Arxiu de l'autor

  • Què puc fer si tinc un dubte?

    Escrit per l'01 de Octubre del 2014 a les 10:10 a: General

    No saps com s‘escriu una paraula? No saps com es pronuncia? Estàs fent els deures i vols saber com es conjuga un verb?

    diaporama,490-L-information-scolaire,Paris-1956Vols fer més exercicis? Vols repassar el que t’han explicat a classe?

    Fes clic al teu nivell i consulta els recursos que et recomanem. Hi trobaràs de tot: diccionaris, conjugadors verbals, gramàtiques, dictats, exercicis autocorrectius, bibliografia complementària

    NIVELL ELEMENTAL (B1)

    NIVELL INTERMEDI (B2)

    NIVELL SUFICIÈNCIA (C1)

    NIVELL SUPERIOR (C2)

    Article complet

  • Ens comuniquem amb errors?

    Escrit per el 13 de Gener del 2014 a les 14:50 a: Errors lingüístics

    Quins errors trobeu en aquest anunci?

    IMG-20140113-WA0004

    Article complet

  • D’aquest bar, en sortireu encantats!

    Escrit per el 18 de Novembre del 2013 a les 16:54 a: Errors lingüístics

    Quin error ortogràfic hi veieu?

    embruix

    Article complet

  • Berenar amb problemes…

    Escrit per el 06 de Novembre del 2013 a les 17:15 a: Errors lingüístics

    Què hi sobra i què hi falta?

    20131011_201602

    Article complet

  • Avui parlem de…L’ESTIU!

    Escrit per el 02 de Juliol del 2013 a les 22:24 a: General

    A la primera sessió del curs de conversa d’ahir vam parlar de l’estiu, de les vacances i dels viatges. La paraula més repetida en les vostres presentacions va ser ‘agost’. Per tant, aquesta cançó d’Els Pets ens va com anell al dit!

    També vam practicar la pronúncia de les esses:

    (feu clic a les paraules i sentireu com es pronuncien)

    zel cel               casa caçar                els avis

    quinze             pessic                           cosí

    Durant els esquetxos de teatre que vau representar (ho vau fer molt bé, per cert!) van aparèixer aquestes tres frases fetes:

    … ens l’haurem de pintar a l’oli.

    … i un be negre!

    … no ens prenguis el pèl!

    I per acabar, m’agradaria que investiguéssiu quin origen té la dita ‘Reus-París-Londres‘. Recordeu que és el viatge que proposa la noia de l’agència als clients pesats.

     

    0010-vacaciones-viaje-b

    Article complet

  • Pandora al Congo, d’Albert Sánchez Piñol (2005)

    Escrit per el 20 de Abril del 2013 a les 17:49 a: General

    Pandora al congo

    Pandora al Congo narra una història explicada en primera persona pel protagonista, en Thomas Thomson, un jove aspirant a escriptor que comença la seva activitat com a “negre” d’un “negre” d’un conegut escriptor de novel·les barates ambientades a l’Àfrica de principis del segle XX. De seguida se n’adona que entre l’escriptor famós i ell hi ha com a mínim tres “negres” intermedis, i les seves morts accidentals l’impulsen a intentar contactar amb l’escriptor per continuar la seva feina però no ho aconsegueix. Per contra, coneix un advocat, l’Edward Norton, que li encarrega una feina molt especial. El seu client, en Marcus Garvey, està pendent de judici per l’assassinat de dos cavallers anglesos, els germans Craver, i ha pensat que si aconsegueix un escrit on el seu client pogués explicar tota la seva història podria convèncer el jurat de la seva innocència. Les morts es produïren a l’Àfrica, en una expedició al Congo a la recerca de cautxú, ivori i diamants.

    Tot això ho recorda el protagonista seixanta anys després, quan torna a llegir el seu escrit i rememora tot el que va passar: l’amor (impossible) per l’enigmàtica Amgam, la increïble història ocorreguda al Congo i com va acabar tot plegat.

    El títol de la novel·la és casualment el del primer escrit que fa el protagonista en nom de l’altre: una típica història sobre un missioner que va a l’Àfrica. Quan li passa l’esquema del que ha d’escriure, l’escriptor compara el continent amb la famosa Caixa de Pandora, ja que de totes dues, segons ell, poden sortir tota classe de calamitats.

    Tot i que la història comença l’estiu de 1914 i acaba el dia que va finalitzar la primera guerra mundial al 1918, parla de sentiments universals: amor, desamor, interès, poder, por, la guerra, etc.

    Està escrit des del punt de vista d’un anglès de pocs recursos, amb ètica i respecte per als altres, però descriu l’última època de les colònies, amb esclaus, racisme, espoliació dels territoris d’ultramar, falta de respecte per a altres cultures, ….aspectes bastant semblants a actituds actuals en moltes parts del món.

    L’estructuració de la novel·la és bastant clara: els dos primers capítols situen tant el protagonista/narrador com els personatges instal·lats a Londres. A partir del tercer capítol anem coneixent la història africana a mesura que el protagonista va recopilant informació i redactant la novel·la. És la part més llarga, amb descripcions detallades dels personatges, llocs i situacions. Els dos últims capítols són utilitzats per donar la volta a la història, ja que és quan es veuen clarament les veritables intencions dels protagonistes i la dimensió real de la història que explica.

    L’estil de l’obra és fresc i actual. Tot i que gran part del llibre està ambientada a l’Àfrica i té capítols potser massa descriptius i lents, la història va evolucionant gairebé sense entrebancs i va donant detalls que després són importants, fins arribar a l’inesperat final. Així l’autor aconsegueix una història d’aventures i a la vegada, de reflexions sobre l’essència de l’ésser humà, la seva bondat i la seva crueltat.

    M. J.

    Article complet

  • Les veus del Pamano, de Jaume Cabré (2004)

    Escrit per el 20 de Abril del 2013 a les 17:45 a: General

    1256659038423

    La història d’aquesta novel.·la arrenca als anys quaranta a Torena (Llessuí), un poble de ficció situat a la Vall d’ Àssua, al Pallars Sobirà. El moment històric principal són els anys del franquisme, la transició i tot està explicat des de la perspectiva del segle vint, vist i narrat per un personatge del llibre, la Tina Bros, mestra i fotògrafa que treballa a l’escola de Sort  i que fa un estudi sobre les escoles dels Pirineus. La Tina troba unes fotografies i uns quaderns en una antiga escola de Torena,  a poc a poc reconstrueix la vida de tots els personatges fins arribar  al desenllaç de la novel·la. La idea principal del llibre, són:  les revenges entre famílies del poble, els interessos econòmics, les lluites internes. Contempla i ens fa veure l’abast de la cobdícia pel poder i fins on pot arribar l’ésser humà.

    Els seus personatges principals són:  l’Oriol Fontelles i Grau;  mestre que guanya una plaça en el poble i que arriba de Barcelona amb la seva dona (la Rosa) que està embarassada. A mesura que passa les pàgines l’Oriol es troba embolicat en una doble vida com a falangista i com a maqui. El seu canvi  es troba situat en el llibre per la mort d’un dels seus alumnes en Joan Esplandiu “el Ventureta”. La vida del mestre s’entrellaça amb la de l’Elisenda Vilabrú, filla de la casa més poderosa  (Casa Gravat) de Torena. Ella  vol netejar el món comunista  i vol matar a tres caps de  famílies del poble  (Ca Feliçò, Ca Misseret, Ca Maria del Nasi), fa vint-i-dos anys  que es  revenja per la mort del seu pare i del seu germà que van ser cremats per la gent del poble. Per poder aconseguir-ho posa en el poder el Valentí Targa, que era un ex-contrabandista i el nomena alcalde i botxí de Torena. L’alcalde té a mig poble atemorit i li mana a l’Oriol ser la seva mà dreta fins que l’alcalde mata el seu alumne, llavors és quan es torna d’esquenes a ell i apareix la figura del Tinent Marco pare del Ventureta que li dóna refugi a l’escola i ajuda els maquis en la seva lluita en la postguerra.  És aquest últim  personatge que revela perquè aquesta novel.la és diu les Veus del Pamano, perquè quan  la gent escolta el so del riu Pamano, mor.

    La vida de l’Oriol és narrada en tot el llibre, es fa amant de la Sra. Vilabru, es preocupa per la seva dona i  pel seu embaràs pensant que tindrà una  nena. Tot passa  a poc a poc fins que  l’Elisenda troba que el mestre l’ha traït i el cita a l’església del poble i el fa assassinar per l’alcalde. Des d’aquell moment l’Elisenda intentarà netejar el nom del mestre, canviar-li la làpida i canonitzar-lo , també adopta la nena que ell creu que ha tingut amb la Rosa, que resulta ser un fill, el Marcel, que és l’hereu de casa Gravat, tot per netejar la seva consciència , perquè l’odi pot més amb ella que l’amor que té per l’Oriol.

    La valoració de l’obra és positiva, però és difícil de portar un fil conductor de la novel.la, perquè els salts que dóna entre pàgines i capítols és molt important, fins arribar a  la quarta part del llibre no veus la veritable història que vol expressar l’autor, el canvi de la vida dels seus personatges, del segle vint als anys quaranta i dels anys quaranta als anys seixanta, hi ha una gran teranyina de personatges. També  es fan molt repetitiu els noms de les Cases familiars (Ca Gravat, Ca Ventura, Ca Narcís ….) o quan cita un nom d’un personatge  que diu quasi tot l’arbre genealògic.  Una anècdota que m’ha agradat són les cites que diu en cada part del llibre escollint determinats autors amb frases diferents. I el final és magnífic, no t’ ho imagines, ens fa reflexionar sobre la vida, en les preocupacions i com en un moment tot et pot canviar, com li va canviar a la Tina…

    C. H.

    Article complet

  • La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó (1989)

    Escrit per el 20 de Abril del 2013 a les 17:43 a: General

    generaPortadaEn Ramon-Maria, protagonista principal, és vidu i viu amb la seva fillastra. La relació que mantenen és molt freda, no senten estimació l’un per l’altre i, tot i que viuen junts, no es veuen gairebé mai i fan vides separades. Després de perdre el seu patrimoni a la borsa, va dedicar-se professionalment al seu hobby, tocar la trompeta en una orquestra.
    Al teatre on treballa en Ramon-Maria també actua una vedette que l’atrau molt i finalment s’atreveix a convidar-la a sortir. Durant el sopar, el protagonista beu més del compte i quan estan a casa d’ella nota que no podrà satisfer-la. Abans de marxar, però, aconsegueix tenir una erecció i al matí següent comença la magnitud de la tragèdia en veure que aquesta és permanent. Durant la primera part de la novel•la, en Ramon Maria mostra una actitud positiva vers la seva situació i aprofita el seu estat per complaure no només la Maria-Eugènia, la vedette del teatre, sinó a d’altres dones. El punt d’inflexió arriba quan decideix anar al metge per saber la magnitud del que li passa. El doctor, després de fer-li les proves pertinents, li comunica que té una malaltia irreversible i que morirà en set setmanes. Aquest fet deixa en estat de xoc el protagonista i a partir d’aleshores passa per etapes diferents: es tanca a casa per deixar passar el temps, consulta a una especialista que li confirma el diagnòstic, demana un préstec hipotecant la seva casa i comença a comprar i a malgastar els diners, coneix multitud de dones, etc.
    Aquesta història esbojarrada s’alterna amb la de l’Anna-Francesca, la fillastra d’en Ramon-Maria i segona protagonista de la novel•la. Al llarg de la narració aquesta noia adolescent va coneixent diversos nois fins que s’enamora i comença una relació amb un professor de l’institut que havia sortit amb la seva mare. La narració canvia de rumb quan l’Anna-Francesca descobreix la llibreta del banc del seu padrastre i decideix seguir-lo per esbrinar què li succeeix. En Ramon-Maria, pocs dies abans de la data de la seva suposada mort, tornar a invertir en borsa per poder assegurar el futur de la seva fillastra ja que, tot i que no ho sembla, sent afecte per a ella.
    Finalment, la història acaba quan, segons com havia recreat en la seva imaginació, l’Anna-Francesca dóna una empenta intencionada al seu padrastre que li provoca la mort. Així doncs, el protagonista de la novel•la mor set setmanes després d’anunciar-li la seva malaltia però no en les condicions que ell s’esperava.

    Comentari personal

    He de reconèixer que quan vaig començar a llegir aquesta novel•la no tenia cap referència del tema principal del llibre. Ha sigut una lectura fàcil, amena, divertida i plena de moments impactants, tant per la forma irònica de tractar el tema del sexe, com per la fredor emocional que transmeten els personatges. És un relat ple de fantasia i de molta imaginació. A vegades és una mica cruel, però està ple de bon humor i un cert sarcasme.

    L’ambientació de la història està perfectament treballada, amb detalls molt propers a la realitat. Tot i ser una novel•la que té més de 20 anys el tema que tracta és vigent i atraient per als lectors.

    Considero que el títol és adequat i posa de manifest el toc humorístic que caracteritza aquest escriptor. “La magnitud de la tragèdia” s’estructura en una sèrie de capítols llargs, subdividits en trams de menor extensió, numerats per facilitar, des del meu punt de vista, la lectura. Els dos protagonistes principals, l’Anna-Francesca i en Ramon-Maria habiten mons separats durant la major part del text. I només conflueixen en un lloc comú quan el desenllaç, ja irremeiable, s’anuncia.

    Sens dubte, és un autor amb un estil propi que sap tractar temes com la mort i la malaltia des d’una altra perspectiva, amb una mirada còmica i deshumanitzada.

    No m’ha passat desapercebut la forma com l’autor anomena els personatges. Utilitza noms compostos, la qual cosa transmet aquest toc humorístic del qual parlava anteriorment. Aquest fet, entre d’altres, fa que sigui una lectura diferent, si més no curiosa.
    Estic segura que si llegiu aquesta novel•la que tracta sobre la soledat, l’amor, l’odi i el sexe, passareu una estona agradable i, fins i tot, donarà pas a un debat sobre la magnitud de les que considerem les nostres tragèdies.
    En resum, aquest llibre resulta d’interessant i divertit i pot ser molt recomanable si has llegit algun dels anteriors llibres de l’autor i t’han agradat. Cal recordar que Quim Monzó ha estat considerat un dels millors escriptors de relats breus en català i del món.

    S. R.

    Article complet

  • Mirall trencat, de Mercè Rodoreda (1974)

    Escrit per el 20 de Abril del 2013 a les 17:36 a: General

    mirall trencat

    Resum

    Explica la història de tres generacions d’una família, els Valldaura- Farriols, que són habitants d’una torre esplèndida d’un dels barris de Barcelona, Sant Gervasi. Aquesta novel·la sentimental es recolza en un personatge femení com és, Teresa Goday de Valldaura, que puja d’escala social gràcies a dos matrimonis. També destaca el nucli tràgic de la història i l’inici de la davallada, ja que sobresurt una nena, la Maria i l’assassinat d’ un dels nens,  en Jaume, amb tot el que arrossega (el suïcidi de la nena i el probable del pare). A més a més, el conflicte bèl·lic suposa la destrucció de la torre incendiada pel foc causat per la guerra. És una novel·la que exemplifica l’alta burgesia barcelonina però també inclou personatges més populars com són les dones de servei a la torre. Tot i així, malgrat el fil conductor de la història, l’autora se centra fonamentalment en el món interior dels personatges i narra la novel·la des de dintre, endinsant-se en les emocions i sobretot en la tristesa però sense deixar de banda els temes del fracàs de l’amor a través de relacions extramatrimonials amb el conseqüent destructor del pas del temps. D’altra banda, l’autora incorpora elements fantàstics com és l’exemple del fantasma de la Maria morta i incorpora el misteri.

    Comentari crític del llibre

    En primer lloc, pel que fa al títol i la relació amb l’obra, aquesta novel·la m’ha agradat força. Personalment crec que és una obra molt rebuscada perquè apareixen molts personatges i queda molt ben justificada la relació entre tots ells. Cal remarcar que l’he trobada interessant, ja que és molt enrevessat assolir una psicologia tan exacta per a tots els personatges, ja que tots aquests tenen secrets, cadascú té una filosofia de viure i de pensar, i això no és gens fàcil aconseguir-ho. Crec que és una novel·la mot ben feta i digna de valorar. El títol d’aquest llibre no l’acabes d’entendre fins que no acabes de llegir el llibre. Trobo que és idoni aquest títol “Mirall Trencat” ja que relata la història d’una família desfeta amb el pas del temps, una família trencada, és a dir, un reflex d’un mirall trencat.

    En segon lloc, pel que fa a la coherència i l’estructura del llibre, cal destacar que la novel·la presenta una estructura tancada, és a dir, té un inici, un nus i un desenllaç. Tanmateix, la primera part o l’inici crec que és la més realista, ja que, presenta els personatges on mostra la constitució del que serien els fundadors d’una família. La segona part o el nus narra el relat a través d’un món intern dels personatges i a més a més aprofundeix en els sentiments, emocions, records de cada component de la família. Cal remarcar que el que domina és el temps personal dels personatges. La tercera part o desenllaç està dominada per la fantasia i culmina amb el monòleg després de la mort.

    En tercer lloc, el punt de vista de l’autora en aquest llibre són quasi sempre els personatges que expliquen la història a partir dels seus records. De manera que és com si el narrador, en tercera persona, es fiqués successivament dins la ment dels diversos personatges. Els personatges rememoren contínuament, de manera que el lector ha d’anar reconstruint els fets passats a partir dels records dels diferents personatges.

    En quart lloc, referent a l’estil de l’escriptora crec que per raons expressives i tècniques i d’estil narratiu es veu avesada a emprar altres recursos expressius i tècnics per tal de poder abastar el món complex, intern i subjectiu que es projecta a la novel·la. De manera que, Mercè Rodoreda utilitza personificacions, antítesis, metàfores, comparacions i simbolismes. Podem trobar una antítesis en: ”del blanc de la pell a la negror de la mirada” a la pàgina 144,una comparació en: ”el sol queia com una bola damunt de les rajoles dels últims bancs” a la pàgina 126 i una personificació a la pàgina 171”paciència de l’aigua”.

    Els simbolismes són molt importants en aquesta obra, un mirall que reflecteix la vida. Aquest reflexa l’interior de cadascun, explica tota la historia dels Valldaura, la tercera generació d’aquesta família, la dels nets, és una historia frustrada. Un altre simbolisme molt rellevant és el llorer, com aquell arbre que ha vist néixer a la família Valldaura i com paulatinament es va degradant.

    En cinquè lloc, en quant a la relació amb el context històric, aquesta novel·la s’inicia a principis del s. XX i acaba després de la Guerra Civil Espanyola. Val la pena dir que es pot deduir l’època pels fets històrics que es citen de manera molt encoberta i molt de tant en tant com per exemple: l’esclat de la revolta, els canvis de carreteres de cavalls a automòbils ,els tramvies, la proclamació de la República del 1931.Tot i així no és pas el temps històric el que influeix a la novel·la sinó el que influeix notablement és el pas del temps personal subjectiu per a cada personatge i marcat per les seves vivències que sol ser un temps estancat en el passat i sempre pensant en els records feliços. Així el present no importa gens per aquests personatges i es l’acció deixant lloc a la memòria i la idealització del viscut.

    En sisè lloc, respecte a la intencionalitat de l’autora, puc afirmar que “Mirall Trencat” pertany al gènere de la narrativa ja que és una novel·la que reflexa la vida d’uns personatges, d’una família rica que crec que té com a finalitat la d’entretenir al lector amb un lèxic senzill però alhora molt lúcid i precís.

    V. M.

    Article complet

  • L’ombra de l’atzavara, de Pere Calders (1964)

    Escrit per el 20 de Abril del 2013 a les 17:23 a: General

    images (1)Breu resum de l’argument

    Joan Deltell, un català exiliat, veu com la seva estada a Mèxic D.F. es va eternitzant sense que ell pugui fer res per poder tornar a la seva enyorada Catalunya. Casat amb una mexicana que no l’acaba d’entendre, es resisteix a acceptar els costums locals i passa la seva trista existència entre els companys catalans de l’editorial on treballa i les visites que fa a l’Orfeó Català de la ciutat. Un dia, però, la seva monòtona vida es veu alterada per una oferta molt temptadora: un litògraf mexicà li vol regalar el seu taller. Encara que les màquines són velles i el local està ruïnós, decideix agafar les regnes del negoci perquè creu que així es farà ric i podrà tornar a Catalunya. El taller es converteix, aviat, en una trampa de la qual serà difícil escapar. Endeutat fins al coll, haurà d’estar cinc anys tornant tots els diners que ha invertit en el local. La seva tornada a Catalunya, una vegada més, haurà d’esperar.

    Comentari crític sobre el llibre
    Crec que L’ombra de l’atzavara és una obra plenament vigent ja que posa de manifest una problemàtica molt actual: el drama de l’exili i la sensació de desarrelament, de no sentir-se ni d’un lloc ni de l’altre, que té l’individu que ha hagut de marxar del seu país d’origen. Mitjançant Joan Deltell, un home somniador i més aviat ingenu, Pere Calders ens narra les diferents actituds que segueixen els individus a l’hora d’enfrontar-se a l’exili (no podem oblidar que el mateix Calders va viure vint-i-tres anys exiliat a Mèxic). Per un cantó, hi ha un grup de companys d’en Deltell que intenten adaptar-se als costums del nou país, i, per l’altre, un altre grup, entre els quals hi ha el nostre protagonista, que somnien tornar a Catalunya al més aviat possible i que viuen sempre en un estat de “provisionalitat” que els impedeix descobrir les bondats del país d’acollida i de la seva gent.
    A més de la problemàtica principal que es va trobant al llarg de tot el llibre, Calders ens descriu, amb la seva escriptura acurada i precisa, els altres universos que envolten Joan Deltell i que, al cap i a la fi, són el reflex de la vida dels catalans exiliats. Ens explica les relacions socials que s’establien al cementiri cada vegada que moria algú de la colònia catalana o les reunions a l’Orfeó Català per anar a fer pàtria. També ens descriu la forma de ser dels mexicans: com condueixen, els tipus de menjars o de begudes, l’actitud de la policia… A més, el llibre està ple de descripcions dels personatges. Calders es capaç de mostrar no només el físic de cada personatge, sinó també la seva personalitat.
    Per finalitzar, m’agradaria dir que en aquesta novel.la Calders fa un tomb cap al realisme. No hi ha girs inesperats, ni finals sorprenents com a la seva obra Els contes de la veritat oculta. L’Ombra de l’atzavara és una novel.la psicològica que relata la vida dels exiliats i els seus debats interns. De totes maneres, el text no es fa gens pesat. Escrit en un llenguatge senzill i molt planer, té, a vegades, un punt d’humor i de sarcasme que, a més de fer somriure al lector, el fa pensar.

    R. M.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • pfreixa: Fixa’t en els pronoms: – No és li sinó el perquè estàs substituint el complement directe (fa...
  • pfreixa: ‘a la què’ és incorrecte. El pronom relatiu correcte és ‘a la qual’. I si ja...
  • Marisa: LA PARELLA.- En Xavier i la Sandra. En Xavier i la Sandra són una parella de divorciats, sense fills de...
  • Alex Molina Garcia: A casa meva són molt tradicionals per Nadal.Nos trobem tota la familia a casa de la mare...
  • JORDI VICEDO: Nosaltres a casa nostre digemna que som tradicionals,pero’ tambe’perque’ ens agrade...

Núvol d'etiquetes

Anem de viatge? C2 cançons comprensió lectora Comprensió oral Cornisa cantàbrica El camí dels bons homes i les bones dones El camí de Sant Jaume El pulmó de Collserola El Ripollès i la Vall de Núria Expressió escrita Haikus Intermedi 2011-2012 Intermedi matí 2014-2015 Intermedi vespre; Intermedi vespre; expressió escrita La Garrotxa Notícies Sortida amb els companys de classe SS 2010-2011 Suficiència 2011-2012 Suficiència 2011-2012; Comprensió oral Tot un personatge!