Pinzellades de la novel·la: què t’ha agradat, impressions, opinions, sentiments…
6 comentaris a “Algú com tu, de Xavier Bosch”
Opinió personal del llibre: Algú com tu de Xavier Bosch.
Aquesta novel•la em va agradar molt, ja que tot el que passa pot ser molt semblant a una història real.
El fet que dues persones que no es coneixien de res i que en quatre dies s’hagin enamorat crec que és fabulós.
Avui en dia vivim a una societat on la gent té prejudicis de tot el que fem, com si algú tingués un llibre on diu que és el correcte i que està malament.
Amb el pas dels anys, per sort, aquests prejudicis van tenint menys importància i la gent és una mica més lliure. Com els gais i lesbianes van sortir de l’armari i viuen com volen.
Com sempre em van dir els meus pares “aquell que no s’hagi equivocat mai que llanci la primera pedra”. Tots hem de tenir l’oportunitat d’equivocar-nos i aprendre dels nostres errors.
Pot ser que la Paulina hagués escollit malament al seu marit o no… qui ho sap? Crec que ni ella mateixa. Però de tota mena va renunciar, o per la seva filia o bé per la por a què no sortís bé, a l’amor de la seva vida. Això no vol dir que hagi viscut malament però potser podria haver viscut molt millor. La meva opinió personal és que s’hauria d’haver-hi arriscat!
OPINIÓ.
TÍTOL.
Llibre “algú com tú”
Autor: Xavier Bosch
INTRODUCCIÓ
Voldria manifestar la meva opinió sobre el llibre “algú com tú” que vaig escollir com a lectura aquest curs.
En primer lloc, trobo que és un llibre de lectura prou fàcil amb un llenguatge quotidià i un ritme força àgil per llegir.
En segon lloc, l’argument el trobo interessant. Tracta sobre una hisòria d’amor que sorpren a dos personatges en un moment de la vida que no s’esperen i les seves relacions personals amb els del seu entorn.
CONCLUSIÓ
Així doncs, crec que és un llibre molt recomanable per a tothom que estigui interessat o encuriosit en aprendre com altres persones viuen l’amor i el gestionen amb el seu entorn.
“Una pinzellada sobre la novel•la: Algú com tu”
Quan vaig assistir al “Cafè amb lletres”, les explicacions d’en Xavier Boch –autor del llibre sobre el que parlem- em van interessar bastant. Ell va dir que havia farcit, per aquesta novel•la, els seus interessos sobre el mon del art i sobre Paris; una combinació interessant per a mi. Per això vaig elegir-la. El cas és que això no seria el tema principal, però, amb tot, no em va defraudar pas.
A part de l’estil literari, i la facilitat de lectura -amb un ritme i llenguatge no gaire complicat, per un nivell intermedi de català- la història d’amor que en planteja em va resultar original i entretinguda. Sense entrar a cap descripcions o critiques, jo diria que és una història romàntica i bonica amb un pessic de sorpresa.
Però, personalment, ho que més em va agradar va ser la personalitat del galerista,en Jean-Pierre, així com les descripcions sobre la seva galerie, també les vistes o l’ambient de Paris que gaire se mastega. I, sobre tot, m’ha agradat la introducció que l’autor fa de la llibreria Shakespeare and Company, amb tota mena de detalls; quan en Jean-Pierre li explica a la Pauline, com ell li agrada dir-la, que “una llibreria és la pàtria de la llibertat, el refugi de les paraules, l’autèntic museu del pensament”, aleshores gaire és possible sentir l’olor de la polls d’aquesta famosa llibreria de vell.
Per altre banda la poètica de la història d’amor, per a mi, agafa una força inesperada i romàntica que involucra a les papallones. I no vull entrar en detalls per no espatllar la guitarra als possibles lectors. Si s’ha de escollir una pinzellada, el capítol 9, “Com si no hagués més món al seu voltant”, seria el meu favorit. Des de aquí fins al final del llibre l’interès per la història d’amor i fidelitat o infidelitat anirà “in crescendo”. Et fa ganes d’anar a Paris i possiblement de somniar amb papallones. La citació de Llull que va escollir l’autor per la introducció: “L’amor neix del record, viu de la intel.ligència i mor per l’oblit” em sembla perfecte, crec que li va com l’anell al dit.
Opinió sobre el llibre Algú com tu de Xavier Bosch.
A mi personalment m’ ha agradat molt, és una història d’amor que sorgeix a París entre un home i una dona casada. Això fa que passin una sèrie de esdeveniments molt romàntics.
Una dona que té una vida estable i no vol arriscar, per la seva filla i el seu marit, molt respectable. Alhora també m’ha semblat trista.
Fàcil de llegir en general, la veritat que al recomano.
“Algú com tu” és el primer llibre que he llegit del Xavier Bosch. El coneixia com a periodista, inicialment esportiu, alguna vegada havia vist el seu programa d’entrevistes de TV3, i l’havia sentit a la ràdio al programa que feia a RAC1. A la imatge que m’havia fet de l’escriptor no encaixava aquest tipus de novel•la, per això, el llibre m’ha sorprès, no m’esperava llegir una història d’amor tant intensa. He gaudit llegint el llibre, les descripcions que fa, tan de llocs com de situacions, són molt acurades. Trobo que la lectura es fàcil i entretinguda, i la història és molt maca.
Opinió sobre el llibre Algù com tu de Xavier Bosch
Aquest llibre m’ha agradat molt, perquè encara que és una historia d’amor et fa reflexionà sobre les relacions entre dues persones, la protagonista la Paulina, que té una vida acomodada amb el seu marit i la seva filla, però que tot d’una aparèixer un altre home a la seva vida, que desperta en ella el desig i l’amor, uns sentiments que ella mateixa pensava que ja no sentiria per ningú mes, posan-la en el dilema i en una lluita interna, de seguir la seva vida acomodada amb el seu marit o bé deixar-ho tot i marxar en el seu nou amor, aquesta historia te per mi una reflexió, per molt que pensen que la nostre vida està encaminada i acomodada de cop pot sorgí qualsevol episodi en el que pot aparèixer algú que ho pot fer canviar tot, podem estar enamorats i estimar a la persona que en triat per passar la resta de la nostre vida, però el camí es molt llarg i es creuem moltes persones al llarg d’ella que podem fer trontollar la nostre estabilitat emocional.
La protagonista finàlment decideix fer el més sensat per ella i torna amb el seu marit, però portant sempre en el seu cor i en el seu pensament el seu nou amor, conegut d’una manera tant impàmsable, i és que el destí de cada un de nosaltres es imprevisible.
També m’ha agradat molt la descripció dels entorns en el que es desenvolupa l’història sobre tot a París, ja que et fa que et sentis dintre del seus carrers i també dintre de l’entorn tant romàntic dels carrers de París
Opinió personal del llibre: Algú com tu de Xavier Bosch.
Aquesta novel•la em va agradar molt, ja que tot el que passa pot ser molt semblant a una història real.
El fet que dues persones que no es coneixien de res i que en quatre dies s’hagin enamorat crec que és fabulós.
Avui en dia vivim a una societat on la gent té prejudicis de tot el que fem, com si algú tingués un llibre on diu que és el correcte i que està malament.
Amb el pas dels anys, per sort, aquests prejudicis van tenint menys importància i la gent és una mica més lliure. Com els gais i lesbianes van sortir de l’armari i viuen com volen.
Com sempre em van dir els meus pares “aquell que no s’hagi equivocat mai que llanci la primera pedra”. Tots hem de tenir l’oportunitat d’equivocar-nos i aprendre dels nostres errors.
Pot ser que la Paulina hagués escollit malament al seu marit o no… qui ho sap? Crec que ni ella mateixa. Però de tota mena va renunciar, o per la seva filia o bé per la por a què no sortís bé, a l’amor de la seva vida. Això no vol dir que hagi viscut malament però potser podria haver viscut molt millor. La meva opinió personal és que s’hauria d’haver-hi arriscat!
OPINIÓ.
TÍTOL.
Llibre “algú com tú”
Autor: Xavier Bosch
INTRODUCCIÓ
Voldria manifestar la meva opinió sobre el llibre “algú com tú” que vaig escollir com a lectura aquest curs.
En primer lloc, trobo que és un llibre de lectura prou fàcil amb un llenguatge quotidià i un ritme força àgil per llegir.
En segon lloc, l’argument el trobo interessant. Tracta sobre una hisòria d’amor que sorpren a dos personatges en un moment de la vida que no s’esperen i les seves relacions personals amb els del seu entorn.
CONCLUSIÓ
Així doncs, crec que és un llibre molt recomanable per a tothom que estigui interessat o encuriosit en aprendre com altres persones viuen l’amor i el gestionen amb el seu entorn.
“Una pinzellada sobre la novel•la: Algú com tu”
Quan vaig assistir al “Cafè amb lletres”, les explicacions d’en Xavier Boch –autor del llibre sobre el que parlem- em van interessar bastant. Ell va dir que havia farcit, per aquesta novel•la, els seus interessos sobre el mon del art i sobre Paris; una combinació interessant per a mi. Per això vaig elegir-la. El cas és que això no seria el tema principal, però, amb tot, no em va defraudar pas.
A part de l’estil literari, i la facilitat de lectura -amb un ritme i llenguatge no gaire complicat, per un nivell intermedi de català- la història d’amor que en planteja em va resultar original i entretinguda. Sense entrar a cap descripcions o critiques, jo diria que és una història romàntica i bonica amb un pessic de sorpresa.
Però, personalment, ho que més em va agradar va ser la personalitat del galerista,en Jean-Pierre, així com les descripcions sobre la seva galerie, també les vistes o l’ambient de Paris que gaire se mastega. I, sobre tot, m’ha agradat la introducció que l’autor fa de la llibreria Shakespeare and Company, amb tota mena de detalls; quan en Jean-Pierre li explica a la Pauline, com ell li agrada dir-la, que “una llibreria és la pàtria de la llibertat, el refugi de les paraules, l’autèntic museu del pensament”, aleshores gaire és possible sentir l’olor de la polls d’aquesta famosa llibreria de vell.
Per altre banda la poètica de la història d’amor, per a mi, agafa una força inesperada i romàntica que involucra a les papallones. I no vull entrar en detalls per no espatllar la guitarra als possibles lectors. Si s’ha de escollir una pinzellada, el capítol 9, “Com si no hagués més món al seu voltant”, seria el meu favorit. Des de aquí fins al final del llibre l’interès per la història d’amor i fidelitat o infidelitat anirà “in crescendo”. Et fa ganes d’anar a Paris i possiblement de somniar amb papallones. La citació de Llull que va escollir l’autor per la introducció: “L’amor neix del record, viu de la intel.ligència i mor per l’oblit” em sembla perfecte, crec que li va com l’anell al dit.
Opinió sobre el llibre Algú com tu de Xavier Bosch.
A mi personalment m’ ha agradat molt, és una història d’amor que sorgeix a París entre un home i una dona casada. Això fa que passin una sèrie de esdeveniments molt romàntics.
Una dona que té una vida estable i no vol arriscar, per la seva filla i el seu marit, molt respectable. Alhora també m’ha semblat trista.
Fàcil de llegir en general, la veritat que al recomano.
“Algú com tu” és el primer llibre que he llegit del Xavier Bosch. El coneixia com a periodista, inicialment esportiu, alguna vegada havia vist el seu programa d’entrevistes de TV3, i l’havia sentit a la ràdio al programa que feia a RAC1. A la imatge que m’havia fet de l’escriptor no encaixava aquest tipus de novel•la, per això, el llibre m’ha sorprès, no m’esperava llegir una història d’amor tant intensa. He gaudit llegint el llibre, les descripcions que fa, tan de llocs com de situacions, són molt acurades. Trobo que la lectura es fàcil i entretinguda, i la història és molt maca.
Opinió sobre el llibre Algù com tu de Xavier Bosch
Aquest llibre m’ha agradat molt, perquè encara que és una historia d’amor et fa reflexionà sobre les relacions entre dues persones, la protagonista la Paulina, que té una vida acomodada amb el seu marit i la seva filla, però que tot d’una aparèixer un altre home a la seva vida, que desperta en ella el desig i l’amor, uns sentiments que ella mateixa pensava que ja no sentiria per ningú mes, posan-la en el dilema i en una lluita interna, de seguir la seva vida acomodada amb el seu marit o bé deixar-ho tot i marxar en el seu nou amor, aquesta historia te per mi una reflexió, per molt que pensen que la nostre vida està encaminada i acomodada de cop pot sorgí qualsevol episodi en el que pot aparèixer algú que ho pot fer canviar tot, podem estar enamorats i estimar a la persona que en triat per passar la resta de la nostre vida, però el camí es molt llarg i es creuem moltes persones al llarg d’ella que podem fer trontollar la nostre estabilitat emocional.
La protagonista finàlment decideix fer el més sensat per ella i torna amb el seu marit, però portant sempre en el seu cor i en el seu pensament el seu nou amor, conegut d’una manera tant impàmsable, i és que el destí de cada un de nosaltres es imprevisible.
També m’ha agradat molt la descripció dels entorns en el que es desenvolupa l’història sobre tot a París, ja que et fa que et sentis dintre del seus carrers i també dintre de l’entorn tant romàntic dels carrers de París