En aquesta entrada escriviu el vocabulari que aneu recollint a mesura que llegiu Desig de xocolata. Poden ser paraules o expressions que no hàgiu entès o que us cridin l’atenció. Poseu-hi la definició. Començo jo amb algunes paraules de les primeres pàgines:
‘…va agafant els padellassos‘ (pàg. 11): un padellàs és un bocí d’un objecte de terrissa que s’ha trencat.
‘l’esperem a redós de la taula parada’ (pàg. 23): a recer
” … sentint que s’excitava cada cop que algunes passes esmorteïdes s’acostaven pel passadís” 27% (llibre electrònic): esmorteïdes ve del verb esmorteir, que significa fer menys viu, intens o violent.
“S’ajup i mira d’esquitllada cap a l’altra banda.” 30%: Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc.
El Pol és un noi esprimatxat. (pàg. 88)
Exprimatxat: Prim per l’alçada que té.
“Semblava més deixondit, però.” (pàgina 65).
Deixondit: Més espavilat, no tan ensopit, no tan endormiscat.
“… el Max continuava mirant l’escena amb cara d’enze…” (pàgina 26).
enze: Persona aturada, no gens deseixida: que no sap com actuar o resoldre els compromisos, les dificultats o els entrebancs que se li presenten.
La Sara diu, que el Max la mira amb cara de d’enze, que és un patafier, això sí, té un accent català polit com un còdol de llera.
ENZE = persona aturada, que tot el dia bada (pàg. 26 – 1/2 full)
PATAFIER = que fa les coses malament (pàg. 37 – 4/4 full)
CÒDOL DE LLERA = pedra arrodonida per l’acció de l’aigua d’un riu (pàg. 24 – 2/4 full)
L’alcohol anava tornant el Max mnys estaquirot i més decidit, ….. (pàg. 53)
ESTAQUIROT = estaferm; (fig. una persona aturada, inútil, que fa nossa)
Agafes la flassada, seus a prop de la cornucòpia i et poses a llegir un llibre ple de foteses.
FLASSADA = Manta, peça teixida de llana, de cotó o de fibra sintètica amb lligats i colors diversos que s’usa com a abrigall en el llit. (pàg.166 – 3/4 full)
CORNUCÒPIA = Corn de l’abundància, mirall de marc ornamentat i daurat, basat en el tema del corn de l’abundància, sovint amb un o més braços per a posar-hi espelmes. (pàg.199 – 4/4 full)
FOTESA = Cosa de poca importància (pàg.169 – 1/4 full)
“… i el bramul va ser paorós …” (Pàg. 82)
Bramul: Crit.
Paorós: Que infon por.
“… que el venedor d’una drusa d’ametista …” (Pàgina 85)
Drusa: Agregat de cristalls que revesteixen una fractura d’una roca.
“… i les obres omniscients i els carrers tallats …” (Pàg. 99)
Omniscient: Que ho sap tot. Que en té coneixement de tot.
Nota: Totes les definicions trobades indiquen que Omniscient és, en realitat, una característica molt personal (de les persones, dels déus, …); però no de les coses. I en aquest cas, el text es refereix a una cosa (les obres). Pot ser vol dir que hi ha obres per tot arreu ?, que són conegudes per tothom? Necessito la intervenció de la professora.
” … i la sang bategant-li a les temples, la Sara envejava …” (Pàg. 123)
<Temples: Les dues parts laterals del cap compreses entre el front, l’orella i la galta.
” …els mosaics d’estil romà, els teginats, les pares folrades de seda… ” (Pàg. 143)
teginat: Sostre.
“T’aixeques i t’agibelles les faldilles…” (Pàgina 155).
agibellar: Arranjar, disposar en la manera més adequada.
“…la faiçó de línies delicades,…” (Pàgina 203)
faiçó: forma.
“Portava una bata de seda nyafegosa…” (Pàgina 229)
nyafegosa: Bruta, plena de taques.
Quedem que l’autora volia posar-hi ‘omnipresents’, doncs! Si no és que és una figura retòrica molt recargolada (les obres ho saben tot de tothom)?
Per què no? Que tothom ho sabia tot de les obres?
OMNISCIÈNCIA
L’omnisciència és una característica usualment atribuïda al déu monoteista que el porta a un coneixement absolut, a saber tot allò que passa, que s’esdevindrà.
“com si allò de l’olimpisme i les obres omniscients i els carrers tallats”
“Era plena de prestatges atapeïts de llibres del sostre fins al trespol.” (Pàgina 229)
“Llençades al trespol hi vaig comptar fins a sis ampolles …” (Pàgina 302)
“…arrossegant-me pel trespol com un cuc,…” (Pàgina 384)
“Mimó gemega, estirat al trespol, amb el nas trencat.” (Pàgina 398)
trespol: Paviment d’una habitació, d’una casa.
“El doctor no era gens gasiu amb les despeses,…” (Pàgina 235)
gasiu: Que va amb un compte excessiu en les despeses.
“-Són seixanta-quatre ras d’ardit – fa l’home.” (Pàgina 284)
ardit: Moneda catalana de billó, amb un valor de 2 diners.
billó: aliatge d’argent i coure.
“…és un cavaller d’uns cinquanta anys, barra-sec, més aviat desnerit, però només d’aparença.” (Pàgina 293)
“… quan jo era un desnerit i un poca pena.” (Pàgina 385)
desnerit: Poc fet corporalment, minsament desenvolupat.
Entaforar (pàg. 12): Amagar, especialment en un forat, en un racó, en un amagatall.
Inxa (pàgina 13): Llengüeta d’un instrument de vent.
Broc (pàgina 13): Part d’un recipient en forma de bec o canó per on s’aboca el líquid que conté.
Macarrònic (pàg. 28): Que és emprat de manera que atempta greument contra la puresa del lèxic, les regles de la gramàtica, etc. Ex.: “El meu rus és macarrònic” xD
Cabòries (pàg. 28): Preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament. Ex.: “Tenir cabòries; Quines cabòries!”.
Arrepapat – Arrepapar-se (pàg.19): Posar-se en el seient amb tota comoditat, repenjant-hi esquena i braços.
“…mentre dorm baladreja i es fa témer. (Pàg. 293)
baladrejar: Cridar esvalotant.
“Maleshèrbes va pujar toixarrut a la diligència…” (Pàg. 294)
toixarrut: Que és rude, grosser, estúpid.
“… però gastava un aveu escardalenca… (Pàg. 296)
escardalenc: de tonalitat alta i prima.
“Però la meva crònica de la maltempsada, madame, és lluny d’acabar aquí.” (Pàgina 307)
maltempsada: Desfet de mal temps.
“I de què va morir el xocolater?
-De xarampió. Quina maltempsada! (Pàgina 348)
maltempsada: Cas advers.
“…mitja unça de clau i una nou gran d’arxiota de la més vermella.” (Pàgina 314)
arxiota: Colorant natural vermellós extret de la coberta de les llavors de la bixa.
bixa: Arbret de fulles simples, flors blanques o rosades i fruit en càpsula.
“Eren com una barrundanya d’aquelles del setembre, quan comencen no hi ha qui les pari i s’ho emporten tot per davant.” (Pàgina 347)
barrundanya: Tempesta mot forta.
“En fer cent anys va tenir un atac d’erisipela a la clepsa, però la van sagnar dues o tres vegades i es va refer en poc temps.” (Pàgina 370).
erisipela: Malaltia infecciosa que afecta a la pell i el teixit subcutani i provoca una placa vermella i tensa especialment a la cara.
clepsa: Part alta del cap.
-És un home molt ATRAFEGAT. (Pàg.26)
ATRAFEGAT: ocupat en un treball gran i dificultós
Palpentes (pàg. 49): “A tientas” (Caminava a les palpentes).
Desficiar (pàg. 60): Donar desfici (a algú). Tenir desfici, neguitejar-se. “La tia Alberta es desficia pels nebots”.
Tofa (pàg. 61): Espessor de cabells, filaments, fullatge, mates,etc.
Brocanter (pàg. 63): Persona que té per ofici comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys.
Estrebada (pàg. 66): Estirada brusca per a fer moure algú o alguna cosa envers si.
Potineria (pàg. 73): Qualitat de potiner/a (que fa coses que embruten).
Escarafalls (pàg. 75): Demostracions exagerades, hipòcrites, de reprovació, de refús. Ex.: “No li ve de gust res: de tot fa escarafalls”.
Borinor (pàg. 80): Soroll sord i llunyà que precedeix una tempesta.
Eixelebrats (pàg. 85): Que obra sense reflexió, sense mirar el q fa.
Doldre (pàg. 93): Causar sentiment, saber greu. Ex.: “Li dolia que tractéssin el seu fill tan malament. Ja li dol, de no poder venir! Li ha dolgut molt de perdre aquesta ocasió. Etc.”
Pàtina (pàg. 95): Pel·lícula verdosa que es forma sobre els objectes antics de bronze per una llarga exposició a l’aire.
Teginats (pàg. 143): ENTEIXINAT: Encreuament de bigues i de motllures en un sostre, en una volta, etc., formant compartiments quadrats, poligonals.
Marmessor (pàg. 143): Persona encarregada de complir la voluntat del testador.
“Havia guanyat amb escreix” (pàg. 98)
ESCREIX: Donació voluntària que el marit fa a la muller, en el règim de separació de béns, que en certa manera compensa el dot que ella ha aportat. Allò que, en pagar quelcom, s’afegeix a allò que és convingut o degut. Va fer-li un escreix del 5 % sobre el valor total
“Se li esberla la vida” (pàg. 103)
ESBERLA: Tros d’una cosa que es desprèn en esberlar-la, que resulta d’esberlar-se. Una esberla de pi. esberla d’albercoc Meitat de l’albercoc. […]
“Ser una mica menys lacònic”
LACÒNIC: Que expressa el pensament amb molt poques paraules. Un orador lacònic. […]
“…Que tira l’ham davant els bigotis” (pàg. 195)
HAM: Peça de metall corbada que, penjada d’un fil i proveïda d’esquer, serveix per a pescar. Picar l’ham. Tirar l’ham. […]
“Ufanòs que sigui seva …”(pàg. 12)
UFANÒS :Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure. No n’està pas poc, d’ufanós, del seu triomf! Que cria ufana. Quines plantes tan ufanoses, en aquest jardí! [..
“…el Max s’esverés i no l’ajudés…” (pàg.26)
ESVERAR: Fer perdre (a algú) la presència d’esperit, l’esma, alarmar granment. El foc va esverar els vianants. Perdre la presència d’esperit, l’esma, alarmar-se granment. Davant de qualsevol dificultat, de seguida s’esvera. […]
“Va deixar-se entabanar” (pàg.163)
ENTABANAR: Omplir el cap (a algú) amb promeses, esperances, etc., enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa. No et deixis entabanar. […]
LA majoria de paraules exposades pels companys són les mateixes o gairebé de les que tenia jo preparades per preguntar.
En quant a l’estructura de l’activitat que em de realitzar un cop acabat el llibre, ens va donar la Palmira alguna fulla de guia?
Ara mateix em sona una fulla pero no la trobo o potser no la va donar?
Gràcies.
I quin extensió ha de tenir ?
Àlex, si les paraules que tu tens ja hi són, doncs no no cal que les hi posis. I pel que fa a la ressenya que heu d’escriure, aquí tens les instruccions https://www.dropbox.com/s/0s0ac3j8scdtizw/Qu%C3%A8%20cal%20fer%20per%20escriure%20una%20ressenya%20liter%C3%A0ria.docx?dl=0
L’extensió ha de ser d’un full per les dues cares com a màxim.
Galifardeus: Quan passaven les autoritats, els guàrdies de la porta es quadraven
. Llambregada: Mirada ràpida
. Trespol: Paviment d´una casa.
Comentari Maria Gavaldà
Primer de tot dir que aquest llibre m’ha fet venir ganes de menjar-me una presa de xocolata negra quan l’estava llegint.
El llibre m’agradat ja que esta ambientat en la ciutat de Barcelona, que és una ciutat que m’estimo molt. Trobo força interessant com l’autora relaciona les tres històries en el fil conductor de la xocolatera i com va evolucionant la història.
Tracta temes com l’adulteri que en la nostra cultura no estan gaire ben vist.