Aquesta novel.la es sense cap dupte different a qualsevol que hagi llegit. Cada autor té las sevas particularitats i, per tant, es únic. Pero en Manuel ha aconseguit algo més dífficil i ser original i creativo a l’hora de escriura.
El que més h’ha cridat la atenció ha sigut el desenvolupament del personatje principal. Mai habia llegit una novel.la negra a on el personatje principal fos l’assasí. Pot ser que alguns autors afegeixen uns capítlos sobre l’assasí, mai había llegit però una novel.la sencera dedicada al mateix.
També m’agradaría posar la atenció en la expressió: “empassar-se l’ham”, que mai la havía llegida i em fa fer gràcia. En castellà es traduiria com: “picar el anzuelo”, per referir-se a un enguany.
Joc brut… el seu propi nom ho indica. Des de la primera pàgina. ja podies intuir que alguna cosa no anava bé. A mesura que seguia llegint comprovaria que la protagonista, Juna, alguna cosa ocultava. És el tipus de novel·la que et va donant pistes de tot i solament has de llegir i llegir i continuar llegint per a ajuntar aquestes pistes i treure una conclusió.
He llegit diversos tipus de llibres al llarg de la meva vida, i en general aquest tipus de novel·la no és de les meves preferides; però l’autor ha aconseguit engalipar-me. Gràcies a, no només a la manera d’escriure amb un llenguatge fàcil, fluït i àgil, també pel procés dels esdeveniments sense llargues esperes: com es coneixen els personatges, el desig en tots dos, les febleses d’en Xavier i els enganys de Juna. Per això, considero que és una novel·la entretinguda i compleix la seva fi: aconseguir que el lector no deixi de llegir.
La novel·la és una història molt entretinguda, en la qual la protagonista, amb una forta personalitat, juga i abusa seduint un estrany per utilitzar-lo per al seu profit.
Això ens fa reflexionar fins a quin punt estem disposats a fer allò que considerem deshonest o sòrdid per algú a qui creiem estimar.
Novel·la negra ambientada a Barcelona, de fàcil lectura ràpida i amena, amb una història que fa pensar fins a on estem disposats a arribar per aconseguir el que volem i un desenllaç que t’acaba sorprenent.
Sempre m’han agradat les novel·les policíaques, però aquesta és de les que de bon principi ja saps qui és el dolent, qui és el beneit i qui acabarà pagant per l’acció. La Juna és la llesta i la dolenta, encara que l’autor la presenta com a innocent i misteriosa. I ell, en Xavier, és el típic personatge que creu que es pot menjar el món i és a ell a qui es cruspeixen.
M’agrada la descripció del temps en el que succeeix la història. Sembla que jo pugui passejar pels barris de Barcelona dels anys seixanta.
El llenguatge amb el que està escrit és molt senzill. M’agrada recuperar frases fetes que avui en dia no s’usen gaire. Ja que la majoria de llibres que llegeixo són traduccions i això es perd. I els que estan escrits per catalans el llenguatge és molt més modern.
Sens dubte aquest Pedrolo és un geni. La lectura del seu text es lleugera, agradable i a la vegada complerta. enqQuant a la narrativa, amb detalls descriptius que amb un mínim de paraules, aconsegueix que ens fiquem a dins de l’obra. I no m’oblido de les escenes d’amor entre els protagonistes que sense massa vocabulari estan carregades d’erotisme.
Malgrat que em costa bastant llegir llibres, considero que “joc brut” ha estat molt fàcil de llegir i m’ha agradat bastant.
Joc brut és una novel·la policíaca del gènere negre, que descriu el crim d’un home per part de la seva pròpia dona.
L’execució del crim em recorda un fet real: “El cas Angie”; en el qual també la pròpia dona amb l’objectiu de cobrar l’herència, assassina al seu marit intentant que semblés un homicidi. L’argument de la novel·la t’enganxa. En una primera part, es coneixen els personatges i s’estableix l’execució del crim. Per evitar sospites, queden d’acord en no tornar-se a veure durant 6 mesos. Lògicament passat aquest temps, la persona que en treu profit no compleix el tracte. És llavors el personatge que es sent enganyat el que comença la recerca amb pistes que recorda de la primera part.
Hi ha una barreja de passió i amor que proporciona aquell toc d’engatussar i no veure més enllà de coses que en moments normals les veus de seguida.
És una lectura tan entretinguda i addictiva que no et permet deixar de llegir fins arribar a resoldre el crim.
Els personatges, en Xavier, Juna (que acaba dient-se Caterina) i el Sr. Virós tenen tots un final tràgic. En Xavier empresonat per homicidi, la Juna amb una ferida a la galta dreta com a venjança d’en Xavier i el Sr. Virós mort.
El final de l’amant és l’únic que no es descriu, tot i que participa també en l’execució del crim. I jo em demano per què.
Personalment ha sigut una lectura que m’ha agradat força i m’ha fet passar una tarda de diumenge plujós entretingut.
Joc Brut és una novel·la amb un principi engrescador, un nus prometedor però amb un desenllaç previsible i decebedor.
Sempre m’ha agradat molt aquest gènere narratiu però aquesta història no ha aconseguit entusiasmar-me gens ni mica.
Aquesta novel•la negra m`ha agradat moltísim..
El personatge que mes m’ha commogut ha segut en Xavier , un noi jove que es torna totalment boig per l’amor. Per enamorament ho accepta tot.
Es deixa influenciar pels desitjos de la seva amada i acaba cometent “el crim perfecte” Encara que la seva” Juna “ sigui una dona mentidera,ambiciosa i sense escrupolós i com aquesta aconsegueix manipular-lo i portant-lo a cometre un assassinat amb un pla perfecte .
Mentre llegia pensava en com una persona normal i corrent com ara en Xavier pot arribar a pensar que potser es un assassí.. “que potser sense saber-ho tenia un cor assassí”.
El tema de l’engany i la traïció a causa d’un amor no correspost es tractat amb molta cura, Manté la intriga d’un assassinat fins quasi el final.
Malauradament en Xavier mai aconseguirà el que realment desitjava i es així con en Xavier, desprès de ser enganyat, comet un acte del que sempre se’n penedirà.
El llibre m’ha semblat interessant, encara que no m’ha enganxat fins la segona part.
La primera part l’he trobat una mica enganxifosa, la Juna fa caure de quatre potes en Xavier;
Ell que és creu que pot menjar-se el mon.
La segona part me l’he llegit d’una tirada, era com més lleugera i intrigant.
El llenguatge és molt ric en expressions, et sents que estàs llegint en una altre època.
Tot plegat una gran novel·la.
Paquita
En aquest llibre de lectura ràpida hi ha tres temes principals.Per una banda quan algú s’obssesiona per l’amor d’un altre persona,l’engany i per últim la influéncia dels diners sobre les persones.
És una novel·la que té molt bones descripcions tan dels personatges com de l’ambient on es desenvolupa la novel·la i com que té pocs personatges pots seguir- la molt fàcilmente.
A mi personalment no m’ha agradat gaire per qué es un llibre que des de el principi saps el final.M’agraden més les novel·les que tenen intriga que quan l’estàs acabant penses que l’assassí és un i finalment és un altre.
Joc Brut de Manuel de Pedrolo:
M’ha agradat el llibre, l’he llegit amb interès fins al final. Te un defecte i és que, davant, hi ha uns comentaris de text i si te’ls llegeixes et xafa la sorpresa final que és que la Juna és, en realitat, la Caterina i que no és la neboda sinó la dona del suposat oncle ric que tampoc es usufructuari de la seva fortuna sinó que es d’ell.
La trama es basa en quelcom real, les diferencies de comportament que existeixen, pel que fa a les relacions que tenen a veure amb el sexe, entre dones i homes, més arravatades e irracionals per part masculina i més cerebrals per la femenina, però dutes al extrem. El poder d’atracció sexual que te la Juna sobre el Xavier i la seva utilització per part d’ella en benefici propi és, fins un cert punt, quelcom que podria passar a la vida real.
Ell, en Xavier, porta el pes de la novel·la i, fins i tot, es qui s’encarrega de narrar. Acomplexat per esser pobre, es torna un obsés sense escrúpols davant de aquella femella tant impressionant. Contrasten un xic les proposicions de amb tu pa i ceba que li fa a ella, que denoten un concepte d’amor pur, amb la capacitat de cometre un assassinat i viure amb el càrrec de consciència. Te un alt punt de ingenuïtat, al acceptar matar al oncle i creure que l’estimarà, quan pot intuir que els motius d’ella son el diners. L’explicació, és clar, és la ofuscació que li causa la atracció sexual que sent per aquella dona que potser es podria interpretar, pel fet de saltar-se tots els principis morals i legals, que tampoc es amor sinó només sexe.
Ella es una manipuladora maquiavèl·lica. També hi ha un punt de contradicció en el comportament d’ella, que es pot deduir pel fet de que ha acceptat un matrimoni de conveniència i després s’estima el Pol que no sap res de res tampoc, se suposa que també l’ha entabanat. ¿Es capaç d’estimar una persona així?.
El final és típic dels anys 60, qui la fa la paga, així que acaben a la presó i, a més a més, ella pobre perquè l’oncle, el marit, es un jugador i s’arruïna.
Comentari de text
És la primera novel.la del Pedrolo que llegeixo. M’ha agradat. Aquesta història fa certa la dita “De l’amor a l’odi hi ha un pas”.
Les persones que ens hem enamorat alguna vegada, coincidireu amb mi que en aquest llibre es descriu molt bé l’estat anímic i l’embadaliment del Xavier en enamorar-se de la Juna, motiu pel qual en Xavier és com una joguina en mans d’ella, fins a l’extrem de fer-li cometre un assassinat.
La investigació desesperada que fa el Xavier per trobar-la, i el desenllaç final, fa que el llibre tingui una dinàmica que és d’agrair. Dic això últim perquè m’he trobat moltes vegades que no he pogut acabar-me de llegir un llibre, precisament, perquè és lent.
M’agrada molt llegir però aquesta novel•la se m’ha travessat, d’una banda era previsible cap a on es dirigia i el que passaria ,i per l’altre no m’ha semblat molt atractiva.
El vocabulari no va resultar complicat, no vaig fer molt ús del diccionari, és de fàcil lectura en el que ha comprensió es refereix.
És molt trist com es deixa entabanar el pobre protagonista per la noia, tot i que es fan grans bogeries per amor, i la seva reacció quan realment descobreix la veritat és molt calculada, però al final falta alguna cosa quan vaig acabar de llegir-la, em va deixar amb les ganes de alguna cosa mes, com si el trobés a faltar.
Comentaris sobre “Joc Brut”
Un resum “molt resumit” de la novel•la “Joc Brut” : Hi ha dos protagonistes en Xavier i la Juna. En Xavier un noi que viu amb la seva mare, amb pocs diners, que té una nul•la vida social, poca experiència amb les dones i un treball que no li agrada; s’enamora de la Juna . Ella, una dona que només pensa en els diners, s’aprofita de l’amor d’en Xavier. Fa que cometi l’assassinat d’una persona, un suposat tiet ric, que en realitat es el seu marit. Com és normal, la policia descobreix tota la trama i en Xavier es detingut.
En Pedrolo escriu una barreja de novel•la negre i d’amor. L’amor desmesurat cap a una persona ens pot encegar, l’amor ha d’ estar acompanyat de sinceritat i ha de ser mutu . Una persona sense escrúpols, com és el cas de la Juna, s’aprofitarà d’aquest fort sentiment i ens pot obligar a fer coses horribles, que no faríem normalment, fins arribar a límits com el de matar una persona.
D’aquesta desgraciada història es pot deduir un consell: “Vigileu de qui us enamoreu”
No m’ha agradat aquest llibre perquè la novel·la negra no és del meu gust. El que més m’ha cridat l’atenció són els pocs personatges que intervenen en l’obra i com l’autor arriba a ser tan descriptiu a moments, i arriba a assolir situar-nos en la història amb la seva narrativa. però insisteixo no és un llibre que m’hagi agradat. Des del principi ja no m’agradava la trama i conforme anava llegint confirmava que no era del meu agrat i el final el trobo poc realista i que es desenvolupa de manera molt de cop.
Ha estat un descobriment trobar-me amb el Pedrolo, imagino que va ser un home adavançat al seu temps i per tant imagino també lo difícil que va ser la seva vida, ja que li va tocar viure un moment molt repressiu.
Quan llegeixo, m’agrada emfatitzar amb els personatges i imaginar-me les seves vides en el context de la seva història, alhora també gaudeixo comparant amb el mon actual i analitzant, des de la distància, els canvis històrics que s’han produït.
Imaginem aquest context social, masclista i repressiu, ranci, ple de prohibicions i judicis morals, carent de llibertats i d’oportunitats, un context gairebé de supervivència.
Aquest exercici em facilita entendre el comportament dels personatges principals.
Penso que tots dos comparteixen una conducta de “desesperació”, cadascú amb els seus desitjos, lícits tots dos, fins que apareix l’assassinat com a solució als seus problemes.
Emfatitzem amb la Juna, una dona jove, sensual, captivadora i que esta tela de bona!!, casada…, segurament!!! de forma obligada, amb un vell militar que, l’activitat més emocionant que fa és col•leccionar segells!!, Imaginem el que ha d’aguantar la Juna els dissabtes (amb sort), quan el senyor Virós, vulgui exercir els seus drets conjugals!!, “desesperació”.
Emfatitzem amb el Xavier, un jove, ben plantat, bon jan, sense pare, sense amics, (sense massa referents, només el seu cap!!) que encara viu amb la seva mare en una casa plena d’humitat i misèria, que tots dos treballen més hores que un rellotge per poder cobrir les necessitats bàsiques mínimes! i també, i axó s’ha de dir… més cremat que la moto d’un hippy!!!, “desesperació”.
Manuel de Pedrolo, és un escriptor desconcertant i aquesta novel·la, Joc Brut m’ha agradat molt, ja que l’autor és molt meticulós a l’hora de descriure les escenes, sempre ho fa molt detalladament.
La narració es bona i el seu vocabulari és senzill. He sigut capaç de llegir-me mig llibre de cop, cada vegada que llegia una pàgina estava més interessada e intrigada en què passaria.
És una novel·la en que en Xavier, protagonista de l’historia, és un personatge molt obsessiu en el tema amorós, va ser capaç de matar a una persona per amor a una altre, també és una persona venjativa, ja que a la novel·la va estar buscant a la Juna fins que la va trobar en una torre a un barri de Badalona, on allà és trobava amb el seu amant.
La Juna és un personatge obsessiu, egoista i avariciosa que va ser capaç de fer matar, mentir i enganyar en Xavier pel seu propi interès . El que no s’espera era el desenllaç què va tenir i que ho perdria tot a la vida.
Leonor Paz.
Joc Brut
Manuel de Pedrolo
Ens trobem davant d’un llibre que es va escriure a l’any 1962, quan ja havia passat la època més dura de la post-guerra civil. Es un dels primers llibres que va escriure el gran escriptor català, i fa part d’una col·lecció de novel.la negra que va escriure en aquella època.
El cas es que el llibre té dues part clarament diferenciades, la primera es l’enamorament ( l’engany, en aquest cas) del protagonista de la novel.la, que trobo francament previsible, encara que molt ben descrit, igual que l’ambient, dur i sòrdid de la Barcelona d’aquella època, sobretot l’ambient de gran precarietat i pobresa de les classes populars i obreres, que majoritàriament eren els perdedors de la guerra. La segona part, es la conscienciació d’en Xavier, el protagonista, de que realment ha estat enganyat des del primer moment, descriu la seva reacció fatal i finalment, la descoberta de tot plegat per part de la policia. Aquesta segona part es la mes sorprenent degut a la reacció inesperada del protagonista i trobo que l’autor explica i descriu molt be el gradient dels sentiments pels que passa en Xavier.
Per tant, una segona part millor que la primera en quan a trama, encara que ambdues estan esplèndidament escrites.
Montse Poch
Joc Brut.
Un relat de curta durada del gènere negre. Una trama senzilla d’un assassinat on intervenen pocs personatges. És de fàcil lectura ambientada en la foscor dels barris barcelonins en l’època franquista.
La cobdícia és el pecat que resumeix la novel·la i per aconseguir-ho s’utilitza la manipulació, l’engany i la violència.
La descripció és interessant, sobre tot per detallar accions, entorns i necessitats.
Cal ressaltar un fet que sorprèn al lector.
Per acabar, la il·legitimitat de la història acaba tenint el seu càstig.
En ser una persona que llegueix poc, perquè molt dificilment em manetenen entretinguda els llibres, aquesta novel·la en particular ha sapigut captar la meva atenció i m´ha mantingut amb curiositat de saber el seu final des de el principi.
És el mòn de dos joves, un mòn molt diferent a la realitat que la majoria viuen, es una novel·la que narra un amor que al principi sembla correspongut pels dos protagonistes, però que al final, Xabier més que enamorat, des de el meu punt de vista, està absecionat amb un amor impossible i que clarament mai ha sigut correspongut, ella pel contrari té altres objectius, els quals aconsegueix complir per mitjà de Xabier.
M´ haguessi agradat que el llibre tinguessi altre final, però, la veritat és que m´ha sorprengut el seu desenllaç, no m´ho havia imaginat.
Joc Brut
Ës una novel·la negra que en la meva opinió està molt ben explicada i argumentada des de el primer moment.
Explica en primera persona els sentiment d’atracció i desig que sent en Xavier, el protagonista per la Juna, una noia molt bonica i sensual.
La Juna és conscient dels sentiments que desperta en el Xavier i l’envolta en una maranya de seducció, promeses falses i mentides per tal d’aconseguir els seus objectius.
Xavier, cau en el joc de la Juna, però se n’adona massa tard de l’engany.
Manuel de Pedrolo, sempre és garantía d’una bona historia.
Joc brut
Manuel de Pedrolo
Una història interessant i complexà.
Ens mostra com es pot utilitzar les armes de seducció per aconseguir que hom faci el que vulguem, pot ser que no sigui el més ètic i moralment reprotxable, però en la guerra s’ha d’utilitzar el que tinguis.
També crec que la cerca de la veritat pot ser perillosa, a vegades ens obcequem i després patim les conseqüències.
En resum; em va semblar divertit aquest joc, el joc del ratolí que no es menja el formatge, que ni tant sols el tasta, però pateix com si s’hagués menjat tota la peça.
Un argument que encara que sembli el típic de una novel-la ,en que un dels seus persontges sigui el que s’aprofita dels sentiments d’altre, es molt descriptiva de tots els sucessos, sentiments i pensaments dels personatges.
Aquesta novel- la, encara que més o menys sàpigues com es desenvoluparà et manté engatxat.
La novel•la de Manuel de Pedrolo, Joc brut es podria catalogar dins d’un dels quatre tipus de novel•la negra que existeixen actualment:
Novel•la d’acció amb el detectiu com a protagonista.
Novel•la des del punt de vista del criminal.
Novel•la des del punt de vista de la víctima. Novel•la des del punt de vista del jutge.
Jo l’inclouria a les del punt de vista del criminal, ja que el desenllaç de la història ens el va desentranyant el Xavier, personatge que segons el meu punt de vista de lector té una manca d’autoestima força elevat, potser per les circumstàncies familiars o socials que li toca viure, això fa que sigui fàcilment manipulable per part del segon personatge, la Juna; d’ella en sabem ben poca cosa fins al darrer capítol, on descobrim la seva veritable personalitat i els seus propòsits.
La trama està ben travada amb els jocs eròtics que fa la Juna per encantilar al Xavier amb les seves tires i arronses i argollar-lo per cometre l’assassinat.
A mesura que ens endinsem a la història, el neguit i l’angoixa del Xavier va en augment, més si cap un cop comès l’assassinat, fins al punt de buscar la justificació que es fa servir per part de molta gent “Si jo no ho hagués fet, un altre l’hauria fet”, o quelcom semblant.
No és fins quasi al final, que el narrador de la història s’adona del parany que li va parar la Juna per què fes la seva voluntat: assassinar al seu marit però no per viure amb ell, sinó amb el seu amant, l’advocat.
No havia llegit mai al Pedrolo i he de dir que m’ha resultat molt fácil de llegir, molt dinámica i engrescadora. La trama ha estat molt interessant.
Joc Brut
En aquesta nevel·la, en la qual n’hi ha dos actors. La Juna i, en Xavier.
La Juna, en realitat, -Caterina Freixe-, una dona ambiciosa per qui el principal objectiu ès desfer-se’n del marit, un home prou envellit i,ric, el qual ja no n’hi estima i que l’anomena l’oncle. D’altra banda, aquest fet, li deixaria el camí obert per a poder-se’n anar a viure amb el seu amant,un advocat jove, del qual n’està molt enamorada. La Juna per a engegar el maquiavèl·lic pla, escolleix en Xavier, un beneit confiat què l’hi fa fer embogit per el seu erotisme. Ell és la víctima dòcil i perfecta per a aconseguir-ho.
D’aquesta novel·la, el què més m’agradat, és el tipus de narrativa que utilitza en Pedrolo.
Arreglat, Joan!
Aquest llibre no és ni novel.·la ni negrea ni policíaca. Penso que per ser una novel.·la negra hi havia d’haver-hi més crim i una altra trama, i com novel.·la policíaca no es veu el personatge del policia fins elal final ja que el crim es produeix per un home ple de gelosia i la necessitat de tenir l’amor d’una noia., la qual necessita una persona per executar el crim per ser ella lliure del seu marit i refer la seva vida amb un altre home.
No m’ha agradat gaire aquest llibre,. nNo ho l’he trobat interessant ni tampoc amb gaire fil conductor de la narració.
Joc Brut:
El començament, gairabé interesant i que et situa en la trama, m’ha desconcertat. Em preguntava quan començaba la historia?. Se m’ha fet llarg, tot el contrari de l’obre que m’ha passat molt depressa.
Sóc molt aficionada a la novel-la historiada i el fet de que tot el ambient i situació sigués a Barcelona ( la meva ciutat) m’ha sigut molt familiar i de fàcil lectura.
Ell, un noi inocent, apassionat, sense gaires medis económics i amb necessitat d’amor. Trova a la Juna, mentidera i perversa que aprofita el seu físic per obsesionar-li, amb el objetiu principal de desfer-se del seu marit i enganyar-lo doblement amb el seu amant.
He trovat las situacions molt encertades, una historia molt entretinguda que, aprofita l’ ‘època on es desenvolupa per tenir finalmen el seu càstig,
¡Una mica trista¡
“Joc brut” – Manuel de Pedrolo.
Aquesta novel·la és de gènere negra amb erotisme inclòs i situada a la Barcelona de la meva infantessa; anys seixanta. El començament de l’obra no m’ha enganxat, fins la segona part no la he trobat interesant.
El tema principal d’aquesta novel·la es el desig que arriba fins a l’exasperació d’en Xavier, pel joc d’acceptació i rebuig que la noia, Juna, utilitza amb ell.
Es una obra narrada en primera persona des de l’òptica d’en Xavier, personatge principal, on l’autor fa unes descripcions versemblants i aclaridores del entorn i del personatge.
El protagonista és un home obsessiu per la bellesa de la Juna, una dona falsa i manipuladora que es comporta de forma ambigua, per tal de que en Xavier assassini al seu marit, un home ja gran al que no estima, per poder anar-se a viure amb el seu amant, un jove advocat.
Quan en Xavier busca desesperadament a la Juna, realment Caterina Freixe, es torna venjatiu i aquesta venjança el porta directament a ser emmanillat per la justícia. De no ser per la seva insistència en trobar la Juna, la policia no els hauria enxampat mai.
M’ha agradat el tipus de narrativa que ha utilitzat l’autor, àgil i entenedora, en aquesta obra; aquesta com a tal, no m’ha agradat especialment.
Quan era jove vaig llegir “Si són roses, floriran”, “Joc brut” i “Mecanoscrit del segon origen” (en aquell moment em va encantar la paraula “mecanoscrit”, i avui en dia em segueix encantant. A mi no se m’hauria ocorregut mai).
Del les tres novel·les, la que més em va agradar va ser “Mecanoscrit del segon origen”.
Quan vaig veure la pel·lícula “EL cartero siempre llama dos veces” (la vaig veure en espanyol), immediatament em va remetre a “Joc brut”, novel·la que havia pràcticament oblidat.
Ara, en rellegir-la, reconec que se’m queda una mica curta, per previsible. Això sí, li atorgo el mèrit de ser una de les primeres novel·les negres en català.
M’ho he passat bé rellegint-la.
La novel·la Joc brut es una novel·la molt previsible fins al final, reflecteix una mica el caràcter feble d’algunes persones en aquest cas Xavier, i els pocs escrúpols d’unes altres, el final va ser inesperat esta clar que no hi ha crim perfecte.
Tornare a llegir una altre novel·la del Manuel Pedrolo
És un llibre que es llegeix en una assentada. He trobat que està ben explicat com la Juna fa el que vol amb Xavier. Al final ell s’adona que ha estat utilitzat, però tot i així el no vol reconèixer com ho ha manipulat …
He de dir, que fins al final no he sabut, que l’oncle era el marit de la Juna m’ha tingut enganyada fins al final com a Xavier.
Cal situar que la novel·la negre no és un gènere que m’agradi i també dir que mai havia llegit res del Manuel de Pedrolo.
La lectura del llibre Joc Brut ha estat àgil i amena i he de dir que les descripcions acurades que fa de l’entorn i el clima, han creat en mi el desig de seguir llegint.
El desenllaç i el final em fan reafirmar que la novel·la negre no va amb mi. Tot i que atorgo a Manuel de Pedrolo el valor d’haver generat en el meu imaginari altres històries possibles.
Joc Brut ha sigut un llibre fàcil de llegir, des del primer moment ja sospitava el que podria passar, graciès a les descripcions que l´autor fa sobre els personatges.
La veritat es que m´agradat molt llegir-lo, ancara que m´esperava algunes coses , unes altres m´han sorprès.
En conclusió, aquest llibre desmostra el que és capaç de fer una persona per amor i una altra per diner.
Ha sigut una història entretinguda.
He de dir que, tot i que els comentaris d’algunes persones deien que era un llibre molt simple i no gaire bo, a mi m’ha agradat molt. Fins al punt que no volia que s’acabés. Les darreres pàgines les vaig llegir caminant pels carrers. Això no ho havia fet mai, m’ha enganxat.
Per a mi ha estat una història molt interessant, i tot i que ja es veia que no podia acabar bé, el final no me l’esperava així.
Joc Brut. Manuel de Pedrolo
Aquest gènere narratiu no m’agrada gens i, per tant, voluntariament mai l’hauria agafat per llegir.
Malgrat tot, la lectura ha sigut senzilla i ràpida. Des del començament podem veure quin serà el final del llibre. Per a mi l’ ùnica sorpresa és que la Juna no fos la neboda de l’ assesinat, sino la seva dona (la Caterina).
Aquest llibre ens mostra com algunes persones es deixen manipular per altres deixant de banda tots els seus valors,
Comentaris sobre “Joc Brut” de Manuel de Pedrolo
Feia molt temps que no llegia una novel•la i, la veritat, m’ha encantat. La manera de descriure els fets i els personatges a mesura que passa el temps, el joc de les emocions, la feblesa dels valors humans racionals enfront de les emocions, la vulnerabilitat d’en Xavier i el poder persuasiu de la Juna,… En resum, la lluita entre les emocions i els valors del protagonista, la rivalitat entre el cervell emocional i el racional i cóm van interactuant a cada episodi fan de Joc Brut una obra excepcional.
Quant a la forma, el llibre és fàcil de llegir i la trama fàcil de seguir. Dels quatre capítols, el tercer i el quart van ser, per a mi, millors que els primers dos. De totes maneres haig de dir que aquest llibre no em va agradar. Em va fer sentir incòmoda des del principi, quan el Xavier intentava forçar les coses tant físicament com mentalment en la Juna i va voler imposar el seu ritme sobre la “relació”, encara que ella li deia que no, l’insistia. L’autor fa les típiques descripcions del cos de la Juna, les cames, els sins, etc. i altres característiques de la seva “bellesa”, que era la qualitat més important de la Juna, això no em va agradar. Com que la Juna es va adonar que des del principi el desig sexual va guiar l’acció del Xavier, se’n va aprofitar perquè era força ambiciosa i tenia plans malvats. El Xavier, qui havia tingut sempre una vida difícil, es va encapritxar amb ella i va veure-la com el centre de la seva vida i la seva felicitat. Aleshores, ella va començar a acceptar-li, no perquè l’estimés sinó per entabanar-lo i preparar el camí dels seus plans. És clar que no l’estimava, però en Xavier, qui tenia un caràcter molt dèbil, no se’n va adonar. La Juna va utilitzar el sexe perquè era l’únic llenguatge que el Xavier li entenia i el va convèncer de matar al seu “tiet”, que no era el seu tiet, era tot part d’un engany. Però això per a mi és irrellevant quant a la destinació del Xavier, el que compta és que el Xavier va acceptar, i encara que no tenia el caràcter per ser un assassí, perquè era, dins de tot, una bona persona, segons la història va executar l’assassinat a manera quasi de professional. O sigui, no va haver-hi transició, va anar d’un dia per a un altre sense tenir cap experiència a ficar-se a casa aliena o a disparar i fins i tot, a fer-li mal amb violència als altres en general. A més a més, quan va arribar a casa seva, es va quedar adormit! Qui pot dormir després de matar a algú per primera vegada? En fi.
Al final es va esforçar massa per trobar a la Juna i ho va aconseguir, va descobrir l’engany, i és clar, la Juna queda com la mala de la pel·lícula que es va aprofitar del pobre Xavier i va jugar amb els seus “sentiments” valent-se del sexe per a obtenir diners, un estereotip, clarament empleat en aquest llibre, d’allò que és ser dona. Però crec que la responsabilitat del Xavier ha sigut d’ell mateix, res justifica el que havia fet, no hauria d’haver fet això, al marge del que digués o no la Juna. Aleshores, quan va trobar la Juna, el Xavier li va donar una pallissa, descrita en detall per l’autor amb insult inclòs, molt desagradable, com si fos justificada a més a més. Crec que els dos personatges van ser dolents, la Juna per la seva ambició desmesurada i el Xavier per la seva ingenuïtat i manca de criteri.
És una novel·la que en general no m’agrada, per que en les últimes pàgines desenvolupen tot el misteri.
Un home bo, per estimar a una dona, poc a poc és va fent dolent, fer un assassí i amb esperit de venjança. És una descripció interessant com el amor pot tancar la lògica humana.
He de reconèixer que jo com el Xavier vaig creure les intencions de la Juna.
Jo crec que pintava com el crim perfecte.
Job Brut,
Personalment, m’agrada molt la novel·la negra i aquesta no ha sigut una excepció. El protagonista, en Xavier, és el narrador que ens explica els fets en primera persona. Per tant, llegim el llibre a través dels seus ulls.
L’atzar fa que la Juna, una dona manipuladora i sense cap mena d’escrúpol moral, desencadeni en un pobre noi, un desig sexual que el portarà cap a una pèrdua progressiva dels seus valors morals, un assassinat, una espera, i una persecució miserable.
L’engany i la traïció tenen lloc a causa d’un amor no correspost. El crim és tractat com un fet inevitable que és símptoma de l’avarícia de la societat. És una novel·la realista i l’acció avança al mateix temps que la desesperació del protagonista que acaba transgredint totes les normes morals, i tot per culpa de les cames de la Juna.
Es una novella que des de el principi engantxa molt,está plena de romanticisme,misteri i bellessa. El vocabulari i les descripcions son riquissims,molt abundantes,i aixo fa que el llibri sigui encara mes fascinant. La part mes interesant es quan la Juna li semana al Xavier l’assasinat del tío,i aixi no tindrien problemas economics perque ella rebria una herencia,Xavier esta tan enamorat,que dubta molt,pero accedeix finalment. Com es l’amor!! Pensaba que hi hauria un final feliz.. Quan el pobre del protagonista descobreix tot,que la Juna estaba amb un altre i, al que había assesinat,era el seu home i no el tiet.. En vaig quedar en blanc!! Quin giro de la historia!! Pero molt be pensat!! Mai imaginaba que acabaría aixi. M’ha agradar molt. Un deu per aquest llibre i autor!!
Pedrolo sempre ha estat conegut per la seva obra “Mecanoscrit del segon origen”, però, aquest gran escriptor, compta amb més treball. Una d’aquestes novel·les és “Joc brut”, un llibre en el qual l’amor, la passió, l’interès i els diners són els protagonistes, recreats a través de la Juna i en Xavier. Xavier, enamorat i cec, perdut per la Juna, una noia jove, guapa i “lianta”, es deixa portar per ella a fer coses inimaginables per ell fins llavors.
Amb un final potser una mica esperat, ja què ja es podria començar a sospitar de l’engany d’ella quan es creuen pel carrer i Juna va amb un altre noi (el seu cosí segons ella).
Però, en general, és un llibre que et té enganxat fins que el termines. Tot i així, el que més m’ha agradat d’aquesta obra és la manera com Pedrolo descriu el patiment d’en Xavier. Potser l’escriptor va intentar inspirar-se en “Crimen y Castigo” de Dostoyevski, encara que això és impossible.
No posaré en dubte la qualitat de M. de Pedrolo com a escriptor. Sóc conscient que hem d´analitzar l´obra situant-la dins del context d´una època determinada i amb unes condicions socioeconòmiques molt diferents de les actuals, però resulta difícil no donar una opinió basant-se en la visió personal d´una persona del segle XX.
Personalment, no m´ha agradat gaire l´obra de Joc brut. Trobo l´argument no gaire original. “típic i tòpic”, poc treballat i ja una mica trillat.. el sexe és el recurs fàcil per enganxar al lector.
Més que una novel·la negre, la qualificaria de novel.la “eròtica” més aviat dolentota.
L´únic que sí que he haig d´agrair, és l´agilitat de lectura, el ritme ràpid de la narració que té un punt que enganxa. No sé si pot ser per les ganes d´acabar de llegir-la.
Pot ser que sigui l’única que digui això però no m’ha agradat gens la novel·la. Normalment llegeixo novel·la negra de països escandinaus, llibres ràpids amb molta acció i aquest llibre m’ha semblat molt lent on no pasan moltes coses i amb un final previsible.
Necessito històries on no parin de passar coses amb final no esperat perquè un llibre em tingui enganxada fins al final i aquest llibre no és així, des del principi sabem què passarà.
Hauré de donar-li una altra oportunitat a M. De Pedrolo i llegir uns altres llibres per poder descobrir aquest gran escriptor del que tots parlen.
Joc Brut
Al principi una mica avorrida i segons va passant la trama es fa més amena. Juna, una ment perversa i retorçada. Xavier, una ment feble i molt manejable que es deixa portar pel desig.
La trama m’ha agradat molt, és una novel·la de lectura fàcil, i final previsible.
De Manuel de Pedrolo vaig llegir fa anys “Mecanoscrit del segon origen”, és una novel·la que em va agradar molt.
Deixeu aquí els vostres comentaris sobre el llibre Joc brut, de Manuel de Pedrolo.
Aquesta novel.la es sense cap dupte different a qualsevol que hagi llegit. Cada autor té las sevas particularitats i, per tant, es únic. Pero en Manuel ha aconseguit algo més dífficil i ser original i creativo a l’hora de escriura.
El que més h’ha cridat la atenció ha sigut el desenvolupament del personatje principal. Mai habia llegit una novel.la negra a on el personatje principal fos l’assasí. Pot ser que alguns autors afegeixen uns capítlos sobre l’assasí, mai había llegit però una novel.la sencera dedicada al mateix.
També m’agradaría posar la atenció en la expressió: “empassar-se l’ham”, que mai la havía llegida i em fa fer gràcia. En castellà es traduiria com: “picar el anzuelo”, per referir-se a un enguany.
Joc brut… el seu propi nom ho indica. Des de la primera pàgina. ja podies intuir que alguna cosa no anava bé. A mesura que seguia llegint comprovaria que la protagonista, Juna, alguna cosa ocultava. És el tipus de novel·la que et va donant pistes de tot i solament has de llegir i llegir i continuar llegint per a ajuntar aquestes pistes i treure una conclusió.
He llegit diversos tipus de llibres al llarg de la meva vida, i en general aquest tipus de novel·la no és de les meves preferides; però l’autor ha aconseguit engalipar-me. Gràcies a, no només a la manera d’escriure amb un llenguatge fàcil, fluït i àgil, també pel procés dels esdeveniments sense llargues esperes: com es coneixen els personatges, el desig en tots dos, les febleses d’en Xavier i els enganys de Juna. Per això, considero que és una novel·la entretinguda i compleix la seva fi: aconseguir que el lector no deixi de llegir.
La novel·la és una història molt entretinguda, en la qual la protagonista, amb una forta personalitat, juga i abusa seduint un estrany per utilitzar-lo per al seu profit.
Això ens fa reflexionar fins a quin punt estem disposats a fer allò que considerem deshonest o sòrdid per algú a qui creiem estimar.
Novel·la negra ambientada a Barcelona, de fàcil lectura ràpida i amena, amb una història que fa pensar fins a on estem disposats a arribar per aconseguir el que volem i un desenllaç que t’acaba sorprenent.
Sempre m’han agradat les novel·les policíaques, però aquesta és de les que de bon principi ja saps qui és el dolent, qui és el beneit i qui acabarà pagant per l’acció. La Juna és la llesta i la dolenta, encara que l’autor la presenta com a innocent i misteriosa. I ell, en Xavier, és el típic personatge que creu que es pot menjar el món i és a ell a qui es cruspeixen.
M’agrada la descripció del temps en el que succeeix la història. Sembla que jo pugui passejar pels barris de Barcelona dels anys seixanta.
El llenguatge amb el que està escrit és molt senzill. M’agrada recuperar frases fetes que avui en dia no s’usen gaire. Ja que la majoria de llibres que llegeixo són traduccions i això es perd. I els que estan escrits per catalans el llenguatge és molt més modern.
Sens dubte aquest Pedrolo és un geni. La lectura del seu text es lleugera, agradable i a la vegada comple
rta.enqQuant a la narrativa, amb detalls descriptius que amb un mínim de paraules, aconsegueix que ens fiquem a dins de l’obra. I no m’oblido de les escenes d’amor entre els protagonistes que sense massa vocabulari estan carregades d’erotisme.Malgrat que em costa bastant llegir llibres, considero que “joc brut” ha estat molt fàcil de llegir i m’ha agradat bastant.
Joc brut és una novel·la policíaca del gènere negre, que descriu el crim d’un home per part de la seva pròpia dona.
L’execució del crim em recorda un fet real: “El cas Angie”; en el qual també la pròpia dona amb l’objectiu de cobrar l’herència, assassina al seu marit intentant que semblés un homicidi. L’argument de la novel·la t’enganxa. En una primera part, es coneixen els personatges i s’estableix l’execució del crim. Per evitar sospites, queden d’acord en no tornar-se a veure durant 6 mesos. Lògicament passat aquest temps, la persona que en treu profit no compleix el tracte. És llavors el personatge que es sent enganyat el que comença la recerca amb pistes que recorda de la primera part.
Hi ha una barreja de passió i amor que proporciona aquell toc d’engatussar i no veure més enllà de coses que en moments normals les veus de seguida.
És una lectura tan entretinguda i addictiva que no et permet deixar de llegir fins arribar a resoldre el crim.
Els personatges, en Xavier, Juna (que acaba dient-se Caterina) i el Sr. Virós tenen tots un final tràgic. En Xavier empresonat per homicidi, la Juna amb una ferida a la galta dreta com a venjança d’en Xavier i el Sr. Virós mort.
El final de l’amant és l’únic que no es descriu, tot i que participa també en l’execució del crim. I jo em demano per què.
Personalment ha sigut una lectura que m’ha agradat força i m’ha fet passar una tarda de diumenge plujós entretingut.
Joc Brut és una novel·la amb un principi engrescador, un nus prometedor però amb un desenllaç previsible i decebedor.
Sempre m’ha agradat molt aquest gènere narratiu però aquesta història no ha aconseguit entusiasmar-me gens ni mica.
Aquesta novel•la negra m`ha agradat moltísim..
El personatge que mes m’ha commogut ha segut en Xavier , un noi jove que es torna totalment boig per l’amor. Per enamorament ho accepta tot.
Es deixa influenciar pels desitjos de la seva amada i acaba cometent “el crim perfecte” Encara que la seva” Juna “ sigui una dona mentidera,ambiciosa i sense escrupolós i com aquesta aconsegueix manipular-lo i portant-lo a cometre un assassinat amb un pla perfecte .
Mentre llegia pensava en com una persona normal i corrent com ara en Xavier pot arribar a pensar que potser es un assassí.. “que potser sense saber-ho tenia un cor assassí”.
El tema de l’engany i la traïció a causa d’un amor no correspost es tractat amb molta cura, Manté la intriga d’un assassinat fins quasi el final.
Malauradament en Xavier mai aconseguirà el que realment desitjava i es així con en Xavier, desprès de ser enganyat, comet un acte del que sempre se’n penedirà.
El llibre m’ha semblat interessant, encara que no m’ha enganxat fins la segona part.
La primera part l’he trobat una mica enganxifosa, la Juna fa caure de quatre potes en Xavier;
Ell que és creu que pot menjar-se el mon.
La segona part me l’he llegit d’una tirada, era com més lleugera i intrigant.
El llenguatge és molt ric en expressions, et sents que estàs llegint en una altre època.
Tot plegat una gran novel·la.
Paquita
En aquest llibre de lectura ràpida hi ha tres temes principals.Per una banda quan algú s’obssesiona per l’amor d’un altre persona,l’engany i per últim la influéncia dels diners sobre les persones.
És una novel·la que té molt bones descripcions tan dels personatges com de l’ambient on es desenvolupa la novel·la i com que té pocs personatges pots seguir- la molt fàcilmente.
A mi personalment no m’ha agradat gaire per qué es un llibre que des de el principi saps el final.M’agraden més les novel·les que tenen intriga que quan l’estàs acabant penses que l’assassí és un i finalment és un altre.
Joc Brut de Manuel de Pedrolo:
M’ha agradat el llibre, l’he llegit amb interès fins al final. Te un defecte i és que, davant, hi ha uns comentaris de text i si te’ls llegeixes et xafa la sorpresa final que és que la Juna és, en realitat, la Caterina i que no és la neboda sinó la dona del suposat oncle ric que tampoc es usufructuari de la seva fortuna sinó que es d’ell.
La trama es basa en quelcom real, les diferencies de comportament que existeixen, pel que fa a les relacions que tenen a veure amb el sexe, entre dones i homes, més arravatades e irracionals per part masculina i més cerebrals per la femenina, però dutes al extrem. El poder d’atracció sexual que te la Juna sobre el Xavier i la seva utilització per part d’ella en benefici propi és, fins un cert punt, quelcom que podria passar a la vida real.
Ell, en Xavier, porta el pes de la novel·la i, fins i tot, es qui s’encarrega de narrar. Acomplexat per esser pobre, es torna un obsés sense escrúpols davant de aquella femella tant impressionant. Contrasten un xic les proposicions de amb tu pa i ceba que li fa a ella, que denoten un concepte d’amor pur, amb la capacitat de cometre un assassinat i viure amb el càrrec de consciència. Te un alt punt de ingenuïtat, al acceptar matar al oncle i creure que l’estimarà, quan pot intuir que els motius d’ella son el diners. L’explicació, és clar, és la ofuscació que li causa la atracció sexual que sent per aquella dona que potser es podria interpretar, pel fet de saltar-se tots els principis morals i legals, que tampoc es amor sinó només sexe.
Ella es una manipuladora maquiavèl·lica. També hi ha un punt de contradicció en el comportament d’ella, que es pot deduir pel fet de que ha acceptat un matrimoni de conveniència i després s’estima el Pol que no sap res de res tampoc, se suposa que també l’ha entabanat. ¿Es capaç d’estimar una persona així?.
El final és típic dels anys 60, qui la fa la paga, així que acaben a la presó i, a més a més, ella pobre perquè l’oncle, el marit, es un jugador i s’arruïna.
Comentari de text
És la primera novel.la del Pedrolo que llegeixo. M’ha agradat. Aquesta història fa certa la dita “De l’amor a l’odi hi ha un pas”.
Les persones que ens hem enamorat alguna vegada, coincidireu amb mi que en aquest llibre es descriu molt bé l’estat anímic i l’embadaliment del Xavier en enamorar-se de la Juna, motiu pel qual en Xavier és com una joguina en mans d’ella, fins a l’extrem de fer-li cometre un assassinat.
La investigació desesperada que fa el Xavier per trobar-la, i el desenllaç final, fa que el llibre tingui una dinàmica que és d’agrair. Dic això últim perquè m’he trobat moltes vegades que no he pogut acabar-me de llegir un llibre, precisament, perquè és lent.
M’agrada molt llegir però aquesta novel•la se m’ha travessat, d’una banda era previsible cap a on es dirigia i el que passaria ,i per l’altre no m’ha semblat molt atractiva.
El vocabulari no va resultar complicat, no vaig fer molt ús del diccionari, és de fàcil lectura en el que ha comprensió es refereix.
És molt trist com es deixa entabanar el pobre protagonista per la noia, tot i que es fan grans bogeries per amor, i la seva reacció quan realment descobreix la veritat és molt calculada, però al final falta alguna cosa quan vaig acabar de llegir-la, em va deixar amb les ganes de alguna cosa mes, com si el trobés a faltar.
Comentaris sobre “Joc Brut”
Un resum “molt resumit” de la novel•la “Joc Brut” : Hi ha dos protagonistes en Xavier i la Juna. En Xavier un noi que viu amb la seva mare, amb pocs diners, que té una nul•la vida social, poca experiència amb les dones i un treball que no li agrada; s’enamora de la Juna . Ella, una dona que només pensa en els diners, s’aprofita de l’amor d’en Xavier. Fa que cometi l’assassinat d’una persona, un suposat tiet ric, que en realitat es el seu marit. Com és normal, la policia descobreix tota la trama i en Xavier es detingut.
En Pedrolo escriu una barreja de novel•la negre i d’amor. L’amor desmesurat cap a una persona ens pot encegar, l’amor ha d’ estar acompanyat de sinceritat i ha de ser mutu . Una persona sense escrúpols, com és el cas de la Juna, s’aprofitarà d’aquest fort sentiment i ens pot obligar a fer coses horribles, que no faríem normalment, fins arribar a límits com el de matar una persona.
D’aquesta desgraciada història es pot deduir un consell: “Vigileu de qui us enamoreu”
No m’ha agradat aquest llibre perquè la novel·la negra no és del meu gust. El que més m’ha cridat l’atenció són els pocs personatges que intervenen en l’obra i com l’autor arriba a ser tan descriptiu a moments, i arriba a assolir situar-nos en la història amb la seva narrativa. però insisteixo no és un llibre que m’hagi agradat. Des del principi ja no m’agradava la trama i conforme anava llegint confirmava que no era del meu agrat i el final el trobo poc realista i que es desenvolupa de manera molt de cop.
Ha estat un descobriment trobar-me amb el Pedrolo, imagino que va ser un home adavançat al seu temps i per tant imagino també lo difícil que va ser la seva vida, ja que li va tocar viure un moment molt repressiu.
Quan llegeixo, m’agrada emfatitzar amb els personatges i imaginar-me les seves vides en el context de la seva història, alhora també gaudeixo comparant amb el mon actual i analitzant, des de la distància, els canvis històrics que s’han produït.
Imaginem aquest context social, masclista i repressiu, ranci, ple de prohibicions i judicis morals, carent de llibertats i d’oportunitats, un context gairebé de supervivència.
Aquest exercici em facilita entendre el comportament dels personatges principals.
Penso que tots dos comparteixen una conducta de “desesperació”, cadascú amb els seus desitjos, lícits tots dos, fins que apareix l’assassinat com a solució als seus problemes.
Emfatitzem amb la Juna, una dona jove, sensual, captivadora i que esta tela de bona!!, casada…, segurament!!! de forma obligada, amb un vell militar que, l’activitat més emocionant que fa és col•leccionar segells!!, Imaginem el que ha d’aguantar la Juna els dissabtes (amb sort), quan el senyor Virós, vulgui exercir els seus drets conjugals!!, “desesperació”.
Emfatitzem amb el Xavier, un jove, ben plantat, bon jan, sense pare, sense amics, (sense massa referents, només el seu cap!!) que encara viu amb la seva mare en una casa plena d’humitat i misèria, que tots dos treballen més hores que un rellotge per poder cobrir les necessitats bàsiques mínimes! i també, i axó s’ha de dir… més cremat que la moto d’un hippy!!!, “desesperació”.
Manuel de Pedrolo, és un escriptor desconcertant i aquesta novel·la, Joc Brut m’ha agradat molt, ja que l’autor és molt meticulós a l’hora de descriure les escenes, sempre ho fa molt detalladament.
La narració es bona i el seu vocabulari és senzill. He sigut capaç de llegir-me mig llibre de cop, cada vegada que llegia una pàgina estava més interessada e intrigada en què passaria.
És una novel·la en que en Xavier, protagonista de l’historia, és un personatge molt obsessiu en el tema amorós, va ser capaç de matar a una persona per amor a una altre, també és una persona venjativa, ja que a la novel·la va estar buscant a la Juna fins que la va trobar en una torre a un barri de Badalona, on allà és trobava amb el seu amant.
La Juna és un personatge obsessiu, egoista i avariciosa que va ser capaç de fer matar, mentir i enganyar en Xavier pel seu propi interès . El que no s’espera era el desenllaç què va tenir i que ho perdria tot a la vida.
Leonor Paz.
Joc Brut
Manuel de Pedrolo
Ens trobem davant d’un llibre que es va escriure a l’any 1962, quan ja havia passat la època més dura de la post-guerra civil. Es un dels primers llibres que va escriure el gran escriptor català, i fa part d’una col·lecció de novel.la negra que va escriure en aquella època.
El cas es que el llibre té dues part clarament diferenciades, la primera es l’enamorament ( l’engany, en aquest cas) del protagonista de la novel.la, que trobo francament previsible, encara que molt ben descrit, igual que l’ambient, dur i sòrdid de la Barcelona d’aquella època, sobretot l’ambient de gran precarietat i pobresa de les classes populars i obreres, que majoritàriament eren els perdedors de la guerra. La segona part, es la conscienciació d’en Xavier, el protagonista, de que realment ha estat enganyat des del primer moment, descriu la seva reacció fatal i finalment, la descoberta de tot plegat per part de la policia. Aquesta segona part es la mes sorprenent degut a la reacció inesperada del protagonista i trobo que l’autor explica i descriu molt be el gradient dels sentiments pels que passa en Xavier.
Per tant, una segona part millor que la primera en quan a trama, encara que ambdues estan esplèndidament escrites.
Montse Poch
Joc Brut.
Un relat de curta durada del gènere negre. Una trama senzilla d’un assassinat on intervenen pocs personatges. És de fàcil lectura ambientada en la foscor dels barris barcelonins en l’època franquista.
La cobdícia és el pecat que resumeix la novel·la i per aconseguir-ho s’utilitza la manipulació, l’engany i la violència.
La descripció és interessant, sobre tot per detallar accions, entorns i necessitats.
Cal ressaltar un fet que sorprèn al lector.
Per acabar, la il·legitimitat de la història acaba tenint el seu càstig.
En ser una persona que llegueix poc, perquè molt dificilment em manetenen entretinguda els llibres, aquesta novel·la en particular ha sapigut captar la meva atenció i m´ha mantingut amb curiositat de saber el seu final des de el principi.
És el mòn de dos joves, un mòn molt diferent a la realitat que la majoria viuen, es una novel·la que narra un amor que al principi sembla correspongut pels dos protagonistes, però que al final, Xabier més que enamorat, des de el meu punt de vista, està absecionat amb un amor impossible i que clarament mai ha sigut correspongut, ella pel contrari té altres objectius, els quals aconsegueix complir per mitjà de Xabier.
M´ haguessi agradat que el llibre tinguessi altre final, però, la veritat és que m´ha sorprengut el seu desenllaç, no m´ho havia imaginat.
Joc Brut
Ës una novel·la negra que en la meva opinió està molt ben explicada i argumentada des de el primer moment.
Explica en primera persona els sentiment d’atracció i desig que sent en Xavier, el protagonista per la Juna, una noia molt bonica i sensual.
La Juna és conscient dels sentiments que desperta en el Xavier i l’envolta en una maranya de seducció, promeses falses i mentides per tal d’aconseguir els seus objectius.
Xavier, cau en el joc de la Juna, però se n’adona massa tard de l’engany.
Manuel de Pedrolo, sempre és garantía d’una bona historia.
Joc brut
Manuel de Pedrolo
Una història interessant i complexà.
Ens mostra com es pot utilitzar les armes de seducció per aconseguir que hom faci el que vulguem, pot ser que no sigui el més ètic i moralment reprotxable, però en la guerra s’ha d’utilitzar el que tinguis.
També crec que la cerca de la veritat pot ser perillosa, a vegades ens obcequem i després patim les conseqüències.
En resum; em va semblar divertit aquest joc, el joc del ratolí que no es menja el formatge, que ni tant sols el tasta, però pateix com si s’hagués menjat tota la peça.
Un argument que encara que sembli el típic de una novel-la ,en que un dels seus persontges sigui el que s’aprofita dels sentiments d’altre, es molt descriptiva de tots els sucessos, sentiments i pensaments dels personatges.
Aquesta novel- la, encara que més o menys sàpigues com es desenvoluparà et manté engatxat.
La novel•la de Manuel de Pedrolo, Joc brut es podria catalogar dins d’un dels quatre tipus de novel•la negra que existeixen actualment:
Novel•la d’acció amb el detectiu com a protagonista.
Novel•la des del punt de vista del criminal.
Novel•la des del punt de vista de la víctima. Novel•la des del punt de vista del jutge.
Jo l’inclouria a les del punt de vista del criminal, ja que el desenllaç de la història ens el va desentranyant el Xavier, personatge que segons el meu punt de vista de lector té una manca d’autoestima força elevat, potser per les circumstàncies familiars o socials que li toca viure, això fa que sigui fàcilment manipulable per part del segon personatge, la Juna; d’ella en sabem ben poca cosa fins al darrer capítol, on descobrim la seva veritable personalitat i els seus propòsits.
La trama està ben travada amb els jocs eròtics que fa la Juna per encantilar al Xavier amb les seves tires i arronses i argollar-lo per cometre l’assassinat.
A mesura que ens endinsem a la història, el neguit i l’angoixa del Xavier va en augment, més si cap un cop comès l’assassinat, fins al punt de buscar la justificació que es fa servir per part de molta gent “Si jo no ho hagués fet, un altre l’hauria fet”, o quelcom semblant.
No és fins quasi al final, que el narrador de la història s’adona del parany que li va parar la Juna per què fes la seva voluntat: assassinar al seu marit però no per viure amb ell, sinó amb el seu amant, l’advocat.
No havia llegit mai al Pedrolo i he de dir que m’ha resultat molt fácil de llegir, molt dinámica i engrescadora. La trama ha estat molt interessant.
Joc Brut
En aquesta nevel·la, en la qual n’hi ha dos actors. La Juna i, en Xavier.
La Juna, en realitat, -Caterina Freixe-, una dona ambiciosa per qui el principal objectiu ès desfer-se’n del marit, un home prou envellit i,ric, el qual ja no n’hi estima i que l’anomena l’oncle. D’altra banda, aquest fet, li deixaria el camí obert per a poder-se’n anar a viure amb el seu amant,un advocat jove, del qual n’està molt enamorada. La Juna per a engegar el maquiavèl·lic pla, escolleix en Xavier, un beneit confiat què l’hi fa fer embogit per el seu erotisme. Ell és la víctima dòcil i perfecta per a aconseguir-ho.
D’aquesta novel·la, el què més m’agradat, és el tipus de narrativa que utilitza en Pedrolo.
Arreglat, Joan!
Aquest llibre no és ni novel
.·la ni negrea ni policíaca. Penso que per ser una novel.·la negra hi havia d’haver-himés crim i una altra trama, i com novel.·la policíaca no es veu el personatge del policia finselal final ja que el crim es produeix per un home ple de gelosia i la necessitat de tenir l’amor d’una noia., la qual necessita una persona per executar el crim per ser ella lliure del seu marit i refer la seva vida amb un altre home.No m’
,.nNohol’he trobat interessant ni tampoc amb gaire fil conductor de la narració.Joc Brut:
El començament, gairabé interesant i que et situa en la trama, m’ha desconcertat. Em preguntava quan començaba la historia?. Se m’ha fet llarg, tot el contrari de l’obre que m’ha passat molt depressa.
Sóc molt aficionada a la novel-la historiada i el fet de que tot el ambient i situació sigués a Barcelona ( la meva ciutat) m’ha sigut molt familiar i de fàcil lectura.
Ell, un noi inocent, apassionat, sense gaires medis económics i amb necessitat d’amor. Trova a la Juna, mentidera i perversa que aprofita el seu físic per obsesionar-li, amb el objetiu principal de desfer-se del seu marit i enganyar-lo doblement amb el seu amant.
He trovat las situacions molt encertades, una historia molt entretinguda que, aprofita l’ ‘època on es desenvolupa per tenir finalmen el seu càstig,
¡Una mica trista¡
“Joc brut” – Manuel de Pedrolo.
Aquesta novel·la és de gènere negra amb erotisme inclòs i situada a la Barcelona de la meva infantessa; anys seixanta. El començament de l’obra no m’ha enganxat, fins la segona part no la he trobat interesant.
El tema principal d’aquesta novel·la es el desig que arriba fins a l’exasperació d’en Xavier, pel joc d’acceptació i rebuig que la noia, Juna, utilitza amb ell.
Es una obra narrada en primera persona des de l’òptica d’en Xavier, personatge principal, on l’autor fa unes descripcions versemblants i aclaridores del entorn i del personatge.
El protagonista és un home obsessiu per la bellesa de la Juna, una dona falsa i manipuladora que es comporta de forma ambigua, per tal de que en Xavier assassini al seu marit, un home ja gran al que no estima, per poder anar-se a viure amb el seu amant, un jove advocat.
Quan en Xavier busca desesperadament a la Juna, realment Caterina Freixe, es torna venjatiu i aquesta venjança el porta directament a ser emmanillat per la justícia. De no ser per la seva insistència en trobar la Juna, la policia no els hauria enxampat mai.
M’ha agradat el tipus de narrativa que ha utilitzat l’autor, àgil i entenedora, en aquesta obra; aquesta com a tal, no m’ha agradat especialment.
Quan era jove vaig llegir “Si són roses, floriran”, “Joc brut” i “Mecanoscrit del segon origen” (en aquell moment em va encantar la paraula “mecanoscrit”, i avui en dia em segueix encantant. A mi no se m’hauria ocorregut mai).
Del les tres novel·les, la que més em va agradar va ser “Mecanoscrit del segon origen”.
Quan vaig veure la pel·lícula “EL cartero siempre llama dos veces” (la vaig veure en espanyol), immediatament em va remetre a “Joc brut”, novel·la que havia pràcticament oblidat.
Ara, en rellegir-la, reconec que se’m queda una mica curta, per previsible. Això sí, li atorgo el mèrit de ser una de les primeres novel·les negres en català.
M’ho he passat bé rellegint-la.
La novel·la Joc brut es una novel·la molt previsible fins al final, reflecteix una mica el caràcter feble d’algunes persones en aquest cas Xavier, i els pocs escrúpols d’unes altres, el final va ser inesperat esta clar que no hi ha crim perfecte.
Tornare a llegir una altre novel·la del Manuel Pedrolo
És un llibre que es llegeix en una assentada. He trobat que està ben explicat com la Juna fa el que vol amb Xavier. Al final ell s’adona que ha estat utilitzat, però tot i així el no vol reconèixer com ho ha manipulat …
He de dir, que fins al final no he sabut, que l’oncle era el marit de la Juna m’ha tingut enganyada fins al final com a Xavier.
Cal situar que la novel·la negre no és un gènere que m’agradi i també dir que mai havia llegit res del Manuel de Pedrolo.
La lectura del llibre Joc Brut ha estat àgil i amena i he de dir que les descripcions acurades que fa de l’entorn i el clima, han creat en mi el desig de seguir llegint.
El desenllaç i el final em fan reafirmar que la novel·la negre no va amb mi. Tot i que atorgo a Manuel de Pedrolo el valor d’haver generat en el meu imaginari altres històries possibles.
Joc Brut ha sigut un llibre fàcil de llegir, des del primer moment ja sospitava el que podria passar, graciès a les descripcions que l´autor fa sobre els personatges.
La veritat es que m´agradat molt llegir-lo, ancara que m´esperava algunes coses , unes altres m´han sorprès.
En conclusió, aquest llibre desmostra el que és capaç de fer una persona per amor i una altra per diner.
Ha sigut una història entretinguda.
He de dir que, tot i que els comentaris d’algunes persones deien que era un llibre molt simple i no gaire bo, a mi m’ha agradat molt. Fins al punt que no volia que s’acabés. Les darreres pàgines les vaig llegir caminant pels carrers. Això no ho havia fet mai, m’ha enganxat.
Per a mi ha estat una història molt interessant, i tot i que ja es veia que no podia acabar bé, el final no me l’esperava així.
Joc Brut. Manuel de Pedrolo
Aquest gènere narratiu no m’agrada gens i, per tant, voluntariament mai l’hauria agafat per llegir.
Malgrat tot, la lectura ha sigut senzilla i ràpida. Des del començament podem veure quin serà el final del llibre. Per a mi l’ ùnica sorpresa és que la Juna no fos la neboda de l’ assesinat, sino la seva dona (la Caterina).
Aquest llibre ens mostra com algunes persones es deixen manipular per altres deixant de banda tots els seus valors,
Comentaris sobre “Joc Brut” de Manuel de Pedrolo
Feia molt temps que no llegia una novel•la i, la veritat, m’ha encantat. La manera de descriure els fets i els personatges a mesura que passa el temps, el joc de les emocions, la feblesa dels valors humans racionals enfront de les emocions, la vulnerabilitat d’en Xavier i el poder persuasiu de la Juna,… En resum, la lluita entre les emocions i els valors del protagonista, la rivalitat entre el cervell emocional i el racional i cóm van interactuant a cada episodi fan de Joc Brut una obra excepcional.
Quant a la forma, el llibre és fàcil de llegir i la trama fàcil de seguir. Dels quatre capítols, el tercer i el quart van ser, per a mi, millors que els primers dos. De totes maneres haig de dir que aquest llibre no em va agradar. Em va fer sentir incòmoda des del principi, quan el Xavier intentava forçar les coses tant físicament com mentalment en la Juna i va voler imposar el seu ritme sobre la “relació”, encara que ella li deia que no, l’insistia. L’autor fa les típiques descripcions del cos de la Juna, les cames, els sins, etc. i altres característiques de la seva “bellesa”, que era la qualitat més important de la Juna, això no em va agradar. Com que la Juna es va adonar que des del principi el desig sexual va guiar l’acció del Xavier, se’n va aprofitar perquè era força ambiciosa i tenia plans malvats. El Xavier, qui havia tingut sempre una vida difícil, es va encapritxar amb ella i va veure-la com el centre de la seva vida i la seva felicitat. Aleshores, ella va començar a acceptar-li, no perquè l’estimés sinó per entabanar-lo i preparar el camí dels seus plans. És clar que no l’estimava, però en Xavier, qui tenia un caràcter molt dèbil, no se’n va adonar. La Juna va utilitzar el sexe perquè era l’únic llenguatge que el Xavier li entenia i el va convèncer de matar al seu “tiet”, que no era el seu tiet, era tot part d’un engany. Però això per a mi és irrellevant quant a la destinació del Xavier, el que compta és que el Xavier va acceptar, i encara que no tenia el caràcter per ser un assassí, perquè era, dins de tot, una bona persona, segons la història va executar l’assassinat a manera quasi de professional. O sigui, no va haver-hi transició, va anar d’un dia per a un altre sense tenir cap experiència a ficar-se a casa aliena o a disparar i fins i tot, a fer-li mal amb violència als altres en general. A més a més, quan va arribar a casa seva, es va quedar adormit! Qui pot dormir després de matar a algú per primera vegada? En fi.
Al final es va esforçar massa per trobar a la Juna i ho va aconseguir, va descobrir l’engany, i és clar, la Juna queda com la mala de la pel·lícula que es va aprofitar del pobre Xavier i va jugar amb els seus “sentiments” valent-se del sexe per a obtenir diners, un estereotip, clarament empleat en aquest llibre, d’allò que és ser dona. Però crec que la responsabilitat del Xavier ha sigut d’ell mateix, res justifica el que havia fet, no hauria d’haver fet això, al marge del que digués o no la Juna. Aleshores, quan va trobar la Juna, el Xavier li va donar una pallissa, descrita en detall per l’autor amb insult inclòs, molt desagradable, com si fos justificada a més a més. Crec que els dos personatges van ser dolents, la Juna per la seva ambició desmesurada i el Xavier per la seva ingenuïtat i manca de criteri.
És una novel·la que en general no m’agrada, per que en les últimes pàgines desenvolupen tot el misteri.
Un home bo, per estimar a una dona, poc a poc és va fent dolent, fer un assassí i amb esperit de venjança. És una descripció interessant com el amor pot tancar la lògica humana.
He de reconèixer que jo com el Xavier vaig creure les intencions de la Juna.
Jo crec que pintava com el crim perfecte.
Job Brut,
Personalment, m’agrada molt la novel·la negra i aquesta no ha sigut una excepció. El protagonista, en Xavier, és el narrador que ens explica els fets en primera persona. Per tant, llegim el llibre a través dels seus ulls.
L’atzar fa que la Juna, una dona manipuladora i sense cap mena d’escrúpol moral, desencadeni en un pobre noi, un desig sexual que el portarà cap a una pèrdua progressiva dels seus valors morals, un assassinat, una espera, i una persecució miserable.
L’engany i la traïció tenen lloc a causa d’un amor no correspost. El crim és tractat com un fet inevitable que és símptoma de l’avarícia de la societat. És una novel·la realista i l’acció avança al mateix temps que la desesperació del protagonista que acaba transgredint totes les normes morals, i tot per culpa de les cames de la Juna.
Es una novella que des de el principi engantxa molt,está plena de romanticisme,misteri i bellessa. El vocabulari i les descripcions son riquissims,molt abundantes,i aixo fa que el llibri sigui encara mes fascinant. La part mes interesant es quan la Juna li semana al Xavier l’assasinat del tío,i aixi no tindrien problemas economics perque ella rebria una herencia,Xavier esta tan enamorat,que dubta molt,pero accedeix finalment. Com es l’amor!! Pensaba que hi hauria un final feliz.. Quan el pobre del protagonista descobreix tot,que la Juna estaba amb un altre i, al que había assesinat,era el seu home i no el tiet.. En vaig quedar en blanc!! Quin giro de la historia!! Pero molt be pensat!! Mai imaginaba que acabaría aixi. M’ha agradar molt. Un deu per aquest llibre i autor!!
Pedrolo sempre ha estat conegut per la seva obra “Mecanoscrit del segon origen”, però, aquest gran escriptor, compta amb més treball. Una d’aquestes novel·les és “Joc brut”, un llibre en el qual l’amor, la passió, l’interès i els diners són els protagonistes, recreats a través de la Juna i en Xavier. Xavier, enamorat i cec, perdut per la Juna, una noia jove, guapa i “lianta”, es deixa portar per ella a fer coses inimaginables per ell fins llavors.
Amb un final potser una mica esperat, ja què ja es podria començar a sospitar de l’engany d’ella quan es creuen pel carrer i Juna va amb un altre noi (el seu cosí segons ella).
Però, en general, és un llibre que et té enganxat fins que el termines. Tot i així, el que més m’ha agradat d’aquesta obra és la manera com Pedrolo descriu el patiment d’en Xavier. Potser l’escriptor va intentar inspirar-se en “Crimen y Castigo” de Dostoyevski, encara que això és impossible.
No posaré en dubte la qualitat de M. de Pedrolo com a escriptor. Sóc conscient que hem d´analitzar l´obra situant-la dins del context d´una època determinada i amb unes condicions socioeconòmiques molt diferents de les actuals, però resulta difícil no donar una opinió basant-se en la visió personal d´una persona del segle XX.
Personalment, no m´ha agradat gaire l´obra de Joc brut. Trobo l´argument no gaire original. “típic i tòpic”, poc treballat i ja una mica trillat.. el sexe és el recurs fàcil per enganxar al lector.
Més que una novel·la negre, la qualificaria de novel.la “eròtica” més aviat dolentota.
L´únic que sí que he haig d´agrair, és l´agilitat de lectura, el ritme ràpid de la narració que té un punt que enganxa. No sé si pot ser per les ganes d´acabar de llegir-la.
Pot ser que sigui l’única que digui això però no m’ha agradat gens la novel·la. Normalment llegeixo novel·la negra de països escandinaus, llibres ràpids amb molta acció i aquest llibre m’ha semblat molt lent on no pasan moltes coses i amb un final previsible.
Necessito històries on no parin de passar coses amb final no esperat perquè un llibre em tingui enganxada fins al final i aquest llibre no és així, des del principi sabem què passarà.
Hauré de donar-li una altra oportunitat a M. De Pedrolo i llegir uns altres llibres per poder descobrir aquest gran escriptor del que tots parlen.
Joc Brut
Al principi una mica avorrida i segons va passant la trama es fa més amena. Juna, una ment perversa i retorçada. Xavier, una ment feble i molt manejable que es deixa portar pel desig.
La trama m’ha agradat molt, és una novel·la de lectura fàcil, i final previsible.
De Manuel de Pedrolo vaig llegir fa anys “Mecanoscrit del segon origen”, és una novel·la que em va agradar molt.
Què has fet amb els accents, Vanessa??