En català, llegim i parlem

“Origen Tambakunda” és el resultat d’hores de converses d’en Samba i la Mariona Masferrer. El protagonista i la escriptora s’havien conegut al CNPL de Sant Cugat quan en Samba estudiava català.

El llibre conta la historia d’un nen pagès amb pocs recursos econòmics però amb una gran xarxa comunitària que li permet arribar a la universitat de Dakar. El protagonista pateix els desacords amb el pare i gaudeix del suport dels avis. La diferència amb altres històries és que en Samba és de Senegal i que, donades les dificultats al seu país, decideix marxar a treballar fora, i ve a Catalunya buscant una vida millor.

El llibre m’ha agradat perquè té un estil molt dinàmic i la història d’en Samba és molt interessant.

Latefa,alumna de S3.
La veritat que en principi no m’ha agradat molt,sobre tot en la primera part on parlava de la infància d’en Samba,ja que era més densa i feia salts en el temps cosa que em feia perdre el fil. Malgrat això, em podia imaginar i sentir tot el que narrava la Mariona.
En definitiva “la vida és un viatge de vivències, d’emocions, de cultures i de lluita contínua per sobreviure siguis d’on siguis o qui siguis”
EL RECOMANO.

Amb aquesta historia es pot veure molt més clar la diferència en les maneres de viure africanes i europees. La duresa de la vida africana i amb l’alegria com s’hi enfronten contrastada amb la vida aquí a Europa on tenim tota mena de comoditats ens hauria de fer reflexionar si les politiques i les ajudes al continent africà són les correctes o bé s’hauria de buscar alguna manera millor perquè els països africans poguessin desarrollar-se aprofitant les seves pròpies riqueses, que no són poques.
El llibre de la Mariona Masferrer ens explica la vida dels primers vint anys del protagonista, en Samba i com s’ha d’enfrontar als desafiaments que se li plantegen per poder sobreviure, en alguns moments sol, allunyat de la família i sense tenir-hi cap contacte, però amb un gran esperit de lluita i superació, passant per les alegries i fracassos amorosos fins a l’arribada a Europa després d’un llarg i dur viatge en petera, amb unes expectatives i il•lusions que rarament es compleixen.
Una de les coses que m’ha impactat, es el fet de la “despreocupació” de la família (ho poso entre cometes perquè no sé com ho van viure) de deixar un nen en mans del mestre de la Daara que se l’emporta lluny de casa durant uns anys.
Aplaudeixo el recurs de l’autora d’anar al Senegal a veure amb els seus propis ulls allà on va viure en Samba i conèixer de primera mà els carrers, paisatges, la gent i les seves supersticions per tal de poder fer la historia més creïble coneixent de primera mà allò que en Samba li explicava, Però, sobretot, admiro aquest esperit de lluita i superació d’en Samba a qui li desitjo sort per poder arribar a tenir la vida somiada.

M’ha agradat molt la biografia de Samba, un noi Senegalès que decideix un dia fer un viatge des del seu país fins a Barcelona.
Ha estat una lectura tendra però alhora dura i commovedora.
El llibre narra la infància de Samba, desde que comença a estudiar, recolzat pel seu avi, fins que va creixent,la seva adolescència,l’educació etc. Després comença el seu viatge a Europa amb l’objectiu de tenir una vida millor … encara que no resulta ser així. M’he rigut molt llegint les seves relacions amoroses i he patit amb Samba quan puja a la barca rumb al desconegut.
Després de la seva lectura he pogut aprendre dues lliçons de vida, la primera és que hem de deixar enrere els nostres prejudicis socials, tots som éssers humans i és més el que ens uneix que el que ens diferencia. La segona lliçó és la importància de l’educació com a motor per créixer personalment i eliminar els tabús i les injustícies.
Recomano la lectura del llibre de la Mariona Masferrer, que ens endinsa en un món llunyà i exòtic però alhora familiar on es demostra que amb esforç i coratge tot es pot aconseguir i que la vida és un viatge d’aprenentatge constant

En la meva opinió no es trata de un llibre fàcil de llegir, no té una estructura lineal i està escrit en un català sumptuós amb un vocabulari ple de metàfores i imatges que suposo serveixen en la descripció del món que embolca totalment la vida del protagonista. Malgrat això trobo que l’esforç i la dedicació de l’escriptora per fer conèixer la cultura africana, la infància del jove i el seu viatge aventurer cap Espanya ha aconseguit el seu propòsit i el resultat és una història interessant i plena d’humanitat, una humanitat de la qual una part de nosaltres ignora l’existència completament, com si fos una realitat d’un altre planeta.

En Samba un noi que desde ben petit esta marca per les desgracies i pesos el que pesi el que pesi supera totalment dificultats serioses i arriba a Espanta jugant se la vida. La narració conmoveis, amena, apasionant i molt rica en vocabulari. Representa un nexe entre dos continents tan llunyans com propers, tan iguals i tan diferents

Origen Tambakunda és un exemple més comptat per en Samba, i ens fa veure les penalitats de milions de persones, sigui a l’Àfrica o l’Orient.
Molts d’ells intenten, arriscant les seves vides, arribar a ” el Dorado ” (Europa) on sovint es troben un altre drama, potser no tan penós, però res a veure amb el que somiaven.
D’altre banda he de dir que el llibre m’ha agradat, perquè descobrim costums i fets culturals o religiosos d’una part d’Âfrica.

M’ha agradat molt l’història del Samba.Sobretot m’ ha impressionat l’ afany de superació que té el protagonista del llibre.

Penso que és un llibre que ens relata amb molta exactitud com és la vida a l’Àfrica. Una vida dura, amb pocs recursos econòmics, on la familia és el nucli fonamental del esser humà. La escriptora deixa ben clar que estem davant d’una societat gairabé medieval, poc evolucionada i molt marcada per la religió.
Per altre banda el llibre ens descriu, amb tota la cruesa, l’odissea que significa pels emigrants el fet de marxar del seu país amb l’objectiu de buscar una vida millor, la qual cosa és molt difícil d’assolir, tot i que és deixen en l’intent tot el seu patrimoni económic i massa sovint les seves vides.
També queda ben palés com funcionen les mafies de contraban de persones, les quals no tenen cap escrúpol i el seu únic propòsit és obtenir guanys.
Un altre aspecte que m’agradaria destacar és la relació que s’estableix entre l’escriptora i en Samba. N’hi ha un apropament entre els molt fraternal, més aviat, una relació maternofilia.

En general, m’ha agradat molt aquest llibre.
La primera part, des del meu punt de vista, potser sigui la més densa. La segona part es posa més interessant a mida que el protagonista es va fent més gran i es comença a moure fora del seu poble natal.
Gràcies a l’autora, he pogut comprendre millor les dificultats i el gran risc que suposa, per uns veïns nostres del continent africà, poder obrir una petita porta a l’esperança.

Ara quan veig pels carrers els nois que hi venen bosses em pregunto si algú d’ells és en Samba!
Aquest llibre m’ha fet reflexionar sobre un tema en què no m’havia aturat a pensar mai: el patrimoni que es gasten aquestes persones per viatjar a Europa i els patiments i maltractes que pateixen una vegada aquí.
Estaria bé que poguessin tenir l’oportunitat de conèixer a fons la história d’en Samba per poder avaluar millor si realment val la pena emprendre el viatge…

Considero la història d’en Samba molt sorprenent i digna de tot tipus d’elogis. El personatge en qüestió ens demostra l’esperit de superació i el seu afany per millorar i aprendre en la vida.

Li desitjo de tot cor, que triomfi en la vida.

Àngel Muñoz Mèndez

El dia 11-12-13 em vaig sentir molt ben acollida entre accents, aromes i gustos de tot arreu. Contenta d’haver pogut portar una mica d’olor i sabor de Tambakunda, Senegal, a Can Cabanyes!