Sovint em venen al cap records de la meva tieta Blanca. Ella era la germana del meu avi, no es va casar mai i vivia en una casa enfront de la meva. Era una dona alta, portava el cabell curt i jo ja la recordo amb el cabell blanc perquè era gran. Tenia la boca petita i els llavis prims, els ulls de color blau i la pell molt blanca. Li agradava molt llegir i cantar i acostumava a sortir un cop a la setmana a passejar al bosc.
Un dia vam anar-hi juntes. Vam sortir de casa, vam passar per la plaça del poble i vam enfilar un carrer que fa pujada i que porta directament a un mirador. Allà vam descansar una estona i després vam continuar pujant… I caminant caminant… vam acabar pujant al castell del poble! Va ser una experiència molt gratificant per mi i em va agradar molt poder-la fer amb ella.
La meva tieta Blanca va morir als 67 anys. Jo sempre la recordaré amb aquell somriure que feia quan jugàvem a cartes i es deixava guanyar.
