• Ser voluntària virtual des de Dublín és una bona manera d’estar en contacte amb les meves arrels

    Aquests dies, que estem confinats i no tenim vida social, us volem donar a conèixer el testimoni d’una voluntària del programa, la Berta. És una persona que viu fora de Catalunya i aprofita el VxL virtual per ajudar persones que estan aprenent català i volen practicar-lo. D’aquesta manera podeu seguir participant en el Voluntariat per la llengua  sense moure-us de casa.

    Llegiu-lo, és molt interessant!

    Cada cop més persones catalanes hem de marxar a l’estranger per qüestions acadèmiques o/i laborals. I una d’elles, soc jo.

    Soc la Berta Freixas, soc de Vic i fa tres anys que visc a Dublín i més de quatre, a Irlanda. El fet de viure fora del teu país fa que acabis fent pinya amb les persones que com tu són catalanes i viuen fora. Entre nosaltres ens fem suport i compartim molts moments i situacions, i alhora ens adaptem al país que ens acull. Tots els catalans que vivim fora de Catalunya estem connectats a partir dels grups de Facebook  com ara Catalans pel món. Formar part d’aquestes pàgines ens permet estar connectats amb els diferents catalans que vivim en diferents parts del món.

    Anys enrere, quan encara vivia a Catalunya, vaig ser durant molts anys voluntària lingüística i m’encantava. Vaig tenir quatre o cinc parelles lingüístiques (una noia de Mèxic, una noia del País Basc, un noi d’Escòcia, un noi d’Holanda, una noia d’Holanda…). I potser algun altre que ara no recordo.

    Des que visc a Irlanda, ha sigut més complicat fer de voluntària ja que no podia ser-hi presencialment, amb els aprenents, tot i això, les ganes de seguir-ho fent ningú me les treia. És per això que un dia vaig llegir a Internet que hi havia la possibilitat de fer-ho a través de la modalitat virtual del VxL. Vaig estar molt contenta de poder continuar fent-ho, i virtualment. Vivint fora de Catalunya és una gran oportunitat. Aquests dies de quarantena i confinament han permès que m’hi torni a connectar i actualment soc voluntària lingüística en la modalitat virtual a partir del CNL d’Osona.

    Tenir converses amb persones d’altres països fa enriquir-nos mútuament. Els aprenents s’alegren i es posen contents de poder-te parlar sobre ells i sobre el seu país d’origen. Jo que visc fora de casa també veig que, sense adonar-nos-en, perdem més el valor del que tenim i a vegades oblidem d’on venim i amb el que ens identifiquem: les tradicions, la cultura, la nostra llengua: el català. Tot forma part de la nostra identitat i crec que hem d’ajudar a conservar-la.

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes