L’ofici que més m’agrada

Mira el vídeo de l’Ovidi Montllor

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,

mireu l’ésser fuster.

―serra que serraràs

i els taulons fan a miques,

i de cada suada deu finestres ja han tret.

Gronxada d’encenalls, et munten una taula;

Si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.

I caminen de pla―

damunt les serradures de color de mantega.

 

I els manyans : oh, els manyans!

De picar mai no es cansen:

pica que picaràs i s’embruten els dits;

però fan unes reixes i uns balcons

que m’encanten

i els galls de les teulades

que vigilen de nits.

I són homes cepats

com els qui més treballin.

 

I al dic? Oh, els calafats!

Tot el Port se n’enjoia

car piquen amb ressò

i es diu si neix un peix a cada cop que donen

―un peix cua daurada, blau d’escata pertot.

Penjats de la coberta, tot el vaixell

enronden:

veiéssiu les gavines

com els duen claror.

I encara hi ha un ofici

que és ofici de festa ―el pintor de parets  

si no canten abans, no et fan una sanefa,

si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:

un pis que hom veu al sostre

que el feien i cantaven:

tots porten bata llarga

de colors a pleret.

 

I encara més

Si us deia l’ofici de paleta :

de paleta que en sap

i basteix aixoplucs.

El mateix fan un porxo com

una xemeneia

―si ho volen

sense escales

pugen al capdamunt;

fan també balconades que hom veu la mar de lluny

―els finestrals que esguarden tota la serralada,

i els capitells

i els sòcols

i les voltes de punt.

Van en cos de camisa com gent desenfeinada

Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!

 

JOAN SALVAT-PAPASSEÏT,

Óssa Menor: fi dels poemes d’avanguarda