Què us va sorprendre més de la caminada a Sant Jeroni?
La sortida a Sant Jeroni de la Murtra va ser curiosa perquè vam descobrir diferents aspectes del nostre patrimoni, de la nostra història i del nostre paisatge.
Les runes d’un Monestir (Sant Jeroni de la Murtra)
Monestir de Sant Jeroni
ornat de llum i de pins,
per què en tes belles arcades
no vibren ja cants divins?…
Entre singles i murtreres
i cerclat d’espadats cims,
part de dalt de Badalona
enrunat hi ha un monestir.
Com la rosa que marcida
perd sa flaire, perd son brill,
ha perdut ja sa grandesa;
més son record, resta viu.
Si serví d’alberg a comtes
reis i savis i cabdills,
que l’ornaven amb ofrenes,
amb joiells preats i rics;
si va ser el sojorn de bisbes,
i el consol fou d’afligits;
si el pregar dolç dels seus monjos
s’enlairava a l’infinit;
i si ses parets reblien
els retaules que els marins
per record grat ofrenaven
en lliurar-se d’un perill;
avui tota sa grandesa
en runam s’ha convertit,
pel foc tràgic que encenien
en trist jorn, sers envilits.
Mes… són runes que encar cremen,
i fan néixer viu desig,
de què un jorn l’encens puríssim
torni a alçar-se vers l’Empir,
entre els càntics i psalmòdies
dels ascetes escollits,
fent reviure antigues glòries
de l’insigne monestir.
3 comentaris
Eduard
10 nov. 14
14:11 #
Em va saber molt de greu no haver pogut anar a la caminada de Sant Jeroni, però les fotografies m’han despertat encara més interès per anar-hi.
Josep M.
11 nov. 14
12:27 #
Poema de Baldomer Solà (Badalona 1855-1922)
Les runes d’un Monestir (Sant Jeroni de la Murtra)
Monestir de Sant Jeroni
ornat de llum i de pins,
per què en tes belles arcades
no vibren ja cants divins?…
Entre singles i murtreres
i cerclat d’espadats cims,
part de dalt de Badalona
enrunat hi ha un monestir.
Com la rosa que marcida
perd sa flaire, perd son brill,
ha perdut ja sa grandesa;
més son record, resta viu.
Si serví d’alberg a comtes
reis i savis i cabdills,
que l’ornaven amb ofrenes,
amb joiells preats i rics;
si va ser el sojorn de bisbes,
i el consol fou d’afligits;
si el pregar dolç dels seus monjos
s’enlairava a l’infinit;
i si ses parets reblien
els retaules que els marins
per record grat ofrenaven
en lliurar-se d’un perill;
avui tota sa grandesa
en runam s’ha convertit,
pel foc tràgic que encenien
en trist jorn, sers envilits.
Mes… són runes que encar cremen,
i fan néixer viu desig,
de què un jorn l’encens puríssim
torni a alçar-se vers l’Empir,
entre els càntics i psalmòdies
dels ascetes escollits,
fent reviure antigues glòries
de l’insigne monestir.
Agost de 1882
Gemma
12 nov. 14
10:55 #
A mi em va agradar conéixer l’empresa agrícola que intenten muntar persones que no tenien feina al costat del monestir. Els desitjo sort… bona feina!
El monestir stava preciós.