7a sessió: 11 de novembre de 2019
Hola a tots!
Aquesta setmana hem tingut la setena sessió del curs.
Què hem fet?
·Hem comentat alguns errors sobre la notícia de la moto Vespa: l’article davant els dies de la setmana, complement directe introduït per la preposició a.
·Hem corregit els exercicis sobre puntuació.
·Hem treballat els connectors i la riquesa lèxica amb l’activitat 4 de la pàgina 29 i la 10 de la pàgina 33 del dossier del curs.
Després de la pausa, l’Alberto ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:
QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?
Capítol 5
La maldat, tard o d’hora, acaba embullant-se en un racó oblidat del temps. Fins i tot quan roman molt viva en nosaltres i es manifesta com a culpa, com a remordiment, com a odi i desig de venjança i també com a patiment, finalment sempre acaba per marcir-se. El foc original s’esmorteeix i les brases amb prou feines aconsegueixen sobreviure a les cendres.
Sí, vaig conèixer l’odi… Les preguntes que em va fer aquell marrec a l’ascensor em van picar com un cop de puny al bell mig de l’estómac. Veure per una altra vegada el retrat del nen de la fotografia va revifar la meva memòria i vaig tornar a sentir aquella profunda malvolença envers els qui ens ho havien arrabassat tot.
Va ser aquella nit que vaig conèixer aquest sentiment per primera vegada; la nit en què un soroll sord em va despertar i tots aquells desconeguts embravits i àvids per no sé quin ànim obscur van irrompre violentament a la nostra llar. Qui era aquella gent? On eren els nostres guàrdies? Més tard vaig saber que eren bolxevics, jacobins i anarquistes revolucionaris, els qui varen anihilar la nostra família.
Me’ls vaig mirar amb atenció: la majoria eren joves i estaven contents. Reien sense parar. Quines riallades! Se’m va glaçar el cor de pensar que eren allà, a la nostra llar, i encara se’n reien. Però què feien allà? Els criats corrien, ploraven i cridaven espantats per tota la casa. —Què se n’havia fet ara, de les nostres vides? —es devien preguntar. I tot d’una, els crits van cessar, les estances van quedar buides i el rebost i els estables ja no emmagatzemaven res llevat d’aire…
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.