Arxiu per gener, 2020

  • 15a sessió: 27 de gener de 2020

    Hola a tots!

    Aquesta setmana hem tingut la quinzena sessió del curs, la tercera de l’any.

    Què hem fet?

    Per començar en Toni ens ha presentat el seu tema d’exposició: el pa i el procés per elaborar-lo. Si us interessa el tema, podeu mirar aquest vídeo.

    Tot seguit, hem corregit els exercicis que teníem pendents de corregir de preposicions i d’anàlisi sintàctica. Això ens ha permès començar a treballar amb els pronoms febles.

    Després de la pausa, la Judit ens ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 13

    Com que la mare havia sortit de l’habitació per parlar amb el metge, vaig aprofitar que estàvem la Rosa i jo a soles per explicar-li les meves sospites. Però vaig fer pala: ella no es creia res de tota aquesta història i només feia escarafalls de cada qüestió que li plantejava. Tant era així que estava a punt de perdre la paciència quan, de sobte, va obrir-se la porta. “Bones notícies, el metge diu que ja podem marxar cap a casa, que ja estàs molt mi…”, va començar dient la mare. Però no va ser a ella a qui vaig afitorar amb els ulls, sinó al meu pare, aquell que m’ha vist créixer, que, amb un somriure d’orella a orella, va acabar la frase dient “sí, fill, ja estàs molt millor. Marxem?”

    Va ser en aquell moment que vaig prendre consciència. Ell, el meu pare. Què sabia ell de tot això? Era un pobre home enganyat, embolicat en una gran mentida? O, al contrari, jo era l’únic caigut a la ratera en tot aquest assumpte? I ara, com havia de tractar a aquell home de cara tendra i enrojolada que em mirava alegre com un gínjol? Perquè, qui era realment el meu pare?  

    El meu cap no parava de donar voltes, però no sabia a qui recórrer. Ni l’Alexis, ni la Rosa, ni els pares.., ni tan sols els periodistes! Qui podia ajudar-me, doncs, a desembrollar aquest desgavell?

    En acabat, hem començat a treballar l’estructura i les característiques del text explicatiu. A part del full que us he lliurat a classe, aquí teniu dos enllaços que poden complementar el que hem vist a classe: text expositiu o explicatiu i Marta, aprova’m!

    Què heu de fer?

    · Redactar l’article explicatiu que es proposa a l’apartat Llegir per escriure del model de prova homologada C2. Per fer l’activitat, heu de consultar els enllaços següents: Quadern de respostes i Quadern de documents.

    Bon cap de setmana!

     

    Article complet

  • 14a sessió: 20 de gener de 2020

    Hola a tots! Aquesta setmana hem tingut la catorzena sessió del curs.

    Què hem fet?

    ·Per començar, la Gemma ens ha parlat de la conquesta de Mart en la intervenció oral.

    ·Tot seguit, hem repassat els diferents complements del verb i hem començat a corregir l’exercici d’anàlisi sintàctica.

    I abans de la pausa, la Cristina ha llegit la seva part del dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 12

    La Rosa va esbufegar i va afegir amb mordacitat: ”Ja hi tornem a ser. I doncs, t’han il·luminat amb la faula de l’Alexis?”.

    Vaig quedar bocabadat amb aquesta declaració i vaig inquirir més detalls:” Ho sabies? Qui t’ho ha explicat? Creus que pot ser l’hereu del tsar?”.

    Ella va rebutjar taxativa: ”No siguis enze. La teva progenitora fa temps que em va relatar la mateixa cançó. L’últim tsar va ser expatriat el 1917, fa més d’una centúria. Empra l’aritmètica. El seu successor tindria ara uns 120 anys. Creus que l’Alexis és tan gueto? Si no deu tenir més de 40 anys! Pel que sé, aquest dandi no és un tsarévitx, sinó un entabanador compulsiu a qui li encanta explicar aquest relat delirant. Fins i tot, arribo a considerar que se’l creu”.

    Vaig quedar esbalaït. Com era possible que aquella fotografia s’hagués inclòs al reportatge que ho havia torbat tot? Perquè els periodistes no menteixen. O sí?

    Per acabar, hem fet l’exercici de nota de curs (Tasca final)

    Què heu de fer?

    ·Heu de llegir el text d’aquest enllaç: els pronoms són vida.

    Bon cap de setmana!

     

    Article complet

  • 13a sessió: 13 de gener de 2020

    Hola a tots,

    Aquesta setmana hem tingut la primera sessió del 2020, la 13a del curs.

    Què hem fet?

    ·L’Anna ha fet la seva intervenció oral en què ens ha parlat sobre les llengües amenaçades.

    ·Tot seguit, hem comentat els resultats de l’exercici de nota de curs (tasca intermèdia).

    ·Quan hem acabat amb les consultes i dubtes sobre les correccions, hem treballat l’ús de minúscules i majúscules. Aquí teniu una sèrie d’enllaços que us poden ser útils:

    ·majúscules i minúscules

    ·regles de majúscules i minúscules de l’IEC

    Pel que fa a casos concrets que hem treballat a classe:

    ·organismes de govern i administracions públiques

    ·càrrecs, títols nobiliaris i designacions professionals, eclesiàstiques i militars

    ·topònims amb article

    ·majúscules i minúscules segons ésAdir

    ·Rambla

    ·govern

    Després de la pausa, la Sandra ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:

    QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?

    Capítol 11

    Després d’aquell “pare” no vaig poder pronunciar cap altra elocució. Les causes van quedar travades dins meu com si monstres de foc haguessin esdevingut guardians de les connexions que em permetien comunicar-me amb l’exterior. Vaig viure aquest procés de metamorfosi amb una antinòmica serenitat davant la perplexitat d’aquelles figures humanes que reconeixia, dansant neguitoses i preocupades. Podia comprendre i oir el què deien: “Aquesta criatura pateix un trastorn emocional greu, el mutisme n’és un clar símptoma” -va afirmar la metgessa.

    A mi no em preocupava res, més enllà d’abaltir-me i deixar passar un temps misteriós, críptic i sorprenentment vital. Una vitalitat interior que no havia temptejat abans.

    Les nits a l’hospital van esdevenir una miscel·lània de somnis, fantasies, memoràndums i evocacions. Vaig anar teixint una mena de tessel·les fins a transformar el meu món interior i inconscient en un mosaic evanescent i escrú alhora. Un enrajolat sumptuós, encimbellat dalt d’un turó, i una veu, la de la mare, amb un conte de coberta dura: “La veu dels animals”. En aquest espai mental on m’havia perdut, aureolava els perfils d’uns dibuixos infantils de famílies d’animals. I la mare explicant-me entre rialles: “Els animals tenen veu, i parlen. Saps què fan els coloms a la plaça? Parrupen”. I reia. “I el mussol, mira que fa el mussol, ulula, uu, uu!” I em mostrava aquelles il·lustracions acolorides. “El gat nyau-nyau i l’ós esbramega”.Clac, clac, clac, reia la mare sense parar, a cor què vols, amb una cama damunt l’altra.

    Les primeres paraules, tremoloses, al cap de molts dies, no van ser a la mare.Van ser a la Rosa, la seva amiga, professora d’història a una universitat de Colònia que havia vingut a veure’m. “Rosa, vull que m’expliquis per peces menudes què va passar amb la família de l’últim tsar de Rússia”.

    Què heu de fer?

    ·Analitzar sintàcticament les frases de l’exercici que us he lliurat.

    RECORDEU QUE A LA PROPERA SESSIÓ FAREM L’ACTIVITAT AVALUABLE FINAL (TEXT ARGUMENTATIU)

    Bon cap de setmana!

     

    Article complet