Aquí podeu deixar el vostre comentari sobre el llibre La casa de les papallones, de Teresa Solana.
http://www.ara.cat/llegim/Teresa_Solana-La_Magrana-Premi_Crims_de_Tinta_0_1062493938.html
ESPAI DE DEBAT SOBRE EL LLIBRE ‘LA CASA DE LES PAPALLONES’, DE TERESA SOLANA
La casa de les papallones.
El llibre m’ha agradat molt, és llegeix fàcil no té paraules rebuscades. El que és rebuscat és trobar el fil que lligui l’accident d’avió amb l’assassinat de la casa de les papallones.
Per la resta està molt ben aconseguit.
He de dir que el llibre m’ha agradat molt fins i tot m’ha semblat curt.
Hi ha una frase que m’ha cridat molt la atenció: “…cada vegada estic més convençuda que hem menyspreat el pes que tenen els instints i ens hem convertit en presoners d’unes estructures socials massa rígides” Personalment no n’estic d’acord. No crec que el problema sigui la societat sinó el punt de vista de cadascun sobre la infidelitat i les relacions de parella.
Qué penseu? Qué faríeu si fossiu l’Octavi i la Norma?
És una novel·la negra molt interessant !!! L’autora ha descrit molt detalladament les emocions i els pensaments dels personatges que apareixen al llibre. La història que s’explica es basa en un assessinat, però enrere fons s’hi troba la corrupció política i els efectes que té, com la crisis economica, que provocca l’atur, acomidaments…
Opino que gran part del llibre que reflexa la realitat que esta vivint la societat d’actual en aquest temps de crisis en què la gent ha de fer tot allò possible per viure.
A mi també m’ha agradat molt el llibre, es una novela negra que enganxa desde el primer moment.
A part dels ingredients d’ una novel.la policíaca, m’agradat el relat i reflexions de les diferents maneres de relacionarse els personatges i els sentiments que aquestes relacions poden causar sobre les persones.
Jo crec que ens han educat precissament per reprimir els instins,
clar que ja instins, que per sort reprimim…..
És una novel·la negra molt interessant! L’autora ha descrit molt detalladament les emocions i els pensaments dels personatges que apareixen al llibre. La història que s’explica es basa en un assassinat, però al rerefons s’hi troba la corrupció política i els efectes que té, com la crisi econòmica, que provoca l’atur, acomiadaments…
Opino que una bona part del llibre reflecteix la realitat que està vivint la societat actual en aquest temps de crisi en què la gent ha de fer tot allò possible per viure.
A mi també m’ha agradat molt el llibre. És una novel·la negra que enganxa des del primer moment.
A part dels ingredients d’una novel·la policíaca, m’ha agradat el relat i les reflexions de les diferents maneres de relacionar-se els personatges i els sentiments que aquestes relacions poden causar sobre les persones.
Jo crec que ens han educat precisament per reprimir els instints.
Clar que hi ha instints que per sort reprimim.
La casa de les papallones
El llibre m’ha agradat molt. Es llegeix fàcilment i no té paraules rebuscades. El que és rebuscat és trobar el fil que lligui l’accident d’avió amb l’assassinat de la casa de les papallones.
Per la resta està molt ben aconseguit.
Aquest llibre m’ ha agradat molt.M ‘ha fet pensar en com a vegades hi ha gent que porta una vida aparentment estable i feliç i encara que tot vagi bé necessita buscar en algun moment, de la seva vida,alguna cosa diferent per sortir de la monotonia; però mai pensant en canviar la vida que té.
També m’ha agradat quan parla de com hi ha pares que moltes vegades no acceptem que els nostres fills fessin el que vulguin i volem que continuen la seva tradició o els negocis que els han creat.
He acabat el llibre i no era el que me esperava.
I a un personatge que encara no se qui és ( Mireia Vidal??? o Eulalia Vidal?? pag.100). La Eulalia em queda clar, però la Mireia ??
Fàcil de llegir, massa i tot. Si que al seu favor dire, que no tots els assesins son els típic psicópatas amb algun tipus de problema mentals, hi han persones de peu que tambè fan aquests tipus de crims, que estigui enfocat a Barcelona, és el que més m’ha agrada’t.
I la família de la protagonista, força original.
Però en general, he quedat una mica “xof” per preu ( massa car ) i llibre en general.
Definitivament el tema de l’adulteri està de moda .. .Un detall que m’ha semblat bastant curiós és la forma de descriure de manera molt visual el cotxe del sotsinspector Carrasco.Si us ha agradat aquesta novel·la i us agradaria saber més coses com ara La data de naixement de la Norma o que un altre vici té la tia – monja de la Norma us recomano “negres tempestes”
La casa de les papallones és una novel•la d’intriga en laque es narra l’ historia de una família que es veu involucrada en un assassinat.
El fet de que els personatges tinguin algun passat o present ocult/infidelitat, li dona una mica més de picardia a la narració, a part de l’intriga pel crim perpetrat.
El final no m´ha agradat, perquè per mantenir tota l’intriga no apareix l’assassí i les seves raons fins gairebé tres quartes part del final, i les elucubracions que un és pot fer no arriben a cap lloc, i la escriptora tampoc les aclareix.
Tot i així, es una novel•la amena i fàcil de llegir (amb un parell de tardes ja tens prou), i tot plegat et deixa una mica pensatiu….,com està la societat.
A favor de l’autora del llibre, el que sí puc dir és que escriu força bé i descriu amb molt detalls les emocions tant com si els estiguessis vivint en aquell mateix instant, i això és molt difícil d’aconseguir.
Si estigués al facebook posaria un “like”,
El llibre que he llegit és ” La casa de les papallones”, de Teresa Solana.
No m’ha agradat. Em sembla molt insuls, quant a la història és bastant simple i previsible. Al final dóna un gir per ser inesperat. Els personatges volen ser originals i se’ls dóna una pinzellada absurda. No passarà a la història de la literatura. No té ningú valor literari algun. És una continuació dels casos d’una Sub sospectora dels mossos de esquadra Norman *Forester, no passarà aquest personatge a la història de la literatura.
Et sugereixo un altre llibre: la casa dels que viven a costa d’altres
Va amb la teva critica . El final es sorprenent tot i que si t’ho rumias una miqueta ‘es previsible.
Vagi be i ja m’explicaras
La casa de les papallones va resultar una novel•la negra de ho més interessant. Es dona al mateix temps el assassinat de una dona i un accident aeri al aeroport que col•lapsarà als dos personatges principals: la Norma (una sotsinspectora dels mossos) i l’Octavi (un metge forense).
Em va semblar un llibre molt amè i no es tan sols per la història, si no per el estil de escriptura que té la Teresa Solana. A mi em va fer gaudir molt de la novel•la i això que soc molt exigent amb la temàtica negra perquè es la meva favorita.A més,el vocabulari que utilitza aquesta escriptora no té massa dificultat i és molt senzill de llegir (de fet ho he llegit en un dia, perquè veieu que es una historia entretinguda, facilita i rapida).
Doncs, recomano a tot aquell que li agrada la novel•la de misteri i de assassinats que amb “La casa de les papallones” trobarà un bon entreteniment.
Et suggereixo :LA CADELS QUE VIVIEN A COSTA D’ALTRES.
EL LLIBRE ES AMB LA TEVA LINEA CRITICA
‘Es sorprenent el final i es tracta de una familia de morts de gana per la crisis.
Ja em dir’as
Begoña Rodríguez del Campo
La casa de les papallones.
És una novel·la negra, amb una mica de ficció per a embolicar-ho tot una mica.
M’a agradat molt, per la barreja de embolics personals de la dectèctiu amb els seus companys, amb la seva família i els seus embolics extramatrimonials.
El fet de transcórrer a Barcelona, ho fa molt fàcil d’assimilar, en el temps que transcorre, la societat, els barris, els carrers, bars i restaurants, etc… . Ens fa molt fàcil de reconèixer el que és real i el que és ficció.
Sara, està força bé el teu comentari sobre la novel·la, però revisa les errades que has fet.
Et torno a escriure el text corregit o millorat.
La casa de les papallones és una novel•la negra d’allò més interessant. Succeeix al mateix temps(o alhora) l’assassinat d’una dona i un accident aeri a l’aeroport, cosa que col•lapsarà els dos personatges principals: la Norma (una sotsinspectora dels mossos) i l’Octavi (un metge forense).
M’ha semblat un llibre molt amè i no és tan sols per la història, sinó per l’estil d’escriptura que té la Teresa Solana. A mi m’ha fet gaudir molt de la novel•la i això que sóc molt exigent amb la temàtica negra perquè és la meva favorita. A més, el vocabulari que utilitza aquesta escriptora no té massa dificultat i és molt senzill de llegir (de fet l’he llegit en un dia, perquè veieu que és una historia entretinguda, facilita i ràpida).
Doncs, recomano “La casa de les papallones” a tot aquell qui agradi la novel•la de misteri i d’assassinats: hi trobarà un bon entreteniment.
He llegit La Casa de les papallones com llibre del segon trimestre, i m’ha semblat una novel-la entretinguda. Pot ser que el fet de que es desenvolupi a Barcelona i uns llocs més o menys coneguts,faci que tot sembli més proper i real.Crec que la escriptora ha sabut, també, barretjar la trama policiaca amb les aventures amoroses extramatrimonials dels personatges.
Els fets es desenvolupen depresa, per aixó la novel-la, aconsegueix mantindre làtenció del lector.
Una novel-la negra, potser una mica previsible, peró en cap moment m`ha resultat avorrida.
La Casa de les Papallones m´agradat molt perquè desde al principi va ser molt intrigant, fins al final no em vaig poder imaginar qui podia ser l´assassí, però també és veritat que al començament el llibre va narrar una historia (la del accident d´avió) que després no va ser la principal, i això no em va agradar.
També hi ha una altra cosa que em va agradar del llibre, que va ser quan parla de la situació amorosa de la Norma i l´ Octavi, de com van saber portar que es van enganyar mutualment sense tenir que deir-lo.
hola a tothom; He llegit “La Casa de les papallones”, va resultar una novel.la molt interessant i entretinguda. La història es basa en un assessinat y com La investigació porta la Norma (que es una sotsinspectora dels mossos) a submergir-se en l´ entorn de la víctima: les empreses on va treballar, el marit i la seva millor amiga…I mentrestant, un accident a l´aeroport del Prat amb centenars de morts fa que la Norma no pugui comptar amb el seu marit l´Octavi, que és metge forense i que inesperadament es retroba amb una antiga amant que li complicarà la vida. La crisi, que ho amara tot, ha convertit un món quotidià en un caldo de cultiu de possibles delictes, on el bé i el mal no es destrien del tot.
Ès una novel-la negra . L´autora ha descrit les emocions, infidelitats , els efectes que té l´atur i, la crisi entrecreuant l´humor amb les relacions personals.
Aquet llibre m´ha enganxat des del primer moment i, teixeix una novel-la
catalana de màxima actualitat.
Teresa Solana és escriptora i traductora, va dirigir durant set anys la Casa del Traductor a Tarragona i les seves novel-les i contes han estat traduïts a diverses llengües.
.
Dir que en acabar la nove.la m’he quedat una mica freda. Es llegeix fàcilment i és entretinguda però no ha acabat d’agradar-me. Com he llegit, en un altre comentari, lligar el assasinat i l’ accident aerei m’ha semblat una mica forçat, tant com les relaciones entre la parella protagonista.Tot adobat per uns secundaris molt curiosos.
Un “folletín” entretingut al cap i al fi.