Arxiu de la categoria ‘C2 dimecres’

  • 26a sessió: dimecres, 10 de maig de 2017

    Què hem fet?

    ·Hem corregit els exercicis sobre els usos dels verbs ser i estar.

    ·Hem revisat la morfologia verbal (verbs velars, imperatiu, verbs incoatius, verbs purs, etc.).

    ·Hem començat el llegir el text de la pàgina 35 del dossier que porta per títol “El català i els neologismes”.

    ·Què heu de fer?

    ·Fer els exercicis 11, 12 i 13 del dossier de connectors.

    ·Fer l’exercici del substantiu i de l’adjectiu.

    Recordeu que el dia 31 de maig farem l’exercici puntuat de gràmatica i lèxic.

    Article complet

  • 25a sessió: 3 de maig de 2017

    Què hem fet?

    ·En Ferran ha fet l’exposició oral sobre la llei de Gestalt.

    ·Alguns de vosaltres, com que no vau venir la setmana anterior, heu fet l’exposició de presentació del llibre del qual fareu la ressenya.

    ·Hem comentat l’exercici puntuat que vau fer abans de Setmana Santa.

    ·Hem corregit els deures dels exercicis de verbs.

    ·Hem comentat els usos dels verbs ser i estar.

    Què heu de fer?

    ·Redactar un article d’opinió a partir dels textos que us vaig donar a classe.

    ·Acabar els exercicis de ser i estar.

    Important:

    ·Us he parlat sobre el dia de la prova:

    Es farà en dos dies:

    dimarts, 13 de juny dimecres, 14 de juny
    18.15 h a 20.00 h 

    Llegir per escriure

    20.00 h a 20.30 h

    Gramàtica

    15.00 h a 17.00 h 

    Llegir per parlar

    17.00 h a 18.30 h

    Escoltar per escriure

    18.30 h a 20.15 h

    Llegir per parlar

    Bon cap de setmana!

    Article complet

  • 24a sessió: 26 d’abril de 2017

    Què hem fet?

    Aquesta setmana la Yaiza ha llegit la seva part del dictat, el final d’aquesta rocambolesca història que hem construït entre tots.

    Després, hem corregit els deures de pronoms febles, l’exercici del gerundi i els dos exercicis sobre canvi i caiguda de preposició del dossier de connectors.

    Tot seguit, heu fet una petita exposició per explicar quin llibre heu triat per fer la ressenya i per quina raó.

    Hem vist les diferents parts de la ressenya.

    Hem fet un exercici de repàs de gerundis.

    Què heu de fer?

    ·Els exercicis que us vaig repartir al final de la classe sobre verbs.

    Bon cap de setmana!

    Article complet

  • 23a sessió: dimecres 19 d’abril de 2017

    Què hem fet?

    ·Hem corregit els exercicis de pronoms febles.

    ·L’Òscar ha llegit la part del dictat del Xavier.

    ·Hem treballat les preposicions: entre altres coses, el canvi i caiguda de preposició. I hem fet un parell d’exercicis de pràctica.

    Podeu consultar aquests dos enllaços: Canvi i caiguda de preposicions: teoria i pràctica. Llista de verbs amb complements preposicionals.

    ·Hem repassat l’ús del gerundi.

    Podeu consultar aquests dos enllaços: El gerundi: teoria i pràctica. Dubtes sobre l’ús del gerundi.

    (Tots aquests enllaços també els teniu a la pàgina 51 del llibre de text)

    ·Per acabar hem començat a parlar de la ressenya, concretament de la fitxa tècnica i de l’apartat de contextualització de l’obra i de l’autor.

    Per saber-ne més, podeu consultar els següents enllaços a la pàgina 38 del llibre de text: La ressenya: eina de comunicació./ Què cal fer per escriure una ressenya literària. /La ressenya

    Què heu de fer?

    ·Redactar el comentari sobre el blog de viatge a Amsterdam d’entre 50-60 paraules. (M’heu d’enviar els comentaris al meu correu i jo els penjaré al blog.)

    ·Fer els dos exercicis més sobre pronoms febles.

    ·Fer l’exercici del gerundi. Els que no vau venir a la darrera sessió, heu d’anar a l’enllaç: El gerundi:teoria i pràctica.

    ·Fer els exercicis 9 i 10 de les pàgines 15 i 17 del dossier de connectors.

    Article complet

  • Anem a París!

    Com arribar a París

     

    Per arribar a la “ciutat de l’amor” la millor opció és viatjar en avió fins a l’aeroport Charles De Gaulle, però el viatger pot escollir entre un ampli ventall d’opcions.

    Si teniu l’oportunitat de planificar el viatge amb temps, l’opció més econòmica i ràpida és l’avió. Trobem tres aeroports: Charles de Gaulle, Orly i Beauvais. A tots tres arriben companyies de baix cost, les quals ofereixen vols des de 50 euros d’anada i tornada, amb un trajecte directe de 2 hores.
    Per arribar de l’aeroport de Charles de Gaulle al centre de París, segons les vostres preferències, es pot escollir entre xofer o taxi per 60 euros i 35 minuts de trajecte, o tren o autobús per 10 euros i una durada de 45 minuts.

    No obstant això, per als enamorats del tren, també és possible arribar al centre de París amb aquest mitjà de transport. Des de l’estació de Sants es pot viatjar o bé amb el tren regular o bé amb l’AVE, per un cost de 100 o de 150 euros, respectivament. La durada del trajecte varia en funció del tren que escollim: 13 hores amb el tren tradicional i 8 hores amb el modern AVE.

    Pels que tingueu por de volar i molt de temps, o no gaudiu d’un trajecte en tren, us recomanem viatjar amb autocar; el temps de durada del trajecte és d’unes 14-15 hores i les companyies més utilitzades pels viatgers són: Alsa i Eurolines. El cost oscil·la entre 120-150 euros.

    Un altra opció semblant és el cotxe; el temps del trajecte és d’unes 10 hores i el cost és de 150 euros aproximadament, però si ompliu el cotxe, us sortirà molt més econòmic!

    Per acabar, cal recordar que el temps d’espera a les terminals sol ser d’hora i mitja, i que en cas d’anar amb tren o autobús, entre quinze i vint minuts.

    • Oferta d’allotjaments al Sacré Coeur de París

     

    Les vacances més memorables a París han de començar amb la reserva de l’allotjament. París i concretament el barri del Sacré Coeur ofereixen un ventall de possibilitats que s’ajusten a tot tipus de butxaques.

    Des d’aquesta entrada us volem explicar les experiències que hem viscut en els diferents allotjaments que ofereix el Sacré Coeur, tals com hotels, aparthotels, airbnb, B&B o albergs de joventut.

    Hotels

    Le Relais Montmartre*****

    Hotel encisador i romàntic, amb vistes al Sacré Coeur. El personal excel·lent: sempre estan disposats a ajudar-te i sobretot el Murice. No deixis de preguntar-li per l’oferta d’oci nocturn parisenc.

    Preu per persona i nit: 160€. Més informació al web: http://www.hotel-relais-montmartre.com/es/

    Hotel Gerando**

    Situat a 10 minuts de la Basílica del Sacré Coeur, és dels més assequibles de la zona. Hotel senzill però acollidor, la importància del qual és la situació i no les prestacions que pugui oferir. Recordeu de portar xampú!

    Preu per persona i nit 47,50€. Més informació al web: http://www.hotelgerando.com/en/intro.php

    Airnbnb

    Una alternativa als hotels és l’airbnb. Aquesta modalitat d’allotjament et dóna l’oportunitat de submergir-te de ple en la cultura parisenca. L’airbnb et permet buscar allotjament a cases particulars a preus molt econòmics! Pots triar entre compartir pis amb els propietaris o bé llogar-ne un de sencer. En qualsevol cas, la teva butxaca ho notarà. Nosaltres vam triar la casa del Robert, un fantàstic apartament per a 6 persones, amb 2 dormitoris i 4 llits. Ens va costar 113€ la nit, és a dir, 19€ per persona si sou 6. Una ganga!

    Aparthotel

    Si el que us interessa és fer-hi unes vacances d’allò més llargues, els aparthotels són la millor opció, ja que són dissenyats per poder passar-hi un temporada llarga amb totes les comoditats.

    Vam escollir l’aparthotel Adagio Access Paris Bastille. Les habitacions eren petites però confortables i el tracte del personal va ser magnífic: el conserge de tarda era un especialista en la gastronomia parisenca i ens va recomanar diversos restaurants de la ciutat.

    L’apartothel surt a 130€ la nit, preu relacionat amb la zona en la qual es troba, és a dir, la més valorada de París. Més informació al web: http://www.adagio-city.com/es/hotel-9104-aparthotel-adagio-access-paris-bastille/index.shtml

    Albergs de joventut

    Si el que busqueu són preus econòmics i conèixer persones de tots els racons del món, la vostra opció és la dels albergs de joventut. Ens vam hostatjar al Jacobs Inn Hostels. 100% recomanable: un ambient acollidor, amigable i molt tranquil. Al vespre la gent es reuneix al bar per fer petar la xerrada. I no es pot menystenir el preu: entre 19 i 25 € el llit. Fantàstic. Més informació al web:  http://www.jacobsinn.com/

    Allojament i desdejuni

    Una altra experiència a l’hora d’allotjar-te a París són els allotjament i desdejuni. Si no voleu perdre el temps en desplaçaments a tots els esdeveniments i diversions que ofereix París, és recomanable un allotjament i desdejuni barat i cèntric. A París com a casa!

    Vam escollir Toit Chez Moi, que combina independència i hospitalitat, situat en ple barri de Montmartre i a 10 minuts del Sacré Coeur. L’esmorzar està inclòs i pots escollir l’hora que vols que te’l serveixin, amb la companyia dels propietaris o sense. El preu és d’allò més assequible: 47,50 € per persona i nit.  Més informació al web: https://www.chambres-hotes.fr

    • Desplaçaments. Com moure’s per París

     

    París és una ciutat amb moltíssim trànsit, per la qual cosa es recomana evitar agafar el cotxe, com a mínim durant les hores de màxims desplaçaments (de 7:00 a 11:00 i de 17:00 a 22:00). Tot i així, el Metro i el RER (tren de rodalies) són les millors opcions per desplaçar-se per París.

    L’horari del metro de París és de 5:30 a 1:00. Les nits dels divendres i dissabtes el metro tanca una hora més tard, a les 2:00 hores.

    En ocasions, val més la pena agafar el RER dins de París en lloc del metro, ja que té menys parades, el bitllet és el mateix i permet arribar més ràpid al destí.

    La xarxa de rodalies de París té 5 línies, que s’anomenen amb les lletres A, B, C, D i E. Les més interessants des del punt de vista turístic són les tres primeres:

    • RER A: Comunica Disneyland París amb el centre de la ciutat.
    • RER B: Comunica l’Aeroport Charles de Gaulle amb el centre de París.
    • RER C: Arriba a l’Aeroport Orly i al Castell de Versalles.

     

    Xarxa de rodalies del RER

    Una altra opció per moure’s per París és agafar l’autobús. Hi ha més de 60 línies diürnes i 40 nocturnes (anomenades Noctilien).

    Els avantatges de l’autobús són que és el mitjà de transport més ràpid per a distàncies curtes, i que durant el trajecte es pot anar veient la ciutat. D’altra banda, però, si l’utilitzem en l’hora punta de més tràfic a la ciutat ens pot endarrerir les visites que tenim programades.

    L’horari dels autobusos a París varia molt depenent de la línia però, en general, operen de dilluns a dissabte de 07:00 a 20:30 hores, tot i que les línies principals circulen fins les 00:30 hores. Els diumenges i festius hi ha moltes línies que no circulen.

    Pel que fa al tramvia, des d’un punt de vista turístic no val gaire la pena i és més recomanable desplaçar-se en metro o RER. Tot i així, actualment hi han 9 línies en funcionament, entre les quals destaquen:

    • T1: Comunica Saint-Denis amb Noisy-le-Sec al nord de la ciutat.
    • T2: Connecta La Dèfense amb Porte de Versalles al sud de París.
    • T3: Uneix l’estació de RER Pont du Garigliano amb l’estació de metro Porte d’Ivry.

     Tramvia de la línia T1

    Amb relació a les tarifes del transport públic, els bitllets (anomenats Ticket t+) poden ser adquirits a les finestretes i màquines expenedores de les estaciones de metro, RER, autobús i tramvia, i serveixen per utilitzar tots aquests transports.

    El bitllet senzill per a la zona de París (excloent-hi l’àrea metropolitana) costa 1,80€, i el paquet de 10 abonaments costa 14,10€.

    Finalment, hem de saber que París disposa també d’un sistema públic de lloguer de bicicletes, anomenat Vélib amb 1.230 estacions repartides per tota la ciutat i més de 14.000 bicicletes. Les bicicletes poden ser llogades gratuïtament els primers 30 minuts (o 45 minuts amb la subscripció Vélib).

    • Gastronomia parisenca

     

    La gastronomia de França està considerada una de les millors del món, per aquesta raó París és una de les capitals gastronòmiques més reputades. Encara que les especialitats gastronòmiques depenen del lloc on es vulgui menjar, hi ha alguns plats que és indispensable tastarlos abans d’abandonar la capital francesa. Aquests plats inclouen entrants, primers, segons i postres.

    ENTRANTS

    Foie gras: pràcticament tots els restaurants a París el serveixen com a entrant o també com a acompanyant del plat principal untat amb pa. Una altra opció és menjar-ho a la planxa, perquè el seu gust és més intens. Un lloc per gaudir d’aquest entrant és el Moulin Rouge, un cabaret parisenc amb restaurant ubicat al peu de Montmartre.
    Formatges : qualsevol que parli de formatges li vindrà al cap França i, per suposat, la seva capital gaudeix d’aquest
    entrant amb totes les seves varietats (segons diuen…n’hi ha tantes com dies té l’any). Els recomanables són el Camembert, el Brie, o el Vieux Boulogne. Aquest entrant el serveixen amb una taula o amb la tradicional fondue, i es combina amb una varietat d’ingredients que el fa més suculent.
    Soupe à l’oignon (sopa de ceba): aquest menjar pot semblar, a primera vista, un plat senzill però el seu secret consisteix en una preparació elaborada i en la cocció lenta dels ingredients : ceba, oli, mantega, formatge…

    PLATS PRINCIPALS I SEGONS

    Escargots (Cargols): cuinats tradicionalment amb xampinyons, mantega i all. El seu aspecte fa que no resulti gaire temptador demanar-los.
    No obstant això, aquest plat és molt popular entre els turistes que volen conèixer gustos nous.
    Boeuf bourgignon (bou a la borgonyesa) : típic estofat de bou, on la carn trossejada està adobada amb vi i condimentada amb bacó, puré de tomàquet i xampinyons prèviament saltats amb mantega i una mica de julivert.
    Coq au vin (pollastre amb vi): semblant al bou a la borgonyesa, per la seva preparació i els aliments que l’acompanyen, però substituint l’ingredient principal per pollastre.
    Croque monsieur : és similar a un biquini cobert amb formatge i salsa beixamel. Una variant d’aquest menjar és la Croque madame que, a més a més, porta un ou ferrat sobre el sandvitx.
    Quiche : conegut pastís salat que originàriament estava compost només per una base de pasta fullada amb una
    capa de beixamel i ous; que es podia condimentar amb pebre i nou moscada ( quiche lorraine ). D’aquest plat
    podem trobar, a la cuina parisenca, diferents varietats com són el quiche vosgienne (recobert amb formatge ratllat),
    el quiche alsacienne (la ceba és l’ingredient característic) o el quiche conegut com tarte tourangelle, que es condimenta amb cansalada i xampinyons.

    POSTRES I DOLÇOS

    Croissant: No et pots anar de Paris sense haver tastat l’especialitat més coneguda i famosa dels francesos. El croissant és un pastís petit i de forma de mitja lluna. És fet a base de mantega (margarina o saïm de porc) i pasta de full.
    Macarons: Els macarons són uns dolços francesos tradicionals, una espècie de galetes amb farcit de crema, elaborades amb clara d’ou, ametlles i sucre mòltes. Els macarons no només es distingeixen pel seu deliciós gust, sinó també pels seus colors tan atractius.
    Crêpe : És un dolç fet de farina de blat, amb el qual s’elabora una massa en forma de disc. Normalment una crep està farcida de xocolata, encara que també es pot consumir amb diferents tipus de fruita o altres productes com l’almívar de llet.  A França, particularment a Paris, també es mengen creps (crêpes) salades.
    Pain au chocolat: es tracta d’un pastís de pasta de full farcit de xocolata. Els millors es poden trobar a les pastisseries amb tradició parisenca, on són capaços d’elaborar-los de forma artesanal i deixar un gust suau de mantega al paladar.

    BEGUDES

    Armagnac: t ípic aiguardent, amb gust lleuger de prunes seques, que es destil·la en petits alambins o calderes. Per
    això, la seva elaboració exigeix una cura quasi artesanal.
    L`armanyac, com altres brandis, s’acostuma a prendre a la sobretaula, després de l’àpat, servit en una copa i a
    temperatura ambient (no refrigerat i sense gel).
    Cassís: és un licor a base d’aiguardent i grosella negra que es pot consumir durant tot l’any. La seva elaboració es
    realitza per maceració, té un color morat i tacte viscós. La crema de cassís junt amb altres licors o ingredients creen
    altres begudes com són el Kir (s’afegeix Bourgogne Aligoté ben fred), el Kir Royal (amb xampany) o el Communard
    (que es compon de vi negre o sec i 20 ml. de Cassís).
    Pastís : és un anís típic de França amb un contingut d’alcohol al voltant del 4045%.
    La fabricació és la típica d’una beguda destil·lada en base a alcohol etílic, on es maceren herbes i flors i se li torna a
    afegir anís. La beguda canvia de color amb caramel, encara que existeix també el pastís blanc. Aquesta es consumeix freda, amb gel i és habitual combinar-la amb xarops de diferents gustos.
    Vins: els trobaràs de tots els colors, més dolços o més secs, més joves o més vells… La varietat és infinita com els seus preus; tens per escollir des d’un Chateau
    HautBrion fins a un Beaujolais.
    Xampany: és un tipus de vi blanc o espumós, que es diferencia pel raïm utilitzat en la seva elaboració. Els més reconeguts són el Chardonnay, Pinot Meunier, Pinot noir, Pinot gris, Arbanne i Petit meslier.

    NOVETATS PARISENQUES

    A París està de moda des de fa ben poc ‘LE CAMION QUI FUME’, camionetes de menjar o food trucks que estan arrasant a la capital francesa, on podem demanar des d’hamburgueses, bagels, entrepans, empanades argentines, ‘tacos’ mexicans, ‘hot dogs’ i altres delícies bones per al paladar i de diversos països a preus econòmics. Això fa que menjar a les voreres s’estigui posant de moda i cada cop més aquests menús rodants es converteixin en una opció que no passa desapercebuda. La seva propietària es diu Kirstin Frederick, una xef natural de LA,
    Estats Units.

    RESTAURACIÓ

    LLOCS RECOMANATS

    LE PETIT LYON: aquest restaurant és perfecte amb l’animat ambient d’aquest eix històric del Barri Llatí, amb un menú generós, equilibrat per a tots els gustos, amb préstecs a les cuines de tot el món.
    Pedzouille: un lloc en un espai tancat on es pot gaudir de la qualitat de la carn i les patates fregides amb un vi de qualitat; també és una bona oportunitat per tastar salses excel.lents, una mousse de xocolata de primera
    categoria.
    Sourire Le Restaurant: amb una atmosfera molt agradable i menjar de bona qualitat, apareix Sourire
    Le Restaurant. Aquest restaurant ens presenta plats innovadors i ens permet descobrir nous gustos.
    Les Climats: l es Climats s’uneix a la perfecció amb 4 entorns originals que ofereix aquestrestaurant. És ideal per als
    aficionats al vi, ja que el restaurant és un celler on es troben ampolles magnífiques mentre assaboreixen els plats de
    la carta.
    L’Abeille: un restaurant gourmet francès, amb
    un ambient agradable,que ofereix una cuina
    sofisticada a càrrec del xef Christophe Moret.

    HORARIS

    Horari de dinars : de 12h. a 14h.
    Horari de sopars: de 20h. a 22h.
    Horari de bars i cafès: de 7h. a 2h.
    La franja horària per dinar (l e déjeuner) en un restaurant de París comença a les 12
    del migdia i finalitza, normalment, a les 14 h., perquè tanquen la cuina a aquesta
    hora. Pel que fa als sopars (l e dîner ), aquests van precedits pels aperitius, típic dels
    francesos, que acostumen a gaudir de 19 h. a 20h. Per aquest motiu, els inicis dels
    sopars s’endarrereixen fins passades les 20h.
    Els bars tenen una franja horària molt amplia: es pot menjar ( Le petit déjeuner) deliciosos dolços des de les 7 del matí o degustar un bon vi fins les 2 de la matinada.

    PREUS

    Els preus dels restaurants són semblants als d’Espanya. Depèn del pressupost de cadascun, es poden degustar plats més especials i avantguardistes en els restaurants més moderns de la capital, o bé escollir un menú de dos plats i postres pel mòdic preu de 15 o 20 euros.

    Ratatouille: una pel·lícula basada en la gastronomia parisenca. Ja fa 10 anys que va sortir la famosa
    pel·lícula de Pixar, Ratatouille: una història que va commoure milers de persones i que va ser un èxit total per
    tot el món.
    Remy és una rata que somia a convertir-se en un chef i accidentalment arriba a París, on es troba el restaurant del seu ídol. Seguint la seva passió, vol ajudar a aprendre a cuinar a Alfredo Linguini, fill de l’antic propietari del
    restaurant i cuiner sense experiència, controlant-lo a través del seus cabells.
    Gràcies a Remy, el restaurant guanya molt prestigi. Per impressionar al crític culinari Anton Ego, cuina un plat típic de Paris, anomenat igual que el títol: Ratatouille .
    El Ratatouille és una barreja de verdures fregides en oli d’oliva i amanides amb herbes provençals. No hi ha una recepta específica, només alguns principis que s’han de respectar.
    Aquesta pel·lícula ha popularitzat el plat i actualment és un dels més reconeguts i exquisits de la gastronomia parisenca.

    Article complet

  • 22a sessió: 5 d’abril de 2017

    Què hem fet?

    ·Aquesta setmana no hi ha hagut dictat, però hi ha hagut dues exposicions orals. La primera ha estat de la Montse Mena, que ha parlat sobre les retallades en educació, i la segona ha estat la de la Laura, que ha parlat sobre la filosofia.

    ·Hem corregit els exercicis que hi havia de deures sobre els pronoms febles.

    ·Hem fet el text puntuat.

    ·Què heu de fer?

    ·Acabar els exercicis de pronoms febles.

    ·Fer el text explicatiu sobre les infraestructures a les comarques gironines.

    Recordeu que a partir del dia 6 ja podreu entrar al blog dels companys del C2 de dimarts, llegir el que han preparat ells i escriure els vostres comentaris  a l’entrada que trobareu al nostre blog.

    Han de ser escrits de 60-70 paraules en què aparegui el vostre nom.

     

    Bona Setmana Santa!

    Article complet

  • 21a sessió: dimecres, 29 de març de 2017

    Què hem de fer?

    ·Aquesta setmana hi ha hagut dues exposicions: la de la Montse Català sobre la risoteràpia i la del Rafa sobre la verola.

    ·Després, també el Rafa, ha llegit la seva part del dictat creatiu.

    ·Hem corregit l’exercici sobre pronoms febles i funcions sintàctiques.

    ·A la segona part de la classe, hem fet la reunió de l’escala de veïns.

    ·Al final de la sessió hem revisat la teoria sobre els pronoms febles i les combinacions binàries.

    Què heu de fer?

    ·Les frases de del primer full (per davant i per darrere) del plec d’exercicis de pronoms febles.

    ·Revisar el full de teoria sobre els pronoms febles que us vaig donar a classe.

    Recordeu que el proper dia farem un exercici puntuat. INDEFECTIBLEMENT!

    BON CAP DE SETMANA!

    Article complet

  • 20a sessió: dimecres, 22 de març de 2017

    Què hem fet?

    ·Aquesta setmana no hi ha hagut exposició oral perquè en Rafa no ha pogut assistir a classe. La setmana que ve en farem dues: la del Rafa i la de la Montse Català.

    ·La Laura ha llegit la seva part del dictat, ben farcida de paraules del dossier de lèxic.

    ·Hem corregit els deures de pronoms de relatiu.

    ·Hem començat a treballar els pronoms febles i les seves funcions sintàctiques.

    Què heu de fer?

    ·Acabar l’exercici de pronoms que us vaig donar a classe.

    ·Preparar-vos la intervenció per a la reunió de veïns a partir dels papers que heu d’interpretar.

     

    Article complet

  • 19a sessió: 15 de març de 2017

    Què vam fer?

    ·L’Anna Potensà va fer l’exposició oral sobre el cross fit.

    ·Després, la Montse Mena va llegir la seva part del dictat.

    ·Ens vam ajuntar en els grups ja definits la setmana passada per preparar les diferents entrades al blog.

    ·Vam comentar les diferents dates per portar a terme l’activitat sobre el blog de viatge a París:

    -23 de març: lliurament dels textos de cada grup

    -29 de març: lliurament de les correccions dels textos

    -Fins al 5 d’abril: termini per penjar les entrades dels documents al blog

    -Des del 6 al 26 d’abril: període per penjar els comentaris al blog del grup de dinarts

    ·Vam parlar de l’activitat de la taula rodona del dia 29 de març.

    ·Vam treballar els pronoms relatius. Si voleu, podeu consultar aquí la teoria.

    Què heu de fer?

    ·Acabar els exercicis de pronoms relatius que us vaig donar a classe.

     

     

    Article complet

  • Dictat creatiu

    Dictat creatiu

    1r dia (26 d’octubre de 2016)

    Entrant al passadís, a mà dreta, hi havia el minúscul despatx del meu padrí, just un espai per a un moble i una màquina d’escriure. S’hi va colar i després de toquinejar alguns objectes i obrir i tancar diferents calaixets, va apartar la funda de la màquina i va teclejar alguna cosa que no vaig poder llegir perquè no hi havia paper.

    2n dia (2 de novembre de 2016)

    Ja feia dies que el padrí donava senyal d’un erràtic capteniment, sobretot d’ençà del seu postrem viatge. De la màquina agafà el paper imaginari, el flectà i amb un sorneguer somriure se’l guardà al butxacó. Tot seguit ens posarem la jaqueta per dirigir-nos al carrer. Era hivern, un hivern d’aquells que et cala fins al moll de l’os.

    3r dia (9 de novembre de 2016)

    El padrí i jo vam recórrer el carreró principal del barri. Gairebé era Nadal, i l’avinguda s’havia omplert de petites botigues artesanals, cadascuna feta de fusta i recoberta d’un teixit ras. Es venien formatges, vins, moscatell, embotit i altres productes gastronòmics típics del rebost català. Em vaig alçar el coll de  la jaqueta amb les mans tremoloses i blanques a causa del fred. Abans d’arribar a la cruïlla, al final del carrer, ens vam trobar amb la senyor castanyera. Incomptables vegades la meva mare havia comprat castanyes i moniatos a aquella vella. Les seves mans sempre brutes de carbonissa, aquella faldilla esgarrapada i aquells ulls quasi transparents, malalts de cataractes, li atorgaven l’aparença d’una bruixa. El padrí va esclatar a tossir en sentir la fumera de la paradeta.

    4t dia  (16 de novembre de 2016)

    Com cada any, per aquestes dates, el padrí i jo passejàvem en silenci la tragèdia del sobreviure sense la mare.

    -Estàs bé, padrí?- vaig preguntar petonejant-li la seva mà.

    -Sí, nineta. És clar que sí!

    I continuàrem camí, deixant enrere el perfum i el petar de castanyes, l’escalfor de les brases i, és clar, l’esdevenir dels records.

    Ja feia cinc anys que sobtadament, sense dir adéu, la mare ens va deixar. Aquell dia la recordo amb un núvol grisenc a la cara i els ulls ben aclucats, i jo, allà, immòbil i amb el cor trencat ple d’amor.

    El padrí em va dibuixar un petit somriure assenyalant-me un pessebre que hi havia al davant de l’església de Sant Cristòfol. Un grup de nens vestits de pastorets cantaven nadales al costat del naixement. A terra, un rovellat i petit pot de cuina  amb un cartró que deia:  “Vint-i-cinc cèntims per desembre”.

    El padrí va ficar la mà a la butxaca, va treure el seu paper imaginari, el va llegir i va dir: “anem, nineta”. I amb rialles de simbombes, panderetes i sonalls, el padrí i jo vam prosseguir el nostre camí. Però, cap a on?

    5è dia (23 de novembre de 2016)

    Aquell matí el padrí i jo estàvem engrescats a la cuina preparant el dinar de Nadal: gall dindi farcit de panses, prunes i orellanes. Anys enrere, aquest plat el cuinava la mare, però des que ens va deixar el padrí i jo fèiem l’impossible per intentar cuinar quelcom semblant. Normalment no ho aconseguíem.

    Ja des de bon matí vaig notar alguna cosa estranya en el padrí. No m’havia despertat  l’olor de xocolata calenta que preparava cada dia i feia molta estona que estava callat, deambulant per casa com un autòmat.

    Ja estàvem a punt de posar el gall dindi al forn quan de sobte vaig notar la seva mà sobre l’espatlla. Vaig mirar-lo de reüll, amb por, i un calfred terrible em va recórrer el cos quan vaig veure-li a la cara el mateix núvol grisenc que havia vist en la mare minuts abans de morir.

    El padrí va caure estès a terra, i abans d’exhalar l’últim sospir va tenir temps de posar-se la mà al butxacó, treure el paper imaginari i donar-me’l.

    6è dia (30 de novembre de 2016)

    Pum!  En Jerome, un home negre d’uns 30 anys, barbut i grassonet, tanca el llibre de cop. Un núvol de pols li va a la cara.

    -Què t’agafa ara?! — esclata en Claudius, negre, vint i pocs, alt i musculat, incorporant-se ràpidament de la butaca esparracada amb una Magnum del quaranta-quatre a la mà.

    En Jerome es mira en Claudius amb ulls plorosos.

    -Ara s’ha mort el padrí — diu en Jerome mentre sangloteja.

    -Què? — contesta en Claudius traient-se la son de sobre.

    -El padrí!

    En Claudius, fa que sí amb el cap. Deixa la pistola sobre la taula i obre un maletí ple de paquets que té al costat.

    -Primer la mare, ara el padrí…

    En Jerome fa que sí amb el cap.

    -Això que llegeixes es pitjor que “Joc de trons” — diu en Claudius mentre clava la fulla d’una navalla a un dels paquets. Treu una mica de pols blanca i l’esnifa. —Però no tenia poders el padrí aquests?

    -Poders? —pregunta en Jerome eixugant-se els ulls per sota les ulleres amb un mocador brodat.

    -Sí, home, no tenia un paper màgic on tothom llegia el que volia?

    -Aquest és el Doctor Who.

    -I després al paper apareixia un plànol i et deia qui hi havia en aquell moment caminant per allà.

    -Això és de Harry Potter.

    -Sí, sí, i el padrí era en Dumbledore.

    -El de la barba blanca.

    -Que no, Claudius, que no! — crida en Jerome.

    Una noia en roba interior entra a l’habitació.

    -Ja l’has despertat —diu en Claudius.

    De sobte, la noia dispara en Claudius entre els ulls, que cau enrere cap a la butaca. En Jerome intenta cridar, però no li surt la veu. La noia avança cap a ell amb un somriure dolç als llavis. En Jerome, amb els ulls oberts de bat a bat, intenta fugir, però no pot. La noia és a tocar. En Jerome s’intenta protegir amb el llibre.

    -Dóna-me’l —li diu la noia.

    En Jerome li dóna el llibre. La noia l’agafa, li fa un petó a la galta i es dirigeix cap a la sortida. De fons, se senten les sirenes de la policia que s’acosten. La noia agafa una gavardina del penja-robes que hi ha al costat de la porta i marxa.

    7è dia (21 de desembre de 2016)-

    -Emmanilleu-lo. Ens l’emportem

    -Però inspector, li juro i perjuro que ha estat ella! – crida en Jerome assenyalant cap a la porta- Ella li ha disparat a sang freda!

    -Sant tornem-hi, Jerome! Ella, ella! Sembla que darrerament aquesta “ella” és la culpable dels teus embolics. Si realment ha estat “ella”, qui coi és?- li brama l’inspector a dos dits de la seva cara- M’ho diràs o hauré d’esperar una tercera vegada?

    L’inspector August es posa dret, es doblega els punys de l’abric i mentre encén el darrer cigar diu amb veu profunda i to pausat, com si res no hagués passat:

    -Mira Jerome, fa temps que ens coneixem. El pacte era clar: ens informaves de les passes d’en Claudi, et garantíem la llibertat però t’has pres la llei pel teu compte. Tan bon punt en Claudi va sortir de la garjola el vas anar a trobar, vau freqüentar de nou tots els tuguris de la ciutat i vas aconseguir que tornés a confiar en tu. Pobre fanfarró, com podia sospitar que el friki de sèries a qui menystenia li acabaria clavant una bala al bell mig del front? Tens una excel·lent punteria. Et felicito fill.

    El que encara no entenc és què n’has fet, del llibre. On l’has amagat? Ho hem regirat tot i no ha aparegut

    -Emmanilleu-lo. Ens l’emportem

    -Que no he estat jo, de debò! Se l’ha endut ella

    -Jerome, ja n’hi ha prou. Posa’t la gavardina abans que t’emmanillem perquè fora fa fred

    -No la tinc pas jo la gavardina- lamenta en Jerome recordant el somriure dolç de la noia mentre marxava, minuts abans que arribés la policia.

    8è dia (11 de gener de 2017)

    – Lorena! Ja et vaig dir que aquests dos pacients havien d’anar en habitacions separades!  Tanmateix segueixes fent el que vols.. Queda mitja hora per enllestir el torn i cal separar-los, pel seu bé. Es potencien mútuament amb el llibre que se’t va acudir portar a en Pere, el de la 12a, el que creu que es diu Jerome. Ja et vaig explicar que no era bo que llegís en aquests moments. El millor que pot fer és descansar. I ara tenim el pacient que estava més o menys estabilitzat pitjor que ell perquè no para de capcinejar i té converses sense trellat amb quatre o cinc personatges imaginaris! No sé, però els separem o tindrem un problema.

    Ring, ring -sona un mòbil.

    – Un moment, Lorena, que em sona el mòbil i és el meu marit. A veure què vol perquè mai em truca a la feina, bé, no em truca ni estant a la feina, ni a casa ni enlloc. Vaja, que no em truca, que passa de mi. Si és que ja et vaig explicar que me’n vull separar perquè fins i tot no  recorda ni com em dic. De fet, he buscat advocat i tot. A més, jo ja no l’estimo, li tinc fins i tot quimera perquè és un panfigol, un escanyolit, sempre calafatós queixant-se de tot, i són molts anys de convivència, com a mínim fa tres o quatre anys que etsem junts o no sé jo.

    Després de gairebé tres minuts, deixa de sonar el mòbil.

    – Òstres! I ara em penja, Lorena! Si és que no té perdó de Déu. Ara mateix li truco. Els pacients, que esperin. Que per una mica més tard que els atenguem no passa res. Si empitjoren, donem les culpes a la sanitat pública i a les famoses retallades i punt.

    Ring -torna a sonar el mòbil.

    – Ho sento, Lorena, però torna a ser ell. Mira que és pesat. No m’ha donat temps ni a trucar-li jo. Vés fent els canvis que ja t’ajudaré si puc i si no, deixa la feina al torn de tarda, que són més joves i fortes. Els diem que espavilin, que cobren igual que nosaltres.

    Mentre escolta a l’altra banda del telèfon, la seva expressió canvia dràsticament.

    – Lorena! Que me’n vaig, que no puc esperar a acabar el torn. Que al meu “amorsito” li ha tocat la loteria i me’n vaig abans que li posi l’ull a alguna llesta. Mira que n’és, de guapot i bona persona, el meu marit, tant que me l’estimo. Sempre he romàs al seu costat perquè és tan atent i afectós. I fixa’t, fins i tot ha pronunciat bé el meu nom.

    I mentre la Nerea sortia per la porta d’urgències zigzaguejant i cridant “17 milions d’euros, 17 milions!”, gairebé atropellant la gent que es trobava al seu pas, la  Lorena era amb en Pere i l’altre pacient, el de les converses múltiples, i pensant el mateix que va pensar l’any passat: “Pobra Nerea, ha tornat a caure en el dia dels Sants Innocents”.

    9è dia (18 de gener de 2017)

    Poc després la Lorena va escoltar un “pi-pi-pi” escandalós que la va fer tornar a la realitat. Bé, si se’n pot dir realitat, d’allò!

    Es va despertar tot d’una badallant i estirant-se com si d’un gatet es tractés, quan de cop, es va sentir observada per algú del seu voltant. Va ser aquí quan es va parar a observar la situació. On es trobava? Estava somiant encara? Què hi feia en aquell avió? Per què no se’n recordava on era? Estava tocada de l’alà o què?

    Va intentar recordar com havia acabat allà i, el més important, quin era el destí de l’avió.

    -Coi estic més perduda que un poll al cap d’un calb! Encara acabaré a Invernàlia lluitant per aconseguir el tron de ferro i seré com els protagonistes de Joc de trons! -va bramar de manera excessiva feta un manyoc de nervis.

    A continuació la seva companya de vol, se la va mirar amb cara de pomes agres i li va preguntar quin era el seu neguit i per què s’esglaiava d’aquella manera. La Lorena llavors va reparar en l’estrafolària vestimenta que duia la noia, tota ella de negre i amb una capa vermella.

    – Aquesta noia està tocada del bolet, o es tracta de la nova col·lecció del Zara que encara no he tingut el plaer de conèixer? -va pensar automàticament.

    Amb els ulls com plats i sentint-se igual que una pel·lícula de ficció, li va preguntar trastornada per la situació, cap a on es dirigia aquell misteriós avió.

    La noia tot arronsant les espatlles i recol·locant-se la capa vermella, li va contestar de la manera més impassible del món, com si conegués la Lorena i la seva vida fil per randa.

    -Lorena, ets en aquest avió perquè tens una missió molt important a complir, te l’explicaré…

    10è dia (25 de gener de 2017)

    La Lorena no s’ho podia creure, estava passant per la situació més surrealista de la seva vida.

    -Una missió? – va dir la Lorena.

    -I de què es trata?

    La noia de l’estrafolària vestimenta, es va quedar mirant-la i li ho va dir.

    -Dintre del teu equipatge de mà s’amaga part de la teva missió, hauràs d’esperar fins que l’avió aterri per veure’l.

    -I cap a on ens dirigim? -va dir la Lorena.

    -Ens dirigim cap a Londres, i jo, la Vilma, t’acompanyaré en part de la teva missió.

    La Lorena, amb cara de pomes agres, va assentir amb el cap i va tancar els ulls.

    11è dia (15 de febrer de 2017)

    De sobte, em vaig adonar que tots els personatges que encara estaven vius en aquesta història, es trobaven junts dins un mateix avió. Hauria estat massa fàcil acabar-la, en un tres i no res. Només calia estimbar-lo abans d’aterrar a París. Sens dubte, hauria estat una sorpresa esgarrifosa i sobretot un gir inesperat, que hauria un tràgic desenllaç per a una novel·la que tant m’estava costant escriure.

    Vaig començar a rumiar de quina manera podia esbrinar el destí de la Lorena i com envoltar-lo d’una atmosfera de misteri, però definitivament m’havia quedat sense idees noves i no podia afegir res que fos imaginatiu. D’un temps ençà, ja no sé ben bé qui sóc!.

    Des que va morir el padrí, tot al meu voltant s’havia tornat fosc i em sentia buida i bloquejada. I quan semblava que no hi havia res a fer, poc a poc vaig tornar a la vida, i tot d’una, em vaig sorprendre en el moment que els meus dits van començar a dansar sobre les tecles d’aquella vella màquina d’escriure, gairebé sense pensar. I allà em trobava, dins el minúscul despatx del meu padrí, teclejant, però ara amb paper.

    12è dia (23 de febrer de 2016)

    Havia d’aprofitar aquesta inspiració que arribà d’improvís. La història donaria un gir de 180 graus, igual que l’avió on viatjaven tots els personatges de la novel·la; estava decidit, el seu destí no seria París.

    De sobte, la Lorena va sentir crits procedents de totes bandes de l’avió, la notícia del segrest s’havia esbombat per tot arreu. Va intentar recollir la màxima informació dels passatgers que vociferaven, intentant ordenar les dades incoherents que rebia el seu cervell, però no va poder aclarir res. Així que va eixugar-se les llàgrimes dels seus ulls, perquè no volia que el pànic la paralitzés, i es va mantenir asseguda al seu seient alhora que les cames li començaven a tremolar.

    Que no es mogui ningú! Canviem la ruta! – va sentenciar l’altaveu.

    13è dia (1 de març de 2016)

    Un xiscle eixordador va ressonar a tot l’avió i va deixar tothom ben espantat. La Lorena, que seguia quieta al seu seient, com va poder va girar-se per veure el que passava i de sobte, el pànic es va apoderar d’ella després de veure aquella imatge.

    Un home d’uns trenta anys, que semblava anorèctic, amb la cara esgrogueïda, la boca entreoberta i els ulls oberts com plats acabava de matar la dona embarassada que hi havia seients enllà. Seguidament, un reguitzell d’insults, en un idioma que desconeixia, sortien de la boca de l’assassí;  la Lorena va saber en aquell precís moment que l’avió havia estat segrestat, el terror inundava l’avió.

    Al seu costat, un home canós d’uns quaranta anys li va estendre els braços per fer-li una abraçada, en girar el cap, de cop i volta, va sentir una forta cobejança cap aquell misteriós individu d’ulls inquietants.

    Al cap d’uns breus moments, l’altaveu de l’avió va tornar a encendre’s i les paraules que retronaven no eren pas esperançadores…

    Article complet