Categoria: General

I

La llengua amaga moltes sorpreses. Avui volem fixar la nostra atenció en una paraula fàcil i coneguda per tots: la paraula cap. Us heu parat mai a pensar en aquesta paraula? Sorpreses?

En primer lloc destacarem que pot ser un verb (Això no hi cap!), un nom (Ell va abaixar el cap), un determinant (No hi ha cap solució) i també una preposició (Vine cap aquí). A més, com que un Centre d’Assistència Primària també és el CAP, podem dir frases com aquesta: Vaig cap al CAP perquè em fa mal el cap i no em queda cap calmant. O recordar aquell embarbussament popular: En cap cap cap el que cap en aquest cap.

Si abaixar el cap implica resignació, alçar el cap implica tenir coratge; i anar amb el cap ben alt és no avergonyir-se. Ser cap de turc és mal negoci perquè vol dir que et fan responsable d’alguna cosa que no has fet; si et diuen que ets dur de cap o que ets un cap de suro, un cap d’ase, un cap buit o que tens poc cap pots donar per fet que et consideren poc espavilat.

Si el nom ja ens fa ballar el cap, explorem què passa amb el verb cap. També hi ha frases fetes? Doncs, sí, però no tantes… Aquí podrem dir que no hi cap ni una agulla quan la sala està molt plena o que l’àvia no cap a la seva pell perquè està molt cofoia amb el seu net i que no em cap al cap que no s’adoni que el seu net és igual d’encantador que els nets de totes les altres àvies.

I, al capdavall, ja som al cap del carrer!

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 18 de maig de 2023.

Vocabulari:
Tants caps, tants barrets: és una expressió que significa que hi ha disparitat d'opinions segons 
cada persona.

Parlem-ne:
A part dels significats del text, en coneixes algun altre significat de "cap"?
Per què en català diem "cap de setmana" quan parlem del dissabte i el diumenge?
Parlant de barrets, t'agrada portar-ne? En quines ocasions te'n poses?

Falta poc perquè comenci el Carnestoltes, una festa que de ben segur servirà per donar una mica de calidesa en aquests dies de fred intens. Aquesta festa, a la qual podem anomenar tant Carnestoltes com Carnaval, va acompanyada d’altres tradicions com el Dijous Gras o Llarder, que la precedeix, o el Dimecres de Cendra, que en marca el punt final i és l’inici de la Quaresma. D’on prové el nom de Dijous Gras o Llarder? Doncs de l’alt contingut en greix que tenen els aliments que mengem per aquestes dates. La paraula “llarder” ve de “llard”, el greix que s’extreu del porc. Un dels dolços més emblemàtics, la coca de llardons, es diu així perquè es farceix amb trossets de greix de porc. Els pastissers de Cerdanyola ens expliquen que la coca de llardons pot ser de brioix o de pasta de full, tot i que té més demanda aquesta darrera. A més de la coca, pel Dijous Llarder, que enguany és el 16 de març, també mengem aliments a base d’ou: botifarra i truita. Segons diuen això s’explicaria perquè és l’època de l’any en què les gallines ponen més ous. I diem “ponen” i no “posen” perquè és un error bastant comú confondre els verbs “pondre” (“pondre ous”, “pondre’s el sol”) i “posar”.

El dia del Carnestoltes la gent surt de casa amb disfresses i màscares i participa a la rua que s’organitza per la ciutat. Posteriorment encara ens queda el Dimecres de Cendra: el dia de l’enterrament de la sardina i quan es crema el ninot que representa el rei Carnestoltes.

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 9 de febrer de 2023.

Vocabulari:
Pasta de full: una massa cruixent que s'elabora amb farina, greix, aigua i sal. 
Brioix: (del francès brioche) Pastís lleuger i flonjo, elaborat amb farina, llevat, mantega i ous.

Parlem-ne:
Quins carnavals famosos del món coneixeu? Hi heu estat mai?
Coneixeu poblacions de Catalunya famoses pel seu Carnaval? 
Acostumeu a celebrar el Dijous Llarder? Com el celebràveu de petits?