Arxiu per octubre, 2019

  • Missatge de Tània Juste, autora de L’hospital dels pobres, per a tots vosaltres

    Us faig arribar aquest text, escrit especialment per a vosaltres, que la Tània Juste m’ha fet arribat aquesta tarda . Espero que us agradi.

     

    Estimats lectores i lectors,

    M’han fet saber que la vostra lectura d’aquest trimestre és “L’hospital dels pobres”, de manera que estem connectats a través d’aquest fil invisible que es teixeix entre l’autor i el lector.

    Espero que aviat us familiaritzeu amb aquests personatges que omplen la meva novel·la i us els feu vostres, perquè soc del parer que els personatges que jo, com a autora, dibuixo, només esdevenen complets quan cadascú en fa la seva lectura més íntima i personal.

    “L’hospital dels pobres” és una novel·la coral que vaig escriure amb la ferma convicció que l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau ocupa un lloc essencial en la història i en la vida dels ciutadans de Barcelona, generació rere generació des de la seva fundació. Són moltes les persones que l’han llegit i m’han comentat la seva vinculació amb Sant Pau, ja que l’hospital recull capítols de la vida i de la mort de molts dels nostres éssers estimats. Quantes novel·les que hi hauria per escriure entre els seus murs!

    De cara a la vostra lectura, us puc dir que us fixeu en el batec del temps, en com els personatges es van desenvolupant en un clar i volgut paral·lelisme a l’aixecament dels pavellons modernistes.

    Aquest hospital va trencar motlles i, si us hi fixeu, cada personatge també trencarà algun motlle moral, social, sexual… en el transcurs de la seva vida.

    Us engresco a distingir quatre mons reflectits a través d’ells i que existien en la societat de l’època:

    • Aquella burgesia catalana emprenedora que va voler inaugurar el segle XX, el segle de la modernitat, finançant una ciutat a la seva mida; que va permetre desenvolupar moviments artístics tan agosarats com el modernisme i, alhora, la mateixa burgesia incapaç de deslliurar-se de les cotilles morals i socials que encara eren hereves del segle XIX.
    • El món de les nissagues mèdiques, una professió que a principis del segle XX era per a autèntics aventurers, homes de ciència que encara no comptaven amb els recursos d’avui dia i havien de fer ús del seu ull clínic, la seva intuïció i la seva perícia. Una professió, tanmateix, que s’heretava de pares a fills, de manera que en la mateixa història de l’hospital hi trobem cognoms que es repeteixen de generació en generació.
    • El món (o submón) dels més desafavorits, la vida dels quals esdevenia una lluita diària per subsistir i, només en alguns casos, per progressar. Exemples de dones treballadores, de nens expòsits i tot un reguitzell de personatges que no surten sovint als llibres d’història tot i haver esdevingut autèntics herois.
    • El món de les arts i els oficis, que el modernisme va recuperar, va impulsar, per mitjà de la seva gran originalitat i profunda ornamentació. Una manera de viure, la dels mestres i els seus deixebles, una concepció de l’art no només com a mitjà de vida sinó com a raó de ser.

    Espero que aquestes claus us serveixin per a una reflexió o anàlisi post-lectura i, potser, si el desig d’aquesta autora es compleix, per a fer un viatge més complet al cor mateix de les nostres vides i del nostre passat.

     

    Si visiteu el Recinte Modernista de Sant Pau és probable que localitzeu molts espais on es desenvolupa la novel·la, ompliu els pavellons de vida, de les ànimes que hi van néixer, viure, treballar, morir. La vostra lectura i la vostra imaginació us hi portaran fàcilment, perquè Sant Pau no és només el conjunt modernista més gran que existeix, no és només una meravella d’aquest planeta que tenim la sort de tenir a casa nostra, sinó que també és un testimoni del batec ciutadà i dels anhels de moltes generacions dels nostres.

     

    Gràcies i bona lectura!

     

    Tània Juste

     

    Article complet

  • Vocal neutra

    Ja hem acabat la vocal neutra. A classe, com a tal, no la treballarem més. Ara bé, si voleu fer més exercicis, us passo aquest enllaç perquè, si voleu, aneu practicant. Ja veureu que no són gaire complicats, però és important que no falleu a l’hora d’escriure la A i la E. És voluntari. Si creieu que no us cal, no fa falta que els feu.

    Si me’ls porteu fets, ja us els tornaré corregits- 

    Més exercicis de vocal neutra

    Article complet

  • Més exercicis de vocal neutra

    Per continuar treballant la vocal neutra, les A i les E. són exercicis de més a més. No els corregirem a classe. Si els fes i me’ls doneu, ja us els corregiré. Són uns quants fulls. Podeu fer els que vulgueu. No és obligatori que els feu.  

    Més exercicis de vocal neutra

    Article complet

  • Insultem i reneguem en català

    Fa un temps, el programa “Trenquin topics” es va endinsar en el tenebrós (i creatiu) món dels renecs catalans. Van preguntar a través de Facebook, Twitter i Instagram quin és el renec que es té més a la boca. Les respostes, com no podia ser d’una altra manera, confirmen que, efectivament, som renegaires

    Tenim una llengua rica en paraulotes, insults i blasfèmies espontànies. De renecs nostrats (i complicats d’explicar a un estranger), els usuaris de les xarxes de TV3 han destacat alguns com “pixapins”, “ninot”, “gamarús”, “pessigavidres”, “borinot”, “llepafinestres”, “guaitacargols”, “ganassot”, “poll ressuscitat”, “carallot”…

    No falten les referències sexuals, que, en el terreny dels renecs, mai fallen: “xarrupaescrots”, “cony”, “collons”, “desvirgagallines”, “titatorçada”, “titafreda”, “titafluixa”, “mitjatita”. 

    També funcionen els renecs escatològics: “vés a cagar a la via” (o “a la bassa”), “càgon l’ou”, “càgon l’olla”, “càgon l’os pedrer”. O, directament, “càgon tot”.

    De clàssics i de renecs adaptats als temps. De fet, històricament, a l’hora d’insultar, sempre es peca de recordar-se injustificadament de les mares: “qui et va parir”, “la mare del tano”, “la mare que et va matricular”… Però, si hi ha una construcció comuna als renecs, aquesta és “cap”. No t’ho creus? Doncs pensa-hi… Entre els renecs que més es fan servir, hi ha “cap de lluç”, “capsigrany”, “cap d’ànec”, “cap de ruc”, “cap de cigró”, “cap de faba” o “cap de suro”.

    Aquí en teniu l’article sencer:

    De carallot a llepafinestres: els renecs en català més estranys (i més populars) 

    Si no sabeu com insultar en català, aquí en teniu un curs intensiu, en poc més d’un minut:

    Article complet

  • Sessió 7, 22 d’octubre

    Sopa de lletres els arbres, del full (Vocal neutra 2)

    Separació en síl·labes, quan hi a tres vocals; del dossier, exercici 5 de la pàgina 10

    Pronúncia G/J, consonant +s i vocals neutres

    Del llibre, lectura de la pàgina 24 del llibre, sobre els orígens familiars, activitat oral

    Vocal neutra, correcció dels exercicis 1, 2 i 4 del full que hi havia de deures (VOCAL NEUTRA. Exercicis de suport)

    DEURES

    Del full de vocal neutra, esmentat abans, exercici 3

    Fer un text escrit a partir del text Esclavatge subtil, de Teresa Pàmies (Subtil esclavatge Teresa Pàmies

    Article complet

  • Sessió 7, 22 d’octubre

    Derivació, formar verbs a partir de les paraules següents: fusell, nivell, condició, moble, colló, covard (afusellar, anivellar, condicionar, moblar, acollonir, acovardir)

    Ser/estar, pàgina 233, exercici 5

    Activitat oral, del llibre de l’editorial Teide, pàgina 22, exercici 1

    Verbs transitius, del llibre Català escrit, pàgines 218 i 219, exercici 2

    Vocal neutra, correcció dels exercicis 8, 9 i 10, del llibre Català escrit; dictat de verbs

    Anàlisi i comentari els textos elaborats pels alumnes sobre l’article de Teresa Pàmies, amb especial èmfasi sobre la puntuació i els verbs transitius

    DEURES

    Del llibre, pàgina 220, exercici 3

    Mireu-vos l’apartat de Material complementari el blog, particularment el full que fa referència a derivació

    Article complet

  • Teresa Pàmies

    Com que aquest any es commemora el centenari del naixement de l’escriptora Teresa Pàmies, us passo aquest article seu. El comentarem a l’aula.  

     

     Subtil esclavatge Teresa Pàmies

    Article complet

  • Acte Teresa Pàmies

    Recordeu que avui, 21 d’octubre, hi ha un acte per commemorar el centenari del naixement de Teresa Pàmies, Premi d’honor de les Lletres catalanes

    Acte Pàmies 

    Article complet

  • Material online perquè pugueu fer més exercicis

    Aquí teniu l’enllaç per accedir a material online de nivell intermedi (tant de l’I1 com de l’I2 o l’I3). Us pot anar bé per repassar o ampliar. Hi ha teoria i els exercicis són autocorrectius. 

     

    Itineraris d’autoaprenentatge. Intermedi

    Article complet

  • Sessió 6, 17 d’octubre

    Vocal neutra, del dossier, pàgina 14, exercici 2 i exercicis 5 i 6 de la pàgina 15

    Pronúncia G/J i paraules acabades en consonant + essa

    Separació en síl·labes, els casos que hem comentat aquests dies passats

    Noms en forma masculina i femenina, pàgina 87, els que quedaven per fer de l’exercici 1

    Teresa Pàmies, lectura del text Esclavatge subtil, de Teresa Pàmies (el text està penjat al blog, a l’apartat de Material complementari), i activitat oral entorn d’aquest text

    La frase, subjecte i predicat

    DEURES

    Fer un text, d’aporximadament cent paraules a partir del text que vam llegir l’altre dia: un simple comentari, si hi esteu d’acord o no, si hi ha alguns aspectes amb els quals no esteu d’acord…

    Del full que hi ha penjat a l’apartat de Material complementari, de vocals netures, exercicis 1, 2 i 4

    Article complet