En català, llegim i parlem

El llibre agrada i es molt ilustratiu en diferents escenaris que relexen el mode de vida i el pensament russ en les diferents etapes vitals dels autors

Bon dia,
Personalment no m´ha agradat molt, trobo que es una mica difícil a l’ hora de llegirlo ja que hi han moltes paraules difícils de entendre i uns verbs en passat una mica complicats.

Els únics contes que m’han agradat una mica ha sigut el de noia estrangera que es la història familiar de la nena, la mare i la seva tia, i el dels nois que volen fugir i fer un viatje a Amèrica i acaben enxarpan-los.

El conte que més m’ha agradat ha sigut “El tret”. Explica com era la vida en un campament militar i com els duels eren el mitjà per a resoldre les ofenses. El protagonista és un home que només pensa en la venjança i quan per fi arriba el moment de venjar-se es compadeix de la seva víctima.
També m’ha agradat el de “La nena”, una història bonica però trista que ens parla de la solidaritat vers els refugiats que arriben fugint de la revolució russa (per desgràcia un tema molt actual), i de la vida d’una dona benestant vinguda a menys, que té por de la seva solitud en adonar-se que s’acosta el final de la seva vida, i a qui se li obre la porta de l’esperança amb l’arribada de la seva neboda.

La lectura del llibre, sobretot a l’inici em va resultar una mica confusa, les paraules que utilitza, no són les habituals en el meu vocabulari, la qual cosa en va fer la lectura una mica més lenta, però al final em va enganxar i agradar (uns contes menys que d’altres).

El conte que més m’ha agradat ha sigut el de “La nena estrangera” pel seu contingut ple de solidaritat, entrega i esperança.

Jo personalment recomano la lectura del llibre, sobretot als que habitualment no llegeixen (com jo) llibres en català és una bona opció per iniciar-se.

Casela

El llibre no m’ha desagradat, la seva lectura ha resultat “comoda”, no et perds gaire i el llenguatge força bé, potser “el tret” conté paraules menys emprades, sembla un llenguatge més culte
De tots diria que el que menys m’ha agradat ha estat “el petó “, el final no l’acabo d’entendre, s’en va i després què?, i on està el problema del petó?, li dol deixar-la allà o no?, tornarà?, no tinc clar que ens vol dir l’autor. El conte d’ “els nois” tampoc m’ha agradat massa, quina lliçó ens vol donar?. . .que els somnis només són això, somnis i la realitat t’aclapara, si és així, no m’agrada el final. El conte d'”un tret” és un pèl llarg en comparació, al pobre Silvi se li ha refredat la venjança (hem sembla molt bé, potser no tenía raó d’ésser i a sobre perd el temps. I l’últim, és per a mi el més poètic, el més tendre, parla de solitud i crec que també d’estimació, malgrat l’aparent distanciament i manca de paraules entre les dues dones

Com a resum d’aquest llibre diria:
Són quatre contes curts, però algún, pel seu vocabulari, es fa costos de llegir i altres em sembla que el relat es queda curt.
En general, no m’ha agradat i no ho recomanaria, si de cas, el que més em va entretenir va ser l’últim, trobo que és una història bonica, encara que trista, i té un vocabulari de fácil lectura.

Els quatre contes russos.
Més que els seus transfons morals, em quedo amb petits detalls que em
criden l’atenció. Com el duel entre dos oficials russos, on un d’ells en el moment de l’afrontació, el seu pensament està fora la vida i la mort, i per
ajudar-se a aconseguir-ho menja cireres.Oh aquella noieta i el soldat rus
que es fan un petó dintre d’un ambient de foscor, de guerra, d’angoixa i de
miseria, un petó que pot ser una sortida a la llum. I aquells dos nens adoles-
cents que porten a terme les seves fantasies, i la realitat els desperta del somni. Com a final, la dona i la nena, una dona que ho ha viscut tot i es troba desvalguda, i davant d’ella una criatura que s’enfronta a la vida amb
una seguretat irrefutable.

El llibre “Quatre contes russos” no m’ha agradat gens ni mica. Es fa molt llarg, tot i que son quatre contes curts, però son pesats.
Excepcionalment el primer conte -el del tret- es salva. Té un fil i explica una història que desperta un cert interès al lector, però en resum aquest llibre m’ennuega.
No recomanaria aquest llibre.

Aborrit, insuls i monòton, es evident que no m’ha agradat gens. Tots quatre contes trobo que no tenen ni cap ni peus, potser l’útim, el de la nena, es una mica més tendre, però la resta..ufffff

Després de llegir el llibre titulat “quatre contes russos”, no m´ha agradat gaire. Sense l´coneixement rus d´aquesta época, l´he trobat difícil d´entendre. Tanmateix, l´únic conte del llibre que m´ha agradat és el de la nena estrangera de Nina Berberova.
El conte“ la nena estrangera” es tracta de la historia familiar de la nena amb la seva mare i la seva tia. L´escriptora ha utilitzat molts adjectius, paraules senzilles i tendres amb escenari quotidianes molt properes.
És entretingut i m ´ha agradat aquest conte.