Aquí podeu deixar els vostres comentaris sobre el llibre L’estiu que comença, de Sílvia Soler.
http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADlvia_Soler_i_Guasch
ESPAI DE DEBAT SOBRE EL LLIBRE ‘L’ESTIU QUE COMENÇA’, DE SÍLVIA SOLER
Aquí podeu deixar els vostres comentaris sobre el llibre L’estiu que comença, de Sílvia Soler.
http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADlvia_Soler_i_Guasch
Sorrals, poble on estiuejavan la familia Balart. El seu fill Joan coneix a l’Elvira i en Valenti Reig a la seva millor amiga la Roser. Es cassan i les dues es quedan embarassadas, neixen els seus fills. L’Elvira te un nen l’Andreu, i la Roser una nena la Júlia. La Júlia neix el dia de la revetlla de Sant Joan, festa que celebravarían a casa dels Balart, a la casa de la platja, tambè celebran el sant den Joan Balart. Els personatges que mes m’agradan: l’Elvira i la Roser, el que menys en Joan. He anat trovant paraules poc sentides: galimaties, bocíns, enjogassades, manyaga, resquitllentes, xiuxiuejava, ….
Hola a tots:
Soc Conxita,estiÇ llegin léstiu que comenÇa, de la Silvia Soler.
Es la vida de dues familias que es van entrellaÇan, explicada amb sencillessai molte tendressa, llegeixo…i em baig involocran, fins el punt
de sentirme part dels personatjes.
Ara estic a la mitad del llibre.
Els mots, les expresions son molt encertadesper conseguir , per lo menys amb mi…aquesta sensació dénvolcall
Sóc la Conxita, i estic llegint l’estiu que comença, de la Sílvia Soler.
És la vida de dues famílies que es van entrellaçant, explicada amb senzillesa i molta tendresa. Llegeixo i em vaig involucrant, fins al punt
de sentir-me part dels personatges.
Ara estic a la mitat del llibre.
Els mots i les expressions són molt encertades i aconsegueixen, almenys amb mi, aquesta sensació d’embolcall.
Soc la Vanessa. He llegit aquet llibre perque desde el principi el titol em va cridar l’ Atenció. L´estiu es una época molt bonica i normalment es forman les históries més interesants. Es una pasada aquesta historia. Desde el principi t’ atrapa dins d’ella perque parla de tot: apareix l’amor,l’amistad,la familia. Dues families que sempre es reuneixen per festejar las festes,sobretot la nit de san joan en la que es celebra el aniversari de la protagonista,al 24 de juni,i fan un brindis per el començament de léstiu,que da titol al llibre,i que parla també de las generacions,el pás del temp,la vida en general. Péro sobretot parla del destí,dels protagonistas,de com la vida de l’ANDREU Y DE LA JULIA,van a estar unidas i marcadas per sempre. Es como una predestinació la vida de aquets personatjes,units perque las sevas mares eran amigues i estaven embarassades al mateix temps dels nois,despren las mares van moure en un accident,al mateix temp.. tot una serie d’ACONTECIMENTS que fa que la historia t’intriga cada vegada més. Aquets nois estaven destinats,per una cosa i per l’Altra a estar sempre junts. Descripcions i llenguatge son molt brilliants. Un estil molt bon cuidat. Uns dels llibres que ho he llegit en uns pocs dies perque no podia parar,volia saber que pasaba mes endavant i mes endavant.. Un deu per aquesta escriptora!!!!!!
El llibre parla sobre el destí de les persones, hi ha algunes que pensan que el destí esta escrit i altres que intentan crear el seu propi.
Jo personalment penso que el temps posa a cadascú en el seu lloc i que la vida de vegades es molt injusta, però hi ha que vivirla el millor que podem. Conclusió el llibre es un reflex de la vida.
Hola, sóc en José Luis,
el llibre L’estiu que comença és una novel·la costumista. Els seus protagonistes podrien ser qualsevol familia catalana acomodada.
Se n’extreuen dues conclusions fonamentals de la vida; la primera que la felicitat i la tristesa no són línies contínues sinó cops de vent discontinus, la segona és que tot canvia per finalment quedar-se igual.
Al principi de llegir aquest llibre, ho veia avorrit, pensava que no passava gens interessant, i poc a poc em vaig adonat de l´intens que era.
És una història trista, ancara m´agradat com l`autora del llibre ha reflectic la destinació d´una noia i un noi a estar sempre unit.
Quan vaig començar a llegir aquest llibre, no em va a enganxar molt. Poc a poc vaig anar llegin-ho i em va agradar més.
Es una gran història,, l´autora fa que et fiques en el lloc dels personatges i que et transportis fins a Sorrals, el poble on aconteix la història. El destí uneix les vides de l´Andreu i de la Júlia, els personatges principals.
No m´ha resultat molt difícil de llegir i m´ha agradat bastant, la veritat es que ho recomano.
El llibre m’ha transmès per un costat tristesa,narra la part més triste de la vida:la mort d’algú que estimes moltíssim com una mare o la teva parella,aquest buit que es queda al cor i que mai es plena.
I per altre costat que la vida dona moltes voltes i si el teu destí està unit al destí d’una altre persona,fins i tot acabaràs unit a aquesta persona.
El llibre ens explica l`historia de dues famílies, les Balart i les Reig, el escenari es el poble imaginari de Sorrals. Vidas corrientes, reflexions, moments especials, es molt important sempre el començo de l`estiu, la Revetlla de Sant Joan, una nit maravillosa en fan un brindis tradicional “per l`estiu que comença”
La Sílvia Soler té una facilitat innata de tramiti emocions com la conversa mantinguda entre la protagonista i la seva germana que és la típica conversa que es realitza després amb els anys i un no troba el moment oportú de fer i que un cop realitzada es pregunta perquè no ho he preguntat abans. Aquesta escriptora m’agrada bastant i recomano “l’arbre de Judes” posa en dubte el significat de l’amistat.
Vaig decidir llegir aquest llibre per al seu títol perquè l’estiu és una època que m’ agrada molt.
L’autora reflecteix una història que és real com la vida mateixa, i que el destí de les persones sembla que estigui escrit com és el cas dels dos personatges de l’Andreu i la Júlia.
La seva lectura a sigut molt amena.
M’agradat, m’emocionat i té molt sentiment. La novel-la neix d’una historia molt maca, amb dos protagonistes: l’Andreu Balart i la Júlia Reig. Fills de dues grans amigues. Totes dues están embarassades alhora i pensan en el futur dels seus fills (que si serà nen o nena, que si dos nens o dos nenas, si seràn amics ò si s’enamoraràn)
Malgrat l’accident dels pares, amb la mort de l’Elvira i la Roser, van continuar l’amistad i per camins diferents, però sempre trovanse en els bons i pitjors moments.
La nit de Sant Joan sempre celebran l’aniversari de la Júlia i fan el brindis per “L’Estiu que comença”.
El camí de les seves vides es trovarse…
L’Estiu que comença ,és un llibre molt interesant.De dués familias l’Andreu Balart i Julia Reig.Sempre per la Revetlla de San Joan,celebraban la nit junts
Les mares queden embrassades el mateix moment i tenen els fills.Un dia les dués amigués tenen l’ accident i moren.Aléshores, aquestes familia ja nos veuén més
Un dia passeijan pel poble és trovén i els rècord de quan eran petits són molt presents i com sí els anys no desin passat m’algrat tot el que han passat al llarg de les seves vidas.
hola sòc la Roser
Quan vaig començar a llegir aquest llibre, em va costat molt llegi, perque no m’ha enganxat molt. Poc a poc vaig anar llegin-ho i em va agradar més, amb tot i això és una història molt trista …. ha mi personalment m’ha tret una què altra llàgrima.
El llibre parla molt de l’amistat, la familia i com els camins es troben sempre.
El llibre té una lectura fàcil, m’ha agradat molt al final, encara que em va costat una mica al principi …
Hola sòc la Roser
Quan vaig començar a aquest llibre, em va costat molt llegi, perquè no m’enganxava molt. Poc a poc vaig anar llegin-ho i em va agradar més, amb tot i això és una historia molt trista…. ha mi personalment m’ha tret una què altra llàgrima.
El llibre parla molt de l’amistat, la familia i com els camins es troben sempre.
El llibre té una lectura facil, m’ha agradat molt al final, encara que em va costat una mica al principi
hola tothom, he llegit aquet llibre que semble semble molt interessant perqué és una història que en dibuixa la vida de dues familes que estan paraleles, unides i separades en el mateix tiemps una vida plena de surcustancies i de surpreses i que el final és un i clar el distino. el destí que ha unit els pare i que tambe va unir els fills.
EL ESTIU QUE COMENÇA
Per mi la escritora vol definir la historia de dues amigues joves con una cosa en comú
ser mares per primera vagada, tot dues pensan que faram quan siguin grans alomillor son nen i nena i s’enamoran,el temp pasa i totas dues tenan una vida bona en un nivell diferem l’ Elvira dóna classes de piano i casada amb el Joan Balart metge de Sorrals i un fill el Andreu .
Per altre banda tenim la Roser amiga intima de amb tres fills la Júlia la Rut i l’Ignasi, amb un piset de noranta metres i sense grans luxos, pero sempra feiam un viatge i surtidas amb els Balart.
Als Reig anavam totes les festes i vervenes a la casa de la platja de Sorrals era una sort ser amiga de l’Elvira.
La gent del poble deia que els Balar invitaven als Reig perque eran mol divertits en canvi els Balart eran una mica aburrits.
Van fer la festa per la nit de Sant Joan i celebrar l’aniversari de la Júlia que feia quinze anys.
I no va faltar un brindis del Andreu per l’estiu que comença.
La segona part és molt trista!
L’estiu que comença
“Les panxes deuen sembat dunes” res més d’imaginar-ho em surt un somriure.
M’hagués agradat viure a prop del mar, crec que el so de les onades donen pau encara que li tinc por.
És una novel·la que enganxa des del principi, romàntica i trasta alhora. Es viu pensant en el demà i malbaratem el temps; que és tan preuat, ens dóna un lliçó de vida. A vegades donem les coses per fetes, i en un instant en canvia la vida per a bé o per a mal.
“A gaudir s’ha dit”. M’ha semblat que la història és trista i et fa reflexionar.
L’estiu que comenÇa.
Novel·la molt interessant i sensible, podria ser perfectament una història real, sobre dues amigues i les seves famílies.Amb totes les conseqüències de la vida, durant 50 anys.
La vida de dos adolescents, que creixen, s’enamoren, i viuen la vida per separat amb les conseqüències de la vida.
Molt bonica.
L’estiu que comença.
Una novel.la amb molt sentiment,que t’arriba al cor i et fa emocionar.
Quan la comences a llegir poc a poc et vas ficant a la història, amb les seves alegries i les seves penes.
Molt bonica,m’agradat molt.
Una novel-la de sagues familiars, tendre, emotiva i que em va tenir enganxada des del primer moment.
La història de dues amigues de tota la vida, envoltades de felicitats i desgracies , però sempre juntes.
Ambientada dels 80 endavant, em va fer recordar molts moments, com els viscuts a Barcelona amb l’atemptat d’hipercor. o les olimpíades del 92.
La bonica tradició de començar la revetlla de San Joan, amb el brindis tradicional i les paraules de cada any, em semblava preciós. Passen els anys, passen moltes coses, de tot tipus, però la il-lusió per mantenir-ho, continua al cor de tots els personatges.
Sens dubte, un llibre per recomana. SÍ, m’ha agradat.