llegeixen (com jo) llibres en català és una bona opció per iniciar-se.
Jo crec que el llibre de contes “Els quatre contes russos” recull l’esperit i el anima de la cultura russa d’aquests dos últims segles.
Personalment, el que més m’agradat ha estat el`primer conte “el tret” de Alexandre Puixkin porquè representa molt bé la noblesa militar, i em recorda molt a la pel.licula del “El barber de siberia” de Nikita Mijalkov que també es debaten en un duel i es de la mateixa època.
El llibre no m’ha desagradat, la seva lectura ha resultat “comoda”, no et perds gaire i el llenguatge força bé, potser “el tret” conté paraules menys emprades, sembla un llenguatge més culte
De tots diria que el que menys m’ha agradat ha estat “el petó “, el final no l’acabo d’entendre, s’en va i després què?, i on està el problema del petó?, li dol deixar-la allà o no?, tornarà?, no tinc clar que ens vol dir l’autor. El conte d’ “els nois” tampoc m’ha agradat massa, quina lliçó ens vol donar?. . .que els somnis només són això, somnis i la realitat t’aclapara, si és així, no m’agrada el final. El conte d'”un tret” és un pèl llarg en comparació, al pobre Silvi se li ha refredat la venjança (hem sembla molt bé, potser no tenía raó d’ésser i a sobre perd el temps. I l’últim, és per a mi el més poètic, el més tendre, parla de solitud i crec que també d’estimació, malgrat l’aparent distanciament i manca de paraules entre les dues dones
Bona Tarda,
he llegit el llibre dues vegades,això vol dir que la narració és una mica carregòsa(sempre des del meu humil criteri).Dels quatre contes de què es compon,m’ha agradat molt l’últim. “La nena estrangera”perquè,encara que és un relat força trist,conté un missatge d’esperança i solidaritat,que podríem comparar amb el drama que estan patint els refugiats de Síria actualment.
També vull parlar de la part positiva i és que,si més no,sempre se n’aprén de qualsevol llibre.
Concretament d’aquest ha estat una série de mots poc coneguts a nivell col-loquial.
Com a resum d’aquest llibre diria:
Són quatre contes curts, però algún, pel seu vocabulari, es fa costos de llegir i altres em sembla que el relat es queda curt.
En general, no m’ha agradat i no ho recomanaria, si de cas, el que més em va entretenir va ser l’últim, trobo que és una història bonica, encara que trista, i té un vocabulari de fácil lectura.
Aquesta llibre és molt irregular i com passa amb tots els reculls de contes, n’hi ha de bons i de dolents. Crec que falta profunditat en la majoria dels contes i falta sobre tot desenvolupament d’algunes històries que podien tenir molt més suc.
Els quatre contes russos.
Més que els seus transfons morals, em quedo amb petits detalls que em
criden l’atenció. Com el duel entre dos oficials russos, on un d’ells en el moment de l’afrontació, el seu pensament està fora la vida i la mort, i per
ajudar-se a aconseguir-ho menja cireres.Oh aquella noieta i el soldat rus
que es fan un petó dintre d’un ambient de foscor, de guerra, d’angoixa i de
miseria, un petó que pot ser una sortida a la llum. I aquells dos nens adoles-
cents que porten a terme les seves fantasies, i la realitat els desperta del somni. Com a final, la dona i la nena, una dona que ho ha viscut tot i es troba desvalguda, i davant d’ella una criatura que s’enfronta a la vida amb
una seguretat irrefutable.
He llegit els llibres dels quatre contes russos i no els he trobat gaire interessants. Potser el que més m’ha agradat sigui el de la nena estrangera. La seva lectura m’ha portat records d’altre llibre el qual si m’agrada molt, “el magatzem d’antiguitats de Charles Dickens”.
La història de la nena estrangera és una petita mostra social de la Rússia dels Tsars, amb una situació miserable de la població i una noblesa decaient que acabaria portant la revolució durant els inicis del segle XIX. Des d’aquest punt de vista m’ha resultat interessant. La resta de contes no m’han aportat res destacable.
El llibre “Quatre contes russos” no m’ha agradat gens ni mica. Es fa molt llarg, tot i que son quatre contes curts, però son pesats.
Excepcionalment el primer conte -el del tret- es salva. Té un fil i explica una història que desperta un cert interès al lector, però en resum aquest llibre m’ennuega.
No recomanaria aquest llibre.
En general no m’ha agradat el llibre,ja que no he entès gaire cosa sobre els contes.
He trobat que els contes acaben sense un final real.
L’únic que em va distreure una mica va set l’últim,el de la nena,que va anar a viure amb la seva tieta.Em va impressionar la manera d’afrontar la vida aquesta nena,molt acostumada a cuidar-sr ella mateixa
Aborrit, insuls i monòton, es evident que no m’ha agradat gens. Tots quatre contes trobo que no tenen ni cap ni peus, potser l’útim, el de la nena, es una mica més tendre, però la resta..ufffff
He llegit el llibre ” Els quatre contes russos ” i de tots ells el que més m´ha agradat ha sigut el primer ” El tret “, que ens ve a dir que la venjança no és bona ni en fred ni en calent, que realment no arregla res.Ni ha un altre , ” La nena estrangera ” ´,on una dona acostumada a viure sempre acompanyada per circunstancies de la vida es troba sola i angoixada, per que creu que quan arrivi l´hora de la seva mort no hi haurà ningú que l´acompanyi i de sobte li apareix una nevoda, que no m´ha desagradat. Els altres dos , el dels dos amics que volen fugir i fer un viatje a Amèrica i acaben enxarpan-los i el del soldat que li dona un petó a una noia i després la deixa no m´han agradat.
Després de llegir el llibre titulat “quatre contes russos”, no m´ha agradat gaire. Sense l´coneixement rus d´aquesta época, l´he trobat difícil d´entendre. Tanmateix, l´únic conte del llibre que m´ha agradat és el de la nena estrangera de Nina Berberova.
El conte“ la nena estrangera” es tracta de la historia familiar de la nena amb la seva mare i la seva tia. L´escriptora ha utilitzat molts adjectius, paraules senzilles i tendres amb escenari quotidianes molt properes.
És entretingut i m ´ha agradat aquest conte.
Hola Bona tarde:
Personalment no m´han desagradat del tot els contes , pero trobo que els hi falta un final mes interesants. També es una mica difícil a la hora de llegirlo ja que es un catala molt tancat y hi han paraulas dificils de entendre.
El conte que mes m´ha agradat es el ultim trobo que és molt tendrá y trist a la vegada.
Els quatre contes parlen de la Rússia dels segles XIX i XX, i els escriptors d’aquestes petites narracions usen la literatura per denunciar desigualtats o per fer reflexionar el lector sobre algun tema de transcendència.
20 comentaris
Raul torrejon fernandez
16 juny 17
16:41 #
El llibre agrada i es molt ilustratiu en diferents escenaris que relexen el mode de vida i el pensament russ en les diferents etapes vitals dels autors
Antonio Doddo
16 juny 17
10:32 #
Francament el llibre no ho vaig trobar de fácil lectura, els quatre contes parlen de situacions molt diferents, el primer ho vaig trobar una mica embolicat y de escàs interès, parlo a nivel personal per descomptat, el segon parla de valors i de vida militar y tampoc és el que preferixo, millor van ser el tercer y l’últim, en particolar l’ultim de l’escriptora Berberova, el conte té un estil intrigant i captivant com si fos una novela rosa i desencadena un final commovedor que va agradar-me molt, sembla quasi una història dels dies nostres, serà per això que ho vaig escollir com el que prefereixo.
Pilar Gea
16 juny 17
8:28 #
Bon dia,
Personalment no m´ha agradat molt, trobo que es una mica difícil a l’ hora de llegirlo ja que hi han moltes paraules difícils de entendre i uns verbs en passat una mica complicats.
Els únics contes que m’han agradat una mica ha sigut el de noia estrangera que es la història familiar de la nena, la mare i la seva tia, i el dels nois que volen fugir i fer un viatje a Amèrica i acaben enxarpan-los.
Pilar Gea
16 juny 17
8:25 #
Bon dia,
Personalment no m´ha agradat molt, trobo que es una mica difícil a l’ hora de llegir-lo ja que hi han moltes paraules difícils de entendre i uns verbs en passat una mica complicats.
Els únics contes que m’han agradat una mica ha sigut el de noia estrangera que es la història familiar de la nena, la mare i la seva tia, i el dels nois que volen fugir i fer un viatje a Amèrica i acaben enxarpan-los.
Susana Conte
09 des. 15
19:27 #
El conte que més m’ha agradat ha sigut “El tret”. Explica com era la vida en un campament militar i com els duels eren el mitjà per a resoldre les ofenses. El protagonista és un home que només pensa en la venjança i quan per fi arriba el moment de venjar-se es compadeix de la seva víctima.
També m’ha agradat el de “La nena”, una història bonica però trista que ens parla de la solidaritat vers els refugiats que arriben fugint de la revolució russa (per desgràcia un tema molt actual), i de la vida d’una dona benestant vinguda a menys, que té por de la seva solitud en adonar-se que s’acosta el final de la seva vida, i a qui se li obre la porta de l’esperança amb l’arribada de la seva neboda.
María Dolores Chico
08 des. 15
22:39 #
Bona tarda,
El llibre “els quatre contes russos” en general m’ha semblat una mica trist.
El conte que més m’ha agradat ha estat “La nena estrangera” , per a mi és l’únic que explica una història que no perds el fil i que transmet un missatge positiu malgrat la situació.
També ” Els nois”, és un conte que la seva història em sembla interessant però trobo que està a mitges.
Per acabar és un llibre curt, ràpid de llegir i conté algunes paraules una mica més difícils però compressibles en el seu context.
Carmen Sedano Latorre
07 des. 15
11:07 #
La lectura del llibre, sobretot a l’inici em va resultar una mica confusa, les paraules que utilitza, no són les habituals en el meu vocabulari, la qual cosa en va fer la lectura una mica més lenta, però al final em va enganxar i agradar (uns contes menys que d’altres).
El conte que més m’ha agradat ha sigut el de “La nena estrangera” pel seu contingut ple de solidaritat, entrega i esperança.
Jo personalment recomano la lectura del llibre, sobretot als que habitualment no llegeixen (com jo) llibres en català és una bona opció per iniciar-se.
Casela
Mª Dolores Alonso Bustillo
06 des. 15
19:33 #
Bona tarda.
Jo crec que el llibre de contes “Els quatre contes russos” recull l’esperit i el anima de la cultura russa d’aquests dos últims segles.
Personalment, el que més m’agradat ha estat el`primer conte “el tret” de Alexandre Puixkin porquè representa molt bé la noblesa militar, i em recorda molt a la pel.licula del “El barber de siberia” de Nikita Mijalkov que també es debaten en un duel i es de la mateixa època.
Quima Sagues
03 des. 15
15:41 #
El llibre no m’ha desagradat, la seva lectura ha resultat “comoda”, no et perds gaire i el llenguatge força bé, potser “el tret” conté paraules menys emprades, sembla un llenguatge més culte
De tots diria que el que menys m’ha agradat ha estat “el petó “, el final no l’acabo d’entendre, s’en va i després què?, i on està el problema del petó?, li dol deixar-la allà o no?, tornarà?, no tinc clar que ens vol dir l’autor. El conte d’ “els nois” tampoc m’ha agradat massa, quina lliçó ens vol donar?. . .que els somnis només són això, somnis i la realitat t’aclapara, si és així, no m’agrada el final. El conte d'”un tret” és un pèl llarg en comparació, al pobre Silvi se li ha refredat la venjança (hem sembla molt bé, potser no tenía raó d’ésser i a sobre perd el temps. I l’últim, és per a mi el més poètic, el més tendre, parla de solitud i crec que també d’estimació, malgrat l’aparent distanciament i manca de paraules entre les dues dones
Marina Cintas Lerida
01 des. 15
15:04 #
Bona Tarda,
he llegit el llibre dues vegades,això vol dir que la narració és una mica carregòsa(sempre des del meu humil criteri).Dels quatre contes de què es compon,m’ha agradat molt l’últim. “La nena estrangera”perquè,encara que és un relat força trist,conté un missatge d’esperança i solidaritat,que podríem comparar amb el drama que estan patint els refugiats de Síria actualment.
També vull parlar de la part positiva i és que,si més no,sempre se n’aprén de qualsevol llibre.
Concretament d’aquest ha estat una série de mots poc coneguts a nivell col-loquial.
Déborah C.B.
28 nov. 15
10:33 #
Com a resum d’aquest llibre diria:
Són quatre contes curts, però algún, pel seu vocabulari, es fa costos de llegir i altres em sembla que el relat es queda curt.
En general, no m’ha agradat i no ho recomanaria, si de cas, el que més em va entretenir va ser l’últim, trobo que és una història bonica, encara que trista, i té un vocabulari de fácil lectura.
José del Toro
20 març 14
18:18 #
Aquesta llibre és molt irregular i com passa amb tots els reculls de contes, n’hi ha de bons i de dolents. Crec que falta profunditat en la majoria dels contes i falta sobre tot desenvolupament d’algunes històries que podien tenir molt més suc.
Joan Mateu
13 març 14
19:19 #
Els quatre contes russos.
Més que els seus transfons morals, em quedo amb petits detalls que em
criden l’atenció. Com el duel entre dos oficials russos, on un d’ells en el moment de l’afrontació, el seu pensament està fora la vida i la mort, i per
ajudar-se a aconseguir-ho menja cireres.Oh aquella noieta i el soldat rus
que es fan un petó dintre d’un ambient de foscor, de guerra, d’angoixa i de
miseria, un petó que pot ser una sortida a la llum. I aquells dos nens adoles-
cents que porten a terme les seves fantasies, i la realitat els desperta del somni. Com a final, la dona i la nena, una dona que ho ha viscut tot i es troba desvalguda, i davant d’ella una criatura que s’enfronta a la vida amb
una seguretat irrefutable.
Silvestre
13 març 14
18:47 #
He llegit els llibres dels quatre contes russos i no els he trobat gaire interessants. Potser el que més m’ha agradat sigui el de la nena estrangera. La seva lectura m’ha portat records d’altre llibre el qual si m’agrada molt, “el magatzem d’antiguitats de Charles Dickens”.
La història de la nena estrangera és una petita mostra social de la Rússia dels Tsars, amb una situació miserable de la població i una noblesa decaient que acabaria portant la revolució durant els inicis del segle XIX. Des d’aquest punt de vista m’ha resultat interessant. La resta de contes no m’han aportat res destacable.
Sergi Robles i Berdoy
13 març 14
13:40 #
El llibre “Quatre contes russos” no m’ha agradat gens ni mica. Es fa molt llarg, tot i que son quatre contes curts, però son pesats.
Excepcionalment el primer conte -el del tret- es salva. Té un fil i explica una història que desperta un cert interès al lector, però en resum aquest llibre m’ennuega.
No recomanaria aquest llibre.
Ascen Gomez
13 març 14
13:02 #
En general no m’ha agradat el llibre,ja que no he entès gaire cosa sobre els contes.
He trobat que els contes acaben sense un final real.
L’únic que em va distreure una mica va set l’últim,el de la nena,que va anar a viure amb la seva tieta.Em va impressionar la manera d’afrontar la vida aquesta nena,molt acostumada a cuidar-sr ella mateixa
carmen luna
12 març 14
19:39 #
Aborrit, insuls i monòton, es evident que no m’ha agradat gens. Tots quatre contes trobo que no tenen ni cap ni peus, potser l’útim, el de la nena, es una mica més tendre, però la resta..ufffff
Cèlia Martínez Balaguer
12 març 14
14:15 #
He llegit el llibre ” Els quatre contes russos ” i de tots ells el que més m´ha agradat ha sigut el primer ” El tret “, que ens ve a dir que la venjança no és bona ni en fred ni en calent, que realment no arregla res.Ni ha un altre , ” La nena estrangera ” ´,on una dona acostumada a viure sempre acompanyada per circunstancies de la vida es troba sola i angoixada, per que creu que quan arrivi l´hora de la seva mort no hi haurà ningú que l´acompanyi i de sobte li apareix una nevoda, que no m´ha desagradat. Els altres dos , el dels dos amics que volen fugir i fer un viatje a Amèrica i acaben enxarpan-los i el del soldat que li dona un petó a una noia i després la deixa no m´han agradat.
Manyang Qiao
10 març 14
23:10 #
Després de llegir el llibre titulat “quatre contes russos”, no m´ha agradat gaire. Sense l´coneixement rus d´aquesta época, l´he trobat difícil d´entendre. Tanmateix, l´únic conte del llibre que m´ha agradat és el de la nena estrangera de Nina Berberova.
El conte“ la nena estrangera” es tracta de la historia familiar de la nena amb la seva mare i la seva tia. L´escriptora ha utilitzat molts adjectius, paraules senzilles i tendres amb escenari quotidianes molt properes.
És entretingut i m ´ha agradat aquest conte.
Miriam portero
08 març 14
19:35 #
Hola Bona tarde:
Personalment no m´han desagradat del tot els contes , pero trobo que els hi falta un final mes interesants. També es una mica difícil a la hora de llegirlo ja que es un catala molt tancat y hi han paraulas dificils de entendre.
El conte que mes m´ha agradat es el ultim trobo que és molt tendrá y trist a la vegada.
Escriu un comentari
RSS dels comentaris