• Font de la Dinamita

    La font es troba a la urbanització de Mas Corts, al costat de la Nau, i prengué el seu nom d’una antiga fàbrica de dinamita instal·lada a les rodalies fins a finals del segle passat, que explota a l’inici d’aquest segle (PÉREZ i PÉREZ, 1990: 136; BOSCH, 1998). Segons J. Torrens, aquesta fàbrica subministrava la dinamita, amb carros tirats per matxos a una fàbrica de Rio Tinto. L’any 1886 el mestre i veterinari deMollet del Vallès, Vicens Plantada, va publicar al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya una crònica de la seva visita a la fàbrica de dinamita per tal guarir un mataxo que s’havia cremat la pell amb àcid nítric (PEREZ, 1998: 109-111). Desconeixem si a la font s’hi celebrava algun tipus d’esdeveniment cultural o d’un altre tipus.

    La idea va ser de dos industrials del ram que esperonats per l’èxit de les fàbriques de Manresa, amb els millors molins de pólvora, comencen a bastir edificis per fabricar un producte de tanta demanda dels que arrancaven les pedres a les muntanyes. Dinamita i pedreres i obres. I ciutats que creixen i llambordes per les carreteres. El setembre de l’any 1884 registren la marca La Nueva Manresana, en Josep Tarruella Monner i en Josep Berch Galtez, que eren veïns de Gualba i volien fabricar pólvora i dinamita. L’any 1885 el diari en parla així: “Hemos tenido ocasión de visitar la fábrica de pólvoras ‘La Nueva Manresana’ que los señores Tarruella y Berg han instalado en el pintoresco y casi inaccesible punto de ‘El Gorch Negre’, en la falda del Montseny que, junto con la otra de dinamita que poseen entre Martorellas y Montalegre tienen ocupados un buen número de operarios, lo que les permite con las modernas maquinarias que han instalado una notable economia y perfección en el trabajo que les permite competir en precios y calidad con las mejores fábricas extranjeras“.

    Perillosa dedicació industrial. I és que a la fàbrica de Sant Fost de Campcentelles, amagada a l’obaga del Turó de la Nau i al costat del torrent del mateix nom, hi varen passar desgràcies. El senyor Plantada ens explica que l’any 1884 una explosió “matà una dona y un burro“. I també parla de la gran explosió de la fábrica del dia 20 de febrer del 1885 “la qual se va fer bocins, salvantse com a miracle’l mosso carreter Sisó que quedà tot cobert de trossos de mahons“.
    El periòdic La Publicidad ho explica d’una altre manera: “En la mañana del 20 del actual acaeció en San Fausto de Campcentellas una horrible catástrofe. Estaba el mayordomo de una fábrica de dinamita manipulando la nitroglicerina para la confección de cartuchos de dinamita, cuando sonó una espantosa detonación producida por la voladura de 70 kilos de nitro-glicerina. El edificio quedó completamente destruido sin que en sus alrededores se encontrara vestigio alguno del mayordomo, hasta que practicado un escrupuloso reconocimiento por el juzgado auxiliado por cazadores con sus perros en los bosques vecinos, fueron hallados varios trozos de carne humana, algunos de ellos á tan larga distancia que un fragmento da espinazo fue recogido á unos cinco kilómetros del lugar de la explosión. Una mesa metálica para confeccionar cartuchos, de más de cuatro arrobas de peso, recorrió una distancia de 500 metros, y un pedazo de zinc de una caja embalaje cayó muy cerca de Tiana, situada en la otra vertiente de montañas“.
    Rodant pels verals es troba la font, que abans en deien de la Nau i ara de la Dinamita. i un pont ben fet, restes d’edificis i moltes rajoles arreu. Hi havia el molí, el magatzem i estatge dels carros, el dipòsit de la pasta, l’edifici de fer els cartutxos, el que en deien ‘charpanta‘ i la casa on vivien cinc treballadors de l’establiment, que també servia de cort d’animals.
    http://www.raco.cat/index.php/Lauro/article/viewFile/48341/51386

    P1010691

Segueix-nos a:

      


Categories


Etiquetes