Avui hem fet els exercicis 2 (vocabulari de termes relacionats amb la roba), 3 (frases fetes) i 4 (expressió oral) de la unitat 6 del llibre de Teide (Abans amb el grup del vespre hem corregit l’exercici 17 de millorar la precisió lèxica).
Hem vist els usos de la partícula pas (ex. 5) i els usos de ningú, res, cap, gens, enlloc i mai en frases interrogatives (ex. 6).
També hem fet un dictat que contenia moltes paraules amb dièresi.
Finalment, hem començat a fer l’exercici 6 de verbs, de la pàg. 124, del llibre El català escrit. La resta d’aquest exercici és per deures. També heu de fer l’exercici 7 del llibre de Teide (pàg. 81).
I per dimarts/dimecres heu de fer un comentari en un blog. Podeu escollir fer-lo sobre les rebaixes o les eleccions gregues.
Fa uns dias a grècia.
Quan Tsipras va arrivar al palau governamental va descobrir que hi faltava un piló de coses.
Abans de marxar, el col·laboradors de l’antic primer minis-tre, Andonis Samaràs, van arrambar tot el que van poder : L’equip sortint s’ha emportat els ordinadors, incloent per descontat discos durs i altres arxius digitals,
els papers, nombrosos mobles i fins i tot els productes de
neteja. Segons Syriza, no n’ha quedat res.
Quan algú es ven el pis on vivia és lògic que s’ho endu-
gui tot, perquè n’era l’amo i és ell qui ho havia comprat.
Però, quan te’n vas d’un pis de lloguer, només t’endús
els objectes que són teus, mai els que ja hi eran quan
vas arribar-hi. Els governants hi estan de pasada i prou.
Imaginar que ara hagin de comprar ordinadors, dicos durs, papers i mobles nous perquè els que hi havia se’ls
han endut els que han marxat. Sembla un gag de Berlan-
ga. Amb els grecs ens hauríem d’entendre perquè com-
partim mar, odissees i les deutes, doncs quan puguin i els vagi bé ens tornin aquest 26.000 milions d’euros que
ens deuen. La majoria de grecs no estan gaire acostu-
mats a pagar impostos, i potser ja és hora que es posin
les piles.
REBAIXES: BARAT PER AL CONSUMIDOR, PERÒ….
El sistema capitalista es basa en l’obtenció del màxim benefici amb el mínim cost. Per tant, per a aquest salvatge sistema capitalista, la globalització consisteix en la deslocalització a països del tercer món de la manufactura dels productes que consumim al primer món.
Així sempre guanyen els mateixos, els de sempre: l’empresari, la banca, el polític, mentre que acabem perdent els mateixos: el treballador sense drets, amb sous miserables, tant al primer món com en el tercer. Perquè pensem que és només en l’Índia, Bangladesh, Turquia, el Marroc… on els fabricants de la roba exploten als treballadors. Però la realitat és que les grans cadenes de distribució de roba també s’aprofiten dels treballadors del nostre suposat democràtic primer món, ja que amb sous mínims amb els quals és impossible tenir una vida digna és com paguen als venedors d’aquestes peces als grans centres comercials.
Les set caixes.
Senzillament atrapa, és un llibre que des de la primera frase et convida a voler saber més dels seus personatges.
La escriptura és fresca, natural i molt encisadora. Els personatges et fan sentir formar part de les seves vides
Conrat i la seva dona són els familiars puntals que tothom tenim i que fan que ens aflori el sentiment de l´amor de veritat, l´amor que ens surt del cor. Aquest “familiars” ens faran patir, vivint les seves pors, els seus somnis, l´esperança que desgraciadament es trenca a mida que anem llegint les cartes.
Molt al nostre pesar i com tantes vegades ens ha explicat la història referent al nazisme els nostres sentiments es transformaran en desil·lusió paral·lelament al pas dels dies i els terribles actes que anem coneixent.
Encara que la historia ja està escrita, llegim el llibre amb l´esperança que el final que tots coneixem tant bé pugui ser ben diferent i tingui un final feliç.
Tots els personatges formen part d´una branca. Branca de la que sortiran uns personatges com arrrels que desgraciadament seran tallades pel moviment nazi. Cada petit moment de felicitat dels personatges, ens porta un moment d´alegria a nosaltres, però anirem perdent l´il·lusió i les llàgrimes formaran part del desenvolupament del llibre.
De manera concloent diré que a pesar de les connotacions negatives del llibre dins les seves cartes, és un llibre que et deixa gaudir de tots els moments i et fa vibrar amb cada paraula.
Hi ha una frase que es repeteix a lo llarg del llibre i que reflexa tot el que vull dir d´una manera culpidora : una identitat diferent, una religió diferent, però units. Amb moltes coses en comú.