Deixeu en aquesta entrada els vostres comentaris sobre els llibres de Maria Barbal En la pell de l’altre i Pedra de tartera.
Més informació sobre l’autora:
http://www.escriptors.cat/autors/barbalm/pagina.php?id_sec=447
Entrevista publicada a Vilaweb:
IMPOSTURA PERSONAL I FALSETAT PÚBLICA
El tema principal de la novel•la En la pell de l’altre de Maria Barbal és la impostura, representada en la protagonista Ramona Marquès, secretària d’una indústria del barri barceloní del Poblenou que, s’aprofita de la vida d’alguns exiliats de la Guerra Civil, ho aconseguirà mitjançant la seva tasca a la associació Memòria i Llibertat, on ella serà la portaveu de l’entitat i ocuparà el lloc de presidenta des d’ on transmetrà com a seves les vivències dels altres.
He acabat la lectura d’aquest llibre i tot i que he volgut deixar passar uns quans dies abans d’ expressar la meva opinió, aquesta no ha variat, he de confessar que no m’ha agradat.
A la novel•la a més del tema principal hi trobem altres temes secundaris: les relacions humanes, especialment les paterno/ materno-filials, l’enveja, la incomunicació, l’egoisme, la intolerància, la generositat, la tolerància, les mentides….
La narració comença en el present i combina visions retrospectives en molts moments. L’ambientació i la documentació del llibre no ajuda a destacar els llocs dels fets, ni el moment històric i social, només desplega la trama amb manca d’emoció i de profunditat.
Els personatges, en la meva opinió, tenen poca profunditat psicològica, en algun casos falten raons per entendre les seves accions i reaccions, això no permet al lector poder entendre els seus sentiments i endinsar-se en les seves vivències.
Per acabar vull comentar el final de la novel•la, ja anunciat en el primer capítol, en el últim és desenvolupa una mica més, però sense aprofundir en el motiu del tema principal, per què la protagonista falseja la realitat, i per què els que ho saben permeten l’avanç de la impostura.
EN LA PELL DE L’ALTRE
A vegades la vida dels altres i les seves vivències ens resulten molt més atractives que les nostres; això ens porta a desitjar viure les vides dels demés.
Aquest és el plantejament que ens proposa la Maria Barbal en el seu llibre. Sense ser el mateix, l’autora s’inspira en el cas d’Enric Marco, fals presoner en un camp de concentració nazi i president de Amical Mauthaussen durant un grapat d’anys.
La història la protagonitzen dues nenes la Mireia i la Ramona que provenen de dues famílies molt diferents. L’acció la situa en el barri del Poble Nou en la Barcelona dels anys seixanta i posteriors. Una sèrie de situacions porten a la Ramona a canviar el relat de la seva vida i a adoptar com pròpies les experiències i patiments viscuts a França pels refugiats que fugien de l’horror de la guerra civil espanyola.
En la lectura del llibre he experimentat un parell de situacions que val la pena remarcar. En primer lloc, l’escriptora utilitza un vocabulari molt ric que en ocasions obliga a tenir a ma el diccionari.
Per altre banda, es nota a faltar una explicació molt més detallada de la personalitat de la protagonista principal que clarifiqui el perquè pren la decisió de canviar la seva vida, adoptant una de ben allunyada a la seva realitat.
Finalment , i sense ànim de fer un “spoiler”, és criticable que l’autora ens deixi amb la mel als llavis quan dona per acabada la història, precisament en el moment en que aquesta es torna més atractiva, Que no sigui una estratègia editorial per tal d’oferir-nos una segona part del llibre en un futur no molt llunyà
COMENTARI AL LLIBRE EN LA PELL DE L’ALTRE: Un fi lloable justifica els mitjans?
El llibre intenta respondre les mateixes preguntes que va provocar el cas en què està basat, el d’Enric Marco Batlle, el fals supervivent dels camps de concentració nazis de la Segona Guerra Mundial.
Després de la mort d’en Tomàs Ferrer, president de Memòria i Llibertat, la Ramona Marquès inventa un refugiat a la seva família amb l’objectiu de poder ser membre de ple dret i poder tirar endavant l’associació, perquè pensa que els membres que resten no tenen l’energia suficient.
Com en el cas original, altres membres coneixien la veritat però no van dir res. Per què? Potser ells, com la Ramona, també pensen que sense ella, l’associació desapareixeria i es perdria una part de la memòria històrica. Des d’aquest punt de vista i donat que al llibre no es veu mai un propòsit subjacent d’enriquiment personal, el fi justificaria els mitjans?
SUPLANTACIÓ
Per què hi ha persones que suplanten a altres, ja que han viscut situacions molts difícils i amb el pas del temps els fan un reconeixament.
Pot ser que la vida d’aquestes persones està plena d’oportunitats, mentre que la nostra és avorrida, no té sentit i llavors veuen l’oportunitat per canviar-la.
Això és el que li passa a la Ramona que substitueix a la família de l’Anna.
Una dona jove amb empenta que dedica el seu temps a l’associació, fent conferències , als mitjans de comunicació, als instituts,amb aquesta força i caràcter la qual fa que la gent l’admiri.
Has de tenir bona memòria perquè no te n’enxampin, com li va passar en Marco, del qual me’n recordo d’haver-lo vist a la televisió quan els feien entrevistes atès que en aquell temps es parlava molt dels camps de concentració nazis.
Aquesta novel-la no m’ha agradat gaire, no és d’aquestes que quan comences a llegir no pots parar t’enganxa, i no és el cas
La novel·la parteix d’un cas real, Enric Marco que es va fer passar per deportat amb el Mauthausen, l’autora porta a la Ramona Marquès, en la pell de l’Enric Marco i explica la història de com es va fer passar per qui no era, per portar-los el reconeixement a l’associació Memòria i llibertat. La vida dels altres li va semblar més interessant i va voler canviar la seva història fent-se passar per una altra persona. És una història molt entretinguda.
Canvi d’identitat
La veritat que la novel·la En la pell de l’altre m’agradat molt, és una història interessant.
El llibre tracte de diverses vides, algunes tenen un sentit col·lectiu important i altres volem sortir d’una rutina i sense interès.
Hi ha persones que volen canviar el seu destí, a través de la suplantació d’altra personalitat i la manipulació d’una part de la història.
Tots els personatges són importants, Ramona Marquès que ha treballat a la mateixa empresa que el seu pare Jaume Marquès, Mireia Ferrer i la seva mare l’Anna.
Finalment, i parlem de l’autora, crec que el vocabulari és molt intens, una mica de dificultat alhora de llegir, ja que he tingut que agafat un diccionari de tant en tant.
Llibre: PEDRA DE TARTERA
LA FORÇA DE LA DONA
Dir-vos que m´ha agradat el llibre. La seva lectura a estat fàcil, encara que he trobat algunes paraules que mai havia escoltat. La història de la Conxa és com moltes altres histories de filles (o fills) de famílies que van viure en aquella època, els pares es veien obligats a endur-les a cases d´altres familiars o coneguts. Quant no hi havia prou aliments per tots era una solució, treballar a canvi de menjar. En aquest llibre he percebut la força de la dona: en el treball del camp, en portar una família, en adaptar-se als canvis que dia a dia arriben a la vida d´una persona,…
En la pell de l’altre
Es tracta de dos històries paral•leles on la Ramona i la Mireia son les protagonistes principals junt a la filla de la Ramona, la Isolda. Es una novel•la de records, gelosia, amor i una lluita per els drets i per el reconeixement del patiment que la dictadura de Franco va causar en molts ciutadans. Ambdues amigues de l’escola tindran un rencontre al cap de uns anys on es dividiran las seves vides per camins molt diferents. Ramona serà la successora de l’organització que porta el pare de la Mireia mentre que la Mireia s’anirà alleujant cada vegada més dels seus orígens cansant-se amb un policia controlador. La vida de ambdues amigues serà completament oposada i es veuran una sèrie de jocs on la gelosia i l’amor destacaran sovint.
Encara que el estil d’escriptura de la Maria Barbal es quasi perfecte, dona molt de gust llegir a una dona que sap com escriure, l’historia, per el seu contingut, no em va agradar gens ja que trobo al personatge de la Ramona com molt impertinent i mentidera que, encara que les seves acciones ajudin a l’associació de Memòria i Llibertat del pare de la Mireia, trobo que ho fa més per el seu ànsia de destacar, tenir poder i ser reconeguda com un membre important de la societat que no pas per els beneficis del socis de l’associació.
Eva crec que és : he hagut d’agafar
En la pell de l’altre.
La història de la Ramona m’agrada, penso que una jove en aquell temps ho tenia difícil i com no l’agrada la seva vida agafa una altra.
El que he trobat malament és no saber que passa amb els altres personatges, per a mi són importants i desapareixen del llibre, no sabem per què són com són, quina és la seva història, un misteri.
El llenguatge utilitzat ha sigut una mica complicat, però la lectura enganxa.
En la pell d’altre és una historia real basada en el cas d’Enric Marc, un falso presoner en un cam de concentració nazi, en la Segona Guerra Mundial.
Les protagonistes, la Ramona Marquès i la Mireia, de famílies i històries molt diferents, ubicades al barri Poblenou a Barcelona en els anys seixanta.
Una seqüència de situacions fan que la Ramona canviï d’identitat per guanyar-se el reconeixement de l’Associació Memòria i Llibertat, organització que porta el pare de la Mireia, on ella serà la portaveu de l’entitat tot i que arriba a ser presidenta, on narra com pròpies las vivències i patiments dels refugiats residents a França durant la guerra civil espanyola.
En general és una història una mica entretinguda, però es d’aquestes que quan comences a llegir no vols deixar-la fins acabar-la i et involucres en ella. A més, no és molt explicita, per exemple, en situar els llocs dels fets, moments històrics.
L’autora utilitza paraules desconegudes per a mi, he tingut que agafar el diccionari el que dificulta el ritme de la lectura perquè tens que reprendre el paràgraf llegit.
SEMPRE UNA PEDRA
Pedra de tartera és la típica novel.la d’amor ambientada en l’època de la guerra civil espanyola, sense fluidesa a l´hora de narrar-la, ni canvis d’escenaris i, per aquest motiu és una mica avorrida de llegir. Compte a vegades amb un vocabulari propi del català antic però pel context saps el que vol dir, no obstant l’ús de diccionari és imprescindible.
La seva protagonista, la Conxa, ens relata la seva història des de la infància fins a uns anys després de la mort del seu marit.
Et transporta als records de la vida dels teus pares, si han viscut en un poble com és el cas de la meva mare, i et fa ràbia la gana i el sofriment que van passar durant uns anys. A més a més el paper de l’esglèsia i de les classes socials es veu molt bé representat i, hem de donar gràcies que la por a Déu hagi passat.
No té res a veure, però he recordat com els meus pares tenien tot preparat per fugir amb els meus germans quan va a ser el cop d’estat de Tejero, ja que vivien envoltats de militars i ells eren vermells, i d’haver tirat endevant serien els primers detinguts.
Per concloure, el títol sempre una pedra es refereix a la vida de la Conxa, no crec que hi hagi cap canvi després de la mort del seu marit segueix sent una pedra de tartera.
He de dir que Inicialment, vaig agafar en la pell de l’altre però, la seva lectura se’n feia molt pesada i per casualitat un dia a la biblioteca vaig trobar pedra de tartera que no té res a veure amb l’altre i la seva lectura em va resultar molt amena. La història de la noia era molt interessant, com en un moment de la seva adolescència per circumstàncies de la vida, eren temps difícils i els seus pares van decidir que s’anés a viure amb els tiets en un altre poble per ajudar en les feines de la casa. Passats uns anys va trobar el que seria l’amor de la seva vida i alhora el pares dels seus fills, però hi ha una serie d’esdeveniments que la marquen per sempre veu morir al seu tiet, poc després perd a la seva mare sense poder acomiadar-se d’ella i al seu marit que per ficar-se en política, un matí se’l porten de casa per no veure’l mai més i com a conseqüència d’aquests fets ella i les seves filles es veuen obligades a marxar amb els militars sense saber quin seria el seu destí. Passades cinc setmanes les van deixar lliure per continuar la seva vida però ja res va ser el mateix per a ella ja no tenia forces per viure.
Així, Vam passar els anys fins que un dia es casa el seu fill petit i per qüestions de feina decideixen marxar a Barcelona i això suposa un gran canvi per la Conxa que passa els últims dies de la seva existència en una ciutat que no té res a veure amb el poble on ella ha viscut tota la seva vida.
Des d’aquest punt de vista, i donat que al llibre no es veu mai un propòsit subjacent d’enriquiment personal, el fi justificaria els mitjans? Posaria la coma abans de la i, i el que està entre comes és un incís.
La resta bé.
La seva lectura a estat fàcil: ha estat fàcil (passat format amb el verb haver, amb h).
Històries porta accent, és esdrúixola.
Quant no hi havia: quan sense t (indica temps).
Quant no hi havia prou aliments per a (faltava la a) tots era una solució treballar a canvi de menjar (sobrava la coma després de solució).
en portar una família, en adaptar-se als canvis: portant una família (recorda que en davant d’infinitiu l’útilitzem quan indica temps -en arribar: quan va arribar-), adaptant-se…
…un falso (fals) presoner en un cam (camp) de concentració nazi, en la Segona Guerra Mundial.
Una seqüència de situacions: diríem més aviat ‘un seguit de situacions’.
a ser presidenta (a ser-ne la presidenta).
es porta accent quan és del verb ser
Et involucres: s’ha d’apostrofar.
explicita: paraula esdrúixola, ha de portar accent.
en situar els llocs dels fets: a situar.
he tingut que agafar: he hagut d’agafar; tens que reprendre: has de…
fluidesa: amb dièresi ‘fluïdesa’.
no obstant: falta dir això, no obstant això
si han viscut en un poble, com és el cas de la meva mare,: ha d’anar entre comes, és un incís.
molt bé representat: davant participi o adjectiu ben, és a dir, en aqust cas ‘molt ben representat’.
quan va a ser el cop d’estat de Tejero: quan hi va haver el cop…
cap canvi després de la mort del seu marit segueix sent una pedra de tartera: faltaria una coma després de canvi o després de marit.
“EN LA PELL DE L’ALTRE” (Maria Barbal)
Aquest llibre està inspirat en el cas real d’Enric Marco, expresident de l’Amical Mauthausen que es va fer passar durant anys per un deportat al camp nazi de Flossengürg i el 2005 es va descobrir que era una falsedat.
He de confessar que el llibre no m’ha agradat gaire. Potser esperava més per que l’any passat vaig llegir “Pedra de Tartera” de la mateixa autora i em va agradar força.
És un llibre compleix, però a la vegada té delicadesa . Crec que té massa personatges que pul•lulen per tota l’obra i que estan poc desenvolupats i que potser si s’hi haguessin desenvolupat més, seria més fàcil de entendre. Fins i tot, el personatge de la protagonista, la Ramona Marqués, li falta profunditat, ja que no sabem perquè enganya a tothom per tal de presidir l’associació de Memòria i Llibertat, composta per antics exiliats de la guerra civil i deportats dels camps nazis.
Podem pensar que la Ramona Marqués i molts impostors de la vida real ho acaben sent per cridar l’atenció, perquè de petits no van ser estimats. En aquest cas, no ho sabem del cert, només s’intueix, perquè la novel•la no aprofundeix, al meu parer, en la psicologia del personatge.
L’obra ens parla sobre les impostures, sobre els secrets, sobre el que s’amaga…i a la fi, l’autora justifica a la protagonista, perquè hi ha una mena de “comprensió” dels seus actes.
En resum és una novel•la complexa, alhora entretinguda, però que no acaba d’arrodonir.
Pedra de tartera.
Aquest llibre m’ha semblat una mica feixuc a l’hora de llegir. Tot i això, l’he trobat força interessant. Explica tota la vida de la Conxa, una nena que a mesura que va creixent en un petit poble de muntanya on tothom es coneix, li aniran passant esdeveniments que marcaran per sempre la seva vida i la de la seva familia.
M’agrada la rigorositat que fa servir per descriure els personatges i paissatges, aconsegueix que puguis imaginar-t’ho sense problemes. Et situa molt bé en cada escenari del qual vol fer esment, fent sentir al lector com si estigués allà mateix.
Per acabar, vull destacar la interessant manera que té de parlar del final de la seva vida, i el gran canvi d’una ciutat a un poblet rural de l’interior de Catalunya. Així doncs, podria dir que la historia m’ha agradat tot i que l’he trobat una mica lenta.
Família, paraula esdrúixola.
Et situa a cada escenari.
El canvi és al revés, d’un poblet rural a la ciutat.
IMPOSTURA PERSONAL I FALSEDAT (amb d) PÚBLICA
El tema principal de la novel•la En la pell de l’altre de Maria Barbal (de Maria Barbal entre comes).
He acabat la lectura d’aquest llibre i tot i que he volgut deixar passar uns quants (amb t) dies abans d’ expressar la meva opinió; (punt i coma millor) aquesta no ha variat, he de confessar que no m’ha agradat.
En l’últim amb apòstrof.
Molt bon comentari, ja que justifiques, abastament, per què no t’ha agradat.
les vides dels demés: les vides dels altres, no ‘demés’.
Aquest és el plantejament que ens proposa la Maria Barbal en el seu
La història la protagonitzen dues nenes, la Mireia i la Ramona, (entre comes)
Una sèrie de situacions porten la Ramona (sense la a) de la seva vida i a adoptar com a (faltava la a) pròpies les experiències i patiments viscuts a França pels refugiats que fugien de l’horror de la Guerra Civil Espanyola (majúscules inicials perquè és un fet històric).
a mà el diccionari (mà accent diacrític).
Per altre banda: altra banda. Banda és femení i altra hi ha de concordar.
Es nota a faltar: es troba a faltar.
Finalment , i sense ànim de fer un “spoiler”, és criticable que l’autora ens deixi amb la mel als llavis quan dona per acabada la història, precisament en el moment en què aquesta es torna més atractiva,
SUPLANTACIÓ
Per què hi ha persones que suplanten a altres (sense la a, suplanten altres),
Pot ser que la vida d’aquestes persones estigui (en comptes d’està, pot ser + subjuntiu).
Això és el que li passa a la Ramona que substitueix (snse la a) la família de l’Anna.
Una dona jove amb empenta que dedica el seu temps a l’associació, fent conferències (sense la coma) als mitjans de comunicació, als instituts,amb aquesta força i caràcter, la qual fa que la gent l’admiri.
Has de tenir bona memòria perquè no te n’enxampin, com li va passar a (hi faltava la a)en Marco, del qual recordo d’haver-lo vist a la televisió quan els feien entrevistes, atès que en aquell temps es parlava molt dels camps de concentració nazis. (compara aquest paràgraf amb el que havies escrit tu).
Aquesta novel-la no m’ha agradat gaire, no és d’aquestes que quan comences a llegir no pots parar i t’enganxa, no és el cas. (2 canvis de les ‘i’).
La veritat que la novel·la En la pell de l’altre m’agradat molt: m’ha agradat, faltava la forma del verb haver ‘ha’, és passat.
El llibre tracte: ha de ser tracta amb a.
altres volem sortir: volen sortir.
la seva mare, l’Anna.
Ja que he tingut que agafat: ja que he hagut d’agafar (haver de)
En la pell de l’altre (Maria Barbal)
Aquesta novel’la la vaig agafar amb molt d’entusiasme degut a què
transcurria al barri on hi havia viscut tota la meva infantessa, els carrers i les fabriques on els meus pares havien traballat, però m’ha costat molt llegir-la sobretot per algunes frasses que he hagut de
llegir-les dues vegades.
La història és interessant. Dos dones companyes de l’escola que és
troban desprès de anys, però que son totalment diferents fins i tot les seves vides..La protagonista una d’elles s’hi fica a casa d’altre per poder traballar amb els seus pares en una assosiació que ès veura implicada deixant la seva vida personal per aquesta.
En el llibre és parla de política i exiliats de la guerra civil d’ idealisme i llibertat , d’amor, d’egoïsme , d’enveixa , de tristessa amb un final poc clar, però que s’ha de llegir, perquè cadascú pugui explicar la seva opiniò al respecte.
.
no l’agrada la seva vida: no li agrada.
perdò volia dir s’hi fica a casa de l’altre
Entre parèntesis les correccions:
He de dir que Inicialment, (la coma aniria fora, o bé en posaria una altra davant d’inicialment i així seria un incís) vaig agafar en la pell de l’altre però, (la coma aniria davant del però) la seva lectura se’n (se’m) feia molt pesada i per casualitat un dia a la biblioteca vaig trobar pedra de tartera(,) que no té res a veure amb l’altre i la seva lectura em va resultar molt amena. La història de la noia era molt interessant, com en un moment de la seva adolescència per circumstàncies de la vida, eren temps difícils i els seus pares van decidir que s’anés (se n’anés) a viure amb els tiets en un altre poble per ajudar en les feines de la casa. Passats uns anys va trobar el que seria l’amor de la seva vida i alhora el pares (pare) dels seus fills, però hi ha una serie (sèrie) d’esdeveniments que la marquen per sempre (:) veu morir al (el)seu tiet, poc després perd a(sense la a) la seva mare sense poder acomiadar-se d’ella i al (el) seu marit (,) que per ficar-se en política, un matí se’l (em)porten de casa per no veure’l mai més i(,) com a conseqüència d’aquests fets(,) ella i les seves filles es veuen obligades a marxar amb els militars sense saber quin seria (serà) el seu destí. Passades cinc setmanes les van deixar lliure (lliures) per continuar la seva vida(,)però ja res va ser el mateix per a ella(,) ja no tenia forces per viure.
Així, Vam passar els anys fins que un dia es casa el seu fill petit i per qüestions de feina decideixen marxar a Barcelona i això suposa un gran canvi per (a, és la destinatària de l’acció: per a) la Conxa que passa els últims dies de la seva existència en una ciutat que no té res a veure amb el poble on ella ha viscut tota la seva vida
Aquesta novel’la la vaig agafar amb molt d’entusiasme perquè (no degut a) transcorre (no transcurria, ve de córrer-transcórrer) al barri on (sobra el pronom hi, ‘on’ ja es pronom de lloc) havia viscut tota la meva infantesa, (am una sola essa) els carrers i les fàbriques (paraula esdrúixola amb accent) on els meus pares havien traballat, però m’ha costat molt llegir-la, (hi faltava la coma) sobretot per algunes frases (no dues esses) que he hagut de llegir-les dues vegades.
La història és interessant. Dos dones companyes de l’escola que és
troben (i no troban, la tercera persona del pl. acaba amb -en) desprès d’ (s’apostrofa) anys, però que són (del verb ser amb accent) totalment diferents, (faltava fer una pausa amb una coma) fins i tot les seves vides..La protagonista, una d’elles, (entre comes) s’hi fica a casa d’altra (amb a final del femení) per poder treballar (de treball, amb e)amb els seus pares en una assosiació que és (accent tancat) veurà (accent obert, és aguda) implicada i deixa la seva vida personal per aquesta.
En el llibre és parla de política i exiliats de la guerra civil, d’ idealisme i llibertat , d’amor, d’egoïsme , d’enveja , de tristessa, amb un final poc clar, però que s’ha de llegir, perquè cadascú pugui explicar la seva opiniò al respecte. (per aquí t’he rectificat alguna cosa, comprova els canvis).
Aquesta novela em va agradar perque em va fer reflexionar sobre la gent que no soporta el seu entorn y volen fugir-hi. Penso que el titól es ven acertat, tambe m’ha ensenyat que a vegades t’impliques més amb altre gent que la teva propia familia.
La Mireia y la Ramona son dos noies que estudiaven juntes a l’escola i per les circumstancies de la vida la Ramona marxa a viure a casa de la Mireia, per el contrari la Mireia es va marxar de casa. La Ramona s’implica molt en la feina de la mare de la Mireia l’asociació de Memoria i Llibertat, hasta el punt de confondre quina es la seva vida i la de la Mireia
El llibre te una historia completa, romantica, tambe parla de politica y la guerra civil, altres caracters com l’enveja y altres. Un llibre que tota persona una mica culturitzada tindria que llegir
Pedra de Tartera
Aquest llibre explica la història d’una família durant la Guerra Civil. Crec que és un llibre de fàcil lectura encara que a mi no em va agradar,però no sabria dir per què.
L’autora explica molt bé com era la vida de les dones dels pobles d’aquella època. Descriu els personatges amb molts detalls, les situacions que viuen i els sentiments.El desenvolupament de la història es triste i el final no millora res(m’hauria agradat un altre).
Per sort, per la dona, les coses van canviant encara que sigui molt lentament. Tot i axí, en l’actualitat hi ha dones que continuen sense poder expressar obertament que volen fer i continuen estant a darrera d’altres.
Pedra de Tartera
Aquest llibre està ambientat a la Guerra Civil. És la història d’una nena que va a viure a casa de la seva tia, perquè ells no podien tenir fills.
Es narren les diferentes etapes de la seva vida. La protagonista es casa i té tres fills. A la guerra mora el seu marit. Són gent de camp per tant l’hereu és el noi, que representa una persona sensa gaire personalitat però sensible, s’haurà de fer carrec de les terres. Però la seva dona està molt delicada de salut i decideixen anar a viure a Barcelona. Per a la protagonista això implica deixar les terres els amics i totes les vivències viscudes en aquell lloc.
Per a mi és una nol·lela molt trista encara que sigui real.
Un llibre molt complet i una mica complex,peró en general,una história molt bónica. La protagonista,Conxa,es molt vital i entusiasta,peró le toca viure una epoca i una situació dificil. La seva vida desde sempre ha estat sotmesa als altres,continguda en l’expressió dels seus sentiments.
El llibre fa un recorregut desde principis del segle vint fins als anys seixanta,que són els anys més durs d’aquest país i de las seves comunitats. Conxa viu moltes transicions i canvis,desde la migració del camp a la ciutat,la perdua del marit mort en la Guerra Civil,la realitat histórica,la soletat…
La protagonisat evoluciona amb la novela a causa de les seves vivencies. El temp passa,peró ella sempre dependent dels altres.
Ha estat bé la lectura del llibre,una bona expériencia.
M´ho oblidat de posar el titol del llibre: Pedra de la tartera.
🙂
Pedra de tartera.
El llibre está bé sobre tot fins arrivar a la tercera part és molt entretingut .La historia és la de una nena de tretze anys què és diu Concha què el nom és més gran què ella,h i ha de afrontar tindre què deixar los pares i germans per anarse a viure amb les seus oncles ja què no tenen fills, i al mateix temps la seva mara tendría què possar un plat mens ja què eran sis germans i ella era la quinta,
Els seus oncles la tratan bé ja què és molt traballadora i responsable la seva tia germana de la seva mara porta tota la feina de casa i animals ,ja que el seu oncle no fa gaire cosa,
Ella no es ve integrada al poble i penssa molt en la seva familia,
Un dia conoixe a Jaume fill del Ferrer es el segon germá traballa de paleta i Fuster gaire bé sempra fora del poble,lo mijor què li passa a Concha és enamorarse de Jaume i ser correspondida,mai havia sagut si realment estimaba als seus oncles o bé era agradiment de poder estar amb ells.
Concha i Jaume es cassen i tenan tres fills l’Elvira l’Angeleta i el Mateo,quan va neixa l’ Elvira Jaume traballaba en un poble de la comarca i va vindre tres días més tard del naximernt ,és pèr aixó què había temporades què lo estimava mólt en canvi h’ havia altres què pensaba què ja no estaba enamorada,
Primer va morir el seu oncle per una complicació i després la seva mara,
El Jaume era molt republicano ja què pertenia a Esquerra republicana i sempre estaba ficat en política,és pèr aquet motiu què quan va acabar la guerra i van entrar els nacionals van morir mols homes republicans,
Concha va pasar una vida sense gaires alegrías sin sapiguer realment de que poble era
COMENTARI EN LA PELL DE L’ALTRE
Un llibre on veus com creixen els personatges, des de la infància, fins a l’edat adulta. I molts, molts personatges, descrits amb molt deteniment i detalls, amb les seves vivències.
El llibre m’ha agradat força.
El vocabulari emprat, és molt extens, i amb moltes paraules que no coneixia: riure rogallós, com un esvolt de mosquits, o expressions: se li menjava la sopa damunt del cap…
A mesura que el vas llegint, et vas fent la teva història, i preveus esdeveniments, que alguns sí que es materialitzen, però d’altres, no. Com per exemple la figura del Rossend. Imaginava que després de com impacta en la vida de la Ramona, i pare de la Isolda, en algun moment o altre sortiria a escena. Però no ha estat així.
Personalment, més que la suplantació pels refugiats, el que jo interpreto és la que afecta a les dues protagonistes. L’una vol la vida de l’altra. I enlloc de viure plenament i amb consciència la seva vida, estan en constant recerca d’una quimera.
A més a més, totes les relacions entre els personatges, que van i tornen, aventures esporàdiques…
Tot molt real!!!
Comentari del llibre Pedra de la tartera de la Maria Barbal
La novel·la ens explica la vida d’una dona, la Contxa. És un personatge molt ben caracteritzat i ens permet seguir l’evolució que fa al llarg de la seva vida a causa de les seves vivències.
Llegint-la he pensat en la meva àvia, totes dues es van veure fortament marcades en viure uns moments històrics importants, l’ adveniment de la República, la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. Tot això envoltat per la pobresa material i humana del seu entorn, la submissió de la dona i la dependència envers els altres (jo, que ningú no m’havia preguntat què vols).
La genial Maria Barbal ho descriu d’una manera serena, sense alçar la veu i amb una resignació colpidora, em sento com una pedra amuntegada en una tartera. M’agradat moltíssim, és una gran escriptora.
Bon comentari, Mitx.
(És, faltava el verb) Un llibre on veus com creixen els personatges, des de la infància, fins a l’edat adulta.
El vocabulari emprat (sense la coma, entre el subjecte i el verb no hi va la coma) és molt extens.
Comentari del llibre Pedra de la tartera de la Maria Barbal.
“Pedra de tartera” està escrit en primera persona. Conxa narra la seva pròpia història.Una història que comença quan, als tretze anys ha de deixar família,casa , poble i muntanya per anar-se a Pallarès a ajudar una germana de la seva mare.Una història que acaba quan se’n va a viure a Barcelona, a una casa on les finestres no donen al carrer, on ningú coneix ningú,on es sent una vella inútil…Una història trista que, com tota història té èpoques de felicitat: l’alegria boja de l’enamorament, aquella força estranya que li va canvia el món de lloc; el naixement dels fills,..Però una història on domina la probresa, la incapacitat de sentir-se lliure, el sofriment profund causat per la guerra , la por i la angoixa de la mort.