13a sessió: 13 de gener de 2020
Hola a tots,
Aquesta setmana hem tingut la primera sessió del 2020, la 13a del curs.
Què hem fet?
·L’Anna ha fet la seva intervenció oral en què ens ha parlat sobre les llengües amenaçades.
·Tot seguit, hem comentat els resultats de l’exercici de nota de curs (tasca intermèdia).
·Quan hem acabat amb les consultes i dubtes sobre les correccions, hem treballat l’ús de minúscules i majúscules. Aquí teniu una sèrie d’enllaços que us poden ser útils:
·regles de majúscules i minúscules de l’IEC
Pel que fa a casos concrets que hem treballat a classe:
·organismes de govern i administracions públiques
·càrrecs, títols nobiliaris i designacions professionals, eclesiàstiques i militars
·majúscules i minúscules segons ésAdir
Després de la pausa, la Sandra ha llegit la seva aportació al dictat creatiu:
QUI ERA EL NOSTRE VEÍ?
Capítol 11
Després d’aquell “pare” no vaig poder pronunciar cap altra elocució. Les causes van quedar travades dins meu com si monstres de foc haguessin esdevingut guardians de les connexions que em permetien comunicar-me amb l’exterior. Vaig viure aquest procés de metamorfosi amb una antinòmica serenitat davant la perplexitat d’aquelles figures humanes que reconeixia, dansant neguitoses i preocupades. Podia comprendre i oir el què deien: “Aquesta criatura pateix un trastorn emocional greu, el mutisme n’és un clar símptoma” -va afirmar la metgessa.
A mi no em preocupava res, més enllà d’abaltir-me i deixar passar un temps misteriós, críptic i sorprenentment vital. Una vitalitat interior que no havia temptejat abans.
Les nits a l’hospital van esdevenir una miscel·lània de somnis, fantasies, memoràndums i evocacions. Vaig anar teixint una mena de tessel·les fins a transformar el meu món interior i inconscient en un mosaic evanescent i escrú alhora. Un enrajolat sumptuós, encimbellat dalt d’un turó, i una veu, la de la mare, amb un conte de coberta dura: “La veu dels animals”. En aquest espai mental on m’havia perdut, aureolava els perfils d’uns dibuixos infantils de famílies d’animals. I la mare explicant-me entre rialles: “Els animals tenen veu, i parlen. Saps què fan els coloms a la plaça? Parrupen”. I reia. “I el mussol, mira que fa el mussol, ulula, uu, uu!” I em mostrava aquelles il·lustracions acolorides. “El gat nyau-nyau i l’ós esbramega”.Clac, clac, clac, reia la mare sense parar, a cor què vols, amb una cama damunt l’altra.
Les primeres paraules, tremoloses, al cap de molts dies, no van ser a la mare.Van ser a la Rosa, la seva amiga, professora d’història a una universitat de Colònia que havia vingut a veure’m. “Rosa, vull que m’expliquis per peces menudes què va passar amb la família de l’últim tsar de Rússia”.
Què heu de fer?
·Analitzar sintàcticament les frases de l’exercici que us he lliurat.
RECORDEU QUE A LA PROPERA SESSIÓ FAREM L’ACTIVITAT AVALUABLE FINAL (TEXT ARGUMENTATIU)
Bon cap de setmana!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.