Pinzellades de la novel·la: què t’ha agradat, impressions, opinions, sentiments…
0 comentaris a “Joc brut, de Manuel de Pedrolo”
Si, tot va sé un joc brut.
Ella no sentia res per mi, vaig sér jo qui es queda embadalit de la seva bellesa, la visió d’unes cames llarges i perfectes exerceixen una atracció força irresistible per negar-me als seus desitjos.Un tramat de mentides em portan a cometreel pitjor, ” un assesinat “.Em va fer créure que estarien juns per sempre.
La desaparició total de la dona que estimava fa del meu enteniment clar com el aigua, una petisió. “Vengança ”
M’agradat força, Manuel de Pedrolo aconsegueix atrapar-me una vegada més en una novel.la plena de intriga i suspens fins al final
Xavier va senti algo que no havia viscut mai i que no volia canviar per res al mont, però li va surti molt malament.
Es una llastima que, cuan estimes tan no ser estimat
cometre el pitjor
clar com l’aigua
Es tracta d’una novel•la policiaca d’escas interès ,és molt entretinguda i que enganxa bastant .
M’agradat molt perqué és una historia d’amor entre dos protagonistes de dos personalitats molt diferents i que es troben atrapats en un joc d’amor i d’interessos .
Una dona que impresiona un home a cometre un assasinat per fin d ‘estar junts .
És molt curios ,car això pots passar a la vida reial .
És una obra fantastica de MANUEL DE PEDROLO .
Una novel•la que us recomano i que no us defraudarà .
A Joc brut queda molt clar que per mitjà de l’atracció sexual es pot manipular una persona.
Aquesta acció és seriosissima, perquè es tracta de matar una persona.I en Xavier no té altre mòbil que el d’obtenir com a recompensa la satisfacció del seu desig sexual,però fins aleshores era un noi normal i no pas un delinqúent.
M’ha agradat molt.
M’ ha semblat força interesant aquest llibre i m’ agradat molt perque el trobo molt interesant desde el principi fins al final, la història es desenvolupa a la ciutat de Barcelona i les corts es un dels barris que surt al llibre, penso que el tema principal es l’ engany i la passió i que com moltes vegades mana més el cor que el cap.
Els espais que es desenvolupa la història son barris de la ciutat, un autobús que es on es coneixen en Xavier i la Justina i casa de Xavier i casa del tiet de Justina.
En Xavier es passional, impulsiu i treballador i fidel, la Justina picarona, llesta i no honrada.
Penso que es una història que ben be pot passar perque a moltes persones per un gran enamorament se li pot anar el cap i fer una bogeria.
La veritat que ha estat emocionant el final perque no en pensaba per a res que la Justina en veritat era la dona del Virós i no la neboda i que el seu nom era dons Caterina Virós i va engañar ben rebé al Xavier.
Recomano a tothom aquest llibre per llegir!!
És una novel-la molt interèsant gairabé intrigant diria jo,no esperaba aquest final.
En aquesta novel-la es veo clar que una dona intel-ligent, sensa cap escrùpul,mitjançant la seva sexualitat pot aconseguir el que vulgui, hasta que es cometi un crim que només la afavoreix a ella sense donar
res a canvi-
M´hagradat el suficient per recomanar-vos que la llegiu.
És una novel.la de sentimens no corresponduts i contradictoris. El noi s’enamora de la bellesa de la noia però la noia no ho està i només veu l’oportunitat d’aconseguir els seus terbols destjos, eliminar al seu marit mitjançant enganys per poder casar-se amb el seu amant.
Li enganya totalment fen-li creure que era el seu oncle i que no li dóna els diners d’una herència de la seva tia i que són seus.
El noi desesperat d’amor decideix matar-lo i seguir el pla de la noia.
La noia s’oblida d’ell i del pla. Després d’alguns mesos comença a buscar-la fins trobar-la, la vigila i quan intenta venjar-se és detingut per la policia que sospitava de la noia.
És una obra que recomano a tots els que els agradi llegir novel·les, és amena, entretinguda i ens mostra del que és capaç de fer el gènere humà per amor.
Pedrolo en aquesta novel.la fa servir la mort per a l’evolució del protagonista, d’una forma molt similar a la forma utilitzada per Albert Camus en “L’estranger” o Paul Auster en ” Palau de la lluna”com per exemple la utilizació de viatges per aclariment d’idees per part del protagonista i també pensaments que justifiquen el seu comportament.
Però hi ha una petita diferència que fa una novel.la molt interessant ,Pedrolo fa que el protagonista sigui l’assassí i al mateix temps sigui la victima.És la primera vegada que em trobo una novel.la amb aquestes característiques i on està totalment justificat el seu delicte.
Si, tot va sé un joc brut.
Ella no sentia res per mi, vaig sér jo qui es queda embadalit de la seva bellesa, la visió d’unes cames llarges i perfectes exerceixen una atracció força irresistible per negar-me als seus desitjos.Un tramat de mentides em portan a cometreel pitjor, ” un assesinat “.Em va fer créure que estarien juns per sempre.
La desaparició total de la dona que estimava fa del meu enteniment clar com el aigua, una petisió. “Vengança ”
M’agradat força, Manuel de Pedrolo aconsegueix atrapar-me una vegada més en una novel.la plena de intriga i suspens fins al final
Xavier va senti algo que no havia viscut mai i que no volia canviar per res al mont, però li va surti molt malament.
Es una llastima que, cuan estimes tan no ser estimat
cometre el pitjor
clar com l’aigua
Es tracta d’una novel•la policiaca d’escas interès ,és molt entretinguda i que enganxa bastant .
M’agradat molt perqué és una historia d’amor entre dos protagonistes de dos personalitats molt diferents i que es troben atrapats en un joc d’amor i d’interessos .
Una dona que impresiona un home a cometre un assasinat per fin d ‘estar junts .
És molt curios ,car això pots passar a la vida reial .
És una obra fantastica de MANUEL DE PEDROLO .
Una novel•la que us recomano i que no us defraudarà .
A Joc brut queda molt clar que per mitjà de l’atracció sexual es pot manipular una persona.
Aquesta acció és seriosissima, perquè es tracta de matar una persona.I en Xavier no té altre mòbil que el d’obtenir com a recompensa la satisfacció del seu desig sexual,però fins aleshores era un noi normal i no pas un delinqúent.
M’ha agradat molt.
M’ ha semblat força interesant aquest llibre i m’ agradat molt perque el trobo molt interesant desde el principi fins al final, la història es desenvolupa a la ciutat de Barcelona i les corts es un dels barris que surt al llibre, penso que el tema principal es l’ engany i la passió i que com moltes vegades mana més el cor que el cap.
Els espais que es desenvolupa la història son barris de la ciutat, un autobús que es on es coneixen en Xavier i la Justina i casa de Xavier i casa del tiet de Justina.
En Xavier es passional, impulsiu i treballador i fidel, la Justina picarona, llesta i no honrada.
Penso que es una història que ben be pot passar perque a moltes persones per un gran enamorament se li pot anar el cap i fer una bogeria.
La veritat que ha estat emocionant el final perque no en pensaba per a res que la Justina en veritat era la dona del Virós i no la neboda i que el seu nom era dons Caterina Virós i va engañar ben rebé al Xavier.
Recomano a tothom aquest llibre per llegir!!
És una novel-la molt interèsant gairabé intrigant diria jo,no esperaba aquest final.
En aquesta novel-la es veo clar que una dona intel-ligent, sensa cap escrùpul,mitjançant la seva sexualitat pot aconseguir el que vulgui, hasta que es cometi un crim que només la afavoreix a ella sense donar
res a canvi-
M´hagradat el suficient per recomanar-vos que la llegiu.
És una novel.la de sentimens no corresponduts i contradictoris. El noi s’enamora de la bellesa de la noia però la noia no ho està i només veu l’oportunitat d’aconseguir els seus terbols destjos, eliminar al seu marit mitjançant enganys per poder casar-se amb el seu amant.
Li enganya totalment fen-li creure que era el seu oncle i que no li dóna els diners d’una herència de la seva tia i que són seus.
El noi desesperat d’amor decideix matar-lo i seguir el pla de la noia.
La noia s’oblida d’ell i del pla. Després d’alguns mesos comença a buscar-la fins trobar-la, la vigila i quan intenta venjar-se és detingut per la policia que sospitava de la noia.
És una obra que recomano a tots els que els agradi llegir novel·les, és amena, entretinguda i ens mostra del que és capaç de fer el gènere humà per amor.
Pedrolo en aquesta novel.la fa servir la mort per a l’evolució del protagonista, d’una forma molt similar a la forma utilitzada per Albert Camus en “L’estranger” o Paul Auster en ” Palau de la lluna”com per exemple la utilizació de viatges per aclariment d’idees per part del protagonista i també pensaments que justifiquen el seu comportament.
Però hi ha una petita diferència que fa una novel.la molt interessant ,Pedrolo fa que el protagonista sigui l’assassí i al mateix temps sigui la victima.És la primera vegada que em trobo una novel.la amb aquestes característiques i on està totalment justificat el seu delicte.