L’ÀGUILA NEGRA, JOAN CARRERES

0 comentaris a “L’ÀGUILA NEGRA, JOAN CARRERES”

1. L’Àguila negra:
   Joan de Carreras ens explica l’historia d’una família catalana en la que el protagonista principal és en Marià Solvell. Una frase que resumiria el que passa en aquesta novel·la és aquella que va dir en John Lennon: “La vida és allò que et va passant mentre t’entestes en fer altres plans”. Potser el que és més peculiar és la manera en que el Marià va acomodant-se als esdeveniments. Viu una infantesa amb poc afecte dels seus pares, una mare freda i un pare ocupat. L’única cosa que acaba dominant es la seva professió, dentista. Una professió decidida per causa de la visió d’un home apallissat en uns aldarulls en l’època de Franco a les vagues de tramvies, que el fa obsessionar-se per la restitució. Després tota la seva vida transcorre adaptant-se sense quasi bé no dir ni piu. Així te una relació poc convencional i molt morbosa amb la primera dona, la Teresa, que porta una vida desendreçada i poc constructiva. Ell l’acaba deixant quan els seus pares li ho indiquen. Amb la segona, la Anna Maria, te una relació tan normal que és converteix en monòtona i avorrida. Es deixa portar tant que és infidel amb ambdues i un símbol clar d’aquesta indolència és que no te ni carnet de conduir i l’han de portar per a tot arreu.
   L’Àguila Negra es una cançó de Barbara cantada per la Maria del Mar Bonet, és el símbol de la seva infidelitat, és el disc que li regala a la Anna Maria quan pretén conquistar-la.
   Les posteriors desgràcies les viu amb una certa indolència, una adaptació resignada que quasi bé no el fa sentir res o, al menys, hi ha quelcom en ell que fa que els sentiments s’adormin fins quasi desaparèixer, això ens mostra el tarannà d’en Marià. La violació de la filla, el suïcidi del fill per la mateixa causa, fins i tot la gossa atropellada, la separació no volguda de la Anna Maria, el fet de no acabar de deixar a la Teresa amb la que perpetra la infidelitat a l’Anna Maria, la nul·la reacció davant el suïcidi de la Teresa, l’acomodació i resignació quan la Nuria els roba i quan el fill d’en Tomàs, el seu soci, pràcticament el fa fora de l’única cosa que controlava, la feina, ens mostren un personatge indolent i acomodatici. Al final acaba en un poble nudista, crec que per tal de treure’s del damunt tots el convencionalismes que li han amargat la vida.
   I el desenllaç, com tot a la seva vida, tampoc depèn d’ell. En Jep que culpa al Marià del suïcidi de la seva germana, la Teresa, i que, en realitat és ell qui, donant-li un estupefaent en lloc d’una aspirina, la provoca, s’equivoca de got quan vol enverinar-lo i és ell qui acaba mort.
   M’ha agradat. Està molt ben escrita, narra molt be els sentiments, fins i tot quan no n’hi ha masses com és el cas del Marià que, llavors, els pinta com el contrast de la seva quasi inexistència.

2. L’àguila negra , evidentment negra , és un dels llibres més tristos i angoixants que he llegit en molt de temps .
   Es tracta d’una bibliografia d’un barceloní que ha viscut en la segona meitat del segle XX una vida plena d’alts i baixos, de penes . Com és habitual , en una novel•la bibliogràfica i narrativa que explica la història centrada en un personatge , ha de descriure tots els esdeveniments que transcorren en la seva vida , aquesta novel•la ho fa jugant amb el lector amb el moviment del temps , endavant i enrere . És un mitjà que té l’escriptor de mantenir en suspens la història . Aquesta part és l’única que m’ha agradat del llibre.

   En general , la novel•la és un cúmul de desgràcies , el pobre protagonista , ingenu i poc espavilat , es passa tota la vida patint en una contínua agonia ; l’atropellament del gos , la violació de la filla , la mort del fill , el suïcidi de l’antiga núvia , l’abandó per part de la dona … però això que és? L’única cosa que li queda és saber que va ser un bon dentista i que hi va haver algú que va voler prou com per arribar a la bogeria del suïcidi.

   Personalment , ja que hem de donar la nostra opinió , és un llibre que no m’ha entusiasmat per res, no té més interès , la vida de Marià podia ser com qualsevol altra i per patir ja està la pròpia vida . M’agrada llegir llibres per entretenir-me i sobretot per adquirir coneixement i aquesta novel•la no m’aporta res d’això. No l’hi recomanaria a ningú .
   L’única cosa que m’agradaria recordar del llibre és aquest fragment: “…Passem la vida somiant que hi ha moltes destinacions possibles , fins que un dia comprenem que l’únic destí que tenim és el mateix que se’ns va assignar al néixer, perquè és en aquest moment exacte quan es va decretar que un dia moriríem . Oi que ho entens, això? Perquè és l’únic que hem d’entendre…”

3. Opinió personal del llibre “L’Àguila Negrea”
   Personalment, en general, m’ha agradat el llibre. Com molts llibres el principi se’m va fer una mica pesat, però quan estava cap al final del primer terç la trama cada vegada és més interessant.
   Jo entenc al personatge. Tot el que li passa no és res buscat. L’única cosa que ha tingut realment a la seva vida és que volia ser dentista. Pel que fa a l’amor es deixa arrossegar, ja que amb la Teresa vol tallar en diferents ocasions però no es veu mai en prou forces. Des d’un principi es deixa fer. La Teresa és simplement un amor de joventut que des del principi sap que no tindrà cap mena de futur per tan esboixjarrada com és.
   Al primer i únic amor del Marià es veu clar que és l’Anna Maria. Però el Tomàs, el germà gran d’ella i amic d’ell, per tal de protegir-la, prohibeix que tinguin ni un petit apropament amorós. Encara que finalment és amb la que es casa i tindrà els seus dos fills.
   La resta d’històries són satèl•lits a la seva vida, com la violació de la filla, a la que mai s’enfronta; la mort del fill, al que no ajuda amb prou forces per treure’l de la presó perquè és ell qui ha venjat el que li ha passat a la seva germana i se sent impotent.
   No entén que la filla hagi sigut sempre lesbiana, eEll creu que va ser a partir de la violació que sis’hi torna. Només ho veu clar quan li diu l’antic noviixicot d’aquesta. Sempre és així, ell mai es capfica per no entendre les coses, deixa que passi i que tot s’arregli sol,. Gairebé sempre li ha funcionat.
   El final m’ha agradat,. pPer fi s’entén la història d’ell amb la Teresa i el seu germà. La història que ha marcat la seva vida, encara que no se’n sentia orgullós.

4. L’àguila negra, narra de forma estructurada en capítols, descrivint el present i el passat, la vida i història del Marià a Barcelona, la seva relació amb els pares, la seva parella, la seva dona, els seus fills, els seus amics, socis i companys a la seva clínica dental.
   Personalment, per a mi ha sigut un llibre pesat de llegir, i què m’ha deixat una forta sensació de tristor.
   En definitiva no m’ha agradat i no el recomanaria.

5. L’ÀGUILA NEGRA
   Per Joan Carreras

   L’autor utilitza el recurs narratiu segons el qual l’acció va del present al passat i torna al present, de manera que, en cada canvi de tempo deixa una mica en suspens el que passarà.
   En aquesta novel.la hi passen moltes coses que, sota el meu punt de vista, podrien haver estat explicades d’una altra manera per tal de donar sensació d’acció i de sentiments. No és així. L’autor explica els fets amb molta parsimònia, gairebé de manera plana. I he acabat pensant que la seva narrativa en aquesta novel.la corre paral.lela a la manera de viure del Marià.
   El Marià és l’estrella de “L’Àguila negra”, el fil conductor de tota la narrativa.
   És un home que, en certa manera, pren la forma de viure de la persona amb la que conviu. Primer, amb la Teresa, fa una vida poc ortodoxa en tots els aspectes, raó per la qual al Marià ja li està bé per sentir-se “ben viu”, però que, en canvi, no la vol com a mare dels seus hipotètics fills. L’Anna Maria, en canvi, és una persona més “assenyada”, però també més avorrida, i ell, en conseqüència, s’acomoda a una forma de vida monòtona.
   El dia a dia del Marià transcorre sense pena ni glòria, d’una manera acomodatícia. Sempre les mateixes coses, envoltat de les mateixes persones, amb situacions que es repeteixen com el dia de la marmota, com si a la vida no hi hagués res més, pensant que sempre seria així. Per això, quan el fill es suïcida, queda tant astorat que no és capaç de reprendre la vida ni tampoc d’ajudar la dona.
   La forma de narració, la cadència de la novel.la, no canvia ni quan el Jep va a trobar-lo al poble nudista. Ni tan sols quan, de manera fortuïta es canvien els gots. Com si no passés res i fos el més normal del món…

6. L’ÁÀguila Negra
   El Marià Solvell, un home quea qui la vida li passa pel davant i éses limita a veure-la passar,. eEl seu únic interès eés fer de dentista. No té prou força mental per afrontar els reptes que se li presenten. Amb la Teresa teé una relació tumultuosa i acaba avorrint-la, i la relació amb l’Anna Maria eés móolt convencional,. ammstàncies.
   En fer-se gran i trobar-se sol, s’adona del que ha sigutestat la seva vida, i atret per la carta d’en Jep
   va al poble nudista, on es despulla de la seva vida.
   La presentació del llibre em va agradar mòolt,. En Joan Carreras teé una manera d’explicar que t’enamora,. vVa ser una vetllada del més interessant.
   Un bon llibre.

7. La veritat es que no coneixia a Joan Carreras, he començat a llegir el llibre després d’anar a la presentació del passat dia 19 i la veritat es que m’agrada.

8. L’àguila negra explica la història d’un home, en Marià Solvell (Mariano, en castellà) des de la seva adolescència fins la seva vellesa mitjançant episodis representatius per a ell de la seva vida. Durant tota la història hi ha un munt d’escenes eròtiques, pel que sembla que això es el més important que l’ha passat en la vida sense cap mena de
   aprenentatge de altres àmbits, i la veritat es que es fa bastant pesat.

   Llegint he trobat algunes expressions o paraules que he anat cercant per conèixer el significat com, per exemple:

   Estàs com un llum- Estar malament del cap (En castellà:”Estás como una regadera”)

   Tot això són falòrnies- Que vol dir: “Todo eso son patrañas”

   “Bonica” quina paraula més sonsa, no fa per a tu – Que vol dir: “Bonita, que palabra más sosa, no te hace”

   Qui tingui dubtes de expressions que sàpiga que hi ha la pàgina d’un blog: http://elcatalacomcal.blogspot.com.es/2012/06/dites-i-expressions-catalanes-que-cal.html , que està molt bé per cercar-les.

   Com a comentari personal he de dir que aquest autor no m’agrada gens. El seu estil és molt carregós, la història avorrida i poc interessant, els personatges senzills i predictibles… I sembla que vulgui compensar la monotonia de la seva història amb escenes de sexe molt fastigoses.

   No ho recomanaria de cap de las maneres.

9. “L’àguila negra” de Joan de Carreras

   Fa pocs dies que he acabat de llegir aquesta novel·la. És la història de la vida d’un dentista… ! sorprenent, oi?
   El cas es que vaig començar la novel·la molt a contracor, i pensant què, de tant avorrida, no la podria acabar. El caràcter del seu protagonista, en Marià, és tant apàtic i inoperant, que tot i succeir-li fets molt rellevants al llarg de la seva vida, ell es mostra incapaç de reaccionar, de prendre les rendes de la seva pròpia existència i actuar. El lector finalment, potser per esgotament i curiositat, acaba volent saber què coi li passa a aquest individuo, i si realment continuarà reaccionant igual fins l’última plana.
   Efectivament, a mesura que s’avança en la lectura, el caràcter del Marià segueix en el mateix registre full rere full, i encara que viu sotracs tant tràgics com ara un suïcidi, una violació, la presó, i una mort violenta, tots ells, en persones estimades i properes, en Marià es manté incapaç de canviar el rumb de la seva vida i reaccionar per canviar… incapaç ! , el seu comportament sembla irreal.
   El seu únic interès, què es manté inalterable al llarg de la seva existència, és fer de dentista, francament llastimós.
   Dependrà de la personalitat i gustos de cadascú, què finalment agradi o no aquesta novel.la. La meva opinió es què està ben escrita, l’autor mostra un domini del llenguatge envejable, però finalment, m’ha deixat un regust amarg i trist, massa amarg per mi, prefereixo què els llibres em deixin un pòsit més constructiu i edificant.

10. L’estructura de la novel·la fent salts endavant i enrere en el temps i al llarg dels quals anar barrejant la vivència del protagonista Marià, no m’ha acabat d’agradar, hi ha hagut moments en què he hagut d’anar cap a enrere i reprendre la lectura perquè no era capaç de saber a què es debia el problema actual. No és una novel·la molt clara, i la història de fons, tampoc és que enganxi al lector.
    Finalment vaig aconseguir acabar-la, i després d’una novel·la llarga i de vegades sense sentit, al final, no va ser res de l’altre món, deixant-te amb l’interrogant, que ha passat, falta alguna cosa més..
    Al llarg del llibre hi ha moltes descripcions i intenta explicar detalladament els aconteciomientos, i el vocabulari és molt senzill per al lector.

11. L’ Àguila Negra (de Joan Carreras)

    El llibre descriu en capítols intercalats la vida del Marià Solvell, un dentista barceloní de la dècada del seixanta.
    En els capítols senars l’escriptor relata la biografia del personatge principal (en Marià), i en els capítols parells, la vida actual del mateix, en un poble naturista.
    La narració es força bona, tot i que , segons el meu criteri té moments que és fa avorrida.
    El personatge principal (el Marià) és un home que va encaixant cops que li dóna la vida i intenta que no li afectin. Malgrat tot, hi ha moments on exterioritza els seus sentiments.
    La seva vida està descrita el quatre etapes, noi/jove, primera dona (la Teresa), segona dona (Anna Maria), i final sòl i vell (com el seu cognom Solvell).
    La part més significativa de noi, és que a partir de veure un home sense una dent, això el va fer decantar-lo a la seva professió, dentista.
    Amb la seva primera dona, va tenir una vida intensa i extravagant per l’ època on el situa l’ escriptor. Potser, si fos en l’actualitat (que ho veiem més normal) aquest ritme de vida podria haver canviat la història.
    Amb la segona dona, la seva vida dóna un gir de 180º respecte a la primera. És una dona molt més clàssica i fins i tot avorrida. L ‘ escriptor li dóna una mica d’acció amb el fills (violació, presó i suïcidi).
    En la part final, a l’ actualitat, el Marià queda descrit com un home sol i vell on, amb 70 anys de vida es retira a un poble naturista, nu, esperant la mort.
    Una frase que m’ ha deixat empremta:
    “Tothom en diu ‘el solàrium’ però, realment, aquell espai no és més que una petita plaça des d’on es pot veure un tros de mar i on s’apleguen cinc o sis gandules. Hi ha un home gran que jeu sota el sol tebi de març. Té els ulls clucs i no es mou. Talment com si es volgués familiaritzar amb una mort que, per edat, ja comença a intuir que no és gaire llunyana.”

12. L’ Aguila Negra

    Es un llibre què no m’ageadat gaire.
    Un relat viscut dels 60 als 70, durant la dictadura Franquista i els seus esdeveniments. Situat a Barcelona una ciutat més oberta a les noves costums, r etrasmetre els diferents estatus socials de l’època.
    En Tomàs, l’Ana Mª i el Marià més o mens d’un estatus social, media conservador i de un altre més alt i revolucionari els familiars de la Teresa i el seu germà.
    En Tomàssegueis les costums dels seus pares. El Marià es deixa portar per la Teresa a una relació sexual abrumadora de costums revolucionaries amb un final tràgic, que també fa malbé el seu matrimoni amb la Ana Mª i què trasversa també, tot el seu voltand.
    Finalment amb 70 anys arriba a un poble nudista, volent saldar un dubte què té amb el passat i despullat i envellit, prenen el solen en una gandula, acaba pensand que la vida no ha sigut llens obsequiosa amb ell.

13. L’Àguila negra.
    Doncs al començament del llibre no el trobava interesant, però a mida que anava llegint, l’anava trobant més atractiu e interesant, així que ja començava a agradar-me !!!
    L´àguila negra ens descriu les etapes de la vida en la que una persona passa per aquesta i com en aquest cas en Marià, un noi molt estudiós, fill d’una família humil i treballadora que fa l’esforç per que el seu fill pugui estudiar i treure’s una carrera per poder veure realitzat el seu somni de ser Odontòleg-estomatòleg. Es així com en Marià ho aconsegueix juntament amb el seu millor amic en Tomás i els dos obren una consulta a Barcelona, es aleshores quan s’enamora de la Marta la germana petita d’en Tomás però aquest li diu que la deixi estar que és molt petita per ell , i en Tomás li presenta a la Teresa, una amiga de la seva núvia i comença a sortir amb ella fins el punt que s’enganxa sexualment i se’n van a viure junts a un pis que en Marià lloga a la part alta de Barcelona i és quan se n’adona del que li diu la seva mare, que es cert i que té raó que no és una dona per ell, que no és la dona amb la que vol per crea una família i tenir fills. En Marià aleshores es separa de la Teresa i es casa amb la Marta i tenen dos fills l’Oriol i la Olga, mentre aquests eren petits tots plegats eren molt feliços, la vida li somreia i la seva consulta era un gran èxit.
    Va ser aleshores quan la seva filla Olga va patir una violació en una festa i el seu germà l’Oriol és va venjar i el van empresonar, és doncs quan comença la tràgica vida d’en Marià, quan el seu fill és suïcida a la presó arriba a enfonsar-se, a més li comuniquen el suïcidi de la Teresa i l’engany a la consulta de la Núria.
    La Marta es separa del Marià va a viure a Girona amb la seva filla i en Marià arriba a l’ultima etapa de la seva vida, la jubilació. És quan apareix el Jep, germà de la Teresa que el convida a un poble de nudistes i allà és a on el Jep vol la venjança cap al Marià però aquest es dóna compte i no arriba a enverinar-lo, li fa el canvi de la tassa i és doncs quan arriba el final d’en Jep. El Marià decideix a marxar cap a Girona que allà es retrobarà amb la seva filla i el seu net.