Els alumnes del nivell Elemental s’han inventat diferents històries amb diversos elements que han triat del llibre: personatges, entorns, accions i temps. Val a dir que molts o tots han coincidit a situar l’acció en una casa rural.
Les històries o les anècdotes
Una nit un grup de turistes va anar de vacances a una casa rural que és a Martorell. Quan van arribar al lloc, tots van agafar el seu equipatge, però es van adonar que no era la casa rural on havien fet la reserva, i aleshores el seu gos va baixar del cotxe.
Van preguntar al recepcionista si eren a Martorell i l´home va dir que no, que eren a Martorelles; llavors es van dirigir a Martorell i, quan van arribar-hi, van baixar del cotxe tots menys el gos.
Una parella amb el seu gos van anar a una casa rural de Segovia a passar un cap de setmana. De matinada, van decidir fer una ruta a peu fins al llac de Sanabria. De sobte, el gos va estirar la corretja i va sortir corrent darrera d’un conill. Ells van crrer molt de pressa per agafar-lo, però no ho van aconseguir. Després d’estar tota la tarda buscant-lo, van decidir anar a dormir. L’endemà al matí, al despertar-se i a l’obrir la finestra per veure el dia que feia, vam veure el gos dormint sota un arbre. Quina alegria més gran! El gosset va vindre solet!
Jeza, llegeix el text de nou i observa’n les millores comparnt-lo amb el full escrit.
Com que ja s’havia fet molt tard i portàvem nens petits, vam decidir que l’endemà aniríem a buscar al gos a Martorelles, i vés per on quan anàvem per la carretera de Rubí , van trobar el pobre animal que estava molt malament i tenia una ferida en una pota. Li vam donar aigua i el vam ficar a dintre del cotxe, i apa!, una altra vegada cap a Martorell on ens esperaven impacients els altres companys…
Isabel, t’he corregit el text. Compara’l amb el que tens escrit en paper. Hi havia algunes errades.
Una vegada una parella va passar una setmana en una casa rural. Una nit va començar tempesta, plovía i feía llampecs. El gos va tenir por i va sortir coerrents al bosc. Tota la nit la parella buscava el gos, però el va perdre. Quan la parella va tornar a casa seva, van trovar el gos davant de la porta seva.
Una vegada vam agafar el cotxe la meva amiga, jo i un gos petit, que m’havia ofert l’Anna Maria. El gos es va quedar al maleter fins a l’arribada a la Seu d’Urgell, on vam passar uns dies inoblidables en una casa rural. Al principi, va fer bon temps, però dos dies després va canviar i hi va haver una tempesta i una caiguda molt important de neu. Per això, ens vam quedar tres dies més del previst, perquè les carreteres estaven tancades per culpa de la ventada, segons van dir a la ràdio. Quan va tornar el bon temps i el cel ja era clar, va aparèixer el nostre gos perdut a la porta de la casa rural. Fins aleshores no n’havíem sabut res, d’on havia estat tots aquells dies de vacances.
Abdel, revisa el comentari. No explica que el gos es va perdre. Podries arreglar-ho i tornar a escriure el comentari sencer?
La familia Pons va sortir de viatge al julioll per fer les vacances en un balneari a prop de la Costa Brava amb les dues filles. Maria qui tenia 10 anys y l’Ona que tenia 15. L’Ona no volia anar-hi pèro el seus pares li van demanar de fer-ho si volia anar de viatge amb els seus companys de classe a Anglaterra. Al balneari es van discutir una altre vegada i en mig de la barella es va sortir el gos del balneari darrere d’una gossa molt petita que habia fora i tots van correr darrere d’ells fins que els van perdre de vista. Van buscar tot el dia i la nit i van decidir quedars-en per buscar-lo. Van tenir que esperar dos dies més fins que el gos va tornar tot content! al contrari de l’Ona que per culpa de haver de quedarse dos dies més, va perdre el viatge a Anglaterra.
La familia Coll que i son La Marta El Miquel L’ Helena El Jordi i el seu gos inseparable Tim Tim,som une familie que l’agraden molt les concurs i han obtingut aTV3 un premi que consisteix en dues dies a un balneari o be en una casa rural.
Les feía molta ilusio d’ ana al balneari pero al balneari no podian porta el gos i van tindra que esculli la casa rural .
Lo van passa molt be van se dues dies de aventures en el rio i montan a caball el gos no va pará ni un moment, van tindra un menjar exquisit i un tracta inmejoraple,tot va se perfecto i quan es van fica al coxe per marxar es van donar comte que el gos no hiera .
Van comença a busca per tota reu i del gos ni rastro ,ya que estaban fart de dunar voltes van veura un grup de turistas tots trompetas la festa era bestial i la surpresa va se veura al gos tim tim jugan am ells
L’estiu passat, tota la família va anar a passar un cap de setmana en una casa rural a Campdevànol, i hi portàvem el gos. Quan vam arribar, el gos no hi era. El vam deixar oblidat a la gasolinera i llavors vam tornar a recollir-lo i ja s’havia fet de nit.
El matrimoni Pujol va anar de vacances a un balneari per celebrar-hi l’aniversari de la seva boda. Tan aviat com arribaven els van dir que li havia tocat el premi per visitants numero mil. Per obtenir-lo van haver d’assistir a la festa prevista per aquella mateixa tarda. El matrimoni va alegrar-se moltíssim. Van comprar a la dona un vestit caríssim. La seva aparició en la festa va ser enlluernadora. De seguida van començar la celebració. De sobte el presentador va dir que el premi havia guanyat el matrimoni Bujol. La senyora Pujol va començar a cridar “No pot ser! Aquest premi es meu! No és cert!” El cas va ser que el director del hotel feia mala lletra. Per allò tots dos matrimonis van obtenir el premi.
Dos amics, Alaitz i Eudald han decidit passar uns dies a la “Pahissa de Dalmau” que és una casa rural que és troba al municipi de Muntanyola (a la comarca d’Osona) fugint del mundanal soroll de la ciutat.
Es quedaran dos dies del pont de la constitució. Lo més destacable es que en el camí d’ anada, en el tram Vic-Muntanyola, paren en una benzinera i en un moment de distracció el gos de Alaitz (Oker) salta del cotxe i s’ escapa. Per sort, va ser trobat per Eudald al cap d’ una estona.
El gos anava rente a la carretera, per sort no va ser atropellat per cap vehicle.
L´any passat, els meus amics ens van convidar a la meva família i a mi a un hotel per celebrar el “Carnestoltes”. Jo no tenia cap disfressa i vaig arreglar-me amb les restes de vàries disfresses dels meus néts, o sigui, que em vaig disfrassar amb una perruca negra, llarga i arrissada, un pegat a l’ull i un “trabuc”. Semblava el Capità Garfio.
Després del sopar vam fer el ball del Carnestoltes i, per la meva sorpresa, vaig guanyar el primer premi a la millor disfressa individual.
Tatiana la teva historia s’ensembla molt a la meva. Tots els gossets surten corrent y despres apareixen. Quina sort que tenen els amos!!!
Fa 3 anys, abans de arribar a Cerdanyola, els meus amics em van fer un comiat. Van llogar una gran casa rural per a 12 personas, en un poble petit de muntanya, a prop dels pirineus navarros. Vam anar només un cap de setmana, pèro vam tenir mala sort i va ser un cap de setmana on va tenir lloc una “ciclogénesis explosiva”, un rar fenomen meteorològic.
Vam anar amb una mica de por i nerviosos. Tot va a anar bé, excepte el dissabte a la nit, que va començar un fortissim vent. Sobre la 1 de la matinada, van començar a caure teules de la casa al costat de la nostra, i vam sentir el vent xiular. El vent també feia que les finestrons donessin cops contra les finestres. A més, desprès vam estar una una llarga estona sense electricitat.
Malgrat tot això, vam anar a dormir i l’endemà vam aixecar-nos i veure que tot estava completament normal al carrer. Només vam veure trossets de teules trencades per tot el carrer.
Algú a perdut un gosset.
Un dia del mes de febrer portava les escombraries,anava un home pel carrer i darrera hi havia un gosset petit a l’ alçada meva va començar a escridassar-lo i donar li cops i patates , que pocs sentiments tenia, com un animalet tant petit podia fer-li mal.
El vaig agafar i me’l vaig en dur a casa,segur que algú l’havia perdut. Las meves filles volien quedar-se’l per elles, però amb la condició que si el pare deia que si i ningú el reclamava llavors si poden quedar-nos el gos.
Al dia següent vaig anar a la botiga que està al costat de casa, dient-li que si algun veí havia perdut un gosset el tenia jo, vaig donar-li totes les meves dades.
A dia d’ avui ningú a demanat per ell. Es queda a casa com si fos un més de la família el seu nom és DIKI.
Jeza, no és “s’ensembla”, és s’assembla.
Compara els dos textos:
Fa 3 anys, abans d’arribar a Cerdanyola, els meus amics em van fer un comiat. Van llogar una gran casa rural per a 12 personas, en un poble petit de muntanya, a prop del Pirineu Navarrès. Hi vam anar només un cap de setmana, però vam tenir mala sort, ja que va ser un cap de setmana en què va tenir lloc una “ciclogènesis explosiva”, un rar fenomen meteorològic.
Hi vam anar amb una mica de por i nerviosos. Tot va a anar bé, excepte el dissabte a la nit, que va començar un fortíssim vent. Cap a la 1 de la matinada, van començar a caure teules de la casa del costat de la nostra, i vam sentir el vent xiular. El vent també feia que els finestrons donessin cops contra les finestres. A més, després vam estar una llarga estona sense electricitat.
Malgrat tot això, vam anar a dormir i l’endemà vam aixecar-nos i vam veure que tot estava completament normal al carrer. Només vam veure trossets de teules trencades per tot el carrer.
Una familia de cinc persones i un gos decideixen passar una setmana en una casa rural. Els pares treballan moltes hores al dia i els nens sempre estan ocupats amb moltes activitats. Poques vegades passen temps tot junts, per a aixo van pensar que la casa rural era el ideal per a tota la familia.
Els primers dies van passar rapidament, ho van passar molt be junts. Finalment van ser capacos de fer coses junts com jugar, veure la televisio i sobretot van poder parlar. Pero l’ultim dia va passar una cosa que els va procupar molt. Els nens van anar a fer una passejada pels voltants amb el gos. Tornant cap a casa es van adonar que el gos no hi estava.
La nena petita va correr cap per a la casa per advertir els pares. Desesperats tots junts el van buscar per tot arreu.
Despres de buscar el gos durant hores van decidir tornar a casa. afortunadament quan van arrivar van veure el gos. I finalment van poder tornar a casa felicos.
Ho sento, error tecnic text dividit en dues parts. 🙂
¿Quants mitjans de transport agafem al cap del dìa per anar a la feina?
Quants mitjans de transport agafem al cap del dia per anar a la feina?
Conxita, has d’escriure la teva pregunta a l’entrada de “El temps és or!”.
Ens haviem ajuntats uns amics per anar a la masia d’ un poble d’ Olot.
Quan vam arribar a la masia, vam portar les coses a les habitacions de cadascú. Un del amics portava un gos. Quan vam passar unes hores, vam anar a passejar pel costat de la casa, hi havia molts ocells.
El gos de l’amic estava bordant a totes hores perquè volia agafar un ocell. Ja es feia fosc i vam tornar cap a casa, per fer el sopar.
Al dia següent quan ens vam aixecar ens vam trobar que el gos ja no hi era a casa. Tots els amics vam sortir a buscar-lo pel costat de la casa després d’ una estona, el locaritzarem a prop del riu.
Corregit:
Ens havíem ajuntat uns amics per anar a la masia d’un poble d’Olot.
Quan vam arribar a la masia, vam portar les coses a les habitacions de cadascú. Un del amics portava un gos. Al cap d’unes hores, vam anar a passejar pel costat de la casa, on hi havia molts ocells.
El gos de l’amic estava bordant a totes hores perquè volia agafar un ocell. Ja es feia fosc i vam tornar cap a casa, per fer el sopar.
Al dia següent, quan ens vam aixecar, ens vam trobar que el gos ja no era a casa. Tots els amics vam sortir a buscar-lo pel costat de la casa, i després d’una estona, el locaritzàrem a prop del riu.
DOS DIES EN UNA CASA RURAL
Hola a tots!!!
Aquest cáp de setmana hem estat tots els membres de la familia, en una bonica casa rural envoltada de maravillosa naturalesa en el qual passava un riu enmig de les seves muntanyes.
També ens hem portat al gos per gaudir d’ell.
Hem fet molt senderisme, en una ruta d’aquestes el gos es va perdre, encara que desprès hem trobat el gos al costat dels cavalls que anàvem a muntar.
He de dir que tant el menjar com el sopar estava esquisit.
Després de sopar hem estat una estona al foc parlant i jugant a les pel.lícules, i després ens hem posat al llit. L’endema hem esmorzat i hem fet les maletes i ens hem anat , ja que es un viatge de dos dies i una nit.
Com ens ha agradat molt el mes que ve tornarem a repetir.
Un amic meu, que es diu Xavier treballa desde fa anys com a comercial en una gran empresa.
Al seu departament si els treballadors venen un numero determinat de productes aconsegueixen uns beneficis.
Un dia el seu cap li va dir que com que havia sigut el millor venedor de l´any li bonificaven: amb un viatge a Constantine, amb totes les despeses pagades durant una setmana.
En el mateix moment que li van comunicar la notícia, va escriure un whatsapp a un amic per convidar-lo amb aquest missatge: “M´ha tocat un viatge, prepara les maletes i esperam a casa amb un somriure”
Quina sorpresa quan desprès de treballar va tornar a casa i la va trobar plena de gent: amics i familiars.
S´havia confós i li havia enviat el missatge a tota la seva agenda de contactes.
I cla, estaven tots barallant-se per anar de viatge amb ell.
Quina sort!!!!!!!!!!!