Després de veure diferents tipus de sortides o viatges (exercici 1) i vocabulari específic sobre el tema, ja podeu dissenyar un itinerari que considereu interessant (exercici 2 del llibre). Haureu de posar-li un nom, comentar els indrets que es poden visitar i si el recomaneu a un tipus de públic concret. Heu d’escriure sobre un lloc que conegueu perquè potser algú us en demanarà més informació.
“Un passeig per Tossa de Mar”- Dijous penjaré l’itinerari 🙂
Un passeig per Tossa de Mar
Època recomanada
De abril a setembre
Característiques tècniques i usuaris
Es una ruta de dificultat baixa indicada per a famílies amb nens, gent gran i gent que no surt sovint d`excursió. És una ruta sense dificultats tècniques especials.
L’entorn natural
Tossa de Mar, una antiga població de pescadors, és situada a la costa de Girona, a mig camí entre la ciutat de Barcelona i la frontera francesa. Tossa, una de les poblacions de més renom universal, permet gaudir d’un dels paisatges més espectaculars i emblemàtics de la Costa Brava. Les petites platges de sorra forta i neta, les cales diminutes i els racons amb pins que s`aferren i arriben fins a la vora del mar són d`una bellesa sorprenent i sense rival. A partir de la zona de Tossa el litoral adquireix un caràcter aspre i silvestre. Presidida per l`alta ermita de Sant Grau, coberta per grans extensions de suredes, la costa és solitària i d`una bellesa natural superba. Les muralles i les torres del recinte medieval de la Vila Vella presideixen el perfil suau de les seves cales.
Allotjament
Tossa de Mar ofereix una àmplia varietat d’allotjaments turístics que inclou hotels, pensions, càmpings, cases de vacances de qualitat i apartaments turístics.
Per menjar i beure Tossa ofereix restaurants, cafeteries i pastisseries, bars, bars de nit, bars amb música en directe, discoteques.
Indrets turístics
EL CASTELL
El casc antic es troba envoltat de muralles amb esplèndids torrasses, que s’albiren majestuosos des de la platja. El 1931 va ser declarat Monument Historicoartístic. El castell va ser construït el 1387 per l’abat Ramon Dezcatlar.
LES MURALLES
Construïdes en els segles XII i XIV, com a defensa contra la pirateria, les muralles es troben en perfecte estat de conservació. Conserven diverses torres, tres de les quals, les més grans, són cilíndriques. Aquestes 3 torres són: Torre del Codolar, Torre del Rellotge i Torre de Jonàs.
CALA
Des de dalt del castell, es veu tot el poble amb la seva platja. Val la pena pujar en un agradable passeig fins a dalt, ja que hi ha molts racons tranquils on es pot gaudir d’unes vistes impressionants.
PLATGES
A Tossa és poden trobar platges i cales meravelloses (a pocs km del centre de Tossa de Mar) on gaudir de les seves aigües.
Platges:
– Mar Menuda: a pocs minuts del centre de Tossa de Mar
– Platja del Reig: al costat del centre de Tossa de Mar
– Platja Gran: al centre de Tossa de Mar. La platja gran té 430 metres de longitud, és de sorra gruixuda i no es queda enganxada al cos. L’aigua és transparent blau com el cel.
– Platja d’Es Codolar: Platja del costat del castell de Tossa de Mar
Cales:
– Sant Jaume: petitíssima cala a 1,5 km de Tossa en direcció nord.
– Cala Bona: a 3 km de Tossa, en direcció nord
– Pola: a uns 4 km de Tossa en direcció nord.
– Guiverola: a uns 5 km de Tossa, direcció nord
– Futadera: a uns 6 km de Tossa, direcció nord.
– Salins: aquesta cala es troba a 8 km de Tossa, en direcció nord cap a Sant Feliu de Guíxols.
– Llevador: a 3 km de Tossa de Mar en direcció sud.
– Cala d’en Carlos: a 3 km de Tossa de Mar en direcció sud.
– Cala Figuera: a 3 km de Tossa de Mar en direcció sud.
– Llorell: a 3,5 km de Tossa de Mar en direcció sud, està formada per diverses platges i ofereix la possibilitat de gaudir d’una àmplia varietat d’esports aquàtics.
– Porto Pi: a uns 4,5 km de Tossa direcció Lloret.
– Cala Morisca: l’última platja de Tossa, és petita i es troba a uns 5 km, direcció sud.
ESGLÉSIA
L’església parroquial de Tossa de Mar és una construcció del segle XVIII d’estil neoclàssic que es troba situada al centre del poble. És un edifici d’una sola nau però de dimensions considerables. La plaça on es troba és un lloc de trobada en els actes populars i també un racó tranquil la resta del temps.
Dedicada a Sant Vicenç, va ser construïda el 1775. El Crist que es troba al seu interior està crucificat, però sense creu que el sostingui.
LA TORRE DE CAN MAGÍ o TORRE DELS MOROS: és un dels testimonis locals de les torres de vigilància que Felip II va manar edificar al segle XVI al llarg de la costa mediterrània.
LA CAPELLA DE LA VERGE DELS SOCORS: va ser edificada en l’últim quart del segle XVI, en agraïment a la Verge del Socors. La capella original ha sofert successives remodelacions fins a adquirir la seva actual fisonomia.
LA CASA SANS: ocupada en l’actualitat per l’hotel Diana, és un edifici modernista de l’any 1906.
EL MUSEU MUNICIPAL: El Museu Municipal es troba situat al centre del recinte emmurallat de la Vila Vella. Ocupa l’antiga casa del batlle de sac o governador, del segle XIV. LA TORRE D`ES CODOLAR o LA TORRE DEL HOMENATGE, que presideix la platja del mateix nom, es troba també integrada dins de l’espai d’aquest Museu.
Tossa és una destinació que uneix les facilitats turístiques de les grans localitats costaneres amb l’encant d’altres poblacions de més al nord.
El meu itinerari comença des del passeig de l´Hospitalet de l´Infant, el pont de la riera i fins l´esta-
ció nàutica de Miami Platja (Tarragona).
És molt bonica perquè va tota l´estona pel costat del mar. La podeu fer tota la familia, és fàcil i la seva durada no arriba a una hora. Us aconsello que porteu roba i calçat cômodes.
Té unes platges i unes cales molt tranquiles. Hi ha moltes rutes senyalitzades per anar en bicicleta.
Miami Platja té algunes de les millors platges del Meditarrani. Moltes disposen de la Bandera Blava de la Unió Europea. Són ideals per practicar esports nàutics i disposen d´inmillorables instalacions i serveis adequats per gaudir de vacances de platja: Creu Roja, senyalització de perill, equip de salvament, transport públic, dutxes, pepereres, servei de neteja, lloguer de nàutics, zona de submari-nisme…
La platja de l´Estany Salat manté els seus trets salvatges. Hi ha arbres, plantes, herba, penya-segats i espais naturals. És una zona humida amb espècies protegides, per a aus migratòries.
Podem destacar la Platja Punta de Riu, la platja de la Peixerota, la de Riudecanyes, la cala Bot, la Cala de les Sirenes, la Cala Misteri, la Cala del Solitari, la Cala dels Àngels…
A mi particularment m´agrada molt la Platja Cristall. És una platja llarga de sorra fina que disposa de passeig marítim. És molt tranquila i té tota mena de serveis.
En acabar tot el recorregut per les platges i pel passeig marítim, podeu anar a dinar al Restaurant El Vaixell a Miami Platja. Es troba a un lloc privilegiat, amb unes vistes excel.lents al mar. Podeu gaudir d´un bon aperitiu i d´un arròs mariner exquisit.
Si us agrada la història i la cultura us proposo que aneu a Mont-roig del Camp i que visiteu l´Ermita de la Mare de Déu de la Roca que es troba damunt una roca molt erosionada i el Centre Miró, que està a l´Esglèsia Vella del poble.
LA SORT D’ANAR A SORT.
Només amb escoltar el nom del poble ja genera curiositat.
Jo sabia que era un poble amb moltes possibilitats per explorar però per moltes vegades que vagis sempre et sorprèn per la gran quantitat de activitats que pots fer i la quantitat de coses que podem veure a Sort.
En funció de l’època en la qual es faci la visita pots gaudir de diferents activitats.
En l’època a la qual ens apropem, el més habitual és anar a comprar loteria a la seva administració la qual és coneguda en tota la península però arribant el cap d’any, els seus ports i muntanyes s’omplen de neu per al gaudi dels més esportistes!
Esquí, escalada, senderisme, rafting (per practicar a la primavera), passejos a cavall, etc. són algunes de les possibilitats que el poble de Sort ofereix als seus visitants.
Són molt recomanables les rutes de senderisme pel Parc Natural de l’alt Pirineu o pel parc natural del pallars sobirà ja que les vistes són increïbles i hi ha rutes que són accessibles a tothom per la seva facilitat d’accés.
Allí a més de les vistes espectaculars, trobarem una flora i fauna increïble de veure. A mi em crida l’atenció la quantitat de plantes que pots trobar que jo mai havia vist en plena naturalesa per estar protegides com és el grèvol o flors de miles de colors que jo no coneixia.
Existeix una ruta que jo encara no conec però és molt coneguda i molta gent me l’ha recomanat. És la Ruta dels papallones al Batlliu de Sort.
Però Sort no solament ofereix activitats esportives i de naturalesa, sinó que passejar pels seus carrers empedrats i gaudir de les rutes culturals que ofereixen, fan que la visita a la vila de Sort, la capital del Pallars Sobirà, sigui un viatge complet i encertat per a tots els gustos i edats.
Un petit trosset de mon
On el Cèsar estiuejava i dirigia el seu imperi, Tarraco, la capital de la cultura catalana 2012. Anomenada així pels conqueridors romans quan van escoltar parlar als Ibers, antics pobladors d’aquesta terra avui en dia anomenada Tarragona.
Tarraco ens dona la oportunitat de conèixer qui som, és a dir de on venim i ha on volem ser o estar. En aquesta terra podem gaudir d’un ventall de possibilitats per passar-nos-ho bé. És poden fer més o menys cosses depenent de la possibilitat econòmica de cadascú, però sempre quedarem contens per la seva diversitat: des de visitar les ruïnes romanes amb guia turístic o sense (preferiblement amb guia), gaudir de la seva cuina, fer excursions, practicar esports de muntanya o fer turisme de sol i platja en qualsevol racó de les seves magnifiques platges.
Per acabar la nit, després d’un sopar com cal, val la pena apropar-se a les seves sales de festa i macar-se uns valls per deixar el pavelló ben alt, no sigui que aquest romans s’aixequin de la tomba i ens renyin per no donar l’alçada!
Us esperem amb els braços oberts.
Ave Cèsar i Visca Catalunya!!!
NATURA AMB ENCANT
La Cerdanya és una comarca entre muntanyes amb un encant especial. La seva plana elevada et fa gaudir de una visibilitat esplèndida, que possiblement no la trobareu en lloc més.
És un conjunt de pobles més aviat petits, però on es poden fer grans coses, a més de tindre una tranquil•litat extraordinària. Si aneu a l’estiu tindreu una temperatura força agradable, i si ho feu al hivern, tindreu un fred sec molt suportable.
Els aficionats a la pesca, sobre tot de la truita, ho podran fer als rius Llosa i Segre que conflueixen a la població de Martinet, on els amants del senderisme i l’esport de muntanya també podran gaudir del Parc Natural Cadí Moixeró.
A dalt d’un turó trobàreu Bellver, amb unes meravelloses vistes. A pocs metres d’aquesta població es troba la església se Santa Maria de Talló, coneguda com la “Catedral de la Cerdanya” per ser més gran de l’habitual en una església. A Prullans anomenat “el mirador de la Cerdanya” també podreu alegrar-vos la vista i fer excursions, tot admirant els molts animals que pasturen.
I com no podia ser d’una altre manera, hem de passar per la capital, Puigcerdà, amb un aeròdrom on es fan petits trajectes en avionetes, cursets i vols amb globus. A pocs kilòmetres hi ha les pistes d’esquí (Pas de la Casa, Alp 2500 ( La Molina i Masella) i ja en mig de la plaça, el campanar, una torre del segle XII que és l’únic que queda visible de l’antiga església. El estany artificial que en un principi es va fer per regadiu de les terres del terme,és ara un lloc d’esbarjo, on podeu agafar una barca per passejar ,donar de menjar als ànecs i cignes, o bé respirar el aire pur que us omplirà d’una pau interior enriquidora.
Com veureu i són moltes i molt variades les activitats i els llocs a visitar, a més adaptat per totes les edats.
No us ho perdeu, val la pena.
CAP DE SETMANA A LA GARROTXA
Aquesta comarca ens ofereix moltes possibilitats, però la meva proposta serà visitar la zona volcànica al voltant d’Olot, el municipi de Santa Pau, La Fageda d’en Jordà i la fàbrica de iogurts La Fageda.
L’itinerari està dirigit a tot el públic en general ja que no té cap dificultat tècnica.
Us recomano sobretot que si hi aneu ho feu durant el mes de novembre.
Per començar us faré cinc cèntims sobre la comarca.
La Garrotxa és una comarca gironina. La seva capital és Olot. El gentilici és garrotxí/garrotxina. El nom “garrotxa” significa terra aspra, potser degut al seu relleu muntanyós i bells paratges com la zona volcànica d’Olot.
Al sector occidental, d’Olot a Santa Pau, es poden comptar uns 40 volcans, entre els que destaquen el Croscat i el volcà de Santa Margarida.
Començarem l’itinerari visitant el municipi de Santa Pau, al centre del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Vila medieval molt ben conservada. El castell (s.XIII-XIV). Està declarada Monument Històric Artístic.
Podreu trobar allotjament a l’hotel Cal Sastre i si la butxaca us ho permet feu un àpat al seu restaurant, quedareu meravellats!
I ara anem a visitar un volcà, el Croscat i les seves grederes.
És el més alt de tota la regió volcànica, 786 msnm i 800 m de diàmetre de base. Té forma de ferradura. És de tipus estrombolià, es a dir té el cràter en un dels vessants. Fa 14.000 anys de la darrera erupció. Després aquest volcà fou explotat com a pedrera d’aquí el seu estat actual. Aquest volcà, estigué durant 25 anys dedicat a l’explotació de greda.
Continuant el recorregut per la zona, ens dirigim vers al volcà de Santa Margarida.
De la última erupció fa uns 11.000 anys. És dels més importants, 682 m d’altitud. La boca, que en l’actualitat és un prat, té uns 2000 m. de perímetre. Just al mig del cràter hi ha l’ermita Santa Margarida, d’origen romànic. La sensació quan era amb la meva família allà al mig era de molta pau, silenci… ja em direu!
Aquí terminaria la visita del primer dia. Tot i que sembla molt, tots dos volcans es troben molt a prop de Santa Pau.
Passegeu de nit pel poble, il•luminat també té el seu encant!
El segon dia anirem a la Fageda d’en Jordà al matí. A la introducció us recomanava que anéssiu al mes de novembre, ja que al•lucinareu amb tot el colorit groguenc, vermellós de la fageda. D’aquí no us diré res més. Si algú a estat ja sap el que és no? Si voleu podeu portar uns entrepans i menjar-los a la zona de pàrquing, si no recordo malament hi ha una petita àrea de picnic. Però compte! perquè La Fageda (la fàbrica de iogurts) tanca a les 14:00h, per tant hauríem de marxar a les 12:30 màxim.
A la Cooperativa La Fageda podrem degustar uns iogurts boníssims. Es fan visites guiades on s’ensenya el procés d’elaboració d’aquest iogurts, gelats.. La visita dura uns 45 minuts. S’ha de fer una reserva prèvia. És una visita molt recomanable si vas amb nens, ja que també veurem la granja, les vaques, la sala de part, on es munyeixen.
Us deixo el link per més informació.
http://www.fageda.com
I aquí acaba el recorregut. Espero que gaudiu molt amb aquesta escapada i ja m’explicareu la vostra experiència.
Núria Ballesteros
EL TORRENT DE LA CABANA
És una caminada relativament senzilla per fer en família. S’agafa l’itinerari a pocs kilómetres de Campdevànol en direcció a Gombreny. És un cami de boscos amb diferenta vegetació, que passant pel costat del riu es van trobant diversos gorgs. És relaxant caminar quan vas sentint el soroll de l’aigua que t’acompanya. Podrem gaudir de set salts diferents, entre ells anomanarem el de la Cabana, el de l’Olla, el de la Bauma i per fi el de Colomer, que és el més espectacular. És possible fer un recorregut tancat, tornant per un altra cami, que dona la volta al turó i arriba al lloc d’inici. Al costat de l’aparcament dels cotxes, hi ha un descampat amb taules i bancs per poder fer “picnic” i en l’época que es permet fer foc, fins hi tot podem coure carn a la brasa.
CAP DE SETMANA A LA VAL D’ARAN
La Val d’Aran es troba a l’extrem occidental dels Pirineus catalans i envoltada de montanyas de més de 3.000 m d’altitud i a uns 340 Km de distància de Barcelona.
ESPORTS DE NEU
En el territori aranès es troba Baqueira Beret, considerada per a molts com la millor estació d’esquí d’Espanya.Disposa d’una àmplia zona de pistes (53 pistes, que sumen 87 Km) i un àrea d’esquí nòrdic amb un circuit de 7Km.
PESCA
La pràctica de la pesca esportiva està regulada a tots el rius, estanys i llacs del territori com a zona de pesca controlada.No hi ha cap tram de pesca lliure. La llicència i el permís necessari es pot obtenir a les oficines de turisme.
EXCURSIONS, MUNTANYISME I ESPORTS D’AVENTURA
Els centenars de quilòmetres de senders, camins i pistes forestals pemeten una gran varietat d’excursions. Hi ha guies de muntanya per les excursions d’estiu a peu, a cavall i amb bicicleta i a l’hiver per a les travessies i ascensions amb esquis.
ALLOTJAMENTS
Disposa d’una important infrastructura hotelera, des d’hotels de cinc estrelles fins a residències i cases de pagès. Els aficionats al camping també trobaran nombrosos establiments per acampar.
En definitiva, tots els municipis aranesos estan situats en un indret d’una gran bellesa. Ja ho sabeu, si voleu gaudir d’una estada inolvidable, aneu amb tota la família a la Val d’Aran!
La Ruta del Ferro i del Carbó
La Ruta del Ferro i del Carbó, en al•lusió a la important tradició de la farga al Baix Ripollès i a l’extracció de carbó a les mines d’Ogassa, ressegueix el trajecte que feia el tren antigament. Els 12 km de via han esdevingut un camí ideal per gaudir del passeig a peu o en bicicleta i per recordar-nos un passat industrial del qual avui som hereus. El tram Sant Joan de les Abadesses-Toralles funcionà fins al tancament de les mines, l´any 1967. El tram Sant Joan de les Abadesses-Ripoll, per la seva banda, es va mantenir en actiu fins a l´any del seu centenari, el 1980.
La ruta uneix Ripoll, a 682 metres d´altitud, amb Sant Joan de les Abadesses (775 m). Tot el traçat és asfaltat i està flanquejat per vegetació; el desnivell total és de 160 metres i hi ha un suau pendent de l´1%. Aquest tram de la via comença al quilòmetre 9, just davant de l´edifici de l´antiga estació de Sant Joan de les Abadesses. Sortint de l´estació, a uns 300 metres, la via creua la carretera d´Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall del Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a la serra Cavallera. Cada vegada que travessem una carretera, un empedrat al paviment de la via i la bona senyalització de tot el recorregut ens posaran en alerta. A uns 500 metres de l´estació la via travessa un GR i, poc després, torna a creuar la carretera. El trajecte és plàcid i transcorre sense problemes fins a uns dos quilòmetres de Sant Joan, on es troba el carregador de Toralles que rebia el carbó procedent del ferrocarril miner d´Ogassa. Seguim per un tram de pujada i arribem a les mines de carbó d’Ogassa (975 m), a quatre quilòmetres justos de l´estació de Sant Joan de les Abadesses i a tretze quilòmetres de Ripoll.
A l’estació de Sant Joan de les Abadesses s’inicia el tram d’enllaç fins a Olot.
Fitxa tècnica
QUILÒMETRES 15 Km
DESNIVELL 1%
DIFICULTAT Mínima
PAVIMENT Aglomerat asfàltic
ALTITUD MÀXIMA 777 m (St. Joan Abadesses)
ALTITUD MÍNIMA 682 m (Ripoll)
TOSSA DE MAR, PARADÍS BLAU
Avui només aixercar-nos farem una bossa, amb una tovallola, crema solar i el vestit de bany i, som-hi! d’excursió al petit i bonic poble de Tossa de Mar, situat a la comarca de la Selva.
A l’arribar anirem “a mar”, com diuen ells, a donar-nos una capbussada. Podem escollir si anar a la platja Gran, a la Menuda o a ses Codolar,una petita cala que es troba a l’altra vesant del castell.
Després d’una estoneta prenent el sol i fruint del paisatge, és hora de fer un bon àpat. Això sí,per dinar demanarem “Cim i Tomba”, una mena de suquet de peix amb una capa d’all i oli per sobre. És el plat més típic de Tossa.
Bé, ara toca caminar una mica, començarem visitant la vila romana “Dels Ametllers”. A continuació, ens endisarem pels carrerons estrets petits i plens de testos fins arribar a l’entrada del “castell o vila vella”.
La vila vella es troba situada dins d’un recinte emmurallat i, data del sigle XII. Se’n conserva gairabé la totalitat del seu perímetre.
Farem la pujada fins el far pels carrers empedrats gaudint de la vista dels penya-segats que l’envoltan. Una vegada a dalt, podem visitar l’exposició dels fars de la Mediterrànea, prendre una copa o simplement deleitar-nos amb les meravelloses vistes.
Comencen la baixada, a mig camí ens trobem amb una escultura de l’Ava Gardner, en record de la pel·lícula de “Pandora” que va ser rodada en aquesta població. Continuem fins acabar a la platja Gran.
Després d’haver passat un dia molt agradable i envoltats de bellesa, ja toca tornar cap a casa. Segur que en aquest moment tots tenim a la ment la mateixa idea: tornar al “Paradís Blau” el més aviat possible.
Pels que no han tingut prou, poden acabar aquest bonic dia sopant al meu restaurant preferit: “El Mestre d’Aixa”. Aquí podreu tastar la seva especialitat , les seves pizzes fetes al forn de llenya. Per llepar-se els dits.
Aquesta excursió per les seves característiques és per tota mena de gent: parelles, famílies amb nens i avis, colles d’amics, fins i tot, és un indret on fan molts comiats de solters.
Alegria Bernardino
Aquesta sortida al Torrent de la Cabana sembla molt bonica amb tants salts d’aigua. Ja tinc ganes de fer-la!
La Rambla
Farem un petit recorregut pels carrers més emblemàtics i perquè no dir-ho més peculiars i bonics que té el centre històric.
Comencen pel centre històric que és la plaça Catalunya des de aquí anirem caminant direcció a la Rambla on poden gaudir del bullici de la gent, així com les estatues vivients, i la diversitat de turistes. Baixant a la mà dreta tenim un indret on podem gaudir d’un espectacle pels sentits que és ni més ni menys que la Boqueria, el mercat més conegut, pintoresc i turístic de Barcelona, on podem gaudir dels colors de les fruites així com tastar els refrescants sucs de les fruites exòtiques, que hi arriben i l’increible zona de peixateries on es pot apreciar una gran varietat de peixos i musclos, tot un espectacle per la vista.
Desprès de la Boqueria continuem caminant per la Rambla i trobem per tot els dos costats molts restaurants i botigues de soveniers.
A uns pocs minuts també a la mà dreta trobem el teatre del Liceo, de gran interès turístic que és pot visitar, això si, s’ha de pagar per accedir al recinte.
Més endavant a la mà esquerra creuant un carrer trobem la plaça Reial, un lloc per gaudir d’un bon sopar.
Molt a prop tenim el Museo de cera al que s’ha de pagar per entrar.
Tornem a la rambla i si continuem el passeig trobem la plaça Colom, des d’on es pot apreciar el mar Mediterrani així com les embarcacions al port Vell, que n’hi ha de particular i de serveis turistics.
Per finalitzar passegem pel port Vell gaudin d’unes vistes marevelloses.
Aquest itinerari va recomanat per les families amb fills, joves i per tothom que vulgui fer una volta des de Plaça Catalunya al Port Vell.
Nota: Hi ha d’altres recorreguts però l’hem de deixar per una altre dia, amb aquest recorregut tenim prou pel dia d’avui.
ESPAI NATURAL SANT MIQUEL DEL FAI
Espai natural prop de Barcelona: Sant miquel del fai Una de les construccions més ben conservades i més representatives del gòtic català en un entorn ple de sorpreses.
Sant Miquel del Fai és un dels més antics centres turístics del país.
Ubicat sobre la vall del Tenes, el seu encant voreja bona part dels cingles de Bertí per la part de ponent. El monestir és el primer edifici al creuar l’abrupte cinglera per l’anomenat pas de la foradada. L’església de Sant Miquel, una bonica capella construida al segle X es troba endinsada dins una balma. La segueixen un petit museu i una sala d’audiovisuals. Més endevant hi trobarem la primera cova, poc abans de l’enorme salt d’aigua del riu Tenes. Seguint per l’itinerari s’arriba a l’ermita de Sant Martí construida al segle IX. Finalment s’arriba a la cova de “les tosques”.
Sant Miquel del Fai compta amb un entorn privilegiat amb salts d’aigua espectaculars, boniques coves amb la possibilitat de visites guiades i una extensa zona de pícnic i jocs on es poden realitzar activitats en grup.
Aquesta excursió la podeu gaudir tota la familia. Haureu de pagar entrada ( adults 8€ jubilats 6€ i nens 4€), però os la recomano pels seus paratges i per disfrutar d´un mati o tot el dia a la natura.
Podeun anar en 40minuts en coche desde Cerdanyola. Per la crta. de Barcelona N/150 dirección Baricentro agafeu l´AP-7 direcció Girona, sortida 17 incorporar-se a l´C-59 direcció Caldes de Montbuí pasat 3 rodones tombeu a la dereta av. de Catalunya la C-59 tombeu a la dereta carrer del Mossèn Jacint Verdaguer BV/1485 i tombeu al esquerra direcció carretera de Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai
http://www.santmiqueldelfai.cat/images/stories/espai-natural/gotic-catala-santmiquelfai.jpg
http://www.santmiqueldelfai.cat/images/stories/espai-natural/esglesia_santmiquelfai.jpg
http://blogs.cpnl.cat/nomades/files/2012/11/queralt_1_gran1.jpg
UN DIA A LA VALL DE NÚRIA
Aquesta excursió comença amb el tren cremallera, ja que a la vall no s’hi pot accedir per carretera.
El cremallera es pot agafar des de diferents estacions: Ribes Enllaç, Ribes Vila i Queralbs, des de qualsevol estació d’aquestes s’ha d’arribar en cotxe que després s’haura de deixar aparcat en els parquings gratuits que hi ha a cada estació.
Un cop a d’alt ens trobarem amb al santuari de la Mare de Deu de Núria i davant del santuari hi ha un llac que a l’estiu s’hi pot anar en barca però a l’hivern està tot glaçat.
A la Vall de Núria s’hi poden fer tota mena d’activitats: passejades a cavall, tir amb arc, senderisme, etc…. també té un parc lúdic per els més petits.
Si decideixes fer excursions ho pots fer sense cap dificultat, ja que els itineraris estan senyalitzats. A l’oficina de turisme del santuari us proporcionaran una guia de les sortides que es poden fer, on ve detallat l’itinerari, el grau de dificultati i el temps que trigaras.
Amb el mateix tiquet del cremallera podem agafar el telecabina que ens pujarà a L’Alberg de L’Âguila, on podrem gaudir d’unes vistes fantàstiques de les muntanyes.
I per reparar forces res millor que un bon apat. Hi ha propostes per tots els gustos, on poder escollir el que més convingui, dinar amb algun restaurant o menjar un entrepà al bar.
I si fa bon temps també es pot dinar a la zona de pic-nic que hi ha a l’aire lliure.
I en acabar el dia tornem a agafar el cremallera camí de casa.
MONESTIR DE SANT PERE DE CASSERRES.
El monestir de Sant Pere de Casserres es un dels monuments més importants de l’arquitectura romànica catalana.
Va ser declarat monument històrico-artístic l’any 1931.Està situat a la comarca d’Osona.
Si aneu en cotxe, és pot deixar al parking del Parador de Vic i pujar caminant per un sender que va per dins del bosc que té 3,5 km de recorregut amb vistes panoràmiques del pantà de Sau.
Una vegada hem arribat al monestir podem triar visitar-lo o continuar caminant per l’antic camí dels monjos que segueix per la carenada i ens permet contemplar magnífiques vistes del meandre que fa el riu Ter.
La zona del monestir permet fer un pic-nic o bé dinar al restaurant que hi ha a l’entrada.
Luisa Cabanillas.
LA FAGEDA D’EN JORDÀ
Sortida des de l’aparcament de Can Serra (km 0) Com arribem a l’aparcament de Can Serra?
Per la carretera G-150 que uneix Girona amb Besalú. Des d’aquí ens desviarem en direcció Olot per la N-260 i després la GI-524 cap a Can Serra i Santa Margarida.
Si venim des de Banyoles també podem agafar aquesta via, que és a prop de Girona.
Si en canvi ho fem des de Barcelona agafarem la N-152 cap a Vic i després ens desviarem cap a Olot per la GI-153.
L’inici recomanat és a l’àrea de Can Serra (Fageda d’en Jordà) encara que també es pot començar a l’Àrea de Santa Margarida. Les dues àrees es troben a la carretera GI-524 d’Olot a Santa Pau.
Totes les rutes estan molt ben senyalitzades mitjançant pals indicadores.Comenzaremos creuant la carretera seguint direcció sud, per unes escales que trobarem al costat de l’oficina d’informació, a mà dreta, i que ens portarà fins al impressionant Fageda d’en Jordà. Just abans, a mà dreta, podremelaboración de iogurts de granja amb la llet de les seves pròpies vaques. Es tracta d’una cooperativa mixta d’integració sociolaboral de persones discapacitades psíquicament. A més de posseir una vaqueria amb 400 vaques, també té un viver de plantes autòctones que ajuden a la reforestacion i al paisatgisme.
En sortir de la Fageda, que trigarem uns 30 minuts a recórrer, arribarem a la carretera, i seguirem a mà dreta enys visitar el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall. La Fageda d’en Jordà és una reserva natural, formada per un espectacular bosc d’altíssimes hagis de gran fullatge i escassament separades entre si, la qual cosa dificulta l’entrada dels raigs del sol. Aquest fageda creix en un terreny pla de poca altitud, només 550 m. Resulta estrany veure un bosc continental a menys alçada de l’habitual, però és possible gràcies a la gran humitat i l’eficaç drenatge de la roca volcànica.
A més, tambíen es pot apreciar la convivència de bolets pròpies del centre i del nord d’Europa amb fongs típics de la Mediterrània.
La vegetació es nodreix del ric substrat proporcionat per la colada de lava que va expulsar el Volcà Croscat.
Aquestes colades creen abundants prominències característiques, anomenades localment tossols i de vegades poden arribar a més de 20 m d’alçada.
Depenent de l’època de l’any, el camí està Depenent de l’època de l’any, el camí està cobert per fulles, encara que no serà difícil seguir-lo fins una empresa dedicada a l’elaboració de iogurts de granja amb la llet de les seves pròpies vaques . Es tracta d’una cooperativa mixta d’integració sociolaboral de persones discapacitades psíquicament. A més de posseir una vaqueria amb 400 vaques, també té un viver de plantes autòctones que ajuden a la reforestacion i al paisatgisme.
En sortir de la Fageda, que trigarem uns 30 minuts a recórrer, arribarem a la carretera, i seguirem a mà dreta en direcció a Sant Miquel de Sacot i al Volcà de Santa Margarida. Veurem que en aquest tram del recorregut el camí coincideix amb el GR-2.
Fins ara el sender és bastant pla, però després de deixar enrere la fàbrica, el camí s’estreny i comença una lleugera ascensió cap al coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot.
És una ruta ideal per fer-la en família ja que no comporta molta dificultat, tot i que s’aconsella calçat adequat.
SITGES
Sitges, antigament un poble mariner, és un municipi petit connectat per la carretera de les Costes, viu en un lloc privilegiat entre turons i el mar.
Diuen que el secret està en el microclima que sembla instal•lat a Sitges, les muntanyes del Garraf i els corrents de vent del mar s’encarreguen de mantenir el cel sense núvols al voltant de tres-cents dies a l’any. D’altres s’afegeixen les nits, les platges i una bona comunicació amb Barcelona que fan d’aquesta població un lloc molt atractiu per visitar.
D’entre les zones més conegudes de la Vila tenim el passeig, és sens dubte la porta al mar i l’eix principal sobre es que es dibuixa Sitges. La punta o conjunt de l’església, la Fragata i les escales de l’espigó són l’escenari més important.
El Racó de la Calma resta amagat a l’ombra del Palau Maricel. El Cap de la Vila és el pulmó i centre del poble. El carrer d’En Bosc evoca l’antic castell amb les seves muralles.
Lola Quirós
03/12/2012
MENORCA, PLATGES I UNA VISITA PER MAÓ
El nom de Menorca l’hi van posar els romans en la seva època d’ocupació. El nom de Menorca ve de “menor”, que vol dir petita i l’hi van posar perquè Menorca és la més petita comparant-la amb Mallorca, que era l’illa que coneixien llavors. L’illa té 8 ciutats, la més gran és Maó, la capital.
MAÓ, capital de Menorca.
Maó ha estat la capital de Menorca des del segle XVIII, durant l’ocupació. La principal característica natural de la ciutat, i la raó principal per la qual totes les armades estrangeres la desitjaven, era el seu port natural, que la protegia dels atacs externs i de les fortes tempestes, que de vegades assota les costes de Menorca.
És la capital de la illa amb fortes reminiscències britàniques que recorden a la presència britànica quan l’illa va estar sota el comandament de la corona anglesa. Allí podreu gaudir del Port que té una molt bona reputació, ja que es diu que és el millor port natural del Mediterrani.
Llocs per visitar a Maó:
-Museu de Menorca: situat en un convent del segle XVIII i que alberga una impressionant mostra d’objectes del període prehistòric.
-Església de Santa María: Impressionant església, que té un enorme òrgan del segle XIX, de 4 teclats i 3.120 tubs.
-Ajuntament: La seva façana és d’estil neoclàssic. El rellotge de la façana, ho va portar el governador britànic Richard Kane, quan va estar allí destinat.
-Bastió de Sant Roc: És del segle XIV. Va ser la porta principal de la muralla que envoltava a la ciutat de Maó en l’Edat Mitjana i que va ser derrocada, quedant en peus només la porta.
-Talatí de Dalt: Està situat a 4 Km. de Ciutadella, en la carretera que va a Maó. És un assentament talayótico, que conserva diverses restes com són una taula, coves naturals i un talayot (torre feta de pedres grans, amb el sostre de fusta).
-Acuarium: Es troba al costat de port, de la estació Marítima, les seves portes estan obertes tots els dies, fins i tot els caps de setmana. Allí gaudireu d’una interessant exposició de la fauna i de la flora mediterrània.
-Ateneu Científic i literari:
Si ets un amant dels fòssils allí podreu trobar una immensa i important col•lecció, a més de mapes històrics i multitud de ceràmiques.
-Església de Santa María:
La trobareu a la Plaça d’Espanya, i en el seu interior podran gaudir d’un magnífic òrgan barroc del segle XIX.
Museu Militar:
Les seves principals exposicions estan dedicades a la història de les fortificacions de la Mola i Sant Felipe.
-Jaciments Prehistòrics:
Famosos com els de Trepucó, al sud de la ciutat, o el jaciment de Torelló i el Talatí de Dalt.
CALES I PLATGES de Menorca:
L’atracció més important de Menorca són les seves platges, les seves cales de sorra fina i les seves coves amagades. El color de l’aigua es d’un blau tan clar que es pot veure el fon, si teniu l’oportunitat de llogar una barca gaudireu d’uns paisatges espectaculars on l’aigua es mostra amb diferents tons de colors.
La part sud de Menorca més visitada per el turisme per la gran quantitat de cales, encara que no menys maca la part nord, però més rocosa i menys accessible, a continuació us detallo les més importants:
Cala Macarella i Macarelleta, cala Galdana, Arenal de Son Saura, Algaiarens, Cala del Pilar, La Vall, Cala Morell, Cala Blanca, Cala Bosch, Ferragut, Cala Tirant, Cala Pregonda, Cala del Pilar, Cala d’Algaiarens, (en Cavalleria), Es Mercadal.
Si podeu permetre-us el lloguer d’un vaixell a Menorca, preparar-vos per somiar.
Si us decidiu a viatjar a aquesta encantadora illa us aconsello portar bicicletes les distancies són molt curtes, a més, gaudireu de l’impressionat paisatge.
Jo vaig pujar en globus, i si la vall des de terra és preciosa imagina des del cel!
M’has convençut!!! De fet no conec el poble, però hi anirè de seguida que pugui!
És un lloc preciós,amb unes vistes molt fantàstices
Itinerari: Castell de Castellcir
Comarca: El Moianès
Poble: Castellcir
Temps des de Cerdanyola a Castellcir: 1 hora (en cotxe)
Recorregut caminant 1/2 hora (ja al poble) nivell: fàcil
Anem a visitar un lloc d’interès, anomenat el Castell de Castellcir, també conegut com de la Popa per la forma de vaixell de la roca sobre la que està construït, data del segle X.
Costa una miqueta de trobar, ja que per desgràcia l’indret no està molt bé senyalitzat.
El trobarem sortint del poble i agafant un camí que indica per on anar al Castell (recomano preguntar, ja que hi ha una caseta d’Informació), que és un camí de carros i carretes i baixa fins la Riera de Castellcir. Abans de passar per sobre d’ella, s’ha d’agafar un camí (això ja caminant, no podem ficar el cotxe) i seguir la Riera amunt, fins el fons de la vall i pujar dalt del Turó on és construît. Pel camí passarem aprop de una antiga torre de defensa anomenada la Torrassa dels Moros.
Us recomano portar entrepans o el que vulgueu per a dinar pel camí, encara què al poble tambè trobareu on fer-ho.
Animeu-vos!!!
CAP DE SETMANA PEL BERGUEDÀ
Una bona manera de gaudir d’un cap de setmana, a qualsevol estació de l’any, és realitzant la ruta Cerdanyola-Pantà de la Baells-Sant Jaume de Frontanyà.
De Cerdanyola, passant per Manresa, s’arriba a Berga. Pel camí de Manresa a Berga es poden visitar Les Mines de Sal de Sallent. A la sortida de Berga s’agafa, direcció a Ripoll, per una carretera comarcal que va bordejant el pantà de La Baells, a on es pot fer una parada a l’àrea recreativa del Molí del Cavaller, per donar-se un bany o fer una passejada en piragua per les netes i agradables aigües d’aquest embassament.
Per dinar, es recomanable fer una parada a Cal Candi, a la entrada de Vilada, a on es pot gaudir d’un bon àpat casolà i típic de la zona. Com és casa de colònies també es pot fer nit.
Aquesta carretera porta a Borredà, indret d’obligada parada, tant per visitar el poble, ben conservat i restaurat, com per comprar embotits casolans i visitar indrets dels voltants. Cal destacar la baixada a la Riera de Merlès i descobrir el Gorg del Salt.
Al arribar a Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de
Catalunya, amb ajuntament propi, igual que s’ha fet a Borredà, també és molt recomanable gaudir de l’arquitectura
i conservació de les cases i menció especial mereix la seva
església del segle XI i la seva situació al peu del Puig de les
Forques. A Sant Jaume de Frontanyà es pot fer nit i gaudir de la gastronomia típica de muntanya, tant a la Fonda Casa
Marxandó, com a la Casa de Pagès Casablanca. Pels voltants hi ha llocs d’interès cultural com paisatgístics, així com fer passejades pels seus boscos i a la tardor agafar bolets amb una mica de sort, si la climatologia acompanya, i
una mica de coneixements sobre els bolets comestibles.
SORTIDA A LLAVORSÍ
Llavorsí és un poble típic del pirineu Lleidetà, situat a la comarca del Pallars Sobirà.
El seu principal atractiu és el seu riu Noguera Pallaresa que travessa el poble , a més a més aquest indret ofereix un paisatge verge de muntanya amb pics propers als 3000 m. ,petites valls i impressionants concentracions d´aigua que es converteixen en llacs, estanys i riuets
Els seus boscos estan plens d´avets, de pi negre, de pi roig i un nombre molt significatiu d´espècies de flora i de fauna.
S´hi poden fer moltes activitats: senderisme,hípica,4×4, descens de barrancs, rafting, pescar, passejar….
També té una atractiva gastronomia composta per carns, làctics artesanals i una gran varietat d´embotits del que destaca “la girella” fet amb carn de xai.
Aquest poble és conegut pel famós concurs de gossos d´atura.
Llavorsí és un lloc ideal per a anar tota la família i gaudir tot l´any.
Sant Sadurní i entorn
El paisatge Sadurninec és vinícola , ple d’essències mediterrànies, i entre vinya i vinya també hi ha altres atractius que val la pena descobrir.
A la plaça Santiago Rusiñol trobem una premsa de biga construïda als voltans del S.XVI .Utilitzada per premsar raïm.
El llac de Cam Codorníu és un espai natural d’uns dos quilòmetres de perímetre.És propietat de les Caves Raventós i Blanc i és un lloc molt agradable per passejar-hi durant tot l’any.
Coneguda com la capital del Cava per les més de vuitanta empreses elaborades que hi ha a la Vila,la visita a les caves és el gran atractiu de Sant Sadurní
ITINERARI DEL TRANSCANTABRIC GRAN LUXE – (Santiago de Compostela-San Sebastián)
Viatge recomanat per a qui li agradi viatjar amb tren.
PRIMER DIA:
Reunió al Parador Reyes Católicos de Santiago, punt d’inici del trajecte .
Visita guiada per la ciutat. Dinar al Parador. Desplaçament amb autocar entre Santiago i Ferrol. Arribada i recepció al Transcantabric Gran Luxe.
Sortida en tren desde Ferrol fins a Viveiro. Visita guiada del poble. Sopar a un restaurant de la localitat. Nit al tren a Viveiro.
SEGON DIA :
Esmorzar al tren (meravellós). Desplaçament en tren desde Viveiro a Ribadeo. Temps lliure. Dinar a un restaurant de la localitat.
Desplaçament en tren entre Ribadeo i Luarca. Visita i temps lliure. Sopar al Restaurant….. Nit al tren a Luarca.
TERCER DIA :
Esmorzar a bord del tren . Desplaçament en tren entre Luarca i Candás. Trasllat en autocar i visita al Centre Cultural NIEMEYER. Dinar a un restaurant de la localitat. Desplaçament en tren entre Candás i Oviedo. Visita del Art Prerrománic Asturià i de la ciutat. Sopar a un restaurant de la localitat. Nit al tren a Oviedo.
QUART DIA :
Esmorzar a bord . Desplaçament en tren entre Oviedo i Arriondas. Sortida en autocar per visitar el Santuari de Covadonga i el Parc Nacional dels Pics d’Europa. Desplaçament en tren entre Arriondas i Llanes. Visita del poble. Dinar al tren. Sopar a un restaurant a Miembro. Nit al tren a LLanes.
CINQUE DIA :
Esmorzar a bord. Desplaçament en tren entre LLanes i Unquera. Sortida en autocar a Potes i Santuari de Santo Toribio de Lièbana. Visita del poble de Unquera i dinar a restaurant local a Potes. Desplaçament en tren entre Unquera i Cabezón de la Sal, sopar a un restaurant de la localitat de Selores. Nit al tren a Cabezón de la Sal.
SISE DIA :
Esmorzar a bord. Sortida en autocar. Visita del Museu Altamira i Santillana del Mar. Visita del poble i dinar al Parador Nacional. Desplaçament en tren entre Cabezón de la Sal i la ciutat de Santander. Temps lliure. Sopar a Restaurant…..i visita opcional al Casino. Nit al tren a Santander.
SETE DIA :
Esmorzar a bord. Desplaçament en tren entre Santander i Bilbao.. Visita de la ciutat i del Museu Guggenheim. Dinar al Restaurant….Visita de Balmaseda i sopar a la localitat de Gordexola. Nit al tren a Villasana de Mena.
VUITE DIA :
Esmorzar a bord. Desplaçament en tren entre Villasana de Mena i Bilbao. Trasllat en autocar a San Sebastián i visita de la ciutat.
FINAL DEL VIATGE I COMIAT ENTRE ELS PASSATGERS
Totes les visites son guiades i amb tot inclós, (entrades, menjades…….) Cal destacar que durant les nits a bord del tren aquest està detingut per un millor descans dels passatgers.
Viatge altament recomanat per els amants de contemplar bells paisatges així com per a aquells que’agraden degustar de la gastronomía.
BERGA MÀGICA
Berga és un municipi de Barcelona. Es troba entre un vall i el pre-pirineu català. El seu parc natural és una meravella de la natura, un lloc preciós per gaudir i desconectar de l’estrès de la ciutat condal i on es respira aire net i pur.
Hi ha diverses excursions guiades que realment són experiències inolvidables per qui li agradi la muntanya. D’aquestes destacaria la visita a Queralt, un mirador que permet contemplar un paisatje natural, deliciós i únic.
Per a acabar d’arribar al Santuari es pot fer per les escales que voregen la serralada, gaudint de la natura, o bé, fer ús del funicular inclinat.
DE VALLBONA A PRADES
Començarem el nostre recorregut a Vallbona de les Monges (comarca de L’Urgell). Es tracta d’un poble petit envoltat de terres de conreu, oliveres i ametllers on es troba el monestir cistercenc femení més important de Catalunya .
El Monestir de Santa Maria de Vallbona (segle XII) forma part de la ruta del Císter juntament amb el monestir de Santes Creus (Alt Camp) i el Monestir de Poblet (Conca de Barberà).
Podem visitar l’interior del temple ,on es troba el sarcòfag de la reina Violant d’Hongria (muller de Jaume I el Conqueridor) i el claustre. El temple consta d’un cimbori-campanar en forma de llanterna octogonal acabada en piràmide que és un exemplar únic.
També és visita obligada al poble la cooperativa del camp, on podem tastar i comprar, si volem, l’oli d’olives arbequines que es produeix a la zona.
A continuació agafem la carretera que va cap a L’Espluga de Francolí, passant per Rocallaura (Santuari del Tallat i Balneari) i Blancafort. Continuem veient terres de conreu de blat i es comencen a veure cultius de vinyes. Des de L’Espluga ens dirigim cap a Poblet. Abans d’arribar trobarem les muralles que envolten el Monestir. Seguint-les arribarem a la cruïlla d’on surt la carretera que ens portarà al nostre destí final : Prades.
En aquest punt i abans de començar la pujada , podem fer una parada per visitar el Monestir Cistercenc o be (altra recomanació més mundana) fer una visita guiada que consta de : un recorregut per les vinyes i el castell de Milmanda de la família Torres (aquí es cultiva el vi més famós dels blancs de Torres), i un tast de vi.
A partir d’aquí agafem la carretera que puja fins al municipi de Prades.
Durant els vint kilòmetres de pujada el paisatge anirà canviant . Passarem de les vinyes als boscos d’ alzines, pins, roures i castanyers a banda i banda de la carretera i gaudirem de magnífiques vistes del conjunt natural de les muntanyes de Prades. Podem fer parada en algú dels miradors que són a peu de carretera.
Passats els vint quilòmetres haurem arribat a la cota màxima d’altitud, Tossal de la Baltassana, (1201 metres) , a partir d’aquí el terreny serà més pla, tornarem a veure terres de conreu; encara restaran quatre quilòmetres per arribar al nostre destí i en aquest punt passem de la comarca de la Conca de Barberà a la del Baix Camp que és a on pertany el poble de Prades.
Hem arribat a Prades, també coneguda amb el nom de la Vila Vermella degut al color vermell de les seves roques i sorra doncs hi és molt abundant l’arenisca vermella. Aquí es conreen segons diuen les millors patates de Catalunya (denominació d´origen patates de Prades) i ,fins i tot, el cap de setmana següent de l’onze de Setembre es fa una festa dedicada a aquest tubèrcul. Aquest poble és un indret ideal per fer rutes a peu o amb BTT ( amb diferents graus de dificultat) i per gaudir durant uns dies de la natura, tranquil•litat i bon menjar.
LLANES (Asturies)
Sortida per fer una estada amb molta natura on podrén gaudi d’una tranquilitat i amb vistes al mar , al darrere les muntanyes.
Es un lloc petit que el poden visita a peu.
La platge em va crida la tenció perque al mati nomes habia sorra y per la tarde ja havia aigüa.
Podem visitar els alrededors:
-Picos de europa: és un lloc que està a prop i és molt conegut i té unes vistes espectaculars.
-Ribe de Sella: també podem fer el descens en canoa, que fan excursions i es una experiencia molt bonica.
Pili.f.a. Suficiencia Mati.
NATURA I HISTÒRIA A MONTESQUIU
El castell de Montesquiu, situat enmig d’un parc natural ple de boscos de roure i pi roig, és el símbol més emblemàtic del municipi.
Des dels seus orígens, la primera notícia data del 1285, el casal fortificat de Montesquiu va ser concebut com a residència dels senyors del terme de Besora. Al segle XIX, el casal va passar a mans no nobiliàries i l’any 1976, per ordre expressa del darrer propietari, Emili Juncadella, el castell i la finca van passar a mans de la Diputació de Barcelona, que el convertí en Parc Comarcal.
En el pis inferior del Castell de Montesquiu s’hi pot veure cada hora l’audiovisual “Temps d’història i misteri” on ens narra la història del castell de manera dramatitzada.
A la Cabanya, edifici pròxim al Castell es realitzen diferents exposicions temporals d’art.
Els voltants són ideals per fer-hi un pícnic, però si es vol menjar de restaurant, n’hi ha un ben a prop: La Casanova del Castell.
Per a més informació:
http://www.montesquiu.cat/directori/equipaments/castell-de-montesquiu
L’excursió és apta per a tot tipus de públic.
Excursió per la Via Verda del Carrilet
La Via Verda de Carrilet va d´Olot fins a Sant Feliu de Guisolls amb un
recorregut de 90 km aproximadament. Aquestes rutes estan fetes en les antigues vies estretes de ferrocarrils, una ídea brillant que va tindre una política: va fer recuperar els antics trams de les vies dels ferrocarrils.
Els indrets que es visiten són meravellosos, ens permet anar del
Pirineo fins a la Costa Brava, passarent per diferens comarques.
Començan per la Garrotxa travessarent petits túnels, creuarent ponts
preciosos dels rius Ter i Fluvià, també menuts riarols i barrancs. A més ens troben la coneguda Font Picant. Quan arribes als baixadors
sembla con si el temps s´hagués detingut, hi ha alguns que han aprofitat per fer restaurans. Un cop estem a la comarca del Baix Empordà comencem a veure el Mediterrani fins arribar a la platja de Sant Feliu.
Aquest itinerari tant es pot fer amb bicicleta, caminant i fins i tot hi ha zones en les que es possible anar en cadires de rodes, a més tens la ventatje que depén l´experiencia pots començar per la part més baixa en aquest cas per Sant Feliu i anar pujant fins Olot. Tot i això també és possible fer aquest itinerari a la mida de cadaescú.
Així que s´adreça a un ventall de possibilitats.
Respecte a l`hostatge i el dinar hi ha molta oferta, aleshores, depent el gust i la botxaca de cadascu.
Espinelves i la Fira de l’Avet.
Cada any, pels voltants del pont de la Constitució (enguany ha estat de l’1 al 9 de Desembre), es celebra a Espinelves la “Fira de l’Avet”.
Començaré per explicar-vos que Espinelves és un poblet petit i molt acollidor, situat a la comarca d’Osona, a 84 Km. de Barcelona. En el mateix Eix Transversal entre Vic i Girona.
El poble és conegut pel seu entorn natural, rodejat d’avets, castanyers,roures, alzines… la seva església romànica i sobretot per la seva especialitat en avets de Nadal, d’aquí que celebrin anualment la “Fira de l’Avet”.
La meva família i jo hi anem des de fa 12 anys aproximadament i us haig de dir que espero amb emoció i impaciència aquest moment del any. Ens llevem ben d’hora i ens abriguem força, perquè normalment les temperatures son d’uns 2 ó 3 graus sota zero. Quan arribem al poble, la família es divideix, uns van a esmorzar pa torrat amb tomàquet i botifarra i uns altres ens quedem a una caseta en la que serveixen una xocolata calenta boníssima i coca casera, per llepar-s’hi els dits mmmm… . Amb la panxa contenta, ens dediquem a recórrer tot el poble, mirant totes les paradetes d’avets, buscant el més adient per a casa nostra, per la mida, el preu, el color i sempre intentant escollir el que pugui salvar-se, ja que passats uns mesos, si encara segueix viu, tornem pel voltant del poble i el plantem de nou. Hem aconseguit salvar-ne dos.
Una vegada escollit l’arbre i mirat tot el mercat, anem a visitar l’església, preciosa, petita però molt ben conservada i en la que s’hi exposen obres de diferents pintors. En acabat, ja s’ha fet l’hora de dinar i quasi sempre anem a un restaurant que es diu “Molí de Bojons”, de cuina típica catalana, situat a Sant Sadurní d’Osormort , a uns 6 Km. d’Espinelves. Ara, si hi aneu, recordeu reservar taula, perquè sempre està ple!!!
Us animo i us recomano que feu aquesta excursió amb tota la família, de ben segur que no us penedireu.
Bones Festes a tothom!!!!
Un viatge cap el misteri… Rapa-nui, una illa al Pacífic
Ja us enviaré el meu itinerari.
Habitar una ciutat dormitori
Cada vegada que havia d’enfrontar-me a l’anunci d’una visita se’m plantejava la mateixa incògnita “cóm presentar una ciutat com Cerdanyola a la qual, la immensa majoria dels seus habitants, la defineixen com a ciutat dormitori, amb les connotacions que la pròpia definició comporta”.
Una ciutat eclipsada per la seva proximitat a ciutats amb pedigrí com Barcelona o Sant Cugat. Una vila amb sol mil anys d’història, la qual cosa significa ser nounada per als puristes que busquen els vestigis d’avantpassats gloriosos, ponts romans, fortaleses inassolibles o frescs romànics com els del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, fundada l’any 879, tan prolixos en la Catalunya Nord. Tots aquests atractius i moltíssims més, d’una important majoria de ciutats, pobles i viles de Catalunya, eclipsen, sense cap dubte, a Cerdanyola.
Però voler és poder, i com jo no vull mai, i menys en el meu temps lluire, agafar el cotxe i conduir darrere d’un col•lectiu desesperat per arribar a alguna part, passejar per uns rambles plenes de gent hiperactiva, fer cues immenses per assaborir un racó ideat per Antoni Gaudi o deshidratar la meva paciència en la proximitat d’un centre comercial, vaig començar a elaborar un pla per reivindicar el dret a fer turisme de qualitat en Cerdanyola. I,para autoconvèncer-me, em vaig inclinar por conèixer-la millor i així poder oferir a les meves visites, a més de l’hospitalitat de la meva casa, el millor de Cerdanyola.
Així que començo el dia complimentant als meus convidats amb un bon desdejuni, perquè el matí es presenta moguda. Els espera una barreja de naturalesa i cultura.
Fa molts anys…, més de 2.500, per ser exactes, Cerdanyola estava ocupada pels ibers. En el poblat iber del turó de Ca n’Oliver ens ofereixen la possibilitat de saber com vivien, escriure amb el seu alfabet, coure el pa a la manera antiga i descobrir el passat i una visita guiada a l’assentament del turó de Ca n’Oliver.
Després de passar una estona agradable, envejant la vida desenfadada dels nostres avantpassats, ens decidim per descansar un moment al costat d’una bona cervesa, per la qual cosa decideixo apropar-los a Can Coll. Un descans per contemplar la naturalesa,recordar vells temps i planificar projectes.
Per sorprendre als meus amics, i acabar el matí abans d’anar a menjar, agafem el cotxe, sempre en distàncies curtes, i ens dirigim al Castell de Sant Marçal que té el seu origen al primer terç del segle XI, moment en què ja està documentada l’església de Sant Marçal. i que també visitem. És un lloc fantàstic, on pots deixar-te portar per la imaginació, gaudir dels seus jardins i respirar part de l’edat mitjana. M’encanta i l’èxit del matí està garantit.
Havent dinat i desprès d’una llarga sobretaula, encara ens queda tarda i continu maquinant com treure partit de tot el que embolica a aquesta ciutat entranyable.
Cerdanyola, amb un terç del territori a la serra de Collserola, el parc natural més gran de Barcelona, que es veu en tota la seva plenitud des d’una immensa majoria de les finestres de la meva casa, resulta una ciutat privilegiada on gaudir de la naturalesa en estat pur i per a això, sempre suggereixo un passeig endinsant-nos a la muntanya, que ens permet, a més de respirar aire pur, veure el verd infinit de boscos i camps, recollir flors seques, espàrrecs silvestres o fonoll, baixar el menjar i dissipar els vapors del vi i el cava.
Caminant pel bosc faig recompte del que podem fer l’endemà al matí i m’adono que encara em falta ensenyar, als meus amics, una llarga llista de racons com Ca n’Ortadó, la seu del Museu de Cerdanyola; a més recordo que aquestes dates nadalenques no puc oblidar-me del mercat de santa Lucía, replet d’artesania, amb olor i so a Nadal; també tinc previst portar-los al cinema, qui es perdria una bona pel•lícula en una sala fidelitat. Clar i no puc deixar passar la nit sin portar-los a la meva cerveseria favorita i tot caminant, sense presses, i a través dels ulls d’algú que no solament viu en Cerdanyola, sinó amb la força d’algú que l’habita.
I, com a habitant, recordo que hi ha programades sardanes a la plaça de l’ajuntament, castellets a la plaça Abat Oliva, que tenim una calçotada en la comunitat, i pensant i pensant… m’adono que no importa on estiguis sinó com et rebin i jo estic disposada a ser la millor ambaixadora, no perquè viu en Cerdanyola, sinó perquè sento que l’habito.
Aquesta és la proposta del Cristobal:
UNA CIUTAT MEDIEVAL
Toledo, anomenada “la ciutat de les tres cultures”, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquesta ciutat està molt a prop de Madrid (a 25 minuts aproximadament), i es pot arribar-hi per tren, autocar o en cotxe.
Toledo, és una ciutat medieval i molt apassionant, de carrers estretes on es pot fer una passejada i visitar el museu de Santa Creu, la plaça del Zocodover, el passeig del Miradero, la Catedral, el barri de la Jueria, l’Església de Sant Tomé, la Sinagoga de Transit i el Monestir de Sant Joan dels Reis. Al recorregut també es pot fer amb el bus turístic.
Per menjar els recomano fer-ho al carrer Alfileritos on es pot gaudir de una bona cuina casolana i tapes a molt bon preu.
Enlloc com a casa no?
Vaig estar fa dos estius. La ciutat preciosa!
Haig de tornar.
Vaig veure un reportatge a la tele!
Potser l’any vinent m’hi apunto.
Si no per comprar l’avet….al menys per gaudir de l’esperit nadalenc.
Ja et demanaré el tel. del restaurant.
Aquesta també me l’apunto… falti
No és per fer la pilota! però també m’agrada!
Vaig passar uns dies fa uns quants anys… També em va sorpendre molt les baixades i pujades de les marees.
Ah! Vaig fer el descens del riu Ribadesella en canoa!
Dues coses:
La PATUM… aneu almenys un cop, s’ha de viure!
La festa del bolet, pels aficionats… “je”, jo es que m’apunto a tot.
Rapa Nui
L’Illa de Pascua o Rapa Nui és una illa aïllada de la polinèsia, situada a 3.515 km a l’oest de Xile, país al qual pertany.
Rapa Nui és sense dubta un lloc únic degut a la seva naturalesa, la seva cultura i la seva història.
L’illa està envoltada de misteris que afavoreixen l’especulació en l’explicació i interpretació de les seves restes arqueològiques.
La seva població actual s’estima en 3300 hab. 50hab/km2(60% rapanui)
Té una superfície de 163 km2 (en forma de triangle degut a la conjunció de tres volcans el Poike, el Rano Kao i el Maunga Terevaka.
Llengua: espanyol i rapanui.
Clima subtropical
Moneda peso xilè, dolar
A Rapa Nui a més de trobar els impressionants “moais” ancestres tallats en pedra que protegien l’illa, trobareu paisatges fascinants , perquè el 40% de l’illa és parc nacional, podreu visitar alguns dels seus principals volcans com el Rano Kau amb el seu cràter inundat i el Rano Raraku lloc on es tallaven els moais,a més Rapa Nui compta amb una platja sense comparació, Anakena amb sorres blanques, aigües turqueses i tèbies, des de la riba podreu contemplar al mateix temps les aigües cristal•lines de la Polinèsia i els moais del Ahu que allí es troben.
També podeu visitar les coves que encara avui es fan servir d’habitatge, això però, si us deixen els vilatjans .
Per fer el recorregut per l’illa es fa servir qualsevol transport, des del cavall fins i tot el cotxe de lloguer.
Per pernoctar podeu fer servir càmpings,cabanes i hotels
El menjar és car us aconsello portar-lo des del continent i fer els àpats en els habituals carrets de menjar que surten a molt bon preu, i si teniu sort podreu trobar-us amb una Tapati (festa costumista que inclou balls i menjars típics )
Per tot això Rapa Nui es l’ indret ideal per connectar amb tu mateix .
Senders als Pirineus
Pallars Sobirà-Ariège
A continuació us proposo un seguit d’itineraris, amb la realització dels quals podreu prendre contacte amb la riquesa de l’entorn natural, del paisatge i del patrimoni cultural i artístic de la comarca. Si bé la major part d’aquestes rutes no revesteix, en principi, cap nivell de dificultat, tot i que algunes, com ja s’indica en les respectives fitxes tècniques què no són recomanables de fer durant el període en què hi ha presencia de neu. Tots els itineraris transfronterers són dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Juntament amb el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la Reserva nacional de Caça de Boumort, la comarca del Pallars Sobirà és una de les zones més protegides dels Pirineus, per a preservar la bellesa i la riquesa natural dels seus paisatges.
N’hi ha itineraris de diferent grau de complexitat, passejades curtes amb poc desnivell i amb poc desnivell i sense dificultats com per exemple, el passeig pel bosc encantat o caminades de distancia i desnivells moderats per sota dels 14 km i dels 500 m de desnivell com per exemple l’itinerari històric per Pla de Corts, o excursions més exigents que poden ser més llargues, amb major desnivell o amb alguna dificultat concreta com per exemple la ruta del camí de La Forestal.
Sembla paradisiac!
Saps parlar rapanui?
Genial!
Per estar-s’hi una setmana mínim!
Sempre va bé una mica de cultura.
Doncs jo he visitat els monestirs de Santes Creus i Poblet. En falta el de Santa Maria.
Mirar els paissatges de vinyes em relaxa molt!
És molt car viatjar així?
Uf! Quines ganes de prendrem una copeta de cava ben fred.
Als mes adventurers us recomano fer rafting… és emocionant! Millor a la primavera.
Gràcies, amb aquestes indicacions segur que no em perdré.
De part de la Leonor:
BEGUR
Situat en el cor de l’Empordà, el poble de Begur i les seves platges configuren un dels indrets més meravellosos de la Costa Brava. El seu terme municipal està format per un conjunt de turons anomenat Massís de Begur, i un extens litoral, banyat pel mar Mediterrani. Tant el casc antic de Begur, format per múltiples monuments que han quedat com a llegat dels moments més significatius de la seva historia; com el petit nucli romànic d’Esclanyà, o les vuit cales i petites platges que pertanyen a Begur, configuren un conjunt, i un entorn paisatgístic, inigualables.
Època recomanada l`estiu
Es una ruta de dificultat mitja recomanada per famílies amb nens grans o parelles.
Allotjament
Begur ofereix una àmplia varietat d’allotjaments turístics ,hotels, pensions, càmpings i cases de lloguer.
Menjar
Tant al mateix poble com a les seves platges i cales trobem una gran varietat de restaurants que ofereixen tot tipus de cuina.
Itinerari
Dins el casc antic de Begur trobem un recull de monuments importants que formen un llegat heretat dels diferents moments de la història del poble.
La imatge més coneguda de Begur és el castell medieval que presideix el municipi (avui en dia en runes, però utilitzat com a mirador)
Les cases indianes (edificis d’estil colonial, construïts per begurencs que el segle XIX emigraren a “les Índies” fugint de la crisi econòmica del moment, i que retornaren posteriorment amb una important fortuna)
Les torres de defensa del segle XVI (llegat del temps en que els pirates navegaven pel Mediterrani i construïdes pels begurencs com a mitjà de refugi contra els seus assalts),
L’església parroquial de San Pere de Begur (edifici d’estil gòtic, històrics com el Casino o les Escoles Velles).
Sa Tuna, cala pedrosa ofereix un agradable bany en aigües netes i transparents, i tranquil•les passejades pel camí de ronda. Seguint el camí de ronda en direcció sud, es pot passejar fins al Mirador de Sant Josep i enfilar tot seguint un corriol que ens ofereix una esplèndida panoràmica de la costa begurenca més salvatge i verge.
Aquest camí ens du a un carrer sense sortida de l’urbanització de La Borna, des d’on seguim primer per uns carrers asfaltats i seguidament per un camí de terra que ens du al carrer d’accés a l’antic Semàfor, on trobem el Mirador del Cap de Begur.
Aquest tram es caracteritza per passar sobre antics camins de feixes i a partir d’aquí comença una baixada molt pronunciada que ens durà fins al mirador d´Aiguablava.
Mirador d’Aiguablava. característica per les seves aigües cristal•lines i de poca fondària, i per la seva sorra fina i clara.
Passant al costat d’una torrentera i unes cases, i després d’una forta baixada el camí continua passant al costat d’una tanca d’eucaliptus fins gairebé arribar a la platja Fonda.
Platja Fonda Aquest amagatall natural, amb una sorra gruixuda i fosca, ha aconseguit restar verge i conservar una puresa primitiva que rarament es troba en altres indrets de la Costa Brava.
Aquest antic sender litoral ens permet passejar arran de mar tot connectant a les petites cales de Fornells.
Les cales de Fornells, on, segons la tradició es batejà aquest litoral ara fa cent anys, amb el conegut nom de “Costa Brava” . Sempre caminant en direcció sud, passarem primer per la cala de n’Estasia, després la cala de Ses Orats, seguida de la cala d’en Malaret i finalment la cala del Port d’Esclanyà. Aquestes cales tenen la característica compartida de que la sorra no és gaire fina, però s’hi pot prendre el sol tranquil•lament, i l’aigua és molt clara.
Finalment recomano a tota la gent que s’acostin fins al poble , des d’on podran gaudir les cales mes meravelloses i espectaculars de Begur.
es un regal dels meus fills, crec que bastant però com veuras está tot inclòs, a la página del google crec que informarà els preus de 2013.
no,algunes cançons ens van ensenyar al cole,com per exemple aquesta:
Sau – Sau reva
sau reho vari;
erúa simo – simo – simo;
pou – pou kari,
erúa maki – maki
mai sapai pahure hía.
Ua riro re – e-e-ee
ua riro re- ee- ee- ee
E maite ho´e po ava´ e,
ava´ e haumarú;
taúa mihi – mihi raa,
taúa mate aué.
Sau – Sau reva
sau reho vari;
erúa simo – simo – simo;
pou – pou kari,
erúa maki – maki
mai sapai pahure hía.
Ua riro re – e-e-ee
ua riro re- ee- ee- ee
Faore too ee riri,
e Mau – Siriti é;
hia ho´i fa hou taua
taúa here hía é.
Sau – Sau reva
sau reho vari;
erúa simo – simo – simo;
pou – pou kari,
erúa maki – maki
mai sapai pahure hía.
Ua riro re – e-e-ee
ua riro re- ee- ee- ee…
DE PUIGCERDÀ A AGE I QUEIXANS
ITINERARI CIRCULAR PER POBLES CERDANS PROP DEL RIU SEGRE
COMARCA: Cerdanya
ACCESSOS: A la part baixa de la població de Puigcerdà, al costat de ctra. N-152 just després d’haver passat per sota de la via del ferrocarril.
EN BICICLETA: de 45 min. a 2 h.
RECORREGUT: 8,1 km. (variant: 10,2 km. si s’accedeix a Queixans)
DESNIVELL: 50 m.
OBSERVACIONS: itinerari fàcil, apte per a tothom, que permet conèixer els plans situats a la riba del riu Segre.
A PEU: 2 h.
DE PUIGCERDÀ A VILALLOVENT
DESNIVELL: 50 m.
ITINERARI: es ressegueix integrament la ruta en bicicleta. Opcionalment es pot arribar fins a Queixans tal com s’explica en la variant de l’itinerari.
El riu Segre neix al vassant nord del Puigmal, prop de la població de Llo. En el seu naixement el riu s’engorja i pren força saltant per sobre de les pedres que intenten tenallar-lo abans de sortir a la plana cerdana. Al llarg de l’itinerari que presentem a continuació travessareu, per dues vegades, el riu i podreu obsevar el cabal i la importància que ha tingut per al desenvolupament agrícola i ramader de la comarca.
El Segre és, sense cap mena de dubte, un dels rius més aprofitats per al regadiu. Fins i tot a la plana cerdana, on sembla que l’aigua no hauria de faltar, al llarg dels anys ha estat domesticat, de manera que per diferents sèquies i canals s’ha canalitzat part de l’aigua a fi de regar els conreus i els prats de pastura. Aquesta aigua ha anat canviant la fisonomia de la comarca i és la responsable de l’esclat de verd dels prats que es pot contemplar avui dia.
El Segre també ha estat durant segles el nexe d’unio de les diferents comarques per on transcorre i, a voltes, l’unica via de comunicació.
Per ones podien traslladar mercaderies de cert embalum. Tot passant, talla, com un ganivet, les serralades del Prepirineu. Aquests passos s’han aprofitat per a construir-hi carreteres que permeten el trànsit de vehicles, els quals, d’altra manera, s’harien d’enfilar al cim de la serralada. Són testimoni de la importància del riu les restes de l’antic camí que encara es poden veure a la riba dreta quan passa pels engorjats més avall d’Organyà.
Els Pontarrons, nom amb què es coneix aquesta part del camí, formen part de l’antiga ruta medieval que comunicava Organyà amb la Seu remuntant la vall del riu Segre. El conjunt, construït entre el 1026 i el 1054, és integrat per quatre pontets que permeten travessar escletxes molt profundes obertes a la roca.
El Segre, un cop a superat el Prepirineu, on s’atura al pantà d’Oliana i al de Rialp, acabat de contruir, vessa les seves aigües a la Depressió Central. A la plana, gràcies a una teranyina de 5.000 Km de Canals i sèquies, rega més de 70.000 hectàrees de conreus.
Finalment, exhaust, el Segre mor a l’Ebre, a tocar de la població de Mequinensa.
La ruta que proposem no presenta dificultats i la poden resseguir tot tipus d’afeccionats, siguin quines siguin l’edat i la condició física. La ruta permet conèixer alguns dels pobles de la plana cerdana i els conreus que els envolten.
El punt de sortida se situa a la part baixa de Puigcerdà, a sota de la ctra. N-152. Just després de passar per sota de la via del tren, si es ve de la Seu d’Urgell o de Ripoll, trobeu, a la dreta, l’Avinguda de Vilallobent, que es dirigeix cap al sud. Al cap de 100 m. la ctra. es bifurca: a l’esquerra es va a Age i Vilallobent i a la dreta, a les Pereres. En aquesta cruïlla poseu el comtaquilòmetres a zero.
0 km- Situats a la cruïlla, inicieu la pedalada en direcció a Vilallobent, seguint els senyals del sender transpirinenc GR-11. A la dreta neix el camí de retorn. 0,52 km- Passeu el riu Segre i arribeu al barri de Sant Julià. Continueu recte, mantenint la dirección que porteu. 1,33 km- Deixeu una pista secundària a la dreta i, davant vostre, veieu les primeres cases d’Age. 1,88 km- Arribeu a Age. Desde la plaça major, continueu per un carrer que neix a la dreta. 2,1 km- Arribeu a una cruïlla de carreteres, on a l’esquerra deixeu la que es dirigeix cap a Palau, seguiu a la dreta cap a Vilallobent sempre per la ctra. principal. 3,3 km- A l’esquerra trobeu la ctra. d’accés a la població de Vilallobent. Es recomana fer una visita a l’església parroquial de Sant Andreu, del s. XI. des del trencall, continueu recte ascendint cap a una barriada construïda fa poc on, just quan trobeu les primeres cases, trenqueu a la dreta pel camí de les Escoles. Aquesta via aviat deixa els habitatges i entra als camps conreats. 4,6 km- A la dreta deixeu el Mas de Montagut. 5,05 km- Assoliu les Pereres, on destaca l’església de Sant Esteve d’estil romànic del s. XI i XII. Queda amagada enmig dels masos que formen aquest nucli de població i ha estat bastant malmesa i modificada al llarg dels anys. Situats en el trencall de camins, gireu a la dreta descendint suaument en direcció al Segre pel camí del Molí. En aquests punt neix la variant de Queixans, que es narra al final d’ aquest itinerari. 5,35 km- A l’esquerra deixeu una pista secundària i, al cap de 150 m., gireu a l’esquerra passant el Segre per un massís pont de ciment. 5,95 km- Arribeu al molí de l’Anglès, on heu de continuar sempre recte deixant una pista a l’esquerra. 6,7 km- Trobeu l’asfalt i una altra paret que limita l’edifici de Sant Marc, actualment dedicat al turisme rural. A l’esquerra deixeu una de les pistes d’accés al mas. 7 km- A l’esquerra veieu la petita ermita de Sant Marc situada al costat d’una pista que deixeu. Des d’aquest punt només cal continuar recte per l’asfalt fins a arribar al punt de sortida. 8,1 km- Arribeu de nou a Puigcerdà. VARIANT- Per a accedir a Queixans des de les Pereres, cal continuar per l’asfalt, direcció oest, a partir del trencall del camí del Molí. Al cap d’1,1 km. entreu al nucli antic de la població, on, a la dreta, destaca l’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià. D’aquest temple, del segle XI, es conserva l’absis i part de la nau de l’estructura original. Fa poc s’ha restaurat del tot: s’han eliminat alguns elements que es van afegir posteriorment i s’ha recuperat, tant com ha estat possible, l’aspecte original d’època romànica.
Ens l’hauràs de cantar a classe….
PORT-LLIGAT
M’encanta la platja, el mar, les roques.. per tant, és clar que una de les zones que més m´agrada de Catalunya és la Costa Brava. Tots el anys intento visitar jocs diferents, on encara no hagi estat però, fins ara, cap de aquests ha pogut superar Begur. No obstant això, ja que altres persones ja han parlat de aquesta zona, he decidit narrar la meva experiència en Port-lligat.
Port-Lligat pertany a Cadaqués, poble pesquer de gran bellesa. És un petit nucleó de població format per cases de pescadors i el seu major reclam, la casa de l’artista Dalí.
Sense haver entrat a la casa de Dalí, ja em va impressionar el poble. Té una atmosfera especial. Em va semblar preciosa la seva badia amb un munt de barquetes de colors i les seves calles empinades amb cases precioses. Tot això, hi ha que reconèixer que la casa de Dalí crida l’atenció ja des de fora, amb aquells ous gegants. Personalment, a mi em va agradar molt visitar la casa, crec que és un lloc per a visitar perquè et fa imaginar-te el nivell d’excentricitat al que arribava aquest artista.
Per mi, Port-Lligat, la casa de Dalí i tots els seus voltants són totalment recomanables. De fet, part de la meva família i amics ja ha viatjat des de el País Basc per conèixer tota aquesta zona.