• Andrea Camilleri

    andrea-camilleriSi fa un parell de mesos us vaig parlar d’una escriptora veneciana que té una sèrie de novel·les d’intriga amb un mateix protagonista, el comissari Brunetti, avui us parlaré d’un altre autor italià que m’agrada tant o més que la Donna Leon.
    És l’Andrea Camilleri, un sicilià que als seus 88 anys encara publica llibres. Tot i que al llarg de la seva vida ha escrit obres de tipus molt diferent i també ha fet de director teatral i de guionista, el que a mi m’interessa més és la seva sèrie d’intriga situada en un poblet imaginari de Sicília, amb dues famílies mafioses una mica sui generis i amb un comissari, en Montalbano, encarregat de resoldre casos d’allò més divers, sovint barallant-se amb una burocràcia esperpèntica i amb un cap preocupat només per quedar bé i pujar graons. Per sort, en Montalbano compta amb la inestimable ajuda d’alguns bons col·laboradors i d’altres no tan eficients però molt voluntariosos.
    Totes les novel·les de Montalbano tenen una forta dosi d’intriga, acompanyada de bones pinzellades d’ironia, de crítiques demolidores a l’estructura política i social d’Itàlia, de descripció de moments plaents de la vida en petits poblets i d’una història d’amor passional i gairebé impossible entre el comissari i la seva xicota de tota la vida.
    Des que va sortir la primera novel·la de Montalbano, el 1994, fins al 2013, Camilleri n’ha escrit més de 20 aventures. Podeu trobar-ne la majoria traduïdes al català i publicades per Edicions 62.
    Un altre dia m’agradadarà parlar-vos d’autors d’intriga dels països escandinaus. N’hi ha molts i també són ben interessants. Si us agrada la novel·la negra, és clar!

    Article complet

  • Bru Rovira

    BruM’agrada molt llegir en Bru Rovira cada setmana a l’Ara. M’interessa llegir-lo, i el llegeixo sempre, perquè escriu sobre temes punyents d’arreu del món –Mali, Libèria…- i també de prop –històries de persones concretes, en situacions complexes. Es nota que és un periodista de primera línia, que treballa sobre el terreny, que investiga, que s’acosta a la notícia o que la busca; és un veritable reporter. Es nota que coneix món, que s’ha mogut, que s’ha enfrontat amb la realitat de guerres conegudes o altres oblidades, com la que fou la crua guerra del Congo.

    És, doncs, un periodista que us recomano. Ara el trobareu a l’Ara els diumenges; abans treballava a la Vanguardia, i també ho havia fet a l’Avui, al Noticiero Universal i al Tele eXprés. La seva secció es diu ‘Carreteres secundàries’ i és un nom ben triat. Perquè ell no vol parlar del que tothom parla, però escriu –i escriu com un bon escriptor- de coses que ens interessen i molt: d’un jove que camina tota la nit per anar a treballar o dels soldats de guerres silenciades.

    Article complet

  • El record és un pont al passat

    Aquest és el meu llibre de Sant Jordi. Encara no l’he acabat de llegir, però m’està agradant molt i us el vull comentar.
    Són les memòries de Montserrat Carulla, actriu nascuda a Barcelona el 1930 i que va començar al teatre professional als anys 60.
    Escrites en un llenguatge molt senzill i àgil, van explicant episodis de la seva vida, que reflecteixen molt bé com era la vida a Catalunya en aquells temps.
    De moment, només he llegit la part de la seva infantesa: el temps de la guerra a Sant Feliu de Codines; la tornada a Barcelona; l’escola de monges que parlaven en castellà i ella no les entenia, i on la seva germana i ella havien d’entrar per una porta lateral perquè eren pobres; el canvi a una escola quasi clandestina amb una mestra republicana; els anys vivint a la porteria d’un edifici de l’Eixample, on la mare havia trobat feina, mentre el pare estava internat al camp d’Argelès; la misèria d’aquells anys, la por, el silenci: “Els soldats vençuts, callen.” deia el pare. I malgrat tot, res no és dramàtic perquè sé que la Montserrat se’n va sortir; només em falta saber com. Us n’explicaré més coses; o, si no, descobriu-ho vosaltres mateixos.

    Article complet

  • Plans de futur

    plans-de-futur-marius-serraL’última novel·la de Màrius Serra recrea de forma lliure la vida personal de Ferran Sunyer, que va ser un prestigiós matemàtic de la primera meitat del segle XX, poc conegut perquè una malaltia el va tenir tota la vida assegut en una cadira de rodes i allunyat de la vida pública.
    A partir de fets reals, l’autor imagina com devia ser la seva vida i hi dóna un toc de misteri a partir de la desaparició d’un parent i d’un quadre que va pintar Salvador Dalí a una de les seves cosines.

    Article complet

  • Pa negre

    Pa negre

    Pa negre

    L’Eva Leonor López ens envia aquest comentari:

    Pa negre és de l’autor Emili Teixidor i se situa en el temps de la postguerra, allà a la plana de Vic. El seus protagonistes són l’Andreu , que és el principal, juntament amb la seva cosina, la Núria, anomenada la ploramiques, i en Quirze jove; tots tres són cosins.

    L’Emili Teixidor reflecteix a través de l’Andreu la duresa de l’època; una època en què li toca viure unes situacions molt difícils i complicades, ja que la seva família pertany al bàndol dels perdedors. Aquest nen madura de cop, forçadament diria jo, per las circumstàncies, fins i tot arriba a tenir una memòria selectiva impressionant.

    És una novel·la que val la pena de llegir ja que l’autor ho explica tot amb molta senzillesa i a més sap atrapar el lector i això és molt important. Recentment he vist la pel·lícula, però m’ha agradat molt més el llibre. El recomano.

     

    Article complet

  • Adreça desconeguda

     

    adreca-desconeguda_katherine-kressmann-taylor_libro-OMAC167Adreça desconeguda és un petit llibre de Katherine Kressmann Taylor en què dos vells i molt bons amics mantenen una relació epistolar. Tots dos són alemanys, un és jueu, en Max, i l’altre, en Martin, no. En Max viu ara als Estats Units i en Martin, que també hi ha viscut una temporada, ara ha tornat a Alemanya, a l’Alemanya de Hitler.

    En un primer moment tots dos tenen principis, són bones persones i es preocupen del món i dels altres. Però a l’Alemanya nazi en Martin va esdevenint un feixista davant la incredulitat del seu amic: “”Mai no he odiat el jueu individual; a tu sempre t’he apreciat com a amic, però entendràs que et parlo amb tota franquesa si et dic que no t’he estimat per la teva raça, sinó malgrat la teva raça.”

    La relació es va enverinant fins a tal punt que la maldat del nou Martin no ens pot fer oblidar la maldat de la revenja del seu examic Max, per mi la part més dura, si cap, de la novel·la.

    L’autora va explicar fa temps els motius que la van empènyer a publicar aquestes cartes: “Poc temps abans de la guerra, uns amics meus alemanys, cultes, intel·lectuals, amb bon cor, van tornar a Alemanya després de viure als Estats Units. En un període molt curt, van convertir-se en nazis fanàtics. En una visita que van fer a Califòrnia, van trobar-se un antic amic seu pel carrer, un antic amic íntim que era jueu. No hi van voler parlar.”

    Després d’haver-la llegit fa un temps he vist l’obra de teatre protagonitzada per Lluís Homar i Eduard Fernández: senzillament extraordinària, a la Sala Villarroel. A la força i l’horror del text cal afegir una interpretació sublim de dos grans del teatre.

    Article complet

  • Donna Leon

    DonnaAvui no us vull parlar d’un llibre, sinó d’una autora. Donna Leon és una escriptora nord-americana que fa anys que viu a Venècia i que ha publicat moltes novel·les d’intriga situades en aquesta ciutat i protagonitzades per un comissari molt especial: Brunetti, culte, llicenciat en dret, casat amb una aristòcrata progressista, professora de literatura anglesa a la Universitat.
    Si us agrada la literatura d’intriga, amb robatoris, assassinats i desaparicions, us recomano que busqueu qualsevol de les seves obres; la primera que es va traduir al català va ser Aqua alta i la darrera Conclusions preliminars. Si pot ser, llegiu-les per ordre d’aparició, a part de la intriga podreu veure com va evolucionant el personatge, la seva família, els companys de feina, la ciutat. Tots aquests elements hi són presents i ens donen una idea de com és la vida a Venècia per als venecians, que viuen envoltats de turistes, en una mena d’aparador, i també com és la vida a Itàlia.
    foto_donna_leon

    Article complet

  • Sàpiens

    portada-sapiens-130-18758Sàpiens és una revista d’història. D’història del nostre país i d’història d’arreu del món. És una revista que fa reportatges de grans esdeveniments –com el bombardeig de Barcelona ara fa 75 anys- o de personatges que van fent la història de cada dia –com els mestres de la República. És una revista que parla dels noms, dels invents, de les troballes, de la indumentària, de la música, de la literatura, de l’escultura, dels oficis, del patrimoni, dels avenços tecnològics, de l’arquitectura i de molt més. Perquè la història amb majúscula és tot això i molt més.

    Sàpies és una revista excel·lent que pot agradar fins i tots a aquelles persones que, malauradament, van tenir algun professor o professora que els va fer avorrir la història perquè només parlava, probablement, de grans batalles i dates. Però història ho és una mica tot; quan qualsevol fet es mira amb el prisma de la seva època, s’analitza junt amb altres fets i es parla tant de grans esdeveniments com de la vida quotidiana i de les persones i els pobles, sempre protagonistes.

    Altament recomanable.

    Article complet

  • L’hivern del món

    hivernLa Nuri París ens recomana L’hivern del món:

    Us vull recomanar aquest llibre de l’escriptor Ken Follet, autor d’obres com Els pilars de la terra i Un món sense fi.

    És la segona part d’una trilogia –The century– que descriu la societat i el desenvolupament polític d’Europa durant el s. XX.

    La primera part d’aquesta trilogia té per nom La caiguda dels gegants i els seus personatges viuen experiències com la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa.

    Aquesta segona novel·la narra la història de les mateixes cinc famílies –una de russa, una d’anglesa, una dels USA, una d’alemanya i una família gal·lesa- durant la Segona Guerra Mundial fins als inicis de la Guerra Freda.

    Un llibre que et dóna una visió global del s. XX a Europa i com la frustració de la gent pot permetre el desenvolupament d’un moviment com el feixisme.

     

    Article complet

  • Lectures compartides a Palafrugell

    Us donem la benvinguda al blog Lectures compartides a Palafrugell. Amb aquest nou espai pretenem intercanviar l’opinió de les nostres lectures, del professorat i de l’alumnat. Del que llegim a l’aula, del que llegim a casa i del que llegim i comentem en els clubs de lectura que fem.
    Llegir és una font inesgotable de coneixement, de lleure i d’informació. Llegir ens estimula la imaginació, ens fa passar bones estones, ens ensenya mons llunyans, ens descobreix la història del país i d’altres indrets, ens mostra personatges interessants, i un llarg etcètera.
    I si, a més de llegir –que en principi és una tasca solitària- comentem les lectures, és quan les paraules, les narracions, les històries prenen un sentit més ampli; a la nostra visió s’afegeixen altres visions; a la nostra opinió, s’afegeixen altres opinions. I l’enriquiment està servit. Tothom que ha participat en un club de lectura ho sap i ho ha experimentat.
    Us animem a participar-hi.

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Lectures compartides des de Palafrugell

    Us donem la benvinguda al blog Lectures compartides a Palafrugell. Amb aquest nou espai pretenem intercanviar l’opinió de les nostres lectures, del professorat i de l’alumnat, perquè llegir és una font inesgotable de coneixement, de lleure i d’informació.


    Calendari


    Favorits


    Etiquetes

    Assaig Autors i autores Contes Còmic Intriga Lectura fàcil Lectures adaptades literatura juvenil Llibres fàcils Memòries Novel·la Novel·la històrica Revistes Teatre