L’estiuet de Sant Martí

Pels volts de l’11 de novembre, hi ha un període de temps de bonança després dels primers freds de la tardor, en què la temperatura s’eleva per sobre dels valors dels dies anteriors, que rep el nom d’estiuet de Sant Martí. Aquest fenomen atmosfèric s’anomena estiuet perquè ens recorda la temperatura de l’estiu, l’estació de l’any que va de la primavera a la tardor, tot i que varia segons des d’on ens ho mirem: a l’hemisferi nord, comença el 21 de juny, al solstici d’estiu, i acaba cap al 23 de setembre, a l’equinocci de tardor. En canvi, a l’hemisferi sud comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març. Per aquest motiu, a l’Amèrica del Sud i Central, quan entren a l’hivern austral, cap a finals de juny, el període de dies de temps assolellat i càlid es coneix amb el nom de veranito de San Juan.

El mot català estiu prové del llatí aestivum (tempus). L’origen és el mateix que els equivalents amb llengües romàniques veïnes com el francès été, l’italià estate, ─que, per cert, és una paraula femenina─ i en castellà estío. En castellà conviu amb una altra paraula més utilitzada actualment, també d’origen llatí: verano. El portuguès també comparteix la mateixa arrel: verão.

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola l’11 de novembre de 2021.

Vocabulari:
Bonança: Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil.
Solstici d'estiu: Moment de l'any en què el sol té màxima distància respecte a l'equador. 
Equinocci: Cadascun dels dos moments de l'any en què el sol travessa l''equador celeste.
Hivern austral: hivern de l'hemisferi sud.
 
Parlem-ne:
Havíeu sentit a parlar d'aquests fenòmens meteorològics?
Creieu que actualment la situació ha canviat? 
Sabeu altres expressions relacionades amb el temps?     

Fruita del temps

Avui no us volem parlar de les propietats de la fruita de temporada sinó de dites i expressions en les quals apareixen noms de fruites.
Comencem per una expressió que es fa servir quan volem dir que algú està molt content, alegre o eixerit: “està més content que un gínjol”. Us heu preguntat mai què és un gínjol? Doncs és el fruit del ginjoler, de la grandària d’una oliva, vermellós i comestible. L’origen de l’expressió pot tenir a veure amb les propietats nutricionals i medicinals que té aquesta fruita. Però no només parlem del gínjol per referir-nos a algú que està molt content. També diem “content o eixerit com un pèsol”.
En canvi, si algú no està content, té un mal dia o està enfadat, utilitzem una fruita diferent: “fa cara de pomes agres”. La poma no en surt gaire ben parada. El préssec és una altra fruita que també té una connotació negativa en les dites populars: “fer el préssec” es diu d’algú que fa el ridícul.
Trobem unes quantes expressions amb les figues: quan alguna cosa és molt diferent del que pensàvem o dèiem, s’utilitza l’expressió “això són figues d’un altre paner”. I quan algú s’està endormiscant, diem que “pesa figues”; Si “un negoci ha fet figa” vol dir que ha sortit malament, que no hem obtingut el resultat que esperàvem.
Acabem amb una fruita que en les dites populars té connotacions positives i negatives alhora: si diem “és la pera” ens referim a algú o alguna cosa sorprenent, divertida, desconcertant. Per contra, quan algú “toca la pera” vol dir que empipa, que molesta.

Font: Espinal, M. T. Diccionari de sinònims de frases fetes. https://dsff.uab.cat/

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 15 de setembre de 2022.

Vocabulari:
Pèsol: Llegum de color verd, petit, comestible quan és molt tendre.
Préssec: Fruit comestible del presseguer, globós i lleugerament solcat per un costat, de pela poc o molt vellutada.
Figa: Fuit de la figuera, que ve al començament de la tardor, en forma de pera, tova i vermellosa de dins.
coberta d'una pell verdosa, morada o negra.
 
Parlem-ne:
Havíeu sentit mai alguna d'aquestes expressions?
Coneixeu les fruites de les quals es parla en en text? 
Sabeu expressions en altres llengües en què apareguin noms de fruites?     

Lectura: Què en sabem dels bolets? (I)

A la tardor, bolets, castanyes i cargols amb banyes!

Amb les pluges del setembre, els bolets es converteixen en una de les estrelles d’aquesta estació. Juntament amb els caragols (o cargols) i les castanyes, formen part dels nostres costums: anar a buscar (o caçar) bolets, collir cargols… Per convertir-nos en boletaires, tan sols necessitarem un cabàs o cistell de vímet, un ganivet, un bastó i unes bones cames, i conèixer una mica els secrets que amaga el bosc. Tal com diuen les dites: Bolet i rovelló, al sarró. Pinetells i rovellons s’amaguen pels racons.

Un bolet és cos fructífer d’un fong. Les seves parts són; el capell, la làmina, l’himeni, el peu, l’anell, la volva i el miceli. N’hi ha molts de comestible, que són deliciosos. Però cal conèixer-los bé, perquè n’hi ha de tòxics, i alguns, com les amanites, fins i tot ens podrien provocar la mort.

Els bolets boscans més coneguts són: el pinetell, el rovelló, el fredolic, el moixernó, el cep, la trompeta de la mort, l’ou de reig, el carlet, el camagroc, la gírgola

La majoria de bolets formen part de la nostra cultura gastronòmica i es poden coure de maneres diferents: a la planxa o saltejats a la paella, bullits, al vapor, al forn, etc. Per exemple, podem guisar vedella amb rovellons, cuinar un arròs amb ceps o fer un senzill remenat de bolets, etc. I també en podem dessecar per tenir-ne quan vulguem o fer-ne en conserva.

De frases fetes amb els bolets en tenim unes quantes. Aquest ximple està tocat del bolet. Aquest cotxe està tan brut que s’hi faran bolets. Va insultar-lo i li va clavar un bolet. A tal famós, li surten les amants com bolets.

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 15 de setembre de 2022.

Vocabulari:
Cistell: recipient fet de vímet o joncs entreteixits, generalment amb una nansa.
Vímet: Branca prima, llarga i flexible, que s'utilitza per fer recipients i alguns petits mobles.
Bastó: Vara de fusta per a portar a la mà i repenjar-s’hi caminant.
 
Parlem-ne:
Heu anat alguna vegada a buscar bolets? Dieu "buscar" o "caçar"?
Coneixeu bé les espècies comestibles? Coneixeu algú que us pot ajudar a identificar-los?
Sabeu alguna altra expressió amb la paraula "bolet"?        

Lectura: Fem campana?

Aquesta setmana ha començat un nou curs escolar per a moltes persones. La tornada a l’escola sempre és un moment important: és l’ocasió per retrobar cares conegudes, conèixer nous companys, estrenar material, etc. Amb el nou curs també tornen els deures, els treballs, els exàmens i, potser, el moment de fer campana: o sigui no assistir a classe sense una causa justificada.

Aquesta expressió, segons Joan Amades, té l’origen en el temps en què encara no hi havia escoles públiques i els infants anaven a aprendre a la rectoria del poble. En aquella època, si un nen no anava a classe era castigat a tocar la campana, una tasca destinada als adults que suposava un autèntic càstig per a una criatura.

A causa de l’ús col·loquial i pel fet que pertany a l’argot escolar, l’acció de faltar a l’escola té una gran varietat d’expressions sinònimes: per exemple, “fer fugina” al País Valencià, “fer rodó”, a l’Empordà o “fer toris” a Mataró. També trobem molta varietat en altres llengües: es pot dir “hacer novillos” en castellà, “faire l’école buissonnière” en francès o “marinare la scuola” en italià, però és possible que si sou parlants d’alguna d’aquestes llengües ho digueu d’una altra manera.

Per extensió, també s’utilitza “fer campana” quan faltem a una obligació quotidiana, tot i que per sort, actualment ja no ens castiguen a fer tocar les campanes del poble.

Text publicat a la revista Tot Cerdanyola el 16 de setembre de 2021.

Vocabulari:
Deures: Exercicis escolars que els alumnes han de fer a casa       
Infants: Nens i nenes
Rectoria: Habitatge o oficina del rector d'una església
Argot: Llenguatge propi d’una determinat grup de persones

Parlem-ne:
Com en dèieu vosaltres de faltar a l'escola? Ho fèieu sovint? 
Què passava quan fèieu campana? 
Creieu que abans hi havia més deures o menys que actualment?        

19a Marató de lectura pública Sant Jordi 2020

LES ROSES RECORDADES
Salvador Espriu

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrere
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

EL VENT DAMUNT LA PELL
Montserrat Abelló

El vent damunt la pell,
entre els cabells,
dins la boca, els narius.
Els ulls esbatanats plens de vent.
El vent damunt les cases,
les finestres, les portes,
esmunyint-se pels forrellats;
entre els barrots dels balcons
i les escletxes.
I pels carrerons estrets.
El vent que escombra
els carrers de la ciutat
i esbulla els teus cabells,
i els meus.
El vent que ens penetra cos
endins.
I tu i jo caminant
contra el vent.

DÓNA’M LA MÀ
Joan Salvat-Papasseit

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

ABRIL
Miquel Martí i Pol

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.

Per això, quan l’abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

 

SANT JORDI
Lola Casas

Parades
de llibres i roses,
escriptors
que van signant
carrers, avingudes
i places
on la gent
va passejant.
Comprem lectura
i olor
per alegrar l’esperit.
La rosa l’he regalat
i el llibre…
me l’he llegit?

EL CAVALLER ENAMORAT
Montse Ginesta

Sóc un cavaller de ferro,
de ferro,
coure i llautó,
però tinc el cor de nata,
de nata, mèl i cotó,
i avui et porto una rosa,
una rosa
i un petó!

Muac!