Deixeu aquí els vostres comentaris sobre el llibre També això passarà, de Milena Busquets.
L’escriptora Milena Busquets presentarà aquest llibre a Cerdanyola al Cafè amb lletres del dia 17 de desembre, a les 19.30 h, a la Biblioteca Central.
Per conèixer més l’autora:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Milena_Busquets
M’assemblat una novel•la alegre, divertida i sensual, però també commovedora i emotiva.
El fet que sigui una narració autobiogràfica ha despertat en mi l’interès per saber més de l’autora.
És molt clara quan parla sobre la perduda, l’amor,l’amistat i el sexe. Però sobretot m’encanta l’autenticitat i trasbalsadora carta de comiat d’una filla a la seva mare. De vegades impúdica i de quina manera es despulla literàriament tot això com un medi terapèutic que fa servir per alliberar-se de la feixuguesa…”la tristesa fa que tot pesi dues tunelades”.
Es molt interessant de quina manera va buscant les paraules adients per parlar de la profunditat el fet de ser com ara l’enyorança, del plaer y l’alegria de viure.
Els personatges tenen molta força, les dues dones mare i filla.
La mare morta que dóna sentit a la narració i la Blanca , la filla de 40 anys amb un tarannà, desbordant, impulsiva amb un punt de bogeria, divertida i molt valenta quan decideix emprendre un viatge terapèutic a la casa familiar de Cadaqués acompanyada dels seus fills, els dos exmarits, l’amant actual i dues amigues.
M’agrada molt, aquesta combinació de claredat i bogeria divertida
També això passarà:
M’ha agradat la novel.la de la Milena Busquets, una trama psicològica de vida i de mort. El títol obre i tanca la novel.la i és, segons uns savis xinesos, la fórmula de la felicitat perquè, el temps, s’emporta lluny els mals moments però potser, aquests savis, s’obliden que també s’emporta els bons i a la gent que estimes, perquè és, al cap d’avall, el element que causa la mort i el ens més implacable que existeix.
El personatge principal, la Blanca, està vivint el pitjor moment de la seva vida perquè acaba de perdre la seva mare, la persona i la referència més important que tenia. Tota la seva vida es concentra a la casa de Cadaqués on estiuejava la família. Allà hi van tots els personatges de la seva vida – els dos exmarits, els dos fills d’ella i un de una de les amigues, les dues amigues i el promès actual d’una d’elles, l‘amant, els gossos, la cuidadora i tots els records del passat – una vida enfocada a la llibertat, que és com va esser educada per la seva mare, una llibertat que sembla que no li ha reportat grans beneficis perquè les seves relacions afectives no funcionen i va canviant de marit i d’amants potser massa sovint, però tampoc els acaba de deixar, segueixen a la seva vida, diu que encara els estima però a l’hora son el símbol del seu fracàs sentimental.
El Guillem, el primer marit, és per ella como un pare i, per el fills de la Blanca , el propi del Guillem i, fins i tot, el que no ho és, també quasi com una mare perquè els cuida més que ella. L’Óscar, el segon marit, representa la sensualitat i encara i te relacions sexuals, és la anestesia que, junt amb la marihuana, fa servir per sentir-se viva i contrarestar el dolor i les culpabilitats que sent per la mort de la seva mare.
Les amigues son com ella, tasta olletes amb el sexe i lliures.
L’amant, el Santi, és un home casat que no te intencions de deixar la dona i tenen una relació sexual sense condicions que acaba convencent-la de que, allò, no és el que vol quan es troba amb un desconegut que potser podria omplir la seva vida d’una vegada. Però la novel.la no acaba determinant res d’això i deixa a l’aire el desenllaç, que veient el passat, te moltes probabilitats d’acabar com tots els demés perquè amor i promiscuïtat, amor i llibertat total, son bastant incompatibles.
També això passarà de Milena Busquets
El llibre se centra en la Blanca, una dona que ha viscut la vida i que acaba de perdre la seva mare.
Durant tota la novel•la, la Blanca va recordant converses i experiències que ha viscut amb la seva mare. Dels comentaris que fa la Blanca sobre la seva mare, es dedueix que no han portat una relació fàcil i la existència d’una relació d’amor i odi entre elles dues.
La Blanca és una dona que ha tingut molta experiència amb els homes, ha tingut dos ex marits, encara manté relacions sexuals amb el segon marit, l’Oscar, i actualment té un amant, en Santi, un home casat. És una dona que li costa trobar l’home adequat, és per això que ha canviat tant de parella.
Els dos ex marits, dos amigues i els seus fills, van a la casa de la Blanca a Cadaqués, que tants records de li porta, també és troba en un hotelet de Cadaqués amb el seu amant. La Blanca és una dona que li agrada lligar i seduir als homes, el que provoca, de vegades, que les seves amigues s’enfadin, per coquetejar amb les seves parelles o amics íntims.
També coneix a un estrany a Cadaqués, del qual se sent atreta, que havia anat a l’enterrament de la seva mare. Li explica que la seva mare va ajudar econòmicament al seu pare, història que desconeixia la Blanca.
També això passarà, per Milena Busquets
Potser jo no soc la lectora a la que Milena es volia adreçar-se amb “També això passarà”. Potser el públic que ella esperava era una persona com la seva protagonista, Blanquita, com li diuen molts dels seus amants. Una dona de mitjana edat, amb fills, separada, i que comença a veure les parts dolentes de la vida, com és la mort de la seva mare. Aquest fet serà el fil conductor de tota la història. Així mateix, a mesura que la trama avança, el lector pot anar veient i coneixent una mica més a Blanca, com és, perquè es comporta així, què vol.
Potser hi ha persones que llegeixen el llibre i creuen que la Blanca està massa afectada per la mort de la seva mare, per la relació que tenia amb ella i per com van ser els últims mesos de vida de la dona, i que per això es comporta així amb els homes; per falta d’amor potser. Busca en ells una mica de tendresa, d’afecte? Algun dia superarà la mort de la seva progenitora?
Les 170 pàgines són una mostra de com una persona es va fent major, com els anys comencen a pesar sobre u mateix, com de cop i volta te n’adones que tens no sé quants fills, que t’has casat i divorciat dos cops i que l’única persona que de veritat t’estimava acaba de morir i deixar-te, per primera vegada en quaranta anys, sola, sola davant de l’adversitat, de la vida. Ara la Blanca s’haurà d’enfrontar ella sola als problemes que li sorgeixin, no tindrà ningú que la recolzi.
No obstant això, i, tot i que el llibre m’ha resultat força entretingut, el final m’ha semblat una mica forçat, molt ràpid. Però, en general, és un llibre que recomanaria sense dubtar-ho.
També això passarà, per Milena Busquets.
El libre tracta d’una dona que es diu Blanca i la seva mare que acaba de morir fa poc. La dona va recordant
ala seva mare en converses i experiènces que han viscut.La relació
nmare-filla és una micaextranyaestranya, no han portat una relaciónfácil. La Blanca és una dona que ha tingut dos marits i un amante.És una dona
quea quilicosta trobar l’home adequat.Hi ha una bona relació
nentre els dos ex–marits i les seisfilasfilles, tantoque van a casa de la Blanca a Cadaqués.Al final del libre coneix
aun home extrany que havia anat a l’enterrament de la seva mare.És un llibre molt amè, de llenguatge fresc i àgil, la qual cosa em va facilitar moltíssim la seva lectura. He gaudit molt llegint-lo. A mi la història m’ha arribat, he empatitzat molt amb la protagonista, especialment en la relació amb la seva mare i com manté amb ella diàlegs que no tenen resposta, em atrapar aquesta història i em va fascinar com la protagonista afronta el dol i la mort , ja que és veritat que la vida sempre continua i no hauríem estancar-nos. La narrativa d’aquesta autora m’ha sorprès gratament perquè t’ajuda a fer-te una imatge molt visual del que estàs llegint. Tot i que és un llibre que parla molt d’amor, no és una novel·la rosa sinó una realitat molt quotidiana, amb diversitat de relacions humanes; és una història molt personal i autèntica on l’autora comparteix amb els lectors els sentiments de la protagonista.