Una persona entranyable…

Sovint em venen al cap records de la meva tieta Blanca. Ella era la germana del meu avi, no es va casar mai i vivia en una casa enfront de la meva. Era una dona alta, portava el cabell curt i jo ja la recordo amb el cabell blanc perquè era gran. Tenia la boca petita i els llavis prims, els ulls de color blau i la pell molt blanca. Li agradava molt llegir i cantar i acostumava a sortir un cop a la setmana a passejar al bosc.

Un dia vam anar-hi juntes. Vam sortir de casa, vam passar per la plaça del poble i vam enfilar un carrer que fa pujada i que porta directament a un mirador. Allà vam descansar una estona i després vam continuar pujant… I caminant caminant… vam acabar pujant al castell del poble! Va ser una experiència molt gratificant per mi i em va agradar molt poder-la fer amb ella.

La meva tieta Blanca va morir als 67 anys. Jo sempre la recordaré amb aquell somriure que feia quan jugàvem a cartes i es deixava guanyar.

Share

Records d’infantesa

Aquesta setmana aprendrem a fer servir l’imperfet.

És un temps passat i ens serveix per explicar coses que fèiem abans.

Per començar-lo a practicar, podeu escriure al bloc els vostres records d’infantesa.

On vivies?

Amb qui vivies?

Què t’agradava fer quan eres petit?

Quins dibuixos miraves?

 

“Quan era petita vivia amb els meus pares i les meves germanes a Barcelona.

Vivíem en un pis de l’Eixample.

Recordo que tenia una terrassa molt gran i que, sovint, hi sortíem a jugar. Jugàvem a pilota, patinàvem, anàvem en bici…

Quan tornàvem de l’escola sempre berenàvem a casa. A mi m’agradava fer-me el Cola cao (me’n posava moltes cullerades!), a les meves germanes els agradava més el Nesquik.

A vegades miràvem una estona els dibuixos. Els que més m’agradaven eren Els Bobobobs! Eren les aventures d’uns personatges que es deien Bobobobs i que viatjaven en una nau especial. Volien arribar a la Terra i salvar els humans.”

I vosaltres? Què recordeu?

 

Share

Quan era petita…

133Quan jo era petita, a casa meva, teníem un televisor molt gran, en blanc i negre. Quan s’espatllava, que passava molt sovint, li donàvem cops als costats perquè deien que així es veia millor! Feien molts pocs programes però a partir de l’any 1983 ja vam poder veure TV3 i l’oferta es va ampliar.

Recordo que teníem un cotxe molt petit, de color verd: el Seat 133. Anàvem a la muntanya tot sovint i no s’avariava mai!

Quan volíem fer una trucada, despenjàvem l’auricular i marcàvem el número de telèfon amb una rodeta que tenia l’aparell. El telèfon estava enganxat a la paret.34893976

Als anys vuitanta, jugàvem sovint al carrer. Jugàvem a saltar a corda; a un, dos, tres, pica paret; a pilota; a lladres i policies, etc. També teníem alguns videojocs molt senzills. Només podies jugar a un joc, però tot i així ens ho passàvem molt bé!

30251763
 I vosaltres? Quins records teniu de quan éreu petits? Què hi havia a casa vostra? A quins jocs jugàveu?

Share