• Una persona entranyable…

    Sovint em venen al cap records de la meva tieta Blanca. Ella era la germana del meu avi, no es va casar mai i vivia en una casa enfront de la meva. Era una dona alta, portava el cabell curt i jo ja la recordo amb el cabell blanc perquè era gran. Tenia la boca petita i els llavis prims, els ulls de color blau i la pell molt blanca. Li agradava molt llegir i cantar i acostumava a sortir un cop a la setmana a passejar al bosc.

    Un dia vam anar-hi juntes. Vam sortir de casa, vam passar per la plaça del poble i vam enfilar un carrer que fa pujada i que porta directament a un mirador. Allà vam descansar una estona i després vam continuar pujant… I caminant caminant… vam acabar pujant al castell del poble! Va ser una experiència molt gratificant per mi i em va agradar molt poder-la fer amb ella.

    La meva tieta Blanca va morir als 67 anys. Jo sempre la recordaré amb aquell somriure que feia quan jugàvem a cartes i es deixava guanyar.

  1. Muhammad javed

    30 Nov 17
    15:56 #

    Mul be gracias lidia

    Respondre

  2. Florentina Madalina Trandafirescu

    30 Nov 17
    16:44 #

    Jo sempre recordóo al meu avi que es era el para (pare) de la meva madre (mare). Jo des que he nascut (vaig néixer) he viscut (vaig viure) a casa del meu avi fins a l’edat de 15 anys que jo tenía quan va morir el meu avi (no cal tornar a repetir-ho).Era un senyor alt i gros, tenia la pell clara i els cabells blancs i portava ulleres. Per a mi era com un pare jo l’estimava molt i el meu també (vols dir i ell a mi?).Tinc molts records amb ell molt agradables i bonics un d’ells és que sempre li (EL) feia córrer darrere meu i mai aconseguia agafar-me.Jo simpre (sempre) el portaré en la meva ment i en el meu cor al meu avi.

    Respondre

    1. lponsati

      18 Des 17
      15:26 #

      Florentina, m’ha agradat molt l’escrit, està molt bé. Vigila només algunes coses:
      -pare i mare
      -els verbs en passat, ja te’ls he marcat però mira-t’ho perquè així et quedarà més clar

      Respondre

  3. Tatiana Ferrer

    02 Des 17
    11:57 #

    Una de las persones que més estrany (trobo a faltar / enyoro) és la meva mare. Era baixa i grossa, tenia la pell clara i ells (els) cabells negroes, però ERA molt ocurrent amb i tenia un humor molt sarcàstic, també era una gran fumadora. Els últims anys vam a estra molt unides i sempre sortiem juntes a maenjar fora els cap de setmana. La veritt l’estranyoenyoro molt a pesar que era una dona de caràcter fort també era practica i simple

    Respondre

  4. Bianca

    04 Des 17
    20:22 #

    Era un home guapo, alt, moreno amb ELS ulls verdes com el mar. Els meus records son vagues perquÈ era molt petita perÒ mai oblidarÉ la primera vegada que he sortit (VAIG SORTIR) amb ell i la.meva mare a una trattoria molt important de la ciutat de Lima.
    A Ell li encantava el bon manjer (menjar) y tambe cuinar. Mi sembra (Em sembla) que part de la meva aficio per cuinar es per aixo.
    Pero continuo con (AMB) la historia….Quan vaig arribar al restaurante era (tenia) un ambiente molt agradable, la taula ON ens assèiem era petita i calida. Ell va a demanar la pasta fresca per a tots amb una ampolla de vi negre italia molt bo.
    Mentre menjavem la conversacio (conversa) era tambe de gastronomia y (i) les coses que m’agradaven fer. Ell me (EM) va dir si volia tastar el.vi, perque en Italia els mas petits beuran (BEUEN) el vi amb una mica de aigüa (d’aigua). Le he tastad (El vaig tastar) e mi ricordo (i recordo) que quan hem sortit (VAM SORTIR) del restaurante las mecas galtas eran de color roig intenso y non poteva (podia) parar de riurE. E (i) la meva mare mi ha dit (va dir) , mi sembra que el.vi ha surtit un efecte gracios en tu.
    Una lastima no poter parlar amb ell abans la seva mort… pero aquells pocs moments amb ell han estat molt agradables i non sortiran (marxaran) mai de la meva memòria.

    Respondre

    1. lponsati

      18 Des 17
      15:21 #

      Blanca, enhorabona per l’escrit, està molt bé! T’he assenyalat algunes coses, ja te’l miraràs, i ara te’n comento algunes que m’interessa que et quedin clares:
      -“La primera vegada que he sortir amb ell…” Com que estàs parlant del passat, i d’un fet puntual, que va començar i va acabar (anar a dinar), has d’utilitzar VAIG SORTIR i no HE SORTIT. Repassa les altres formes de passat que tampoc són adequades, te les he marcat amb negre.
      -Les “e” en català són i: “E la meva mare m’ha dit…” –> “I la meva mare…”.

      Respondre

  5. Qasim

    04 Des 17
    22:53 #

    sempre recordo el meu pare. Crec que aquests records són els meus actius. El meu pare va morir deu anys abans. quan tenia 53 anys d’edat. era molt alt i el cabell era negre. Els seus ulls eren marrons. però també poc greix. Tinc molts records sobre el meu pare, però un és que quan era petit, va sortir de la ciutat cada setmana, cada vegada que el meu pare va comprar un regal per a mi. Però sempre crec que segueix vivint amb nosaltres en forma de records. M’encanta el meu pare.

    Respondre

  6. Nereida Ojeda

    07 Des 17
    20:41 #

    Jo tinc records del meu pare, era un home molt tranquil i callat, de vegades fèiem viatges per visitar a la seva família, li agradabva explicar histories de quan era jove mentre conduïa, el (ell) era molt prim, tenia els ulls verds, el cabell arrissat i la pell clara. (clara, perquè pell és femení)

    Una tarda d’estiu quan vam anar a la casa de la meva tieta, vam fer una parada per comprar gelat abans d’arribar, encara recordo qui (que, el qui fa referència a persones) vaig sortir corrent del cotxe amb el meu germà i junts vam comprar gelat i vam jugar en a la plaça, el meu pare i la meva mare també van prendre gelats.

    El meu pare va morir quan tenia 59 anys, m’agradaria tenir mes records d’el (ell) però jo encara era petita per aquell temps (en aquell temps)

    Respondre

    1. lponsati

      18 Des 17
      14:21 #

      Hola Nereida, està molt bé el teu comentari. Només et dic algunes coses:
      -el (la tercera persona és ELL, amb doble l)
      -el passat dels verbs irregulars és una mica diferent: fèiem / conduïa… Són verbs més complicats.

      Respondre

  7. Rebeca González Griñán

    11 Des 17
    16:27 #

    La persona a la que més trobo a faltar es al meu pare. Ell era un home alt, de pell fosca y i cabell bru. Estava una mica gros gras però això m’agradava perquè era més còmode donar-li (fer-li) abraçades.
    Era un home al qual li agradava la cuina i estar amb la seva família i els seus amics. Cada cap de setmana tenia algun pla per a nosaltres, com anar a menjar a algú (algun) restaurant, anar a Madrid, sortir amb els seus amics, etc.
    Un record que mai se m’oblidarà serà quan, (és que) cada matí, quan sortia de la meva casa meva cap a l’escola, jo tenia que (havia d’anar) anar al seu taller (estava molt a prop de casa) i donar-li (fer-li) dos petons (un donava mala sort segons ell). Quan ell tornava de la feina també ens donava (feia) dos petons a cadascun de la meva casa (casa). M’agradaven molt les seves manies i tampoc les oblidaré perquè em les va pegar (enganxar).

    Respondre

    1. lponsati

      18 Des 17
      14:11 #

      Rebeca, molt bon escrit!! Et comento algunes coses:
      -No és “donem” petons ni abraçades en català, sinó que les “fem”.
      -“algú” es refereix a persones, per tant, davant de restaurant, ha de ser algun restaurant / alguna botiga…
      -casa meva: no es posa davant el “meva”
      -“em les va pegar”: ME les va enganar –> el pronom en aquest cas canvia

      Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Cursos


Missatges de veu


Núvol d’etiquetes


Diccionaris


Mitjans de comunicació


Recursos per a l'aprenentatge


Vocabularis


Històric


Benvinguts

Hola! Els professors de català us volem donar la benvinguda al blog del curs que ens servirà com a diari d’aula. Aquí, setmanalment, fareu una entrada explicant què heu après aquella setmana, què us ha estat més fàcil i què més difícil. Per fer-ho, entreu a la categoria corresponent al vostre curs i població i afegiu-hi comentaris. Ànims!