Pandora al Congo narra una història explicada en primera persona pel protagonista, en Thomas Thomson, un jove aspirant a escriptor que comença la seva activitat com a “negre” d’un “negre” d’un conegut escriptor de novel·les barates ambientades a l’Àfrica de principis del segle XX. De seguida se n’adona que entre l’escriptor famós i ell hi ha com a mínim tres “negres” intermedis, i les seves morts accidentals l’impulsen a intentar contactar amb l’escriptor per continuar la seva feina però no ho aconsegueix. Per contra, coneix un advocat, l’Edward Norton, que li encarrega una feina molt especial. El seu client, en Marcus Garvey, està pendent de judici per l’assassinat de dos cavallers anglesos, els germans Craver, i ha pensat que si aconsegueix un escrit on el seu client pogués explicar tota la seva història podria convèncer el jurat de la seva innocència. Les morts es produïren a l’Àfrica, en una expedició al Congo a la recerca de cautxú, ivori i diamants.
Tot això ho recorda el protagonista seixanta anys després, quan torna a llegir el seu escrit i rememora tot el que va passar: l’amor (impossible) per l’enigmàtica Amgam, la increïble història ocorreguda al Congo i com va acabar tot plegat.
El títol de la novel·la és casualment el del primer escrit que fa el protagonista en nom de l’altre: una típica història sobre un missioner que va a l’Àfrica. Quan li passa l’esquema del que ha d’escriure, l’escriptor compara el continent amb la famosa Caixa de Pandora, ja que de totes dues, segons ell, poden sortir tota classe de calamitats.
Tot i que la història comença l’estiu de 1914 i acaba el dia que va finalitzar la primera guerra mundial al 1918, parla de sentiments universals: amor, desamor, interès, poder, por, la guerra, etc.
Està escrit des del punt de vista d’un anglès de pocs recursos, amb ètica i respecte per als altres, però descriu l’última època de les colònies, amb esclaus, racisme, espoliació dels territoris d’ultramar, falta de respecte per a altres cultures, ….aspectes bastant semblants a actituds actuals en moltes parts del món.
L’estructuració de la novel·la és bastant clara: els dos primers capítols situen tant el protagonista/narrador com els personatges instal·lats a Londres. A partir del tercer capítol anem coneixent la història africana a mesura que el protagonista va recopilant informació i redactant la novel·la. És la part més llarga, amb descripcions detallades dels personatges, llocs i situacions. Els dos últims capítols són utilitzats per donar la volta a la història, ja que és quan es veuen clarament les veritables intencions dels protagonistes i la dimensió real de la història que explica.
L’estil de l’obra és fresc i actual. Tot i que gran part del llibre està ambientada a l’Àfrica i té capítols potser massa descriptius i lents, la història va evolucionant gairebé sense entrebancs i va donant detalls que després són importants, fins arribar a l’inesperat final. Així l’autor aconsegueix una història d’aventures i a la vegada, de reflexions sobre l’essència de l’ésser humà, la seva bondat i la seva crueltat.
M. J.
