Breu resum de l’argument
Joan Deltell, un català exiliat, veu com la seva estada a Mèxic D.F. es va eternitzant sense que ell pugui fer res per poder tornar a la seva enyorada Catalunya. Casat amb una mexicana que no l’acaba d’entendre, es resisteix a acceptar els costums locals i passa la seva trista existència entre els companys catalans de l’editorial on treballa i les visites que fa a l’Orfeó Català de la ciutat. Un dia, però, la seva monòtona vida es veu alterada per una oferta molt temptadora: un litògraf mexicà li vol regalar el seu taller. Encara que les màquines són velles i el local està ruïnós, decideix agafar les regnes del negoci perquè creu que així es farà ric i podrà tornar a Catalunya. El taller es converteix, aviat, en una trampa de la qual serà difícil escapar. Endeutat fins al coll, haurà d’estar cinc anys tornant tots els diners que ha invertit en el local. La seva tornada a Catalunya, una vegada més, haurà d’esperar.
Comentari crític sobre el llibre
Crec que L’ombra de l’atzavara és una obra plenament vigent ja que posa de manifest una problemàtica molt actual: el drama de l’exili i la sensació de desarrelament, de no sentir-se ni d’un lloc ni de l’altre, que té l’individu que ha hagut de marxar del seu país d’origen. Mitjançant Joan Deltell, un home somniador i més aviat ingenu, Pere Calders ens narra les diferents actituds que segueixen els individus a l’hora d’enfrontar-se a l’exili (no podem oblidar que el mateix Calders va viure vint-i-tres anys exiliat a Mèxic). Per un cantó, hi ha un grup de companys d’en Deltell que intenten adaptar-se als costums del nou país, i, per l’altre, un altre grup, entre els quals hi ha el nostre protagonista, que somnien tornar a Catalunya al més aviat possible i que viuen sempre en un estat de “provisionalitat” que els impedeix descobrir les bondats del país d’acollida i de la seva gent.
A més de la problemàtica principal que es va trobant al llarg de tot el llibre, Calders ens descriu, amb la seva escriptura acurada i precisa, els altres universos que envolten Joan Deltell i que, al cap i a la fi, són el reflex de la vida dels catalans exiliats. Ens explica les relacions socials que s’establien al cementiri cada vegada que moria algú de la colònia catalana o les reunions a l’Orfeó Català per anar a fer pàtria. També ens descriu la forma de ser dels mexicans: com condueixen, els tipus de menjars o de begudes, l’actitud de la policia… A més, el llibre està ple de descripcions dels personatges. Calders es capaç de mostrar no només el físic de cada personatge, sinó també la seva personalitat.
Per finalitzar, m’agradaria dir que en aquesta novel.la Calders fa un tomb cap al realisme. No hi ha girs inesperats, ni finals sorprenents com a la seva obra Els contes de la veritat oculta. L’Ombra de l’atzavara és una novel.la psicològica que relata la vida dels exiliats i els seus debats interns. De totes maneres, el text no es fa gens pesat. Escrit en un llenguatge senzill i molt planer, té, a vegades, un punt d’humor i de sarcasme que, a més de fer somriure al lector, el fa pensar.
R. M.
