8a sessió: 18 de novembre de 2019
Hola a tots!
Aquesta setmana hem tingut la vuitena sessió del curs.
Què hem fet?
·Hem comentat la rúbrica d’avaluació de les activitats d’expressió escrita (Escoltar per escriure i Llegir per escriure).
·Tot seguit, hem portat a terme una activitat en grups de sis sobre les classes magistrals. En primer lloc, cadascú ha llegit el fragment que li ha tocat i n’ha subratllat les idees principals. En segon lloc, cada membre del grup ha resumit oralment el seu fragment a la resta. I per acabar, s’ha posat en comú el que s’ha llegit.
·Després d’aquesta activitat, hem realitzat una sèrie d’exercicis relacionats amb el text treballat: anàlisi de vocabulari, comentari de recursos argumentatius i resum dels arguments principals del text.
·Per finalitzar l’activitat, hem llegit la rèplica a l’article d’opinió i hem comentat les raons per defensar una tesi o una altra.
·En acabar la pausa, l’Anna ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:
QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?
Capítol 6
Les meves preguntes incisives i la fotografia van despertar en aquell home corsecat sentiments i records que havien romàs enforatats des d’aquella nit greu de mil nou-cents divuit. Jo, mentrestant, seguia escarrassat mirant d’endreçar i encaixar les peces d’aquest trencaclosques que m’havia proposat recompondre.
Si tota la família més propera al tsar de Rússia va ser afusellada per un escamot bolxevic, qui era exactament el nostre veí? Podria haver estat qualsevol dels membres de la nissaga imperial, d’aquells que ocupen un dels llocs cuers a la línia successòria. Però la semblança amb el nen del retrat i el seu caràcter esquiu no deixaven lloc a l’equívoc. Hom diria que era l’últim tsarévitx, l’anhelat fill de Nicolau II. Va ser llavors que vaig llegir que les restes de l’hereu no van aparèixer quan van ser trobats i exhumats els cossos de tota la seva família. Tot lliga! I si, sent un infant, va aconseguir sobreviure al regicidi i amagar-se en un indret segur?
Alexis, aquest era el seu nom aleshores, havia estat educat en els rígids cànons de la cort i de la vida protocol·lària, fins que d’una batzegada va canviar el seu destí. Els privilegis dels quals gaudia van ser tallats de soca-rel i ell va esdevenir un jove pròfug. Aquesta experiència vital va modelar el seu tarannà feréstec i aquell posat adust que tant m’esporuguia.
Amb aquestes descobertes vaig començar a sentir-me desemparat, neguitós, sangglaçat... Al cap em retrunyien les paraules que em va adreçar al portal de casa: “No segueixis per aquest camí, pot ser perillós per a la teva família”. Vaig comprendre que em trobava en un atzucac, que havia de cercar un recer, que necessitava l’aixopluc del pare i la mare. Vaig decidir revelar-los la vertadera identitat del veí. Tots dos em va escoltar emmudits i amb els ulls esbatanats.
Després del dictat, en Guillem s’ha estrenat en la primera intervenció oral del curs. Ens ha parlat de les xarxes socials i el perill que poden comportar per a la nostra intimitat i seguretat.
Què heu de fer?
·En grups de tres, heu de portar una noticía sobre el nou tema de text argumentatiu: l’avortament. Heu de presentar el text que heu triat davant de la classe. En la presentació heu d’extreure’n les idees principals i el motiu pel qual l’heu triat.
·Redactar un article d’opinió sobre les classes magistrals a partir dels textos treballats a classe.
·Llegir-vos la fotocòpia sobre el text argumentatiu que us he lliurat al final de la classe.
·Si algú no ha pogut assistir a la sessió d’aquesta setmana i vol més informació sobre les tasques que s’han de presentar per al proper dia, ja sap que em pot escriure un correu.
Bon cap de setmana!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.