En català, llegim i parlem

Un llibre que m’ha camviat tota la perspectiva de la humanitat, és molt complicat poder describir la sensaciò de lo que ha viscut Nadia i crec que graciès a la seva história podem fer un analisi de lo que la gent pot fer per amor i per viure.
Lo que pateix Nadia no es normal i ho que ha fet per la seva familia, la lluita i el valor que ha donat per canviar i millorar la seva vida és mereix un aplaudiment de tot el mon.

És un llibre interessant i recomanat que explica la història de la Nadia. Una noia azganesa que viu una guerra civil. Als vuit anys de la Nadia, va caure una bomba a casa seva i va tenir ferides que van trigar diversos anys i diverses operacions fins que es va recuperar. Va patir, entre altres coses els gronxadors d’una guerra, on els talibans prohibien a les dones treballar i estudiar, Nadia es va disfressar de nen per sobreviure i va sortir-se de situacions bastant dificils.
Em sembla que La Nadia es una lluitadora d’els drets de les dones del seu pais L’Afganistan.
On encara no ha deixat de lluitar perquè les noies puguessin estudiar.
Em va agradar molt aquest llibre i la Nadia com a dona forta i valenta.

Aquest curs vam llegir “El secret del meu turbant”, de la Nadia Guhlam. El llibre explica l´història de la Nadia i com va sobreviure i a convertir-se al pilar de la seva família durant l’ocupació dels talibans al ’94 a l’Afganistan.
Després de sobreviure a l’esclat d’una bomba a casa seva que l’ha deixat inconscient durant 6 mesos i amb múltiples ferides graus, la Nadia va patir moltes més coses: el seu germà va morir, el seu pare va perdre el cap i ella va terminar assumint el rol de “pare de família” per tal de poder portar diners a casa i que la seva mare i germanes poguessin tenir alguna cosa per menjar. Però com els talibans no permetien que les dones treballessin, la Nadia va decidir fer-se passar pel seu germà per tal d’acconseguir portar un sou a casa seva. A partir d´aquest moment la Nadia va patir tota mena de peripècies, va haver-hi d’aguantar no només feines duríssimes i mal pagades, sinó també l’enveja i sempre amb la por que algú descobresc la seva verdadera identitat
Allò que em va colpir més va ser la seva resiliència, la seva capacitat de fer front a situacions extremes sense mai renunciar als seus somnis.
Per sort la Nadia va poder sortir de l´Afganistan i ara viu a Barcelona, on pot realitzar el seu somni d´estudiar i continuar ajudant a més dones afganes que, com ella, van patir les atrocitats del règim talibà.
Vam tenir l’oportunitat de conèixer-la i escoltar-la i el que més em va agradar és que va dir que per a ella és molt important no caure en el victimisme, que porta la queixa i l’inacció. Ella s’anomena com una dona d’acció, ella vol fer, vol ajudar però amb accions concretes, a dones amb nom i cognom.
La veritat és que em sembla admirable la seva resiliència i valentia, la seva capacitat de no enfonsar-se en el seu passat, més bé fer de la seva vida una eina per ajudar que més dones puguin tenir una vida digna i tenir accés a l’educació. Bravo Nadia!

Aquest llibre explica l’ història que va viure la Nadia, una noia afganesa que va tindre una infància normal, fins que va caure una bomba a casa seva, just a l’habitació on ella hi era.
Amb l’esperança de la seva mare i la fortalessa de la Nadia, aconsegueix sobreviure de les greus ferides i les posteriors secueles, consecuència de la bomba.
Es una història molt ben redactada i de fàcil lectura, però, amb un rerefons molt dur i difícil de imaginar i païr, plena de dolor i ràbia, encara que l’afany de superació, valentia i amor, ens consola i ens fa pensar, que pesar de tota aquesta locura, hi ha un fil d’ esperança que ilumina la protagonista.
En un pais tan castigat per les guerres, els governs corruptes i la repressió dels Talibans, la Nadia es veu abocada a, fer-se passar per el seu germà difunt, per poder treballar i mantenir la seva familia.
Aquest llibre ens fa conèixer, més enllà de la televisió i altres medis de comunicació occidental, el dia a dia, les penúries i el drama humanitari, que viuen les dones en aquests països, amb els seus governs repressors.

És un llibre que m’ha agradat per la historia que explica. D’una noia lluitadora I valenta, a un país on la llibertat I la cultura s’han vetat a les dones. Va tenir un gran coraje per tirar endavant I treballar per ayudar a la seva familia. Animo a llegir-lo

És una lectura recomanable. El llibre és de ràpida lectura però intens. Ens treu de la bombolla en la que vivim i ens mostra la realitat d’una societat i d’una nena que s’adapta amb valentia a les complexes situacions que se li presenten. Acabes de llegir l’última pàgina admirant a aquella noia, preguntan-te si haguéssis estat capaç de fer el que ella va fer i de saber que li va passar després…

El secret del meu turbant es tracta d’una experiència i uns esdeveniments reals durant el conflicte a Afganistan. Una experiència d’una noia de vuit anys que tenia una vida normal i feliç. Una noia que tenia una família alegre i tota la seva tasca només era anar a l’escola i jugar amb els seus amics i com el radicalisme religiós li va convertir la seva vida,família, entorn en un infern.
Quan només va complir vuit anys, li va acabar la seva infància per culpa d’una bomba que li va convertir la seva vida en una desgràcia.Malgrat tot això, la Nadia i gràcies a la seva personalitat lluitadora va conseguir posar-se dreta i forta. Va decidir canviar el seu vel blanc a un turbant per poder trobar treball i poder donar manjar a la seva família.
Amb cada situació que ens sembla impossible i perillosa, la Nadia ens ensenya que la capacitat del ésser-humà no té límit.
El llibre des de la primera pàgina m’havia enganxat. Amb cada capítol vaig tenir una informació que abans no conexia del país, de la seva costum, cuina…etc. També et farà viure l’infern dels Talibans.
Hauriem d’adonar-nos que el llibre es tracta de l’experiència d’una sola persona que va tenir la sort de fugir d’Afganistan i poder aterrar a Espanya i va poder contar-nos la seva història.
Doncs, em pregunto, quantes històries encara falta de documentar?

El llibre m ha agradat molt,és llegeix molt ràpid i et porta un relat en primera persona de la dura realitat del règim talibà a l ‘ Afganistan.És una història molt trista i dura però la supervivència fa que la Nadia superi tots els obstacles.Una dona increïble.