La història d’aquesta novel.·la arrenca als anys quaranta a Torena (Llessuí), un poble de ficció situat a la Vall d’ Àssua, al Pallars Sobirà. El moment històric principal són els anys del franquisme, la transició i tot està explicat des de la perspectiva del segle vint, vist i narrat per un personatge del llibre, la Tina Bros, mestra i fotògrafa que treballa a l’escola de Sort i que fa un estudi sobre les escoles dels Pirineus. La Tina troba unes fotografies i uns quaderns en una antiga escola de Torena, a poc a poc reconstrueix la vida de tots els personatges fins arribar al desenllaç de la novel·la. La idea principal del llibre, són: les revenges entre famílies del poble, els interessos econòmics, les lluites internes. Contempla i ens fa veure l’abast de la cobdícia pel poder i fins on pot arribar l’ésser humà.
Els seus personatges principals són: l’Oriol Fontelles i Grau; mestre que guanya una plaça en el poble i que arriba de Barcelona amb la seva dona (la Rosa) que està embarassada. A mesura que passa les pàgines l’Oriol es troba embolicat en una doble vida com a falangista i com a maqui. El seu canvi es troba situat en el llibre per la mort d’un dels seus alumnes en Joan Esplandiu “el Ventureta”. La vida del mestre s’entrellaça amb la de l’Elisenda Vilabrú, filla de la casa més poderosa (Casa Gravat) de Torena. Ella vol netejar el món comunista i vol matar a tres caps de famílies del poble (Ca Feliçò, Ca Misseret, Ca Maria del Nasi), fa vint-i-dos anys que es revenja per la mort del seu pare i del seu germà que van ser cremats per la gent del poble. Per poder aconseguir-ho posa en el poder el Valentí Targa, que era un ex-contrabandista i el nomena alcalde i botxí de Torena. L’alcalde té a mig poble atemorit i li mana a l’Oriol ser la seva mà dreta fins que l’alcalde mata el seu alumne, llavors és quan es torna d’esquenes a ell i apareix la figura del Tinent Marco pare del Ventureta que li dóna refugi a l’escola i ajuda els maquis en la seva lluita en la postguerra. És aquest últim personatge que revela perquè aquesta novel.la és diu les Veus del Pamano, perquè quan la gent escolta el so del riu Pamano, mor.
La vida de l’Oriol és narrada en tot el llibre, es fa amant de la Sra. Vilabru, es preocupa per la seva dona i pel seu embaràs pensant que tindrà una nena. Tot passa a poc a poc fins que l’Elisenda troba que el mestre l’ha traït i el cita a l’església del poble i el fa assassinar per l’alcalde. Des d’aquell moment l’Elisenda intentarà netejar el nom del mestre, canviar-li la làpida i canonitzar-lo , també adopta la nena que ell creu que ha tingut amb la Rosa, que resulta ser un fill, el Marcel, que és l’hereu de casa Gravat, tot per netejar la seva consciència , perquè l’odi pot més amb ella que l’amor que té per l’Oriol.
La valoració de l’obra és positiva, però és difícil de portar un fil conductor de la novel.la, perquè els salts que dóna entre pàgines i capítols és molt important, fins arribar a la quarta part del llibre no veus la veritable història que vol expressar l’autor, el canvi de la vida dels seus personatges, del segle vint als anys quaranta i dels anys quaranta als anys seixanta, hi ha una gran teranyina de personatges. També es fan molt repetitiu els noms de les Cases familiars (Ca Gravat, Ca Ventura, Ca Narcís ….) o quan cita un nom d’un personatge que diu quasi tot l’arbre genealògic. Una anècdota que m’ha agradat són les cites que diu en cada part del llibre escollint determinats autors amb frases diferents. I el final és magnífic, no t’ ho imagines, ens fa reflexionar sobre la vida, en les preocupacions i com en un moment tot et pot canviar, com li va canviar a la Tina…
C. H.
