Hola a tots! Aquesta setmana hem tingut la 18a sessió del curs.
Per començar hem fet un divertidíssim exercici sobre anàlisi sintàctica i pronoms febles.
Tot seguit, en Javier i la Sílvia han fet les seves respectives exposicions orals: la primera ha estat sobre els informes de bombers en cas de sinistre i la segona, sobre la musicoteràpia en els casos de malalts en coma.
Després de la pausa, la Cristina ha llegit la seva part del dictat creatiu:
UNA NISSAGA INDESTRUCTIBLE (Capítol 16)
Davant el decés d’en Gelabert, l’Abel es va quedar petrificat, va adonar-se del bon pare que havia estat, però alhora, el pèrfid i tempestuós home que va ser amb l’enemic durant els seus anys de comandament. Una sensació de frisança i angoixa va recórrer el seu cos, ja que en Gelabert sempre li havia ocultat l’esclavització a què tenia sotmès el poble de la Laia. En el mateix moment que l’Abel rumiava el que havia succeït, la Laia va agafar de damunt de l’escriptori on es trobava el difunt tirà, un redactat que deia així:
“Malgrat la confusió del meu pesar, tot aquest temps he intentat esforçar-me per decidir entre l’acció o la inacció, i en aquesta lluita m’he trobat amb forces existencials que il·luminen el meu camí fins a la mort, la qual cosa esdevé la vida en si mateixa.”
Què és disposaria a fer l’Abel? Explicar la veritat al seu poble o enforatar l’assassinat del seu propi pare i quedar-se’n el llegat? El que tenia ben clar és que estava disposat a ajudar la Laia i el seu poble, traient-los de la misèria.
En acabar el dictat, hem corregit els dos exercicis de lèxic que teníeu de deures.
Recordeu que el 21 de febrer haureu de lliurar l’entrada d’un blog de viatge (tasca final de la unitat 3).
Bon cap de setmana!
Musical notes round a head of the person. A vector illustration
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.