RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de l'autor

  • La gent normal

    Feu clic a la imatge per accedir als vídeos del programa La gent normal de TV3. Trieu-ne un i prepareu l’exposició que fareu a classe.

    Article complet

  • Què puc fer si tinc un dubte?

    No saps com s‘escriu una paraula? No saps com es pronuncia? Estàs fent els deures i vols saber com es conjuga un verb?

    diaporama,490-L-information-scolaire,Paris-1956Vols fer més exercicis? Vols repassar el que t’han explicat a classe?

    Fes clic al teu nivell i consulta els recursos que et recomanem. Hi trobaràs de tot: diccionaris, conjugadors verbals, gramàtiques, dictats, exercicis autocorrectius, bibliografia complementària

    NIVELL ELEMENTAL (B1)

    NIVELL INTERMEDI (B2)

    NIVELL SUFICIÈNCIA (C1)

    NIVELL SUPERIOR (C2)

    Article complet

  • Avui parlem de…L’ESTIU!

    A la primera sessió del curs de conversa d’ahir vam parlar de l’estiu, de les vacances i dels viatges. La paraula més repetida en les vostres presentacions va ser ‘agost’. Per tant, aquesta cançó d’Els Pets ens va com anell al dit!

    També vam practicar la pronúncia de les esses:

    (feu clic a les paraules i sentireu com es pronuncien)

    zel cel               casa caçar                els avis

    quinze             pessic                           cosí

    Durant els esquetxos de teatre que vau representar (ho vau fer molt bé, per cert!) van aparèixer aquestes tres frases fetes:

    … ens l’haurem de pintar a l’oli.

    … i un be negre!

    … no ens prenguis el pèl!

    I per acabar, m’agradaria que investiguéssiu quin origen té la dita ‘Reus-París-Londres‘. Recordeu que és el viatge que proposa la noia de l’agència als clients pesats.

     

    0010-vacaciones-viaje-b

    Article complet

  • Pandora al Congo, d’Albert Sánchez Piñol (2005)

    Pandora al congo

    Pandora al Congo narra una història explicada en primera persona pel protagonista, en Thomas Thomson, un jove aspirant a escriptor que comença la seva activitat com a “negre” d’un “negre” d’un conegut escriptor de novel·les barates ambientades a l’Àfrica de principis del segle XX. De seguida se n’adona que entre l’escriptor famós i ell hi ha com a mínim tres “negres” intermedis, i les seves morts accidentals l’impulsen a intentar contactar amb l’escriptor per continuar la seva feina però no ho aconsegueix. Per contra, coneix un advocat, l’Edward Norton, que li encarrega una feina molt especial. El seu client, en Marcus Garvey, està pendent de judici per l’assassinat de dos cavallers anglesos, els germans Craver, i ha pensat que si aconsegueix un escrit on el seu client pogués explicar tota la seva història podria convèncer el jurat de la seva innocència. Les morts es produïren a l’Àfrica, en una expedició al Congo a la recerca de cautxú, ivori i diamants.

    Tot això ho recorda el protagonista seixanta anys després, quan torna a llegir el seu escrit i rememora tot el que va passar: l’amor (impossible) per l’enigmàtica Amgam, la increïble història ocorreguda al Congo i com va acabar tot plegat.

    El títol de la novel·la és casualment el del primer escrit que fa el protagonista en nom de l’altre: una típica història sobre un missioner que va a l’Àfrica. Quan li passa l’esquema del que ha d’escriure, l’escriptor compara el continent amb la famosa Caixa de Pandora, ja que de totes dues, segons ell, poden sortir tota classe de calamitats.

    Tot i que la història comença l’estiu de 1914 i acaba el dia que va finalitzar la primera guerra mundial al 1918, parla de sentiments universals: amor, desamor, interès, poder, por, la guerra, etc.

    Està escrit des del punt de vista d’un anglès de pocs recursos, amb ètica i respecte per als altres, però descriu l’última època de les colònies, amb esclaus, racisme, espoliació dels territoris d’ultramar, falta de respecte per a altres cultures, ….aspectes bastant semblants a actituds actuals en moltes parts del món.

    L’estructuració de la novel·la és bastant clara: els dos primers capítols situen tant el protagonista/narrador com els personatges instal·lats a Londres. A partir del tercer capítol anem coneixent la història africana a mesura que el protagonista va recopilant informació i redactant la novel·la. És la part més llarga, amb descripcions detallades dels personatges, llocs i situacions. Els dos últims capítols són utilitzats per donar la volta a la història, ja que és quan es veuen clarament les veritables intencions dels protagonistes i la dimensió real de la història que explica.

    L’estil de l’obra és fresc i actual. Tot i que gran part del llibre està ambientada a l’Àfrica i té capítols potser massa descriptius i lents, la història va evolucionant gairebé sense entrebancs i va donant detalls que després són importants, fins arribar a l’inesperat final. Així l’autor aconsegueix una història d’aventures i a la vegada, de reflexions sobre l’essència de l’ésser humà, la seva bondat i la seva crueltat.

    M. J.

    Article complet

  • Les veus del Pamano, de Jaume Cabré (2004)

    1256659038423

    La història d’aquesta novel.·la arrenca als anys quaranta a Torena (Llessuí), un poble de ficció situat a la Vall d’ Àssua, al Pallars Sobirà. El moment històric principal són els anys del franquisme, la transició i tot està explicat des de la perspectiva del segle vint, vist i narrat per un personatge del llibre, la Tina Bros, mestra i fotògrafa que treballa a l’escola de Sort  i que fa un estudi sobre les escoles dels Pirineus. La Tina troba unes fotografies i uns quaderns en una antiga escola de Torena,  a poc a poc reconstrueix la vida de tots els personatges fins arribar  al desenllaç de la novel·la. La idea principal del llibre, són:  les revenges entre famílies del poble, els interessos econòmics, les lluites internes. Contempla i ens fa veure l’abast de la cobdícia pel poder i fins on pot arribar l’ésser humà.

    Els seus personatges principals són:  l’Oriol Fontelles i Grau;  mestre que guanya una plaça en el poble i que arriba de Barcelona amb la seva dona (la Rosa) que està embarassada. A mesura que passa les pàgines l’Oriol es troba embolicat en una doble vida com a falangista i com a maqui. El seu canvi  es troba situat en el llibre per la mort d’un dels seus alumnes en Joan Esplandiu “el Ventureta”. La vida del mestre s’entrellaça amb la de l’Elisenda Vilabrú, filla de la casa més poderosa  (Casa Gravat) de Torena. Ella  vol netejar el món comunista  i vol matar a tres caps de  famílies del poble  (Ca Feliçò, Ca Misseret, Ca Maria del Nasi), fa vint-i-dos anys  que es  revenja per la mort del seu pare i del seu germà que van ser cremats per la gent del poble. Per poder aconseguir-ho posa en el poder el Valentí Targa, que era un ex-contrabandista i el nomena alcalde i botxí de Torena. L’alcalde té a mig poble atemorit i li mana a l’Oriol ser la seva mà dreta fins que l’alcalde mata el seu alumne, llavors és quan es torna d’esquenes a ell i apareix la figura del Tinent Marco pare del Ventureta que li dóna refugi a l’escola i ajuda els maquis en la seva lluita en la postguerra.  És aquest últim  personatge que revela perquè aquesta novel.la és diu les Veus del Pamano, perquè quan  la gent escolta el so del riu Pamano, mor.

    La vida de l’Oriol és narrada en tot el llibre, es fa amant de la Sra. Vilabru, es preocupa per la seva dona i  pel seu embaràs pensant que tindrà una  nena. Tot passa  a poc a poc fins que  l’Elisenda troba que el mestre l’ha traït i el cita a l’església del poble i el fa assassinar per l’alcalde. Des d’aquell moment l’Elisenda intentarà netejar el nom del mestre, canviar-li la làpida i canonitzar-lo , també adopta la nena que ell creu que ha tingut amb la Rosa, que resulta ser un fill, el Marcel, que és l’hereu de casa Gravat, tot per netejar la seva consciència , perquè l’odi pot més amb ella que l’amor que té per l’Oriol.

    La valoració de l’obra és positiva, però és difícil de portar un fil conductor de la novel.la, perquè els salts que dóna entre pàgines i capítols és molt important, fins arribar a  la quarta part del llibre no veus la veritable història que vol expressar l’autor, el canvi de la vida dels seus personatges, del segle vint als anys quaranta i dels anys quaranta als anys seixanta, hi ha una gran teranyina de personatges. També  es fan molt repetitiu els noms de les Cases familiars (Ca Gravat, Ca Ventura, Ca Narcís ….) o quan cita un nom d’un personatge  que diu quasi tot l’arbre genealògic.  Una anècdota que m’ha agradat són les cites que diu en cada part del llibre escollint determinats autors amb frases diferents. I el final és magnífic, no t’ ho imagines, ens fa reflexionar sobre la vida, en les preocupacions i com en un moment tot et pot canviar, com li va canviar a la Tina…

    C. H.

    Article complet

  • La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó (1989)

    generaPortadaEn Ramon-Maria, protagonista principal, és vidu i viu amb la seva fillastra. La relació que mantenen és molt freda, no senten estimació l’un per l’altre i, tot i que viuen junts, no es veuen gairebé mai i fan vides separades. Després de perdre el seu patrimoni a la borsa, va dedicar-se professionalment al seu hobby, tocar la trompeta en una orquestra.
    Al teatre on treballa en Ramon-Maria també actua una vedette que l’atrau molt i finalment s’atreveix a convidar-la a sortir. Durant el sopar, el protagonista beu més del compte i quan estan a casa d’ella nota que no podrà satisfer-la. Abans de marxar, però, aconsegueix tenir una erecció i al matí següent comença la magnitud de la tragèdia en veure que aquesta és permanent. Durant la primera part de la novel•la, en Ramon Maria mostra una actitud positiva vers la seva situació i aprofita el seu estat per complaure no només la Maria-Eugènia, la vedette del teatre, sinó a d’altres dones. El punt d’inflexió arriba quan decideix anar al metge per saber la magnitud del que li passa. El doctor, després de fer-li les proves pertinents, li comunica que té una malaltia irreversible i que morirà en set setmanes. Aquest fet deixa en estat de xoc el protagonista i a partir d’aleshores passa per etapes diferents: es tanca a casa per deixar passar el temps, consulta a una especialista que li confirma el diagnòstic, demana un préstec hipotecant la seva casa i comença a comprar i a malgastar els diners, coneix multitud de dones, etc.
    Aquesta història esbojarrada s’alterna amb la de l’Anna-Francesca, la fillastra d’en Ramon-Maria i segona protagonista de la novel•la. Al llarg de la narració aquesta noia adolescent va coneixent diversos nois fins que s’enamora i comença una relació amb un professor de l’institut que havia sortit amb la seva mare. La narració canvia de rumb quan l’Anna-Francesca descobreix la llibreta del banc del seu padrastre i decideix seguir-lo per esbrinar què li succeeix. En Ramon-Maria, pocs dies abans de la data de la seva suposada mort, tornar a invertir en borsa per poder assegurar el futur de la seva fillastra ja que, tot i que no ho sembla, sent afecte per a ella.
    Finalment, la història acaba quan, segons com havia recreat en la seva imaginació, l’Anna-Francesca dóna una empenta intencionada al seu padrastre que li provoca la mort. Així doncs, el protagonista de la novel•la mor set setmanes després d’anunciar-li la seva malaltia però no en les condicions que ell s’esperava.

    Comentari personal

    He de reconèixer que quan vaig començar a llegir aquesta novel•la no tenia cap referència del tema principal del llibre. Ha sigut una lectura fàcil, amena, divertida i plena de moments impactants, tant per la forma irònica de tractar el tema del sexe, com per la fredor emocional que transmeten els personatges. És un relat ple de fantasia i de molta imaginació. A vegades és una mica cruel, però està ple de bon humor i un cert sarcasme.

    L’ambientació de la història està perfectament treballada, amb detalls molt propers a la realitat. Tot i ser una novel•la que té més de 20 anys el tema que tracta és vigent i atraient per als lectors.

    Considero que el títol és adequat i posa de manifest el toc humorístic que caracteritza aquest escriptor. “La magnitud de la tragèdia” s’estructura en una sèrie de capítols llargs, subdividits en trams de menor extensió, numerats per facilitar, des del meu punt de vista, la lectura. Els dos protagonistes principals, l’Anna-Francesca i en Ramon-Maria habiten mons separats durant la major part del text. I només conflueixen en un lloc comú quan el desenllaç, ja irremeiable, s’anuncia.

    Sens dubte, és un autor amb un estil propi que sap tractar temes com la mort i la malaltia des d’una altra perspectiva, amb una mirada còmica i deshumanitzada.

    No m’ha passat desapercebut la forma com l’autor anomena els personatges. Utilitza noms compostos, la qual cosa transmet aquest toc humorístic del qual parlava anteriorment. Aquest fet, entre d’altres, fa que sigui una lectura diferent, si més no curiosa.
    Estic segura que si llegiu aquesta novel•la que tracta sobre la soledat, l’amor, l’odi i el sexe, passareu una estona agradable i, fins i tot, donarà pas a un debat sobre la magnitud de les que considerem les nostres tragèdies.
    En resum, aquest llibre resulta d’interessant i divertit i pot ser molt recomanable si has llegit algun dels anteriors llibres de l’autor i t’han agradat. Cal recordar que Quim Monzó ha estat considerat un dels millors escriptors de relats breus en català i del món.

    S. R.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • CSM: A la competició tots els esportistes portaven a la jaqueta l’obi, cada un del color que correspon al seu nivell...
  • Mamen: La Laura és una noia una mica escanyolida, com el fum d’ una cigarreta, però té una cara molt dolça i les...
  • La Puça Ballarina: La portada del llibre que es mostra, es l’edició castellana. Si us plau que estem en un curs...
  • Placida Espigares: Convivim amb la fibromiàlgia
  • Rachel: Bones a tots i a totes! En breu es produirà el casament entre la Carme i en Lin-Xin. Per aquest motiu, les...

Núvol d'etiquetes

Anem de viatge? C2 cançons comprensió lectora Comprensió oral Cornisa cantàbrica El camí dels bons homes i les bones dones El camí de Sant Jaume El pulmó de Collserola El Ripollès i la Vall de Núria Expressió escrita Haikus Intermedi 2011-2012 Intermedi matí 2014-2015 Intermedi vespre; Intermedi vespre; expressió escrita La Garrotxa Notícies Sortida amb els companys de classe SS 2010-2011 Suficiència 2011-2012 Suficiència 2011-2012; Comprensió oral Tot un personatge!