Arxiu per novembre, 2019

  • 9a sessió: 25 de novembre de 2019

    Hola a tots! Aquesta setmana hem tingut la novena sessió del curs.

    Què hem fet?

    ·Per començar, l’Estefania ha presentat la segona intervenció oral del curs. Ens ha parlat de la cúrcuma i de les seves qualitats beneficioses per a la salut.

    ·Tot seguit, hem comentat individualment la correcció del text argumentatiu sobre l’ús del femení com a gènere neutre, alhora que hem fet un exercici de sinonímia i hem llegit un text sobre la fòbia a les persones grasses.

    Abans de la pausa, els diferents grups han presentat la notícia relacionada amb l’avortament. Aquí teniu tots els enllaços:

    -l’avortament a Andorra

    -l’avortament universal a Catalunya

    -en contra de l’avortament (Bel Olid)

    -serem lliures, serem escoltades

    -el descens del avortaments

    Després de la pausa, la Gemma ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 7

    Després d’escoltar-me amatentment, el pare va treure ferro a l’afer: “Ai, vailet, que em sembla que tens el cap ple de pardals. Au, deixa que la teva mare i jo ens encarreguem d’aquest desgavell.”

    Aquella nit vaig deixar que la mare m’acotxés com ja era avés i em vaig fer l’adormit, però quan vaig sentir que la porta del pis s’obria i es tancava, vaig córrer cap a l’espiell. Des d’aquella posició privilegiada vaig observar expectant com el pare i la mare s’atansaven a la porta de l’Alexis. Un estremiment em va recórrer el cos quan la mare va prémer el timbre del seu pis i vaig esmunyir-me corrents cap al llit.

    L’endemà al matí, aprofitant l’avinentesa que encara dormien, vaig acostar-me a l’estudi i vaig buscar l’escriny de la mare. No sé ben bé perquè, però alguna cosa – potser un record de més petit que no podia copsar del tot – em deia que hi trobaria respostes. Allí vaig descobrir una foto que em va deixar esbalaït. Un Alexis rejovenit somreia a la càmera amb un marrec en braços. Al seu costat, una dona espigada i esvelta se’l mirava.

    Per què guardava la mare aquella foto com si fos el seu tresor més preuat? Quin sentit tenia tot plegat? Sempre havia atorgat al pare i a la mare una confiança cega però tot això començava a fer olor de socarrim.

    Tot seguit, hem començat a treballar l’ús dels pronoms relatius. Aquí us poso una sèrie d’enllaços que us poden ajudar:

    ·els pronoms relatius

    ·oracions de relatiu adjectives

    ·oracions de relatiu adjectives introduïdes amb preposició

    ·oracions de relatiu adjectives. Altres casos: relatiu neutre, possessius, lloc

    ·Què heu de fer?

    ·Els dos exercicis de pronoms relatius que us vaig lliurar.

    ·Un article d’opinió sobre l’avortament. En què podeu respondre a un dels dos plantejaments següents:

    -L’avortament és un dret?

    -Es respecten els drets del pare respecte a l’avortament?

    (podeu lliurar l’article el 10 de desembre)

    INFORMACIONS D’INTERÈS

    ·LA TASCA INTERMÈDIA DE LA UNITAT 2 CONSISTEIX A REDACTAR UN ARTICLE D’OPINIÓ D’UN TEMA PREDETERMINAT.

    EL DIA 17 DE DESEMBRE DE 2019, ÚLTIM DIA DE CLASSE ABANS DE LES VACANCES DE NADAL, US LLIURARÉ L’ACTIVITAT, QUE HAUREU D’ENTREGAR ABANS DE LES 23.00 h DEL DIA 2 DE GENER DE 2020.

    ·LA TASCA FINAL DE LA UNITAT 2 CONSISTEIX A REDACTAR UN ARTICLE D’OPINIÓ A L’AULA.

    AQUESTA ACTIVITAT AVALUABLE ES PORTARÀ A TERME EL DIA 20 DE GENER DE 2020. TINDRÀ UNA DURADA APROXIMADA D’UNA HORA I MITJA.

    BON CAP DE SETMANA!

    Article complet

  • 8a sessió: 18 de novembre de 2019

    Hola a tots!

    Aquesta setmana hem tingut la vuitena sessió del curs.

    Què hem fet?

    ·Hem comentat la rúbrica d’avaluació de les activitats d’expressió escrita (Escoltar per escriure i Llegir per escriure).

    ·Tot seguit, hem portat a terme una activitat en grups de sis sobre les classes magistrals. En primer lloc, cadascú ha llegit el fragment que li ha tocat i n’ha subratllat les idees principals. En segon lloc, cada membre del grup ha resumit oralment el seu fragment a la resta. I per acabar, s’ha posat en comú el que s’ha llegit.

    ·Després d’aquesta activitat, hem realitzat una sèrie d’exercicis relacionats amb el text treballat: anàlisi de vocabulari, comentari de recursos argumentatius i resum dels arguments principals del text.

    ·Per finalitzar l’activitat, hem llegit la rèplica a l’article d’opinió i hem comentat les raons per defensar una tesi o una altra.

    ·En acabar la pausa, l’Anna ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 6

    Les meves preguntes incisives i la fotografia van despertar en aquell home corsecat sentiments i records que havien romàs enforatats des d’aquella nit greu de mil nou-cents divuit.  Jo,  mentrestant, seguia escarrassat mirant d’endreçar i encaixar les peces d’aquest trencaclosques que m’havia proposat recompondre.

    Si tota la família més propera al tsar de Rússia va ser afusellada per un escamot bolxevic, qui era exactament el nostre veí? Podria haver estat qualsevol dels membres de la nissaga imperial, d’aquells que ocupen un dels llocs cuers a la línia successòria. Però la semblança amb el nen del retrat i el seu caràcter esquiu no deixaven lloc a l’equívoc. Hom diria que era l’últim tsarévitx, l’anhelat fill de Nicolau II.  Va ser llavors que vaig llegir que les restes de l’hereu no van aparèixer quan van ser trobats i exhumats els cossos de tota la seva família. Tot lliga!  I si, sent un infant, va aconseguir sobreviure al regicidi i amagar-se en un indret segur?

    Alexis, aquest era el seu nom aleshores, havia estat educat en els rígids cànons de la cort i de la vida protocol·lària, fins que d’una batzegada va canviar el seu destí. Els privilegis dels quals gaudia van ser tallats de soca-rel i ell va esdevenir un jove pròfug. Aquesta experiència vital va modelar el seu tarannà feréstec i aquell posat adust que tant m’esporuguia.

    Amb aquestes descobertes vaig començar a sentir-me desemparat, neguitós, sangglaçat... Al cap em retrunyien les paraules que em va adreçar al portal de casa: “No segueixis per aquest camí, pot ser perillós per a la teva família”. Vaig comprendre que em trobava en un atzucac, que havia de cercar un recer, que necessitava l’aixopluc del pare i la mare. Vaig decidir revelar-los la vertadera identitat del veí. Tots dos em va escoltar emmudits i amb els ulls esbatanats.

    Després del dictat, en Guillem  s’ha estrenat en la primera intervenció oral del curs. Ens ha parlat de les xarxes socials i el perill que poden comportar per a la nostra intimitat i seguretat.

    Què heu de fer?

    ·En grups de tres, heu de portar una noticía sobre el nou tema de text argumentatiu: l’avortament. Heu de presentar el text que heu triat davant de la classe. En la presentació heu d’extreure’n les idees principals i el motiu pel qual l’heu triat.

    ·Redactar un article d’opinió sobre les classes magistrals a partir dels textos treballats a classe.

    ·Llegir-vos la fotocòpia sobre el text argumentatiu que us he lliurat al final de la classe.

    ·Si algú no ha pogut assistir a la sessió d’aquesta setmana i vol més informació sobre les tasques que s’han de presentar per al proper dia, ja sap que em pot escriure un correu.

    Bon cap de setmana! 

    Article complet

  • 7a sessió: 11 de novembre de 2019

    Hola a tots!

    Aquesta setmana hem tingut la setena sessió del curs.

    Què hem fet?

    ·Hem comentat alguns errors sobre la notícia de la moto Vespa: l’article davant els dies de la setmana, complement directe introduït per la preposició a.

    ·Hem corregit els exercicis sobre puntuació.

    ·Hem treballat els connectors i la riquesa lèxica amb l’activitat 4 de la pàgina 29 i la 10 de la pàgina 33 del dossier del curs.

    Després de la pausa, l’Alberto ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 5

    La maldat, tard o d’hora, acaba embullant-se en un racó oblidat del temps. Fins i tot quan roman molt viva en nosaltres i es manifesta com a culpa, com a remordiment, com a odi i desig de venjança i també com a patiment, finalment sempre acaba per marcir-se. El foc original s’esmorteeix i les brases amb prou feines aconsegueixen sobreviure a les cendres.

    Sí, vaig conèixer l’odi… Les preguntes que em va fer aquell marrec a l’ascensor em van picar com un cop de puny al bell mig de l’estómac.  Veure per una altra vegada el retrat del nen de la fotografia va revifar la meva memòria i vaig tornar a sentir aquella profunda malvolença envers els qui ens ho havien arrabassat tot.

    Va ser aquella nit que vaig conèixer aquest sentiment per primera vegada; la nit en què un soroll sord em va despertar i tots aquells desconeguts embravits i àvids per no sé quin ànim obscur van irrompre violentament a la nostra llar. Qui era aquella gent? On eren els nostres guàrdies? Més tard vaig saber que eren bolxevics, jacobins i anarquistes revolucionaris, els qui varen anihilar la nostra família.

    Me’ls vaig mirar amb atenció: la majoria eren joves i estaven contents. Reien sense parar. Quines riallades! Se’m va glaçar el cor de pensar que eren allà, a la nostra llar, i encara se’n reien. Però què feien allà? Els criats corrien, ploraven i cridaven espantats per tota la casa. —Què se n’havia fet ara, de les nostres vides? —es devien preguntar.  I tot d’una, els crits van cessar, les estances van quedar buides i el rebost i els estables ja no emmagatzemaven res llevat d’aire… 

    Per acabar, hem repassat els conceptes i idees que cal tenir en compte a l’hora de redactar en article d’opinió/text argumentatiu.
    Què heu de fer?
    ·Heu de redactar l’article d’opinió sobre l’ús del femení com a gènere neutre.
    Bon cap de setmana!

    Article complet

  • 6a sessió: 4 de novembre de 2019

    Aquesta setmana hem fet la sisena sessió del curs.

    Què hem fet?

    ·Hem comentat la correcció de les dues tasques que havíeu fet a casa la setmana passada: la intervenció oral i el resum de la notícia.

    ·Tot seguit, hem tornat a treballar la puntuació: la coma, el punt, el punt i coma, els dos punts, els parèntesis, el guionet i l’ordre neutre de la frase.

    Després de la pausa, l’Alba ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 4

    Torno a casa amb el cor encongit, però amb la ferma convicció de seguir amb la meva recerca.  I, de cop i volta, recordo que mon pare havia gravat aquell documental, ja que n’és un entusiasta. Em dic a mi mateix que no sóc pas un somiatruites i que això serà bufar i fer ampolles.

    Començo a buscar la cinta de vídeo. La trobo, la col·loco al reproductor i torno a veure’l. No puc oblidar la imatge d’aquell nen que ara, diria que ben bé uns 40 anys després, em té esfereït. I, de sobte, em trobo amb la que podria ser la clau d’aquesta diligència: “La família de l’últim tsar va haver de marxar de Rússia pel risc de ser assassinada i l’amenaça continua sobre les seves vides”.

    Obro el meu ordinador de sobretaula: Windows 2000, internet de poca capacitat i poc disc dur. Introdueixo al cercador les paraules “fill últim tsar rus”. I vet aquí, trobo el que necessitava. La raó del seu caràcter era una vida aviciada, amb interessos com la caça d’animals i un marcat caràcter intimidant. Amb tot plegat, entenc amb qui estic tractant: un home de pocs amics que busca la pau en la més estricta intimitat d’un barri obrer, on ningú coneix la seva procedència.

    Ara sí, ha arribat l’hora de tornar a plantejar-se estratègies per obrir-se camí en aquest tràngol: potser una bona via és inventar-me una profusa afició a la caça i plantejar-li sortir a fer muntanya. O potser es nota massa la meva repulsa a aquesta pràctica?

    Per acabar la sessió d’aquesta setmana, hem començat a tractar el text argumentatiu/article d’opinió.

    Què heu de fer?

    ·Puntuar els exercicis que us he lliurat.

    Bon cap de setmana

    Article complet

DESCOMPTES AMB EL CARNET D’ALUMNE


Històric


Exposicions orals C2 dimecres curs 2018-2019


Dictat creatiu C2 dimecres curs 2018-2019