En Ramon-Maria, protagonista principal, és vidu i viu amb la seva fillastra. La relació que mantenen és molt freda, no senten estimació l’un per l’altre i, tot i que viuen junts, no es veuen gairebé mai i fan vides separades. Després de perdre el seu patrimoni a la borsa, va dedicar-se professionalment al seu hobby, tocar la trompeta en una orquestra.
Al teatre on treballa en Ramon-Maria també actua una vedette que l’atrau molt i finalment s’atreveix a convidar-la a sortir. Durant el sopar, el protagonista beu més del compte i quan estan a casa d’ella nota que no podrà satisfer-la. Abans de marxar, però, aconsegueix tenir una erecció i al matí següent comença la magnitud de la tragèdia en veure que aquesta és permanent. Durant la primera part de la novel•la, en Ramon Maria mostra una actitud positiva vers la seva situació i aprofita el seu estat per complaure no només la Maria-Eugènia, la vedette del teatre, sinó a d’altres dones. El punt d’inflexió arriba quan decideix anar al metge per saber la magnitud del que li passa. El doctor, després de fer-li les proves pertinents, li comunica que té una malaltia irreversible i que morirà en set setmanes. Aquest fet deixa en estat de xoc el protagonista i a partir d’aleshores passa per etapes diferents: es tanca a casa per deixar passar el temps, consulta a una especialista que li confirma el diagnòstic, demana un préstec hipotecant la seva casa i comença a comprar i a malgastar els diners, coneix multitud de dones, etc.
Aquesta història esbojarrada s’alterna amb la de l’Anna-Francesca, la fillastra d’en Ramon-Maria i segona protagonista de la novel•la. Al llarg de la narració aquesta noia adolescent va coneixent diversos nois fins que s’enamora i comença una relació amb un professor de l’institut que havia sortit amb la seva mare. La narració canvia de rumb quan l’Anna-Francesca descobreix la llibreta del banc del seu padrastre i decideix seguir-lo per esbrinar què li succeeix. En Ramon-Maria, pocs dies abans de la data de la seva suposada mort, tornar a invertir en borsa per poder assegurar el futur de la seva fillastra ja que, tot i que no ho sembla, sent afecte per a ella.
Finalment, la història acaba quan, segons com havia recreat en la seva imaginació, l’Anna-Francesca dóna una empenta intencionada al seu padrastre que li provoca la mort. Així doncs, el protagonista de la novel•la mor set setmanes després d’anunciar-li la seva malaltia però no en les condicions que ell s’esperava.
Comentari personal
He de reconèixer que quan vaig començar a llegir aquesta novel•la no tenia cap referència del tema principal del llibre. Ha sigut una lectura fàcil, amena, divertida i plena de moments impactants, tant per la forma irònica de tractar el tema del sexe, com per la fredor emocional que transmeten els personatges. És un relat ple de fantasia i de molta imaginació. A vegades és una mica cruel, però està ple de bon humor i un cert sarcasme.
L’ambientació de la història està perfectament treballada, amb detalls molt propers a la realitat. Tot i ser una novel•la que té més de 20 anys el tema que tracta és vigent i atraient per als lectors.
Considero que el títol és adequat i posa de manifest el toc humorístic que caracteritza aquest escriptor. “La magnitud de la tragèdia” s’estructura en una sèrie de capítols llargs, subdividits en trams de menor extensió, numerats per facilitar, des del meu punt de vista, la lectura. Els dos protagonistes principals, l’Anna-Francesca i en Ramon-Maria habiten mons separats durant la major part del text. I només conflueixen en un lloc comú quan el desenllaç, ja irremeiable, s’anuncia.
Sens dubte, és un autor amb un estil propi que sap tractar temes com la mort i la malaltia des d’una altra perspectiva, amb una mirada còmica i deshumanitzada.
No m’ha passat desapercebut la forma com l’autor anomena els personatges. Utilitza noms compostos, la qual cosa transmet aquest toc humorístic del qual parlava anteriorment. Aquest fet, entre d’altres, fa que sigui una lectura diferent, si més no curiosa.
Estic segura que si llegiu aquesta novel•la que tracta sobre la soledat, l’amor, l’odi i el sexe, passareu una estona agradable i, fins i tot, donarà pas a un debat sobre la magnitud de les que considerem les nostres tragèdies.
En resum, aquest llibre resulta d’interessant i divertit i pot ser molt recomanable si has llegit algun dels anteriors llibres de l’autor i t’han agradat. Cal recordar que Quim Monzó ha estat considerat un dels millors escriptors de relats breus en català i del món.
S. R.
