Deixeu aquí els vostres comentaris sobre el llibre Una vida en joc, d’Albert Salvadó, un llibre fantàstic sobre el misteri del Casino de la Rabassada.
Més informació:
http://www.albertsalvado.com/ca/obra/una-vida-en-joc/
26 comentaris a “ESPAI DE DEBAT SOBRE EL LLIBRE “UNA VIDA EN JOC””
Comentaris tancats
“Una vida en joc”
De Albert Salvadó
Havent llegit més de la meitat d’aquesta novel · la, que m’ha donat la meva companya de classe Laura, he de dir que és un llibre molt fàcil de llegir, amb un vocabulari molt proper i comprensiu. Deu ser que després d’acabar una obra de Jaume Cabré, la resta em resulta més senzill.
La història transcorre a Barcelona, al començament del segle XX i paral·lelament a la trama es va comentar el puixant creixement de la ciutat, llamada a ser una de les grans perles del Mediterràni, gràcies en part al plà Cerdà, nom que debia al seu creador Idelfons Cerdà i a les noves tendències de l’arquitectura modernista.
Respecte al protagonista, Víctor Pons, va ser contractat com a cap de seguretat en el recen inagurat Casino de la Rabassada. Malgrat els seus orígens humilds i la dubtosa reputació del seu pare, que fins i tot va fugir de la mateixa mafia italiana, va assolir un lloc de molta responsabilitat, grácies als seus conèixement dels baixos fons i als “sabis consells” del seu pare i a la seva habilitat per aprofitar les circumstàncies que ofereix un clima d’inestabilitat política i social.
En altres paraules, la vida li somriu, la seva carrera marxa a tota vela, està comprometit amb una noia de la burguesia catalana, un punt a favor, és jove i amb ambicions. És a dir, no pot anar millor.
Així doncs el suïcidi d’un client d’origen italià li permet acostar-se encara una mica més al cim de l’alta societat, perquè per tal d’evitar un escàndal ha de fer desaparèixer el cadàver, evidentment no pas a canvi de res. Ell poc s’imagina que potser allà hi ha una altra vida en joc…, la seva.
Finalment aprofito una frase de la novel·la en que apareixen dues paraules de les que hem estudiat a classe i així mato dos ocell d’un tret.
“Li vaig posar la mà damunt l’espatlla i vaig tornar a asseure’l dedicant-li un somriure i donant-li un parell de cops a l’esquena.”
El motiu de llegir una vida en joc ha estat perquè els altres dos llibres que més m’interessaven no estaven disponibles a la biblioteca.
He de dir que de moment una vida en joc m’està agradant força, té una lectura fàcil i a més a més les històries de misteri em fan mantenir una atenció especial.
Igual que la Mª Carmen el llibre m’està agradat, és amè, senzilla de llegir i de compressió fàcil. Em vaig decidir per aquest llibre, perquè després de llegir-me “Les veus del Pamano” que era bastant dens de continguts i llenguatge, volia una mica més diluït i d’àgil lectura. De moment estic gaudint-ho i espero tenir la mateixa sensació quan ho finalitzi.
Maite
Intenteu escriure sense errors, que es noti que esteu fent el nivell de suficiència 😉
Repassa el text que has escrit i si tornes a escriure’l, t’esborraré aquest. Compte amb els pronoms del final: estàs gaudint el llibre, oi? Doncs quin pronom hauries d’utilitzar?… I quan ho finalitzi? Finalitzar què? Per tant, el pronom és…
Ahir vaig anar d’excursió a Collserola i el que són les coincidències, vam passar per la zona on va estar el Casino de la Rebassada. Quan el vaig veure em vaig quedar al·lucinada perquè encara queden restes de la seva construcció (el mirador, els túnels on estaven instal·lades les atraccions…).
Ara em trobo més endinsada en la història del llibre, hi ha una part molt important que per casualitats de la vida, he pogut conèixer.
A veure ara
Igual que la Mª Carmen el llibre m’està agradat, és amè, senzill de llegir i de compressió fàcil. Em vaig decidir per aquest llibre, perquè després de llegir-me “Les veus del Pamano” que era bastant dens de continguts i llenguatge, volia una mica més diluït i d’àgil lectura. De moment estic gaudint-lo i espero tenir la mateixa sensació quan el finalitzi.
Ostres Carme que bé! Ja ho explicaràs.
UNA VIDA EN JOC (Albert Salvadó)
M’ha agradat, és fàcil de llegir i m’ha enganxat de seguida, clar que després de “Les Veus del Pamano”…
M’agraden les novel·les que encara que estiguin ambientades en altres temps, em trobi amb fets o sentiments que bé podrien ser actuals.
El pare, amb les renúncies i sacrificis que fa, per tal de que el fill tingui un futur millor que el seu.
L’equivocació de l’èsser humà quan es creu que ho té tot lligat i controlat.
Com perdem la perspectiva de les coses quan ens enamorem.
L’importància d’encertar a l’hora de prendre determinades decisions.
Amb casino o sense, totes les vides estàn en joc.
Una vida en joc, és una novel-la molt interessant i entretinguda,ambientada a Barcelona a principis del Sigle XX i tracta de la burg
uesia catalana i coincideix amb la inauguració del Casino queva testaestava situatena la Rabassada, lloc a on traballo i he viscut quandera petita. Aquesta novel-la et manté fins al final en el misteri de qui ha seigut el veritable assassí, tampoc falta l’amor i la tristesa de laperdudapèrdua del ser estimat. Li poso un deu.Sí que és veritat , en molt
aes ocasions la nostra vida també està en joc.Ha estat un llibre que encara que està ambientat a principis del segle XX, la lectura l’he viscut com si tot passés en el present.
La vida sempre és plena de problemes que hem de solucionar, hi ha un moviment constant, canvis permanents, inseguretat, lluita…tot això ho hem viscut en el passat, ens acompanya en el present i si la vida continua tal como la coneixem, ho viurem en el futur.
D’altra banda podem dir que la vida és un joc perquè apostem per ella, perdem, guanyem…per la qual cosa no podem parar de jugar. L´únic que podem fer és aprendre dels nostres errors, no deixar-nos enlluernar quan les coses ens van massa bé, que sembla que res se´ns pugui capgirar, i sempre, continuar cap endavant.
M´agraden les reflexions que has fet del llibre.
M’agrada el teu comentari.
L’últim paràgraf és molt cert.
M ª Carmen,
M’ha fet molta gràcia, que passessis pel casino de la Rabassada, i això t’ajudés a introduir-te més en el llibre que estaves llegint.
A Sant Cugat del Vallès, per la mateixa carretera, hi ha un edifici de la mateixa època, però més petit, que també havia sigut una casa de barrets i que s’anomena “La casa de les bruixes”
Per la meva banda, no he escollit aquest llibre justament per conèixer aquesta casa per dins, encara que ara em sembla que algú l’ha restaurat i té molt bon aspecte.
Llavors, jo hauria de tenir uns setze o disset anys, i acostumaven a anar tota la colla amb les motos, després saltàvem la tanca del jardí i fèiem una expedició per la casa, que era de pel•lícula, però de terror. Els nois, acostumaven a passar abans a la tarda i sempre ens tenien preparada alguna cosa per fer-nos xisclar, després, a les tantes de la nit, acabàvem fent sessions d’espiritisme o misses negres al jardí.
Per la qual cosa, aquesta mena de llocs em transmeten sempre; por, angoixa, terror, ansietat, espant, pànic, angúnia, horror i el record de molts sobresalts i ensurts, que fan que avui en dia, encara m’esgarrifi en sentir “La casa de les Bruixes”.
Per tant, jo en el teu lloc, en passar caminant a prop del casino, hauria tancat el llibre per sempre.
El llibre La vida en joc.
El cert és que el no m’ha emocionat gaire. Al principi l’estava llegint com una mena d’enciclopèdia de la vida barcelonesa. Em va agradar molt l’anècdota de l’Arc de Triomf i de la Torre Eifell. Però desprès he llegit que és només una llegenda popular. Quina desesperació !
Sí que es pot llegir-lo amb facilitat. Però m’han sobrat tantes tragèdies a l’hora – el pare de sobte és pistoler i ningú (menys el seu fill) sospita que és italià en lloc de català, la mare de jove era puta . L’amada , per descomptat, viatja en Titanic. Crec que és massa dramàtic aquest llibre. A vegades només em faltava que el protagonista es digui Luis Alberto o Ricardo Francisco i la seva núvia – Floricienta o Maria Fernanda
Prefereixo històries menys complicades que et facin pensar mòlt i aprendre algunes lliçons.
Em sap greu!
UNA VIDA EN JOC M’AGRADAD MOL.Es fàcil de llegir i d’entendra .Mha sorprès ,no hi han paraules enrrabassades .Esta tot molt ben lligat tan el començament com el final .La historia d,amor ben trobada i ben acabada.
Des de petita que he sentit a casa en reunions familiars, llegendes sobre les runes que es veuen en un turó de la Rebassada. Que si era un prostíbul, que si era un lloc de vici, etc.
L’escriptor Albert Salvadó en treu de dubtes i en la seva novel•la “La vida en Joc”. A cada pàgina es nota el treball de documentació històrica i la recreació de la Barcelona de l’època. Una Barcelona de contrastos, de la burgesia que vivien molt bé i les classes treballadores pobres. També ens monstre un ventall d’actitud, caràcters i personalitats que van des d’essers menyspreables a d’altres encantadors
La Barcelona de principis del segle XX, devia ser encisadora per a molt inversos, i Albert Salvador ens ho diu d’una manera subtil, sense pretensions, fa un recorregut sobre els instints més primitius de l’esser humà, barrejant, intriga, passió, misteri i traïció. Una novel•la que no m’ha deixat indiferent i que a m’atrapa’t des del principi fins al final.
Acabo de llegir-lo i m’agradat molt és la història de la Barcelona de principis de segle XX que era molt interesant i molt dura al mateix tems i amb unes classes socials molt diferenciades (que malauradament potser i estem tornant)
L’ autor utilitzant al seu protagonista, en Víctor, ens mostra vàries històries dintre d’ una sola que és la principal (que no puc explicar-la per no xafar la lectura a ningú): la història familiar d’ en Víctor (els seus orígens i el passat i present dels seus pares); la Barcelona de principis del segle XX amb els seus canvis demogràfics, econòmics i polítics; l’ obertura del Casino i tot el què succeeix dintre d’ aquest; una història d’ amor; amistats i traïcions.
Com que utilitza un vocabulari aparentment senzill la lectura m’ ha resultat fàcil i en alguns capítols molt amena. A més a més, gràcies a les descripcions tan detallades que realitza puc dir que a mesura que avançaba en la trama em semblava estar veient una pel·lícula signada pel mateix Scorsese.
Per acabar només dir què, malgrat no ser (és la meva opinió es clar) una gran obra literària, jo recomano la seva lectura.
Hola!
Torno a escriure les sensacions que em va portar el llegir aquest llibre. Pot ser que hagi quedat una mica curta la meva explicaciò anterior.
Em va agradar molt, perquè em recordava a la meva infància. Jo he viscut molt a prop de la Arrabassada; vaig venir a Barcelona amb set anys (any 1959), en aquell temps, aquesta part de la ciutat era casi tot muntanya.
Anava a un col-legi de monges que estava molt a prop de la Arrabassada i cada primer divendres de mes anàvem a celebrar una missa al santuari que hi ha .
La novel-la em transporta a aquests records tan agradables; sí que és veritat que la intríga en la qual es desenvolupa aquesta, no m’extranya gens, ja que jo conec a molta gent ha viscut aventures d’aquests tipus, conec fills i nets d’aquesta gent que es va jugar tot el que tenía i ho va perdre.
L’imaginaciò del escriptor per enllaçar la veritat amb la fantasía es molt bò, fà coincidir l’enfonsat ddel “Titanic” amb la tragedia de la pèrdua del ser estimat.
Una vida en Joc.
Albert Salvadó
És una novel•la ambientada a començos del segle XX. El 15 de juliol de 1911 es va inaugurar a Barcelona el casino de la Rabassada, amb tota la pompa, on la alta burgesia catalana va fer presència, havia de competir fins i tot amb Montecarlo.
El trama de la història es desenvolupa en paral•lel al creixement demogràfic de la ciutat. La Barcelona del modernisme cridada a ser una de les grans perles del mediterrani, una Barcelona convulsa posterior a la Setmana Tràgica en un clima de inestabilitat política i social.
Víctor Pons, el protagonista, malgrat els seus orígens humils, fill d’un mafiós italià fugitiu que s’instal•la a Barcelona amb una identitat falsa, és un home sense escrúpols i gràcies als seus coneixements dels baixos fondos i als consells del seu pare s’aprofita de les circumstàncies, el suïcidi d’un client d’origen italià, que per evitar el escàndol i tancament del casino ha de fer desaparèixer el cadàver, fet que li permet ascendir en l’escala social catalana i treballar com a cap de seguretat del casino.
La vida li somriure, ja que coneix i s’enamora de Carla Torres, una dona de la alta burgesia catalana, que li obrirà les portes a la societat burgesa. Una vida de luxós i ambicions, amb un final inesperat.
Es un llibre fàcil de llegir, amb un llenguatge senzill i clar, una novel•la interessant i entretinguda fins al final. Recomano la seva lectura a qui li agradi les històries de misteri i suspens..
Per començar, la lectura d’ Una vida en joc m’ha estat fàcil, entenedora i ràpida, cosa que m’ha entretingut.
Crec, que ha estat encertada la combinació d’una narrativa amb una mica d’intriga, conjuntament, amb la històrica d’un entorn i un passat proper. Inclòs, diria que m’ha resultat curta i trobo que el desenllaç és a corre-cuita, si més no, fa referència al seu títol.
Acabant, vull remarcar que m’ha agradat, que us el recomano, i que tothom es pot sentir identificat amb algun lligam d’aquest, el nostre, passat recent.
Jo he llegit “Una vida en joc” de Albert Salvadó i m´ha agradat molt. Recomanu llegir-lo perquè ha sigut un passeig per la Barcelona de l´época i els esdeveniments que han marcat la història junt amb la narració del misteri del casino.
Quant a Barcelona estava al capdamut del progrés i s´estava convertit en una de les grans urbs d´ Europa. Hi havia dos pols creats artificialment, d´una banda els terrenys de Montjuït al costat del Port, plens de barraques i el cementeri ; i de l´altra la Serra de Collserola, la part més alta albergava els grans projectes de diversió.La ciutat construïa carrers paral.lels i perpendiculars en una gegantina quadrícula que seguia el pla Cerdà, el seu creador que era l´enveja de tot Europa.
I com marcaven els carrers la diferència social de la gent.
Quina pena la mort del seu amor en el Titanic!
UNA VIDA EN JOC.
Per mi és un llibre força interesant,te el poder de enganxar-te i transportarte a ser un més dels personatges del llibre.
Es una novel-la pero podría ser la biografia de quasevolt persona.
L’historia refjeja una Barcelona de principis de segle amb molts problemas politics i sindicals .
Victor Pons, un xlcot que viu amb la seva familia treballadora, sense ficarse en problemas, poc a poc descubrirá les genes que porta, i que es una persona sense escrupuls capaç de tot per conseguir la seva meta
En general, m’ha semblat una obra amena, entretinguda i de fàcil lectura, amb l’afegit de l’escenari de la Barcelona de fa més d’un segle. No obstant, trobo que l’autor potser abusa una mica de les dades històriques, com si encabís les referències amb calçador.
Lectura amena i d’interès pels que som de Barcelona, escenari de la trama. Entretingut i recomanable, però per lectura sense més pretensions.
Acabo de llegir-lo i m’agrada molt és la història de la Barcelona de principis de segle XX que era molt interessant i molt dura alhora i amb unes classes socials molt diferenciades.