Deixeu en aquesta entrada els vostres comentaris sobre el llibre Les set caixes, de Dory Sontheimer.
Més informació sobre l’autora:
http://www.ara.cat/premium/llegim/Dory-Sontheimer_0_1228077227.html
Dory Sontheimer amb una de les set caixes que va trobar al pis de la seva mare.
Títol: Els meus orígens
És una narració sobre la història familiar de l’autora, la investigació dels seus orígens i la recuperació de la memòria històrica.
Relata les barbaritats i la dispersió que van patir els seus familiars més propers durant la segona guerra mundial. No afegeix res de nou al que ja s’ha escrit fins ara des del punt de vista històric.
L’escriptora ha dit: “és un llibre per a la reflexió”.
Des del punt de vista literari, em sembla que li falta una mica d’emotivitat, tot i que parla d’esdeveniments molt crus que van patir els jueus.
L’estil literari és senzill i això fa que sigui una lectura fàcil i amena, sense paraules complexes ni frases rebuscades.
Tenint en compte la curta extensió i el seu contingut, encara que no es tracta d’un best-seller, recomano la seva lectura.
Títol : La crueltat de l’home envers l’home
El llibre narra la història familiar de l’autora a través de la lectura d’unes cartes que es troba distribuïdes en set caixes. És una lectura senzilla. Et fa reflexionar sobre el que és capaç de fer l’home en contra de la seva mateixa espècie.
Durant la segona guerra mundial i quan ja hi havia una figura d’estat a Alemanya que assumia el poder d’estat, és quan es van produir uns fets terribles en contra d’una raça humana. Es va crear un estat al servei d’una ideologia amb un règim totalitari. Una de les seves característiques era la implantació del racisme, (defensava la raça ària, una raça única que sol.licitava la neteja de tota sang no ària en especial la dels jueus).
Per tant la narració es centra en la crueltat, les barbàries, l’enfosament emocional a que van ser sotmesos milers de jueus. L’objectiu d’aquesta ideologia era l’extermini total d’aquesta raça.
Aquests fets m’han fet reflexionar en l’enorme capacitat que té l’ésser humà per dissenyar mecanismes d’odi, tortura, humiliació…Tenir el dret de decidir si vius o si mors perquè no pertanys a una religió, a una raça, a una classe política…etc.
És per això que m’agradaria fer una pregunta a tots aquells que pels seus ideals, no poden acceptar, respectar i conviure amb els que són humans com ells. La pregunta és: com veus amb els teus ulls als altres?
Per concloure, crec que s’hauria de veure a tots els de la nostre espècie, com a iguals, independentment del seu origen, raça, color i estatus social. En definitiva tots tenim un cor ple de sentiments, dignitat, amor i sensibilitat.
M’agrada’t molt el llibre de les set caixes gaire be és la historia de moltes persones que han patit la segona guerra mundial i en conseqüència la guerra civil espanyola.
A Espanya com en qualsevol poble hi ha la mateixa historia d’enveges, rancúnia per quedar-se les terres, les cases o simplement perquè eren d’una altre manera de pensar, d’ ideologia eren denunciats pels propis veïns o familiars.
El més dolen d’això és que ningú tant com els polític com la gent del poble no après dels errors de les guerres.
Actualment el poble Palestí està patin les barbaries per part dels jueus que a ells li van fer, treure’ls les cases, les terres i deixar-los en un lloc apartat del mon sense cap dret.
COMENTARI DE TEXT: “LES SET CAIXES”, DORY SONTHEIMER
“Les set caixes” és un llibre publicat el novembre del 2014 i escrit per Dory Sontheimer. L’autora fa una reconstrucció del passat de la seva família a partir del contingut de les cartes que es troba a casa seva, en les quals s’hi descriuen les vivències dels seus familiars durant l’època de l’Holocaust. Es tracta d’una història basada en fets reals que té l’objectiu de treure a la llum els fets d’aquella època perquè no es tornin a repetir.
Opinió personal:
Per fi he acabat de llegir el llibre, i personalment m’ha semblat una novel•la realista, sincera i molt trista ja que no hi ha cap moment d’alegria en l’argument, és bastant dura. Si hagués de posar-li un color seria una història en “blanc i negre”; no m’he rigut ni un instant.
L’argument es va creant a partir de les cartes que s’escriuen entre els familiars, en les quals cada vegada hi ha menys paraules però on s’hi pot pressentir més por; encara que les situacions no es descriguin en la correspondència es poden intuir: ja saps el que pot passar als personatges perquè la història, per desgràcia, no es pot canviar i tots sabem com de dur va ser el Nazisme.
També cal dir, que la sensació que tinc per part de l’escriptora és d’haver fet una feina ben feta perquè s’ha tret un pes de sobre a l’escriure la història, ha estat una forma de fer net amb el seu passat familiar.
Per concloure, cal dir que la història no ha canviat tant. Els alemanys han perdut dues guerres mundials i, actualment, no volen perdre aquesta tercera guerra: l’econòmica. No volen que se’ls escapi de les mans. Vivim en un nou Holocaust semblant però sense cambres de gas, oprimits per les seves condicions econòmiques que ens venen imposades des de Berlín. Entre tots, hauríem de ser conscients que la tolerància és l’únic mètode per què no es torni a repetir qualsevol argument que permeti tornar a escriure una novel•la com aquesta.
Les set caixes. Dory Sontheimer
És una historia basada en unes caixes que l’autora va trobar a casa dels seus pares on descobreix les seves arrels jueves . Aquestes caixes contenen cartes escrites pels familiars de l’escriptora durant l’època nazi.
El llibre està dividit en set capítols, en els que es fa un paral•lelisme entre cadascuna de les caixes i la menorà, canelobre de set braços, un dels elements rituals del judaisme i un dels seus símbols més antics.
Aquest llibre ha estat escrit per una persona que no es dedica a escriure professionalment, l’autora va trobar un recull d’informació sobre la història recent dels jueus alemanys, en forma de cartes, fotografies, passaports… dels seus familiars i va decidir escriure un llibre perquè mai es pot oblidar , malgrat el record ens fereixi.
És una narració planera, fàcil de seguir, però alhora molt crua,encara que no s’hi dona massa detalls atès que les cartes passaven per la censura, relata el drama viscut per la família de l’autora .
El fet que estigui explicada en primera persona fa més crua la lectura. Quin sentiment devia tenir la Dory en llegir les cartes? En trobar de cop sense haver-ne sabut mai res ,el passat dels familiars més propers? Com assumir la persecució i l’exterminació del seus parents només pel fet de ser jueus?
INDIGNACIÓ
“El món mirava, però no veia; i sentia, però no escoltava. I per molt que em dolgui admetré això, el món sencer va girar l’esquena al poble jueu i el va abandonar a les mans de Hitler” ( D. Sontheimer,2014:68)
El contingut de la cita és ben actual i punyent ,només cal canviar dues paraules jueu / Hitler.
Genocidi i etnocidi són termes creats després de la II Guerra Mundial, ambdós relacionats amb la destrucció de cultures y vides humanes a causa de la violència exercida per l’Estat,exemples històrics són Cambodjà /Estat Khemer rojos, Iugoslau / Estat Servi, Ruandès/ Estat hutu.
On mirava la humanitat aleshores? No voler veure és la queixa desesperada de l’autora del llibre les 7 Caixes.El seu contingut m´ha produït indignació, per colpidor dels seus fets i perquè continuem sense veure, escoltar i sentir l’horror que pateixen altres éssers humans que no son propers a nosaltres en geografia i en valors socioculturals i religiosos.
Molts dels familiars de l’autora van ser víctimes de la persecució i matança de jueus perpetrada pel règim nazi. En aquest relat, la seva família retroba la identitat que es va voler negar,però malauradament ja no serà possible per altres famílies que van ser escombrades de tots els seus membres per l´horror de la guerra amb l´expressió màxima Hiroshima i Nagasaki.
La Menorà
El Canalobre del judaisme ès un sìmbol anomenat menorà, representan els set dies de la setmana dels quals el sàbat ès el braç central. Ès com la Dory anomena als seus capítols,fent al.lusió a les set caixes trobades a casa seva, amb tot tipus d’informació, i fotografies.
Opino que és un bon llibre,per llegir ara,quan precisament es compleixen els setanta-cinc anys de l’Holocaust.
M’ha fet recordar moltes histories que la meva àvia m’explicava de la guerra, i el que va patir ella i els seus.
Així mateix la historia reflecteix la necessitat de conèixer,de voler, i de sentir-se estimada per una família que no coneixia fins ara
Diuen que l’home és l’únic animal capaç d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.
El llibre narra la història de la Dory Sontheimer, nascuda a Bcn i de religió catòlica, quan descobreix el passat jueu de la seva família i la aniquilació que una part d’aquesta va patir durant la 2ª guerra mundial en mans de la Alemanya nazi.
Tota aquesta història guardada dins de set caixes (en forma de centenars de cartes i altres documents familiars), que els seus pares li van deixar com a llegat i del qual, en vida, no és van atrevir mai a parlar-ne. D’una banda, segurament perquè volien protegir als seus fills i, de l’altra, per la profunda por que els fets viscuts va instal·lar per sempre més en les seves vides.
El llibre m’ha agradat molt perquè ens ensenya i ens fa o ens pot fer reflexionar en diferents aspectes del comportament humà.
En primer lloc, la història personal de la Dory ens demostra que ningú no està exempt de poder patir una situació com aquesta. De vegades pensem que a nosaltres no ens pot passar res de dolent i mirem el que passa al món amb una certa distància i amb molt poca implicació.
A remarcar la paradoxa entre el sadisme i la extrema maldat de les persones implicades en el règim nazi contra el poble jueu i per l’altre, la immensa humanitat de les persones que ho van patir i que, en molts casos han arribat a perdonar el que és imperdonable.
En segon lloc, i per a mi incomprensible, com una comunitat que ha viscut en pròpia pell les conseqüències del més temible odi humà pot estar infligint actualment la segregació al poble palestí? Com es que la comunitat internacional, deixant-se portar per interessos econòmics i/o polítics, no fa res? És que no hem après res de la nostra pròpia història? Caldria recordar la raó de la formació de la Unió Europea: evitar que mai més els països europeus tornin a entrar en guerra.
En tercer lloc, si fem una mirada al món, veurem ràpidament que, aquest genocidi no és l’únic que és va perpetrar al segle XX. N’hi ha una llarga llista: Hiroshima i Nagasaki (1945), Ucraïna (1932-1933), Armènia (1915-1923), Ruanda (1994), Cambodja (1975-1979), Bòsnia (1992-1995), etc. I si féssim una mirada al llarg de la història…?
Per concloure, crec que és important poder conservar la memòria del passat, sigui per mitjà de llibres, testimonis, conferències, reportatges, cinema, etc. Inclús ensenyar-ho i analitzar-ho a les escoles, per tal de no oblidar-ho i evitar en el possible que, en un futur, fets com aquests tornin a succeir.
DESIG DE XOCOLATA
És una gran novel-la, té un vocabulari força fluit. He trobat moltes paraules
desconegudes.
És la història de tres dones unides per la seva passió per la xocolata i dels
millors mestres xocolaters de Barcelona. És bassa en les seves vivències
tan profesionals com personals.
Dels seus personatges, em de destacar el de madame Adelaïda filla del rei
de França, gran consumidora de xocolata, en prenia sempre per esmorçar
i per berenar i l’hi servien en la famosa xocolatera de porcelana blanca(l’hi
havien fabricat per ella) hi cavien tres xicres la quantitat que s’emprenia.
M’agradat més la primera mitad que la resta.
Cartes d’amor i odi
Ara fa 70 anys es tancava un dels últims camps de concentració nazi. Allà van morir milers de persones només per la seva condició jueva. Durant aquests anys hem estudiat el que va significar aquesta barbàrie. Per l’autora de “Les set caixes” va haver de ser impactant descobrir que aquesta història l’havia viscut la seva família en primera persona i que fins i tot havien perdut la vida en ella.
El llibre recull tota la por, indignació i preocupació que la seva família i la comunitat jueva en general va patir en el transcurs d’ aquests anys de terror. I ho fa a través de les cartes que els protagonistes van poder fer-se arribar.
M’ha cridat l’atenció que a les cartes es veuen els sentiments dels protagonistes però també com la resta de països, fins que no va ser molt evident el que estava passant, no va ajudar a aquesta gent i això em fa pensar que actualment encara que hagin passat més de setanta anys passa exactament igual. Hi ha conflictes en els quals la comunitat internacional podria fer alguna cosa i per interessos, moltes vegades econòmics, queden a l’oblit.
Altra de les coses que m’hi ha commogut és l’angoixa dels pares per poder fer sortir els fills d’Alemanya, com segurament passa a molts països actualment en conflicte.
Per acabar penso que és un llibre de fàcil lectura, encara que personalment la forma epistolar que utilitza se’m fa una mica pesada i no arribo a trobar el ritme que m’agrada quan llegeixo una història.
Petri, compara el teu comentari i el que t’he revisat jo. Així podràs veure com millorar els teus escrits.
El comentari està força bé.
DESIG DE XOCOLATA
És una gran novel·la, té un vocabulari força fluid. He trobat moltes paraules
desconegudes.
És la història de tres dones unides per la seva passió, per la xocolata, i dels
millors mestres xocolaters de Barcelona. Es basa en les seves vivències
tan professionals com personals.
Dels seus personatges, hem de destacar el de Madame Adelaida, filla del rei
de França, gran consumidora de xocolata, que en prenia sempre per esmorzar
i per berenar, i la hi servien amb la famosa xocolatera de porcellana blanca(la hi
havien fabricat per a ella). Omplien tres xicres, la quantitat que es prenia.
M’ha agradat més la primera meitat que la resta.
Crits de ajuda
Les set caixes és un llibre que atrapa des del principi. L’autora narra el patiment de la seva família jueva a l’ Alemanya nazi, la reconstrucció que ella ha fet a partir de les cartes i la documentació trobades en set caixes que la seva mare havia guardat de manera acurada.
El més emocionant i dramàtic és llegir aquestes cartes que apareixen al llarg de la història com el testimoni més fidel d’aquells terribles dies. Assistim, de manera directa, a viure aquests successos como si fóssim els jueus que es juguen la vida a Alemanya i altres països amenaçats per la presència nazi.
El llenguatge de la narració és familiar, es sent el patiment, la ràbia, els interrogants de l’autora que, anys desprès, s’adona del seu origen jueu. Però, sens dubte, el que li dóna més força al llibre són les cartes de la seva família, pares, oncles, avis, sembla que ells ens obrissin el cor com un crit d’ajuda que traspassa el temps.
Les dues narracions paral·leles, la de l’autora que fa la reconstrucció de la història familiar, i la que cobra vida pròpia a través dels cartes i documents de los jueus, estan íntimament lligades i es complementen entre si.
Aquest no és un llibre de ficció sinó d’un realisme que impacta per la cruesa dels fets. Però, por sobre dels excessos nazis i la seva política d’extermini jueva, cal rescatar el valor, amor i solidaritat d’una família per tirar endavant i mantenir la seva història i dignitat, que gràcies a les set caixes tenim la sort de conèixer.
Les set caixes no és una novel.la encara que estigui explicada com una novel.la. Tampoc no és un llibre d’història tot i que tots els fets que s’hi expliquen vénen determinats per uns fets històrics. És tot això i molt més, i sobretot es pot considerar una biografía que descriu una història familiar que va colpejant tots els seus membres i que mostra, entre moltes altres coses, que com més disgregada l’obliguen a estar més units es troben tots els seus menbres.
FALSA IDENTITAT
Canviaries d’identitat per amagar el teu passat? Doncs la família d’aquest llibre ho va haver de fer.
Tot comença quan l’autora del llibre, després de morir la seva mare descobreix unes caixes amb la història de la seva família. Cartes, fotografies i tota mena de documentació que acredita tot el que van patir. Una família jueva víctima del nazisme, que va haver de fugir del seu país i va haver de canviar d’identitat.
D’una banda, vull comentar que el llibre és de lectura fàcil i, explica la història des del punt de vista de l’autora que no sabia que la seva família era jueva.
D’altra banda, entenc que per l’autora ha de ser difícil descobrir la identitat de la seva família d’aquesta manera, però trobo que si m’he fet la idea del que va passar, no ha sigut pas per aquestes cartes.
En conclusió, no crec que aquest llibre reflecteixi la realitat del que va passar, en una de les cartes que escriuen els pares de la Rosl diuen: No et pots imaginar la situació que hi ha aquí. Realment tenien raó, amb aquestes cartes no et pots imaginar el que realment van patir, trobo que li falta sentiment.
La destrucció humana.
El llibre narra la història real que va patir una familia jueva alemanya,a consequència dels canvis polítics que van sorgir a alemanya.
L´autora ,amb la documentació que hi havia dins de set caixes,descriu com va canviar la vida d´aquesta familia i els esdeveniments que es van originar.
Com ja sabem,aquesta història és la viscuda per milions de persones,que van haver de marxar del mal i poder sobreviure.i què ens recorda la bestialitat de que som capaços els essers humans.
Ara ens preguntem si es va fer tot el possible per evitar aquest genocidi voluntari i no caure un altre cop.
Però veiem que aquest extermini de persones no ha servit per gaire,hem de tenir en compte totes les guerres i enfrontaments que ha hagut després de La segona guerra mundial,Camboia,Vietnam,Corea,antiga Iuguslàvia,Txetènia.D´una manera o d´un altra hi ha hagut la masacre de la població ,per la bogeria de poder d´un grapat de babaus.
Aquesta història es va repetint desde l´inici de la humanitat ,i els homes això no ho podran canviar,sempre hi haurà l´excusa que era l´única solució,l ´enfrontament i la guerra per poder sotmetre als demes.
Per acabar,recomano aquest llibre per la realitat dels fets que es van produir i que no s´han d´oblidar.
En comptes de ‘s’ha tret un pes a l’escriure la història’: s’ha tret un pes en escriure la història, o escrivint la història, s’ha tret un pes…
Cap al final tens un perquè separat que hauria d’anar junt.
Quan dius ‘7 capítols en els que es fa…’. La forma de relatiu correcta seria ‘en els quals’ o ‘en què’.
Rosario, diferents cosetes:
– Et deixes d’escriure el verb haver per formar el passat no acabat. Dius ‘m’agradat’, en comptes de ‘m’ha agradat’; no après, en comptes de no ha après.
– Història és una paraula esdrúixola i porta accent.
– Altra manera: manera és una paraula femenina i, per tant, altra acaba amb a.
– Dolent i patint: t’has descuidat d’escriure les t.
– Quan dius al principi: ‘M’agrada’t molt el llibre de les set caixes gaire be és la historia de moltes persones que han patit la segona guerra mundial i en conseqüència la guerra civil espanyola’, veus que falta una coma després de caixes? Segur que llegint la frase faries una pausa abans de gairebé.
T’ha faltat posar-hi un títol al comentari.
En comptes de representan (que a més li falta la t final), seria millor escriure ‘que representa’.
Et deixes l’accent d’històries i d’història. Són paraules esdrúixoles i totes porten accent (en el cas de la o, la immensa majoria són oberts).
Poses comes quan fas enumeracions davant de la i.
Vaig dir que féssiu un comentari d’unes 100 paraules. N’has escrit 438! En qualsevol cas, és força interessant el que has escrit.
Compte amb l’apostrofació, en algun cas no la fas:
– la aniquilació
– la extrema maldat
També t’has deixat d’accentuar la forma del verb ser ‘és’ en algun cas.
‘ … i que, en molts casos, han arribat a perdonar el que és imperdonable: faltava la coma després de casos (com a incís).
Juan Guillermo, m’ha agradat la frase: ‘obrissin el cor com un crit d’ajuda que traspassa el temps’.
També coma abans del sinó a: ‘…aquest no és un llibre de ficció, sinó d’un realisme que impacta…’
…trobades en set caixes, que la seva mare havia guardat de manera acurada (faltava la coma).
Has escrit “los” i “por”.
L’apostrofació del títol: d’ajuda.
Bon comentari, Carles. Només faltaria posar un títol al comentari. Quin li posaries?
m’ha commogut (sense hi).
Bon comentari!
Alemanya, en majúscules.
Família, és esdrúixola i porta accent.
…sobreviure.i sobreviure.i què ens recorda la bestialitat de que som capaços els essers humans: sense el punt davant; de què i éssers amb accent.
enfrontaments que ha hagut després de La segona guerra: hi ha hagut (verb haver-hi)…Segona Guerra Mundial.
per poder sotmetre als demes: als altres, demés és incorrecte.
El comentari que has fet és interessant.
Són, amb accent quan és la forma del verb ser de tercera persona del plural del present d’indicatiu.
possible per a altres famílies, faltava la a.
Durant la segona guerra mundial, (faltava la coma, ja que és un aclariment) i quan ja hi havia una figura d’estat a Alemanya que assumia el poder d’estat, és quan es van produir uns fets terribles en contra d’una raça humana.
Una de les seves característiques era la implantació del racisme (sobrava la coma) (defensava la raça ària, una raça única que sol.licitava la neteja de tota sang no ària, (faltava la coma) en especial la dels jueus).
Per tant la narració es centra en la crueltat, les barbàries, l’enfosament emocional a què (faltava l’accent després del que després de la preposició) van ser sotmesos milers de jueus. L’objectiu d’aquesta ideologia era l’extermini total d’aquesta raça.
Aquests fets m’han fet reflexionar en l’enorme capacitat que té l’ésser humà per dissenyar mecanismes d’odi, tortura, humiliació…Tenir el dret de decidir si vius o si mors perquè no pertanys a una religió, a una raça, a una classe política,etc. (davant de l’etc. una coma, no punts suspensius que volen dir el mateix que un etc.).
com ells. La pregunta és: com veus amb els teus ulls els (en comptes de ‘com veus als’, veure + c. directe) altres?
Has fet un bon al·legat a la pau. A veure si t’escolta el món senser! 😉
Segona Guerra Mundial, els fets històrics singulars s’escriuen amb majúscula inicial.
Manel, has escrit un comentari molt correcte.
Tot comença quan l’autora del llibre, després de morir la seva mare (,) descobreix unes caixes amb la història de la seva família.
D’altra banda, entenc que per (a) l’autora ha de ser difícil descobrir la identitat de la seva família.
“Les Set Caixes” parla sobre una dona que descobreix el dolorós passat de la seva família dins de set caixes que havia guardades a casa de la seva mare quan aquesta va a morir.
Va trobar molts documents i cartes, que, a poc a poc, van donar-li una nova i sorprenent visió dels seus pares i la seva família, els quals eren jueus durant l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial.
Encara que la història del nazisme és ja coneguda per a la majoria de tots nosaltres, ja sigui a través de pel·lícules, documentals, relats de supervivents i llibres, amb una novel·la com aquesta és possible veure-la d’una manera molt diferent. Una guerra explicada des de fora i amb “objectivitat” és molt diferent a una guerra escrita per la gent que pateix el dolor de la injustícia, salvatgisme i desraó d’un dels pitjors règims que han existit al món. Es tractava d’una ideologia que va a criminalitzar i eradicar a gran part d’un poble com el jueu, així com a milers de gitanos, gents d’esquerra, discapacitats, homosexuals, només pel fet que, segons ells, Alemanya havia de ser un país per només la raça ària, suposadament superior a la resta dels pobles.
Han hagut més genocidis en la història de la humanitat, però, cap tan cruel, despietat, organitzat i industrialitzat com el qual va a cometre Hitler i el seu règim del terror anomenat nazisme.
Només ens queda esperar que mai més es torni a repetir gens semblat.
” Les Set Caixes ” , Dory Sontheimer.
Un llibre diferent doncs són dues narracions juntes, el context històric a través de les cartes, i la història a través de la narració. Un llibre molt bé fet que et va calant a poc a poc.
Necessari no només pel seu valor narratiu com pel seu valor històric.
Al principi costa una mica d’anar entrant en la història fins que et situes en el context històric. És un encert l’elecció d’aquesta lectura. Imagino que no serà l’últim de la seva autora. Cal llegir el llibre com un documental, com un testimoniatge d’una barbàrie oblidada que es torna a repetir.
set caixes que havia guardades: havia guardat (només es fa la concordança del participi quan hi ha el pronom de c. directe determinat).
gents d’esquerra: gent (no té plural) d’esquerra
Alemanya havia de ser un país per només la raça ària: només per a la raça ària.
Han hagut més genocidis: hi ha hagut (verb haver-hi)
com el qual va a cometre Hitler: come el que va cometre
que mai més es torni a repetir gens semblat: semblant
La crueltat del silenci
Amb aquest llibre crec que l’autora aconsegueix mostrar un dels problemes claus del nazisme: el conflicte de la identitat. Hi ha molts autors que s’han interessat pel l’holocaust jueu, però considero que tractar aquest tema des de la perspectiva de la Dory Sontheimer i la història de la seva família és un punt a favor perquè ens permet reflexionar sobre com l’ésser humà ha d’abandonar les seves creences per no morir. Encara que crec que aquests relats, al cap i a la fi, ens demostren que, malgrat no mori, fer que una comunitat abandoni la seva identitat i les seves idees també la assassina.
Un dels aspectes que m’ha agradat més d’aquest llibre és que et permet posar-te molt bé a dins del personatge. El fet que la història no es situï des de la perspectiva històrica que li correspon sinó des de l’actualitat m’ha fet arribar a imaginar que jo mateixa era l’escriptora. Crec que és molt fàcil posar-se al seu paper.
També m’ha agradat la seva prosa, ja que és força senzilla i clara. La lectura és fa lleugera.
Personalment, la obra en general m’ha fet pensar sobre com pot una família amagar el seu passat als seus fills. Crec que ha de ser molt dur no poder donar-li el teu legat cultural als teus descendents. M’ha fet recordar que, encara que aquests fets em queden força llunyans, hi ha moltes persones al món que han de callar i patir aquest silenci tan injust.
Bon comentari, veig que t’ha fet reflexionar sobre diferents aspectes.
Quant als errors:
Un dels problemes clau (i no claus).
s’han interessat per l’holocaust (no pel l’).
l’assassina (apostrofat).
Jo mateixa n’era l’escriptora.
l’obra (apostrofat).
Llegat (doble l).
Les set caixes. Dory Sontheimer
El llibre està dividit en set capítols, en els que es fa un paral.lelisme entre cadascuna de les caixes i la menorà, canelobre de set braços, un dels elements rituals del judaisme i un dels seus símbols més antics.
Narra la història familiar de l’autora a través de la lectura d’unes cartes que es troba distribuïdes en set caixes. És una lectura senzilla. Et fa reflexionar sobre el que és capaç de fer l’home en contra de la seva mateixa espècie.
M’agrada’t molt el llibre gaire be és la historia de moltes persones que han patit la segona guerra mundial i en conseqüència la guerra civil espanyola.
Ho recomanu.
Arrel d’haver trobat set caixes plenes de cartes de la seva familia, l’autora descobreix l’origen Jueu d’aquesta.
D’una manera cronològica, i basat en aquestes cartes, va narran una historia on explica la crueltat del règim Nazi, però també la solidaritat de la familia i amics en moments molt difícils i durs.
Crec que descubrir aquest passat i aquest patiment, ha tingut que ser dur per l’autora, ja que és tracta de fets reals.
D’altra banda, escriure aquesta novel-la li ha servit per desfogars-e.
Personalment m’ha agradat, està molt ben escrita i explicada, amb un llenguatge clar .
La conclusió,és que amb els anys els Humans no hem après res de tota aquella barbarie. Fets com aquells, s’han tornat a repetir i no s’han pogut aturar. No sols lluny d’Europa, fa poc temps a la década dels 90, Europa va patir un Genocidi (La Guerra dels Balcans), i ningú no va ser capaç d’aturar-lo.