Arxiu per desembre, 2019

  • 12a sessió: 16 de desembre de 2019

    Hola a tots! Aquesta setmana hem tingut la dotzena sessió del curs, l’última abans de les vacances de Nadal!

    ·Què hem fet?

    ·Per començar la Cristina ha presentat la seva intervenció oral. Ens ha parlat sobre la teoria de la Terra plana, una teoria àmpliament contrastada per la ciència.

    ·En acabat, hem comentat la correcció dels dos textos que havíeu redactat en setmanes anteriors.

    ·Després, hem treballat els casos de concordança entre el verb i el subjecte col·lectiu. Aquí en teniu diversos enllaços:

    Concordança en oracions copulatives amb nom col·lectiu o pronom neutre al subjecte

    Concordança en oracions amb nom col·lectiu al subjecte 

    Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació disjuntiva

    Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació copulativa

    Tot seguit, hem fet una sèrie d’exercicis per repassar l’ús de conjuncions i preposicions: perquè, per què, per a què, sinó i si no. Pel que fa a les preposicions, també hem treballat els casos de canvi i caiguda.

    Per acabar, l’Ana ens ha llegit la seva part del dictat creatiu.

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 10

    Va ser en aquell just moment que el meu fill va dir a l’Alexis “pare” que se’m va parar el cor. Centenars de records, moments, nits, petons.., van omplir la meva ment. Jo era jove, passejava pels carrers de Barcelona entotsolada, contemplant els llums de Nadal que farcien el cel com si fossin estrelles. Era desembre, una setmana abans de Nadal. Una garbinada gèlida em va  despenjar el mocador del coll i el va traginar cap a les mans d’un noi més fred que un glacera. Els ulls blaus i la pell blanca com la neu, no portava abric, només duia una jaqueta fina. Em va parlar en un castellà que no vaig acabar d’entendre.  “Aquest noi és rus”, vaig pensar.

    De sobte, només es respirava màgia i les papallones feréstegues volaven pel meu estómac. Una sensació càlida m’envaí i em va fer oblidar que érem al desembre. L’Alexis i jo vam passejar fins tard aquella nit, ell em va explicar el que semblava un capítol d’un llibre d’història. Vam seure en una terrassa il·luminada per més sanefes nadalenques. Dues copes van omplir la taula i un petó amb gust de vi negre em va omplir l’ànima d’il·lusions. La veu de l’infermera em va fer tornar a la realitat. L’Alexis al costat del meu fill, el nostre fill. I ara, qui serà el nostre veí?

    ·Què heu de fer?

    ·Completar els exercicis de conjuncions (sinó, si no, perquè. per a què) i de canvi i caiguda de preposicions.

    ·Lliurar la tasca intermèdia de nota de curs abans de les 23 h del dia 2 de gener de 2020.

    Bon cap de setmana, bon Nadal i feliç 2020!

    Article complet

  • 11a sessió: 9 de desembre de 2019

    Hola a tots! Aquesta setmana hem tingut l’onzena sessió del curs, la penúltima abans de les vacances de Nadal!

    Què hem fet?

    ·L’Alba ha presentat la seva intervenció oral sobre el cateterisme arterial.

    ·En acabat, hem resolt alguns dubtes sobre els pronoms relatius i hem vist els casos de duplicacions pronominals en oracions de relatiu.

    ·Tot seguit, hem treballat amb una sèrie d’activitats basades amb el text sobre la “gordofòbia”; la qual cosa ens ha dut a parlar de l’ús del gerundi.

    Abans de finalitzar la sessió, la Jessica ens ha llegit la seva aportació al dictat creatiu.

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 9

    Són les sis del matí d’aquell dissabte embromat. Els ulls ben oberts, la pell eriçada, la suor em regalima pel front, em sento defallir. Agafo la fotografia de sota el coixí, no em puc creure que jo sigui aquell petarrell.

    Em llevo, em poso les meves xinel·les i em dirigeixo cap a l’habitació de la meva mare. No és hora d’arronsar-se el melic. Obro la porta de bat a bat i la trobo asseguda al llit somiquejant. Sap per què la busco. Li ensenyo el retrat, m’agafa la mà i mirant-me amb determinació afegeix: “Sí, és el teu pare, l’home de la meva vida.”

    En un batre d’ulls, fujo d’aquell indret confús. La respiració feixuga, el formigueig a les extremitats, la visió borrosa, la punxada al pit. “Què m’està passant?” Penso que m’esvaniré en qualsevol moment, no tinc forces per mantenir-me dempeus, però ara res m’importa, al cap i a la fi, no vull seguir vivint en aquesta bòfia.

    Em desperto, tot és de color blanc. Sento un soroll intermitent, com si fos un artefacte que registrés l’activitat del meu cor. En aquell lapse de temps me n’adono, estic a l’hospital. Em giro cap a la dreta i hi trobo a la meva mare cavil·losa i apesarada. Al seu costat un home alt, serè, agafant-li el braç amb tendresa. En aquell moment només se’m passa pel cap preguntar-li una qüestió: “Ets tu, pare?”

    Què heu de fer?

    ·Comentar si les expressions que hi ha subratllades al text sobre Amnistia Internacional Catalunya (pàgina 100 del dossier del curs) són correctes o incorrectes.

    I recordeu que…

    EL DIA 17 DE DESEMBRE DE 2019, ÚLTIM DIA DE CLASSE ABANS DE LES VACANCES DE NADAL, US LLIURARÉ L’ACTIVITAT DE NOTA DE CURS (TASCA INTERMÈDIA). L’HEU DE PRESENTAR ABANS DE LES 23.00 h DEL DIA 2 DE GENER DE 2020.

    Bon cap de setmana!

     

    Article complet

  • 10a sessió: 2 de de desembre de 2019

    Hola a tots! Aquesta setmana hem tingut la desena sessió del curs.

    Què hem fet?

    ·Per començar, l’Alberto ha portat a terme la intervenció oral en què ens ha parlat sobre el vi i el seu món.

    ·Tot seguit, hem comentat per parelles el text argumentatiu  que us he lliurat. Mentrestant, la resta de companys ha fet una sèrie d’exercicis de lèxic.

    ·Abans de la pausa, hem repassat la teoria relacionada amb els pronoms relatius i hem realitzat un parell d’exercicis per practicar.

    ·Després d’una petita pausa, hem continuat treballant amb els pronoms relatius i hem comentat diversos errors apareguts en els textos lliurats aquesta setmana.

    ·Per acabar la sessió, la Judit ha llegit la seva aportació al dictat creatiu.

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 8

    I torno a agafar la foto, i la miro amb atenció, amb cura i amb reserva, i és en aquesta tasca d’orfebreria ocular  en què em descobreixo:  soc jo. Jo en els braços de l’Alexis. Jo abraçat per l’Alexis. Jo acotxat per l’Alexis. I al costat d’ell, de nosaltres, la meva mare.

    I llavors els dubtes i les preguntes irrompen al meu cap. Em sacsegen. Va ser l’Alexis l’amant de la meva mare?. Espera. Per què penso en passat? I si encara són amants?

    En pensar en aquest fet, en aquesta possibilitat sento que em trenco per dins, i vull plorar i a la vegada sento ràbia, i decepció, perquè no sé qui és ma mare, qui és la persona que m’ha cuidat i m’ha vist créixer.

    Definitivament, sento que he de parlar amb ella. Demanar-li explicacions i dades. Vull saber la història de la seva vida, que és també la meva. Vull saber qui és ella, i quin és el vincle que té o ha tingut amb l’Alexis.

    Ara mateix estic emboirat, atribolat. Els dubtes em pesen. Necessito descansar, i dormir.

    Demà serà un altre dia. I demà serà el gran: el dia que parli amb ma mare. 

    ·Què heu de fer?

    ·Heu de redactar l’article d’opinió sobre “La gordofòbia”.

    ·Heu d’acabar els exercicis de lèxic.

    Bon cap de setmana!

    I recordeu que…

    ·LA TASCA INTERMÈDIA DE LA UNITAT 2 CONSISTEIX A REDACTAR UN ARTICLE D’OPINIÓ D’UN TEMA PREDETERMINAT.

    EL DIA 17 DE DESEMBRE DE 2019, ÚLTIM DIA DE CLASSE ABANS DE LES VACANCES DE NADAL, US LLIURARÉ L’ACTIVITAT, QUE HAUREU D’ENTREGAR ABANS DE LES 23.00 h DEL DIA 2 DE GENER DE 2020.

    ·LA TASCA FINAL DE LA UNITAT 2 CONSISTEIX A REDACTAR UN ARTICLE D’OPINIÓ A L’AULA.

    AQUESTA ACTIVITAT AVALUABLE ES PORTARÀ A TERME EL DIA 20 DE GENER DE 2020. TINDRÀ UNA DURADA APROXIMADA D’UNA HORA I MITJA.

    Article complet