Consorci per a la Normalització Lingüística
L’Anna Pagès, del nivell Intermedi I ens recomana dos llibres de literatura juvenil que li han agradat molt: un és La casa de les acàcies, de la Mercè Canela i l’altre El príncep de Vilamaniscle, d’en Josep Torrent.
El primer té com a protagonista un noi, en Marcel, i una casa abandonada; el segon, és una novel·la d’aventures que ens porta fins a la Garrotxa i el Conflent sis segles enrere.
Cavall de guerra és un llibre ambientat a la Primera Guerra Mundial i escrit des del punt de vista d’un cavall, que es cria en una granja, al costat d’un noi que el cuida i l’estima, i de sobte és venut a l’exèrcit anglès i portat a França, al front. Una història sobre la guerra i la pau, sobre l’amistat i la fortalesa.
Us el recomanem tant en la seva versió original, fàcil de llegir, perquè va ser pensada per a un públic juvenil, com en la seva versió en lectura fàcil, adaptada de l’original de Michael Morpurgo per la Núria Martí.
Aquesta és una història en forma de diari. És el diari que escriu un noi sirià entre els 15 i els 17 anys, aproximadament. Ens hi parla de l’escola, dels seus amics, de la Nadia (la seva enamorada), de la seva família i de les persones del seu entorn que són importants per a ell, especialment l’oncle Salim i en Habib, un periodista.
Però ens hi parla també del seu país, dels costums i dels menjars, dels jocs, de l’hospitalitat de la seva gent, de totes les coses bones i de les dolentes: les dictadures que s’hi succeeixen, la violència, la pobresa i la corrupció, i de la lluita de persones anònimes per resistir amb enteresa i dignitat davant tanta injustícia.
Va ser escrit el 1987 per Rafik Schami, nascut a Síria el 1946 i exiliat a Alemanya des de 1971, i és considerat una obra de literatura juvenil. Jo la recomano, però, per al públic adult perquè és una obra ben actual i que ens acosta a un món que ens resulta proper i llunyà alhora. L’obra de Schami, escrita en alemany, ha estat traduïda a 24 llengües. La versió en català és de Francesca Martínez.
Pius Alibek viu a Barcelona des de l’any 1985. Hi va venir per continuar els seus estudis de lingüística, procedent de l’Iraq, on havia nascut, crescut, estudiat filologia anglesa i fet el servei militar molt poc temps abans que comencés la guerra Iraq-Iran.
L’escriptor i filòleg ha tingut una intensíssima activitat a Barcelona: s’ha dedicat a la docència, ha participat en un vast projecte de preservació de manuscrits antics a la Mediterrània per al Departament de Llengües Semítiques de la Universitat de Barcelona, va destacar en la lluita per la pau en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq el 2003, fins al punt de rebre la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona, i també ha portat un restaurant de cuina iraquiana al barri de Gràcia.
Aquest llibre el va escriure per explicar a les seves filles, nascudes a Catalunya, on eren les seves arrels. Explica que les nenes, quan anaven a la llar d’infants barrejaven amb gràcia el català, el castellà, l’arameu i l’àrab i se sorprenien en adonar-se que els altres nens no les entenien. Per això va voler explicar-los d’on venien. I és això el que trobareu en aquest llibre que no es pot deixar de llegir: la història de les arrels nòmades d’una persona amb una vida interessant i molt de talent per explicar-la.
En aquesta novel·la, la Judit Pujadó ens explica moltes històries dintre d’una sola història: la de la nena que va perdre els seus pares quan tenia 12 anys, la de l’home innocent que va ser acusat de l’assassinat de la seva dona, la de les noies que van voler ser mestres i portaven poesia als soldats del front durant la Guerra Civil… Històries en un barri pobre de la gran ciutat, que va acabar enderrocat per construir-hi habitatges de luxe, dels quals no van poder gaudir els seus antics habitants, i històries d’un poble petit que ha volgut esborrar la memòria dels temps dolents i se la troba de cara, quan menys s’ho espera.
Paul Auster és un escriptor nord-americà, nascut el 1947. Les seves obres han estat traduïdes a 35 idiomes. El Diari d’hivern, publicat el 2012, és un repàs a la seva vida. A punt de fer 64 anys, l’autor s’atura a reflexionar sobre tot el que ha viscut i especialment sobre tot allò que ha sentit.
Amb un llenguatge molt planer i amb una estructura aparentment desordenada, però molt fàcil de seguir, l’autor ens parla de la seva infantesa, dels esports que practicava, dels pares, dels estudis, de les seves estades a París, dels seus amors, de com ha anat construint la seva carrera d’escriptor.
M’agrada especialment la part en què explica la seva biografia a partir de les cases on ha viscut, exactament 21. I també quan fa llistes, com ara aquesta, d’accions quotidianes: “esternudar i riure, badallar i plorar, fer rots i tossir, gratar-te les orelles, fregar-te els ulls, mocar-te, escurar-te la gola, mossegar-te els llavis…” en una llista inacabable de coses que fem tots els humans, fins i tot els escriptors d’èxit.
La Fedra, de l’Intermedi 1, ens recomana aquest llibre de l’autor anglès Tom Sharpe, el qual va passar els darrers anys de la seva vida a Llafranc. Com la majoria de llibres d’aquest autor, és un llibre d’humor. En aquest cas, explica la història d’una saga familiar, els Grope, fundada per Úrsula Grope en unir-se a un víking.
La Fedra recomana aquest llibre a tothom a qui li agradi l’humor anglès. Ella troba especialment divertits els capítols en què un dels protagonistes s’escapa de casa seva i arriba a Catalunya.
Per animar-vos a llegir aquesta obra de Philippe Claudel, us en transcric un fragment de la contraportada:
“Aquell home vell, dret a la popa del vaixell és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l’altra sosté una nena de poques setmanes que s’ha quedat òrfena i que es diu Sang Diû.
El vaixell arriba al port d’una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de refugiats […] el senyor Linh hi troba un amic, el senyor Bark, un home gros i solitari. No parlen la mateixa llengua però tots dos entenen la música de les paraules i la timidesa dels gestos. […] El senyor Bark és un home sol, fa poc que ha perdut la dona i connecta molt bé amb el senyor Linh, malgrat que no parlen la mateixa llengua.”
És una història extraordinàriament tendra, poètica, emotiva, un al•legat contra la guerra i també contra la indiferència cap al patiment dels altres a les grans ciutats. Ens parla de com la comunicació pot anar més enllà de les paraules quan hi ha desig de comunicar-se. El final és absolutament sorprenent, desconcertant.
Sota l’etiqueta “llibres fàcils” us volem presentar novel·les que no són adaptades com a lectura fàcil, però que ens sembla que són prou senzilles com perquè un lector que tingui el nivell Elemental (B1) de català, o que no llegeixi habitualment, les pugui llegir.
L’ajudant del metge és una història situada a finals del segle XVIII en un poble petit, concretament a Torroella de Montgrí. Ens parla d’un noi orfe que entra a treballar d’ajudant d’un dels metges de la vila, que comença molt espantat per la feina que haurà de fer i acaba apassionat per aquesta professió.
És una novel·la molt interessant, que ens permet fer-nos una idea de com vivia la gent fa més de 200 anys, com vestien, com menjaven, com es divertien, com intentaven curar-se quan estaven malalts. És també una novel·la d’amor, sense ser una història ensucrada.
Em consta que en algunes oficines de català l’han llegida als clubs de lectura fàcil i ha agradat molt.
En Claudi és un home jove, acabat de separar, sense fills que viu en un poble ple de barris residencials, amb parcel·les habitades i d’altres deshabitades. Al principi del llibre cada capítol sembla un relat independent sense connexió amb el següent, però a poc a poc veiem com van lligant tots fins a explicar-nos la història de la seva vida, des que era un nen, amb totes aquelles persones que han estat importants per a ell.
Ens parla dels seus amics i de personatges que va conèixer durant la seva infantesa i que el lliguen amb una història més gran, la del segle XX, des dels camps d’extermini nazis fins a la “marxa verda” del Marroc.
Aquí en podeu sentir un fragment.